«Films sobre la història de Catalunya»
  Joaquim Romaguera i Ramió (AEHC)



Introducció

1. El cinema a Catalunya (els primers anys)

2. Història de Catalunya
       2.1. Obres de caràcter general
       2.2. Catalans universals
       2.3. Obres per períodes històrics

              2.3.1.  Període medieval
              2.3.2.  Època de la decadència catalana
              2.3.3.  De la guerra del Francès a la Renaixença
              2.3.4.  Catalunya de 1900 a 1936
              2.3.5.  Catalunya entre la II República i la Guerra Civil
              2.3.6.  Catalunya sota el franquisme
              2.3.7.  Catalunya democràtica

3. Films sobre la història d’Espanya
       3.1. El general Franco
       3.2. Films relacionats amb la República i la Guerra Civil
       3.3. Resistència contra la dictadura a través de la música
       3.4. L’Espanya democràtica

4. Telèfons de contacte

 


 Ç Capçalera i sumari

Introducció

Si la pedagogia audiovisual abans passava per disposar de films en formats diversos que es projectaven a les aules mínimament equipades, des de fa uns anys sortosament les possibilitats d’emprar audiovisuals s’ha eixamplat i democratitzat gràcies al televisor i encara més al vídeo, que permet copiar televisió i emetre cintes pregravades. Els catàlegs videogràfics creixen sense aturador, i amb l’aparició recent del DVD encara s’engreixaran més. Això fa que, a l’hora de triar, l’elecció esdevingui complexa i compromesa, no per massa de bo sinó per massa de tot, i si ens referim a la «panxa» Internet la cosa es complica a cor batent, perquè aquí allò del «tot» és no sols un paradigma, també d’una certitud aclaparadora: hi és tot!

Així, a l’hora de seleccionar uns materials més o menys disponibles hem volgut ésser restrictius però eficaços, tot i que qualsevol tria sempre és parcial per tal que sigui operativa. No cal dir que de materials per estudiar aspectes de la nostra història, la de Catalunya, la dels Països Catalans, la d’Espanya, n’hi ha més que els aquí relacionats, però si els nostres centres educatius fessin una videoteca a partir de la nostra tria, Déu n’hi do la feina que podrien fer si els utilitzessin amb cura i treball previ de presentació i posterior de treure-n’hi el suc que ens interessa, deixant el bruc ben a banda, tot i que els farciments a voltes també són alliçonadors, com ara els cinematogràfics.

Es relacionen —agrupats alfabèticament per temes definidors— una sèrie de films (a voltes vídeos) que permeten parcialment o total estudiar o, si més no, apropar-se a un aspecte, personalitat o període de la història de Catalunya. S’han triat els títols més fàcilment aconseguibles (en còpia videogràfica), o que es troben en filmoteques (de la Generalitat de Catalunya o la Española), o que presumiblement algun dia s’emetran per televisió o que pertanyen a entitats o empreses (fundacions, distribuïdores) identificades.


  Capçalera i sumari

1.

El cinema a Catalunya (els primers anys)

Cinematógrafo 1900. Homenaje a Segundo de Chomón., (1979), de Joan Gabriel Tharrats (90'). AAGC.
Ficció documental i documentada.

Films primitius del cinema català del fons patrimonial de la Filmoteca (1897-1928), (1995). Edició videogràfica de la Generalitat de Catalunya (64'). DCGC.
Són cintes representatives d’argument o documentals dels directors pioners: Fructuós Gelabert (4), Segundo de Chomón (2), Ramon i Ricard de Baños (2), Albert Marro, Cabot Films (2) o Josep Gaspar.

El naixement del cinema: 1895-1905, (1995), de Josep Oller, amb guió i presentació de Miquel Porter i Moix (35'). FVPP.CC.

 


  Capçalera i sumari

2.

Història de Catalunya

2.1. Obres de caràcter general

Contes de la vora del foc, (1979-1981), d’Antoni Martí-Gich, per la companyia U de Cuc (90'). Vídeo Play Serveis.
Cinc contes per a menors i jovent relatats amb les parles corresponents a l’Urgell, l’Alt Empordà, el Baix Camp, Mallorca i l’Horta del País Valencià.

Imatges i fets dels catalans, (1978-1979), de Jordi Feliu (films, 8 x 12' [ICC]; vídeos, 8 x 12' [FSCP]).
Des del seu naixement el segle IX a la Dictadura de Primo de Rivera que acaba amb la Mancomunitat el 1923, tot passant pel Corpus de Sang, l’aventura de les Amèriques, el camí de la desfeta, del mall a la màquina, els anys decisius del sindicalisme i els orígens del catalanisme polític.

Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya,(1981-1982), de Jordi Feliu (film, 100' [DCGC/ICC]; vídeos, 8 x 12' [FSCP]; vídeo resum, 21' [FSCP]).
La història d’una institució que ja té més de sis-cents anys!

Vida en sombras, (1947-1948), de Llorenç Llobet-Gràcia (78').*
Argument parcialment centrat en el període de la Guerra Civil a Barcelona, car s’inicia a començaments de segle, passa per l’Exposició Internacional del 1929, la II República i s’allarga fins als primers anys del franquisme.

Gent i paisatge de Catalunya, (1926), de Josep Gaspar (64'). DCGC.
Reportatge sobre els espais naturals més emblemàtics de la ciutat de Barcelona o la Costa Brava, entre d’altres, amb la presència de força in-tel·lectuals en els seus llocs de treball o fent tertúlia a l’Ateneu Barcelonès o a l’Hotel Colón de la plaça de Catalunya, entre moltíssimes més imatges entranyables.

  Capçalera i sumari

2.2. Catalans universals

El món de Pau Casals. Cent anys d’història de Catalunya (1971-1973), de Joan Baptista Bellsolell (82'). TV3.
Documental rigorós sobre la seva vida i obra musical.

Sèrie de vídeos dedicada a grans personalitats catalanes en forma d’entrevista «a fondo» per Joaquín Soler Serrano a TVE (3 x 120'). EDLM.
Els entrevistats són Salvador Dalí, Josep Pla i Mercè Rodoreda.

Dalí, (1989), d’Antoni Ribas (106'). Montornès Films.
Una recreació sobre algunes de les pàgines més definidores de la personalitat i l’art surrealista de Salvador Dalí.

Babaouo, (1998), de Manuel Cussó-Ferrer, per la companyia Comediants (70'). Kronos Plays & Films.
Basat en el text homònim escrit pel mateix Salvador Dalí el 1932, amb intervencions introductòries de tall pedagògic del mateix director.

«Plaisatges». La mirada de Josep Pla, (1997), d’Antoni Martí-Gich (45'). EDLM.
La mirada de l’escriptor empordanès sobre el pla país es veu acompanyada i notablement enriquida pels seus textos, a voltes dits i interpretats per l’actor Xisco Masó fent de Pla.

«És quan dormo que hi veig clar» (Homenatge a J.V. Foix), (1986-1988), de Jordi Cadena (84'). AAGC.
La seva obra poètica es relaciona amb una ficció que escriu un director que vol fer un film sobre el món de Foix. Apareixen la majoria dels seus amics, com el poeta Brossa o el pintor Tàpies, entre molts d'altres.

Gaudí, (1960), de Josep Maria Argemí (109'). Motion Pictures.
La vida i l’obra del genial arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), relatada en clau de ficció.

Catalans Universals, (1978), d’Antoni Ribas (65'). TVE.
Documental que ens aproxima a les vides de 13 catalans considerats universals: Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Josep Lluís Sert, Salvador Espriu, Pau Casals, Montserrat Caballé, Charlie Rivel, Joan Oró, Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals i Antoni Puigvert.

Sèrie de vídeos dedicada a grans figures de la literatura catalana (7 x 45'). FVPP.CC.
Tracten sobre Joan Brossa, Jaume I, Ramon Llull, Joanot Martorell, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda i Carles Riba.

Sèrie de vídeos dedicada a grans científics catalans (9 x 13'). FSCP.
Tracten sobre Narcís Monturiol, Josep Comas, Pius Font, Antoni de Martí, Jaume Almera, Eduard Fontseré, Antoni Josep Cabanilles, Antoni de Gimbernat i la família Peset

Sèrie de vídeos dedicada a gent de les diverses disciplines de les arts escèniques, sonores, visuals o literàries de Catalunya (14 x 23'). CCE.
Tracten sobre Montse Arenós, Isidre Prunés, Josep Maria Carandell, Francesc Català-Roca, Cesc Gelabert, Joan Guinjoan, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Leopoldo Pomés, Raúl Ruiz, Els Rocamora, Carles Santos, Joan de Sagarra, Llorenç Soler, Ricard Salvat i Albert Vidal.

Sèrie de vídeos dedicada als Premis d’Honor de les Lletres Catalanes (14 x 26'). FSCP.
Tracten sobre Joan Oliver, Xavier Benguerel, Pere Calders, Salvador Espriu, Pau Vila, J. V. Foix, Manuel de Pedrolo, Miquel Martí i Pol, Joan Fuster, Marià Manent, Josep Maria Llompart, Joan Triadú, Joan Coromines i Marià Villangómez.

  Capçalera i sumari

2.3. Obres per períodes històrics


 2.3.1. Període medieval

Daniya, jardí de l’harem, (1987), de Carles Mira (97'). Fílmax .
Un afillat dels comtes de Barcelona marxa de la Cort Catalana cap al Regne de Taifes, a Dènia (Daniya). Els cristians, un rei musulmà, l’Al Andalus, la Mediterrània...

Las hijas del Cid, (1963), de Miquel Iglesias (90'). AAGC.
El Cid Campeador, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II, cap d’Estopa i Berenguer Ramon II, el Fraticida, el rei Alfons VI de Castella i Lleó... La ciutat de Barcelona.

Las correrías del vizconde Arnau, (1973), de Joaquim Coll-Espona (96’). Slot .
El vescomte de Castellbó, Arnau I (1185-1226), adepte i defensor del catarisme; la cinta, però, és més aviat una farsa.

Don Jaume el Conqueridor, (1993), d’Antoni Verdaguer (98'). Slot .
A partir de la peça teatral atribuïda a Frederic Soler, Pitarra, es conten algunes «facècies» del Conqueridor, el comte de Barcelona i rei d’Aragó, de València i de Mallorca i senyor de Montpeller.

Despertaferro!, (1987-1988), de Jordi Amorós (70'). Lauren Films.
Els almogàvers, Bizanci, els turcs..., «la venjança catalana». De Ramon Llull a Antoni Gaudí, tot passant pel cap de l’exèrcit almogàver, Bernat de Rocafort. I de Barcelona a Constantinoble per retornar al Cap-i-Casal.


 2.3.2. Època de la decadència catalana

Don Juan de Serrallonga, (1948), de Ricard Gascon (87'). TV3.
Basat en la novel·la de Víctor Balagué i Cirera, Don Joan de Serrallonga o Els bandolers de les Guilleries, (1868). El bandolerisme, el regnat de Felip IV i del comte-duc d’Olivares (segle XVII).

Capità Escalaborns, (1989-1990), de Carles Benpar (120'). Lauren Films.
A la Catalunya del segle XVIII, després de la guerra de Successió, un antic aventurer que ha servit a la Casa dels Àustria es fa a la mar per dur a terme una clandestina activitat de resistència.


 2.3.3. De la guerra del Francès a la Renaixença

El timbaler del Bruc, (1969), de Jordi Grau (91'). FCCC.
La guerra del Francès, la llegenda del timbaler del Bruc.

Crónica de la Guerra Carlista (1872-1876), (1985-1986), de José Mari Tuduri Esnal (86').*
La Guerra Carlina, de la Revolució de 1868 fins al triomf de l’exèrcit carlista el 1873 i llurs derives a Euskadi.

Prim, (1930), de José Buchs (73'). FE.
Vida del polític i militar monàrquic Joan Prim i Prats, comte de Reus (1814-1870).

Monturiol, el senyor del mar, (1992-1993), de Francesc Bellmunt (94'). Fair-Play.
La Revolució Industrial a Barcelona, on Narcís Monturiol construeix un submarí per anar a buscar i conquerir els fons marins.

La febre d’or, (1991-1993), de Gonzalo Herralde (film, 120'; 3 vídeos, 298' = La pujada, 98'; L’èxit, 102'; L’estimbada, 98'). EDLM.
Adaptació de la novel·la homònima de Narcís Oller. La Ciutat Comtal del 1880: la Restauració. Tres espais cabdals: la metròpoli París, la rural Vilaniu i la urbana Barcelona.

Havanera 1820, (1993), d’Antoni Verdaguer (148'). TV3.
La colonització espanyola a Cuba. I del guió a la novel·la per Jaume Cabré, Antoni Verdaguer, Vicenç Villatoro i Jaume Fuster (Edicions de la Magrana).

La punyalada, (1989), de Jordi Grau (120'). AAGC.
Basat en la novel·la homònima de Marià Vayreda (1904): el bandolerisme als Pirineus a finals del segle XIX.


 2.3.4. Catalunya de 1900 a 1936

Solitud, (1990-1991), de Romà Guardiet (105'). EDLM.
Basat en la novel·la homòni-ma de Víctor Català (1905), relata el drama d’una parella que sobreviu en un enclau muntanyós del Pirineu català. (La narració il·lustra també aspectes i costums de temps posteriors.)

La ciutat cremada. Del desastre de Cuba a la Setmana Tràgica (1975-1976), d’Antoni Ribas (155'). Teide.
El retorn a Barcelona dels soldats procedents de Cuba, la Lliga Regionalista, Solidaritat Catalana, Alejandro Lerroux..., la Setmana Tràgica (1899-1909).

Interior roig, (1982), d’Eugeni Anglada (97'). Slot .
Catalunya a començaments de segle: conflictivitat laboral, el món industrial, la classe benestant, els anarquistes, la repressió policial...

Mariona Rebull, (1947), de José Luis Saénz de Heredia (112'). AAGC.
Basat en les novel·les d’Ignacio Agustí, Mariona Rebull, (1943) i El viudo Rius, (1944), sobre la primera dècada del segle: el món tèxtil català, l’oligarquia barcelonina, els tripijocs entre famílies, la infidelitat normalitzada, la bomba al Gran Teatre del Liceu el 1893, les vagues obreres, la repressió policial.

La teranyina, (1989-1990), d’Antoni Verdaguer (110'). CB Films.
Basat en la novel·la homònima de Jaume Cabré. La Barcelona del 1909, en un context industrial tèxtil, on es produeixen un seguit de lluites pel poder, la classe obrera, els estaments socials, les intrigues personals...

La verdad sobre el caso Savolta, (1978-1979), d’Antonio Drove (122'). Manga Films.
Basat lliurement en la novel·la homònima d’Eduardo Mendoza. La Barcelona del 1917: la lluita obrera i el paper de l’empresari a l’entorn de la fàbrica d’armament Savolta. El tràfic d’armes cap a França i Alemanya fins a l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera.

La ciutat dels prodigis, (1998-1999), de Mario Camus (180'). Fílmax .
De la Barcelona de l’Exposició Universal del 1888 a la Barcelona de l’Exposició Internacional del 1929: lluites sindicals i polítiques a través de l’ambició d’un trepa.

La Monyos, (1995-1996), de Mireia Ros (101'). AAGC.
La vida d’aquest popular personatge de la Rambla barcelonina, de final del segle als anys trenta.

Victòria! La gran aventura d’un poble, (1981-1983), d’Antoni Ribas. Tres parts: La disbauxa del 17, (149'), Montjuïc, el volcà del Tibidabo, (130') i El seny i la rauxa, (153'). Montornès Films.
Del 1917 a la Dictadura de Primo de Rivera: el gran fris català sobre el període.


 2.3.5. Catalunya entre la II República i la Guerra Civil

Alborada, (1976), de Joan Mallarach/Lluís Garay (42').*
Documental absolutament crític des de plantejaments històrics d’esquerra que arranca dels esdeveniments polítics i la situació social abans del 18 de juliol del 1936, continua amb la guerra i l’exili, la postguerra, l’emigració interior i cap a l’estranger fins al moment de la realització del film.

Aurora de esperanza, (1937), d’Antonio Sau Olite (60'). AAGC.
Film de ficció barceloní del SIE Films (CNT). L’atur, la rebel·lió obrera, la marxa de la fam, l’inici de la Revolució, l’allistament, «l’aurora d’esperança».

Cartells d’un poble en guerra, (1979), d’Ernest Blasi/Gustau Hernández (30'). FCCC.
Els cartellistes, els nacionals, les milícies, les fàbriques, el camp, la sanitat, els bombardejos, el treball a rereguarda, la cinquena columna, la solidaritat, la cultura, la intervenció estrangera, el conflicte de poder, la unitat, l’exèrcit popular.

La ciutat foradada, (1998), de Pilar Frutos/Judit Pujadó (50').*
Els refugis antiaeris als barris de Barcelona: construcció, proliferació (fins a un miler!), experiències, testimonis.

El llarg hivern, (1991), de Jaime Camino (132'). TV3.
A Barcelona, el gener del 1939, quan la guerra està a punt d’acabar-se, en una mansió de l’alta burgesia, una família trencada per la meitat.

Obiettivo: Barcelona, (1998), de Xavier Juncosa (53').*
Els bombardejos dels italians sobre diversos punts de la Ciutat Comtal: una investigació historiogràfica de primera magnitud; testimonis i imatges impressionants.

La plaça del Diamant, (1981-1982), de Francesc Betriu (116'). Slot.
Basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda (1962). De l’estiu del 1928 a començaments dels anys cinquanta, passant per la II República i la Guerra al barri de Gràcia de la Ciutat Comtal.


 2.3.6. Catalunya sota el franquisme

Companys, procés a Catalunya, (1978-1979), de Josep Maria Forn (126'). Teide.
Els últims anys de la vida de Lluís Companys i Jover (1882-1940): del final de la República a l’inici del franquisme.

M’enterro en els fonaments (La respuesta, 1968-1969), de Josep Maria Forn (85'). Teide.
Basat en la novel·la homònima de Manuel de Pedrolo (1967): un atemptat polític a la Barcelona d’aquells anys, emmarcat ara dins dels esdeveniments del maig del 1968 a París, que aquí també va fer el seu forat i, així, una certa roba bruta surt a la llum...

La piel quemada, (1966), de Josep Maria Forn (106'). Teide.
La immigració andalusa a Catalunya, l’expansió econòmica dels anys 1950-60 a la Costa Brava (sector construcció) i la seva integració social.

La ràbia, (1968-1977), d’Eugeni Anglada (98'). Teide.
Com la Guerra Civil i el franquisme posterior fins als anys cinquanta, en un context rural català, afecten un jove, els seus familiars i amics

Repressió (Tempesta d’estiu) (1986), de Josep Lluís Valls (90'). Ken Films.
Com el tardofranquisme (1960) condiciona la vida i les relacions d’una parella fins a l’adveniment de la transició (1978).

«Si te dicen que caí», (1989), de Vicente Aranda (119'). TV3.
Barri de Gràcia (Barcelona), 1940. Les vivències d’un grup d’adolescents i els aventis que es conten fruit dels anys previs, l’educació rebuda i l’ambient social en què passen  les estones. Basat en la novel·la homònima de Joan Marsé (1973).

Terra de canons, (1996-1999), d’Antoni Ribas (139'). Ken Films.
L’aristocràcia barcelonina, l’ocupació de Catalunya, l’exili, la resistència interior... fins als anys seixanta.

El último sábado, (1965), de Pere Balañà-Bonvehí (81'). AAGC.
La situació familiar i laboral d’uns immigrants en un barri de Barcelona als anys 1950-60, és contraposada a l’afany de superació d’un jove disposat a tot per tal de materialitzar el seu somni: comprar-se una moto.

Vida de familia, (1963), de Josep Lluís Font (87'). TV3.
Una crítica a l’alta burgesia a través de la vida quotidiana i els embolics interns d’una família en crisi als anys 1950-60.

La torna, (1977-1978), de Francesc Bellmunt, per la companyia Els Joglars (105'). Els Joglars.
Una representació al·legòrica sobre el pres comú polonès Heinz Txez, ajusticiat com a «torna» del militant polític català Salvador Puig i Antich, ajusticiat el mateix dia...


 2.3.7. Catalunya democràtica

El feixista, la Pura i el merder de l’escultura, (1982), de Joaquim Coll-Espona (92').Slot.
Els «canvis» d’actituds en un poblet català, a l’Ajuntament en primer lloc, el 20-N del 1975, la transició i els inicis de la democràcia; o sia: quines coses passaven durant la transició espanyola?

Asalto al Banco Central, (1982-1983), de Santiago Lapeira (94'). Slot.
Un esdeveniment de lladres-i-serenos ocorregut a Barcelona el 23.5.1981 vist des dels mitjans d’informació amb implicacions polítiques encreuades. Basat en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán (1981).

El complot dels anells (1987-1988), de Francesc Bellmunt (94'). Lauren Films.
La Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992 vista des dels mitjans de comunicació i la vindicació d’un grup independentista que els aprofita com a caixa de ressonància cap al món. Novel·la a partir del guió d’Assumpció Maresma (1988).

Un cos al bosc, (1997), de Joaquim Jordà (93'). EDLM.
Esbrinar l’assassinat d’una jove dóna peu a posar de cara a la paret les mitges veritats i les mitges mentides d’un grup de gent pertanyent a diferents estaments socials a l’interior de Catalunya, en un medi rural d’avui mateix.

Saïd, (1998), de Llorenç Soler (98'). CPI.
A partir d’una narració de Josep Lorman, la immigració magrebí a la Barcelona actual. Els conflictes que pateixen entre ells mateixos o amb els catalans que s’hi relacionen per feina o per amistat. Un film situat en el punt de vista de l’«altre», no com sol fer-se en el «nostre» de sempre.

Subjúdice, (1997), de Josep Maria Forn (98'). Fílmax .
Els tripijocs pels quals passa una advocadessa que defensa una immigrant que ha estat assetjada sexualment per un polític i empresari poderós a la Barcelona d’avui: vicis privats, públiques virtuts, corrupció, el món de la (in)justícia...

Un submarí a les estovalles, (1990), de Ignasi Pere Ferré (110'). CB Films.
Basat en la novel·la homònima de Joan Barril, un atleta magrebí s’acaba introduint —en la Barcelona preolímpica— en els ambients de l’alta política i l’alta societat.


  Capçalera i sumari

3.

Films sobre la història d’Espanya

3.1. El general Franco

Caudillo, (1977), de Basilio Martín Patino (130'). FE.
Documental biogràfic vist des d’una perspectiva crítica.

Raza, el espíritu de Franco, (1977), de Gonzalo Herralde (82'). Trasbals.
Reportatge amb la participació de la germana de Franco i l’actor Alfredo Mayo, protagonista i alter ego del film homònim escrit pel mateix general i dirigit el 1941 per José Luis Sáenz de Heredia.



  Capçalera i sumari

3.2. Films relacionats amb la República i la Guerra Civil

Canciones para después de una guerra, (1971), de Basilio Martín Patino (115'). FE.
El període més dur del franquisme (1939-1953): imatges de la vida quotidiana espanyola (de No-Do!) amanides i animades per un enfilall d’himnes i cançons populars de l’època.

Dragon Rapide, (1986), de Jaime Camino (105'). TVE.
Juliol de 1936: crònica de la quinzena prèvia a l’esclat de la guerra (Franco és el fil de la trama). L’avió Dragon Rapide volà de Londres a Canàries; aquí recollí Franco i el traslladà al Marroc; a partir de llavors, l’alçament...

Entre la esperanza y el fraude (España 1931-1939), (1976-1977), de Cooperativa Cinema Alternatiu (film, 78' [CCA]; vídeos, 6 x 12' [FSCP]).
La caiguda de la Monarquia. El Govern d’Azaña. La Revolució d’Octubre. El Front Popular. Franco. L’ajuda internacional. La Falange. La caiguda de Largo Caballero. El Govern de Negrín. El primer Govern franquista. Final de la guerra.

España otra vez, (1968), de Jaime Camino (110'). Sogepaq .
Els records dels temps de guerra d’un metge que retorna a Barcelona (conté imatges documentals).

Golpe de mano (¡Explosión!) (1969), de José Antonio de la Loma (109'). AAGC.
Ficció que es descabdella en el front de l’Ebre el 1938: nacionals contra republicans i viceversa, en un llogarret, fins que arriba l’exèrcit guanyador i imposa el «nou ordre».

Libertarias, (1995), de Vicente Aranda (90'). Polygram .
La guerra del 1936-39 des del punt de vista d’un grup de milicianes i una monja.

El pianista, (1997), de Mario Gas (94'). Massa d’Or.
Basat en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán. Dos pianistes amics de la infància es troben als anys trenta a París. En esclatar la guerra un retorna a Barcelona i lluita a favor de la República, mentre que l’altre roman a França dedicat només a la música.

Un poble en armes (1936-1939) (70'). FCCC.
Una producció del SIE Films (CNT): la guerra vista des del punt de vista anarquista, amb un discurs crític i una munió d’imatges d’una gran vàlua documental.

Sierra de Teruel (L’Espoir, 1938-1939), d’André Malraux (74'). FE. Basat en la seva novel·la homònima (1937) i amb un guió escrit per ell mateix amb la col·laboració de Denis Marion i Max Aub, relata l’activitat bèl·lica d’un Comitè del Front Popular en plena guerra. (Coproduït pel Ministeri d’Estat de la República Espanyola, fou rodat parcialment a Barcelona.)

Tierra y libertad, (1994-1995), de Ken Loach (104'). Buenavista.
A la tardor del 1936, un comunista anglès s’allista en la Secció Internacional de la Milícia Republicana al Front d’Aragó i lluita contra els feixistes.

La vieja memoria, (1977), de Jaime Camino (161'). Sogepaq.
La proclamació de la República espanyola, la sublevació a Barcelona, els esdeveniments de maig de 1937, l’arribada de les Brigades Internacionals, la derrota republicana. (Documental estructurat a base d’entrevistes —en castellà o en català—, algunes muntades de forma contraposada.).

Alícia a l’Espanya de les Meravelles (1977-1978), de Jordi Feliu (86'). Slot.
Els somnis d’Alícia com a metàfores dels 40 anys de repressió a l’«Espanya de les Desgràcies», de Franco ençà.

Las largas vacaciones del 36, (1976), de Jaime Camino (107'). José Frade, PC.
L’esclat de la guerra vist des d’una família burgesa barcelonina que estiueja, fins al moment en què els rebels «vencedors» ocupen la Ciutat Comtal.


  Capçalera i sumari

3.3. Resistència contra la dictadura a través de la música

Canet-Rock, (1975-1976), de Francesc Bellmunt (80'). Fair-Play .
Les 12 hores de Canet de Mar, l’estiu del 1975, «12 hores de música i follia»: cantautors, cançó dels Països Catalans, rock i pop.

La Nova Cançó, (1975-1976), de Francesc Bellmunt, amb una munió d’entrevistes per Àngel Casas (91'). Fair-Play .
La situació de la cançó catalana al Principat, País Valencià, Illes Balears, Andorra i Rosselló.

Raimon. 30 anys d’«Al vent», (1999) (120'). EDLM.
Un recital històric de commemoració.

Serrat. El concert històric al Palau Sant Jordi (34 cançons) i la banda sonora de «D’un temps, un país», (1999) (120'). EDLM.


  Capçalera i sumari

3.4. L’Espanya democràtica

Ho sap el ministre?, (1991), de Josep Maria Forn (97'). Slot.
Negocis, tripijocs, faldilles, política... corrupció! El triangle? Madrid-Andalusia-Catalunya. Tot fresc, d’avui mateix, vaja!

La Transición española, (1993-97). TVE. (Col·lecció de 17 vídeos x 53'.) Direcció i realització: Elías Andrés; subdirecció, guió i locució: Victoria Prego.


 Capçalera i sumari

4.

Telèfons de contacte

* Drets propietat de l’autor o dels seus hereus.
AAGC (Arxiu d’Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya): 93 298 82 60.
Buenavista: a videoclubs.
CB Films: a videoclubs.
CCA (Cooperativa Cinema Alternatiu): 93 440 51 06-07.
CCE (Cine-Club Enginyers): 93 319 23 00.
CPI (Centre Promotor de la Imatge): 93 417 55 07-418 21 05.
DCGC (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya): 93 316 27 80.
EDLM (Ed. de la Magrana): 93 417 30 00.
Fair-Play: 93 310 66 51.
FCCC (Federació Catalana de Cine-Clubs): 93 421 17 26.
FE (Filmoteca Española): 91 549 00 11.
Fílmax: a videoclubs.
Pilar Frutos/Judit Pujadó: 93 284 24 61.
FSCP (Fundació Serveis de Cultura Popular): 93 458 30 04.
FVPP.CC.: 93 488 00 41.
ICC (Institut del Cinema Català): 93 207 23 03-207 27 66.
Els Joglars: 93 883 24 43.
José Frade, PC: 93 215 31 81-91 391 20 22.
Xavier Juncosa: 93 217 28 38.
Ken Films: 93 238 04 23.
Kronos Plays & Films: 93 377 05 65.
Lauren Films: a videoclubs.
Llobet Beatriu-Gràcia: 93 725 63 46.
Joan Mallarach/Lluís Garay: 93 268 21 24.
Manga Films, SL: 93 238 40 30.
Massa d’Or: 93 423 76 17.
Motion Pictures: 93 200 25 00.
Montornès Films: 93 215 72 18.
Polygram: a videoclubs.
Slot: 93 419 77 78.
Sogepaq: a videoclubs.
Teide: 93 213 42 04.
Trasbals: 93 418 93 91.
José Mari Tuduri Esnal: 943 42 85 31-67 46 01.
TVE (TVE a Catalunya): 93 414 32 00.
TV3 (Televisió de Catalunya): 93 499 93 33.
Vídeo Play Serveis: 972 64 21 12.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Capçalera i sumari