«Ruta d'història i geografia pel Moianès»
  Lluís Tolosa i Planet


 El Moianès:

  Castellterçol (casa natal de Prat de la Riba)
  Moià (casa natal de Rafel Casanova - Museu arqueològic i paleontològic)
  Cova del Toll (restes prehistòriques i dinar a l’aire lliure)
  Port de la Pollosa (vista panoràmica sobre l’Osona, el Montseny i el Pirineu)



   PART I. LA RUTA

1. Introducció a la Ruta del Moianès

2. El Moianès com a realitat territorial

3. Trets diferencials del Moianès dins el Bages

4. Perspectiva general del Moianès
 

   PART II. ORIENTACIONS A LA VISITA

5. Apunts sobre Enric Prat de la Riba

Context històric

Cap a la recuperació de l’autogovern
Un moviment més ampli
Prat de la Riba i la Mancomunitat

El personatge

Enric Prat de la Riba
Visita a la casa museu Prat de la Riba de Castellterçol

6. Apunts sobre Rafael Casanova

Context històric

La Guerra de Successió
Els precedents
El Tractat d’Utrecht
La Resistència i l’Onze de Setembre
El Decret de Nova Planta

El personatge

Rafael de Casanova

7. Apunts sobre prehistòria de Catalunya

Per una perspectiva catalana

El Neolític com a període de canvis

El Moianès

Visita al Museu arqueològic i paleontològic de Moià

8. Apunts de Geografia des del port de la Pollosa

El cor de Catalunya

Intuir la resta del país

Vista panoràmica des del port de la Pollosa

9. Respostes a les preguntes del llibre de l’alumne

Prat de la Riba

Rafael de Casanova

Museu arqueològic i paleontològic

Coves del Toll

10. Objectius de la ruta del Moianès

Visita a la casa museu Prat de la Riba (Castellterçol)

Visita a la casa natal de Rafael Casanova (Moià)

Visita al Museu arqueològic i paleontològic (Moià

Vista panoràmica des del coll de Pollosa

Visita a les Coves del Toll

 



PART I. LA RUTA

  Ç  Capçalera i sumari

1.

Introducció a la Ruta del Moianès


Rafael Casanova i Enric Prat de la Riba són dos personatges cabdals de la història de Catalunya. El primer, defensor de la ciutat de Barcelona i derrotat l’onze de setembre de 1714, ha passat a la història com a símbol de la lluita per la llibertat del país; i el segon ha estat qualificat ni més ni menys com el seny ordenador de la reconstrucció nacional de Catalunya. Només que l’alumne sàpiga qui eren aquests dos catalans ja coneixerà dos dels principals capítols de la història del nostre país. Tots dos, a més, són nascuts al Moianès, i tots dos compten avui amb la seva casa natal adaptada com a museu, el primer a Moià i el segon a Castellterçol.

El Moianès, però compta amb un altre gran valor històric: la presència de nombrosos jaciments prehistòrics de gran utilitat per a entendre el Neolític a Catalunya. La visita a les Coves del Toll resulta realment impressionant, sobretot si abans l’alumne ha visitat el Museu Arqueològic i Paleontològic instal·lat a la mateixa casa de Rafael Casanova, a Moià.

En un sol dia l’alumne pot conèixer tres capítols de la història de Catalunya, però també descobrir l’especificitat del paisatge del Moianès. L’entorn de les Coves del Toll permet el contacte directe amb la natura i des del port de la Pollosa s’obté una vista privilegiada sobre el país. L’alçada del mirador fa evident l’altiplà del Moianès, als peus s’obren les terres planes d’Osona, ens acompanya la presència del Montseny i el teló de fons dels Pirineus emmarca una imatge del país fàcil de recordar.

 

  Capçalera i sumari

2.

El Moianès com a realitat territorial


La divisió territorial de Catalunya ha estat motiu de debat i de lluita al llarg del temps. Unes vegades perquè forces exteriors imposaven una divisió diferent a la nostra, i d’altres vegades perquè entre els catalans hi havia diferents propostes. Un dels grans èxits per a Catalunya ha estat la reconstrucció de la divisió comarcal del país, més ajustada a la seva diversitat geogràfica i cultural que la divisió provincial. El Moianès, però, és un bon exemple de com és complicat traduir sobre el mapa aquesta divisió del territori.

Avui, el Moianès és una subcomarca repartida entre les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental. És una regió de nom reconegut i de capitalitat clara a la vila de Moià, però l’àmbit territorial que comprèn ha estat variable al llarg del temps.

El Moianès forma un altiplà entre el Pla del Bages i la Plana de Vic, però els límits d’aquesta plataforma són difícils de limitar amb precisió, alhora que hi manquen referents històrics i tradicionals per a delimitar un àmbit homogeni i prou concret. De fet, l’any 1980 es va formar una comissió intermunicipal per demanar al Parlament de Catalunya que el Moianès fos reconegut com a comarca, però la sol·licitud no va prosperar. A aquesta manca de definició històrica i geogràfica cal afegir la dimensió reduïda del seu territori i la seva situació entre tres comarques de marcada personalitat, com són el Bages, Osona i el Vallès Oriental. Cal recordar, per tant, que Castellterçol pertany al Vallès Oriental, que Moià pertany al Bages i que el coll de la Pollosa pertany a Osona.


  Capçalera i sumari

3.

Trets diferencials del Moianès dins el Bages


El Bages és la realitat comarcal reconeguda administrativament on hem d’ubicar el Moianès. La comarca del Bages és situada al bell mig de Catalunya, equidistant dels Pirineus, de la costa mediterrània, de les comarques gironines i de les terres de Lleida. Aquest territori ocupa una part important del sector oriental de la Depressió Central Catalana.

La comarca es vertebra al voltant del riu Llobregat, que recorre el Bages de nord a sud determinant el seu aspecte físic i la seva riquesa humana, ja que al llarg d’aquest riu s’ha anat concentrant la població, sobretot amb l’aprofitament de l’energia hidroelèctrica de les primeres colònies industrials.

Al Bages s’hi podem distingir tres zones: el Pla del Bages, format per les conques del Llobregat i el Cardener amb els seus afluents; el conjunt diversificat de les terres altes, que superen els 500 metres d’altitud; i la subcomarca que forma l’altiplà del Moianès, a l’extrem nord-est de la comarca, amb altituds entre els 600 i els 900 metres que suposen trets diferencials importants.

La vegetació del Bages és de caràcter mediterrani meridional, però el Moianès és una excepció. El Moianès es veu beneficiat per la seva altitud, en un ambient de muntanya mitjana que ja correspon a la Serralada Prelitoral catalana. Això determina pluges més abundants, la diferència més suau entre les temperatures de l’estiu i l’hivern i la inexistència de les típiques boires del fons de la vall. Tot plegat, conforma un paisatge diferenciat.


  Capçalera i sumari

4.

Perspectiva general del Moianès


El Moianès ha estat sempre terra de pas entre les grans comarques veïnes que envolten l’altiplà. Moià, la capital, es troba a 25 quilòmetres de Vic i a 27 quilòmetres de Manresa, és a dir, equidistant de dues ciutats amb una forta personalitat i amb una gran rellevància cultural i històrica.L’economia tradicional del Moianès ha estat agrícola, amb l’excepció dels nuclis industrials de Moià i Castellterçol. Avui continua essent una zona essencialment agrícola, amb notables masies envoltades de camps de conreu, sobretot cerealista. La ramaderia ha decaigut molt i ja no és característica la imatge del ramat de bestiar al camp, però en canvi han proliferat les explotacions d’estabulació i molt especialment les granges de porcs.

La indústria típica i tradicional del Moianès ha estat el tèxtil, al voltant del qual s’han desenvolupat els seus dos pobles més importants, Moià i Castellterçol, encara que darrerament la indústria és clarament a la baixa.És molt visible que l’estiueig manté polides aquestes poblacions, molt especialment Castellterçol.

Recentment, Moià ha dinamitzat dues ofertes turístiques rellevants: el Museu Arxiu Comarcal Casa Rafael Casanova i les Coves del Toll. A la casa natal de Rafael Casanova es pot visitar el Museu Arqueològic i Paleontològic, molt adequat abans de visitar les Coves del Toll, però la casa natal de Rafael Casanova és tancada per obres probablement fins la primavera de l’any 2000.


  Capçalera i sumari

PART II. ORIENTACIONS A LA VISITA

5.

Apunts sobre Enric Prat de la Riba


Context històric

Cap a la recuperació de l’autogovern
L’acció més decidida i ja directament política, en termes de recuperació efectiva del poder polític perdut amb l’abolició de la Generalitat per Felip V, fou l’Assemblea constitutiva de la Unió Catalanista l’any 1892, que formulà les «Bases per a la Constitució regional catalana», conegudes com les «Bases de Manresa».S’hi reclamen les Corts Catalanes, poder executiu autònom, el restabliment de l’Audiència de Catalunya com a òrgan de poder judicial, l’ordre públic i l’ensenyament sota control autòcton, i també l’oficialitat del català com a única llengua pròpia del país. El principi bàsic inspirador de les Bases és que «Catalunya serà sobirana del seu govern interior».

Un moviment més ampli
Al tombant de segle, el catalanisme polític s’entronca amb el renaixement cultural, artístic i literari. Catalunya sortia així d’una etapa de crisi i postració. Amb la revolució industrial i el dinamisme de la seva societat, ara molt vinculada a Europa, es convertia en el motor econòmic de la península. El catalanisme assolí una primera vertebració unitària l’any 1906 amb la constitució de Solidaritat Catalana, moviment autonomista on participaven la Lliga Regionalista, la Unió Republicana, la Unió Catalanista, els nacionalistes republicans, els federals, els carlins i els independents. L’any següent, les eleccions a les Corts donaren una victòria esclatant als candidats de la Solidaritat Catalana.

Prat de la Riba i la Mancomunitat
Els dos homes més representatius de Solidaritat Catalana, Enric Prat de la Riba (1870-1917) i Francesc Cambó (1876-1947), destacaren en la política catalana de principis de segle XX. Prat de la Riba plasmà en La nacionalitat catalana (1906) una justificació filosòfica del nacionalisme català tendint a la constitució d’un Estat català dins una Federació espanyola, i fou el creador de la Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat fou constituïda l’any 1914 i Prat de la Riba va ser el seu president fins a la seva mort l’any 1917. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.Amb Prat de la Riba, la Mancomunitat impulsà l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola de Bibliotecàries, l’Escola d’Agricultura i l’Escola del Treball, entre d’altres organismes. Tingué una tasca destacada en les obres públiques, especialment les dedicades a la comunicació, on destaca l’extensió de la xarxa telefònica, però també en l’assistència social i en la preparació tècnica dels funcionaris i directius propis.La Mancomunitat fou abolida l’any 1925 per la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930).

El personatge

Enric Prat de la Riba
Castellterçol, 1870-1917. Des de molt jove va adherir-se al catalanisme naixent; va ser secretari de la Unió Catalanista i un dels impulsors de les Bases de Manresa de 1892.Va protagonitzar, junt amb altres joves advocats, el gir del catalanisme de la fi del segle XIX cap a l’acció política. D’aquesta confluència va sorgir la Lliga Regionalista, de la qual fou el cervell rector fins a la seva mort. Va ser president de la Diputació de Barcelona (1907-1917), des de la qual va promoure la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, que presidí del 1914 fins a la seva mort. Des de la seva presidència va impulsar la normalització de la cultura catalana, la construcció d’infrastructures i la creació d’institucions d’ensenyament especialitzat, amb governs unitaris que mantenien la continuïtat de l’obra. Va ser director, a més, de La Veu de Catalunya, un influent diari del catalanisme d’aquest segle. El seu pensament queda sintetitzat enla seva obra La Nacionalitat Catalana, (1906).

Visita a la casa museu Prat de la Riba de Castellterçol
La casa on va néixer i morir Prat de la Riba ha conservat l’ambientació original i ha estat condicionada amb mitjans audiovisuals que permeten penetrar en la biografia personal i política d’un dels homes cabdals de la història de Catalunya.

Tres àmbits diferents:

La visita a la casa museu s’inicia amb els orígens, els aspectes biogràfics, l’ascendència pagesa i l’entorn familiar de Prat de la Riba. Tot és ambientat a la planta baixa, al menjador i la cuina de la casa, on es respira l’austeritat de la vida quotidiana.

El segon àmbit, ja a la planta superior, presenta l’home de pensament en una escenificació del seu despatx.

El tercer àmbit i últim fa referència a l’obra de govern, amb un breu audiovisual que sintetitza el seu llegat.

La casa presenta espais reduïts, així que la visita es fa en grups d’un màxim de 15 alumnes i té una durada d’uns 15 minuts. Els altres alumnes poden estar al pati de la part posterior de la casa, ampli i tancat. Encara que molts dels continguts fan referència a aspectes culturals i polítics que se li poden escapar a alumnes de 10 anys, és ben segur que els valors d’austeritat i treball que inspiraren Prat de la Riba es respiren a tota la casa, i ben segur que aquests valors poden quedar al subconscient de l’alumne juntament amb una idea aproximada de qui va ser Prat de la Riba.


  Capçalera i sumari

5.

Apunts sobre Rafael de Casanova


Context històric

La Guerra de Successió
La Guerra de Successió (1702-1714) va enfrontar Catalunya i la resta de la Corona d’Aragó amb Castella, en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu.La derrota va suposar l’abolició de les Constitucions del Principat, el desmantellament institucional i la fi de l’Estat català.

Els precedents
A finals del segle XVII, Catalunya viu un període de dinamització. El sector agrari creix, la vinya i l’elaboració d’aiguardents són importants i la burgesia de les ciutats es debat en projectes d’expansió comercial. Un dinamisme econòmic que contrastava amb la decadència de Castella i de l’imperi hispànic.L’any 1700, el testament de Carles II, forçat per França en favor de Felip d’Anjou, de la casa de Borbó, va generar dins l’àmbit internacional un fort rebuig antiborbònic, que es va concretar en la Gran Aliança de l’Haia.Els estats aliats (l’Imperi austríac, Anglaterra, Holanda, alguns estats alemanys, Portugal i Savoia) pretenien imposar el candidat austríac, l’arxiduc Carles, nebot de la reina d’Espanya, Mariana de Neuburg. El 1702 s’iniciava així un conflicte bèl·lic per la successió de la monarquia hispànica. Felip V ja havia violat les Constitucions catalanes, mentre que l’arxiduc Carles oferia garanties de respectar-les, així que el juny de 1705, Catalunya va signar amb Anglaterra el pacte de Gènova. Entre d’altres punts, la monarquia anglesa es comprometia a garantir que Catalunya no perdria les seves Constitucions. El novembre del mateix any, l’arxiduc Carles entrava a Barcelona i era proclamat rei pels catalans. Des d’aquest moment, la Guerra de Successió esdevenia també guerra civil a la Península, i Catalunya quedava al costat dels aliats europeus.

El Tractat d’Utrecht
Tot i alguns èxits inicials, els aliats van ser derrotats i les tropes borbòniques van ocupar part del Principat. El Tractat d’Utrecht de 1713 va segellar la pau entre les potències bel·ligerants, i Felip V es consolidà com a rei d’Espanya. Des d’aquell moment, Catalunya quedava sola davant la potència bèl·lica dels exèrcits francocastellans.

La Resistència i l’Onze de setembre
La defensa de Barcelona va quedar sota la direcció del general Villarroel i del conseller Rafael Casanova. La ciutat va ser assetjada per 40.000 homes, castellans i francesos, i defensada per uns 5.300 homes.La resistència durà tretze mesos i provocà l’admiració d’una bona part de l’opinió pública europea, però l’onze de setembre de 1714 la ciutat va capitular després d’haver pactat la rendició sense represàlies, però res d’això no fou respectat.

El Decret de Nova Planta
El 1714, el nou règim d’ocupació va abolir les institucions catalanes (Corts, Generalitat, consells municipals, etc.), les fortaleses van ser enderrocades i molts catalans van ser empresonats o es van haver d’exiliar.El règim d’ocupació militar va ser confirmat jurídicament pel Decret de Nova Planta (1716). Oficialment, s’abolien les Constitucions de Catalunya i s’imposaven les lleis de Castella. La Nova Planta va imposar un sistema de govern absolutista en què tots els nomenaments i les decisions s’organitzaven de dalt a baix i tenien per últim responsable el mateix monarca. Aquest nou règim polític va tenir també una traducció en l’àmbit fiscal. Els drets de la Generalitat i dels municipis van ser segrestats pel monarca.

El personatge

Rafael de Casanova
Moià, 1660 - St. Boi de Llobregat, 1743. Rafael de Casanova és considerat el símbol de la independència de Catalunya. Advocat i polític, va ser designat Conseller en cap de Barcelona el 1713. < Juntament amb Antoni de Villarroel, Casanova va dirigir la resistència de la ciutat de Barcelona davant les poderoses tropes francocastellanes. Després de l'ocupació de la ciutat, es va refugiar a Sant Boi de Llobregat, on va viure els seus últims dies.


  Capçalera i sumari

8.

Apunts sobre prehistòria de Catalunya


Per una perspectiva catalana

Molt sovint ens sorprendria saber on l’alumne situa geogràficament els homes prehistòrics. O potser, encara més, ens sorprendria saber que tenen una imatge més o menys clara de com vivien aquells homes, però indefinida en un temps llunyà i poques vegades situada al cor del nostre país. Es tracta, per tant, de repassar els continguts de Prehistòria i situar-los geogràficament a Catalunya, apropar-los a l’alumne i que prengui consciència que els jaciments del Moianès es troben entre els més importants d’Europa.

El Neolític com a període de canvis

La terminologia clàssica ha dividit la Prehistòria en dos grans períodes: el Paleolític i el Neolític. El Neolític és el moment en què l’home deixar de ser només caçador i recol·lector per convertir-se en agricultor i ramader. Això representa un canvi important pel que fa a l’estratègia de supervivència. La producció d’aliments implica lligar-se a la terra, i per tant un nou model basat en la sedentarització. Tot això implicava també canvis en l'organització de la societat, que ara demanava més especialització, i també l’aparició de nous instruments. Per tot això, aquest període ha estat considerat com una autèntica revolució.

El Moianès

El Moianès és un territori ric en restes prehistòriques que revelen que fou habitat almenys des de l’època preneolítica i que continuà habitat sense interrupció fins als nostres dies. Tota la comarca presenta restes prehistòriques, dòlmens i sepulcres que formen un important patrimoni històric. Especialment interessants són els objectes i els esquelets trobats a partir de 1952 a la cova del Toll de Moià, tots d’època neolítica, que juntament amb els fòssils trobats fan d’aquesta cova un arxiu excepcional per l’estudi de la fauna i les formes de vida a la comarca fa més de 5.000 anys.

Visita al Museu arqueològic i paleontològic de Moià

Encara que l’exposició s’organitza amb diversos textos de lectura, la presentació de nombrosos objectes, diferents fòssils i alguns dibuixos i maquetes fa que la visita sigui especialment il·lustrativa, i per tant una bona introducció abans de visitar les Coves del Toll. La visita pot ajudar l’alumne almenys en sis aspectes:

1. Facilita alguna noció bàsica sobre com l’arqueologia i la paleontologia treballen a l’hora d’entendre el passat. Més concretament, mostra la riquesa informativa que suposen els sediments materials trobats, així com la relació entre la seva estratificació i els diferents períodes cronològics.

2. És una bona oportunitat per a la pressa de consciència que la vida prehistòrica es localitzà efectivament al nostre país, i que és tot just a Catalunya on se situen les escenes típiques que l’alumne ja coneix, amb els homes de les cavernes, els bisonts o els rinoceronts, tots ells sovint poc ubicats geogràficament. Aquesta seria la perspectiva catalana de la Prehistòria que proposem.

3. Conèixer abans d’anar-hi el gran valor de les Coves del Toll, un dels jaciments més importants d’Europa pel que fa al descobriment de restes de la fauna del Quaternari, ja que s’han trobat restes de fins a trenta-cinc espècies de mamífers, alguns d’ells avui extingits.

4. Aprofundir en el coneixement de les formes de vida prehistòriques, des de la caça fins a l’artesania i d’altres aspectes de la vida quotidiana, i constatar el sentit de la mort a la Prehistòria, ja que es mostren diferents esquelets en bon estat de conservació.

5. Tenir referències sobre les feines d’investigació des del descobriment de les coves l’any 1952 i de les noves excavacions els anys 1976, 1996 i 1998.

6. Tenir una idea del patrimoni històric de la comarca natural del Moianès més enllà del cas de les Coves del Toll, ja que en el seu tram final l’exposició mostra altres jaciments prehistòrics en forma de dòlmens o sepulcres, clarament il·lustrats en maquetes dels indrets més importants de la comarca.


  Capçalera i sumari

8.

Apunts de Geografia des del Port de la Pollosa


El coll de la Pollosa es troba en la carretera nacional N-141, en el tram que comprès entre Moià i la connexió amb la N-152, entre Vic i Tona.La carretera fa evident el descens des de l’altiplà que forma el Moianès, a l’extrem orientaltal de la comarca del Bages, cap a la Plana de Vic i la comarca d’Osona, en un seguit de revolts de pendent considerable. Aquestes dos comarques s’han de situar en el marc ampli de la Depressió Central Catalana. Més concretament en el seu límit de llevant, que queda delimitat per la Serralada Prelitoral, amb la presència visible del Montseny.

El cor de Catalunya

La comarca del Bages és el centre geogràfic de Catalunya. El riu Llobregat vertebra la comarca de nord a sud i encara que són terres d’extraordinària bellesa, la condició geogràfica del Pla del Bages no proporciona perspectives sobre la resta del país. El curs alt del Llobregat tampoc possibilita una panoràmica àmplia, ja que les primeres estribacions del Pirineu es van tancant en petites valls que mostren racons de gran encant però ofeguen una mirada general de la geografia catalana. És per aquest motiu que el Moianès pot oferir un magnífic mirador, ja que aixeca un altiplà, com hem comentat, entre la Plana de Vic i el Pla del Bages. Des d’aquí es contempla el límit oriental de la Depressió Central Catalana, la Serralada Prelitoral i la línia de fons del Pirineu.

Intuir la resta del país

Darrera de la Serralada Prelitoral hem d’intuir dues línies paral·leles més, la que forma la Depressió Prelitoral i la que dibuixa davant el litoral la Serralada Costanera. Si considerem que des del port de la Pollosa es veu clarament la majestuosa forma del Pirineu retallant l’horitzó, bé podríem dir que des d’aquest punt es poden concebre les línies mestres de la geografia del país. Situats al bell mig del Principat, i a dalt de l’altiplà del Moianès, podem considerar el coll de la Pollosa com un mirador excel·lent per a que l’alumne es faci en un moment una idea global de la geografia del país.

Vista panoràmica des del port de la Pollosa

El port de la Pollosa permet observar d’una sola mirada almenys 5 elements rellevants de la geografia catalana:

1. La condició d’altiplà del Moianès
Per la pròpia situació del mirador, es pren consciència que hem anat deixant enrera el Pla del Bages i que el Moianès forma un altiplà amb personalitat diferenciada dins la comarca. Aquesta condició d’altiplà es fa evident sobretot quan apareix en forma de balcó sobre la Plana de Vic.

2. La Plana de Vic
Des d’aquesta situació es contempla magníficament la comarca d’Osona, amb el seu centre geogràfic a la Plana de Vic, que s’estén àmpliament davant els nostres ulls com a extrem final al nord-est de la Depressió Central Catalana.

3. El Montseny.
Aquest límit oriental de la Depressió Central Catalana es fa prou evident per la presència del Montseny, el punt culminant de la Serralada Prelitoral, amb el Matagalls (1.697 m.) com a cim més destacat del sector osonenc i el Turó de l’Home (1.706 m.) com a sostre.

4. Els límits de la comarca d’Osona.
Més al nord, la Plana de Vic s’allarga fins a les Guilleries i el Collsacabra.

5. Els Pirineus.
Al nord, s’observa el teló de fons dels Pirineus, que per a l’alumne hauria de ser el punt de referència bàsic i l’element de la geografia catalana més fàcilment identificable.


  Capçalera i sumari

9.

Respostes a les preguntes del llibre de l’alumne


Prat de la Riba

1. Els símbols de la natura li van servir en diverses ocasions com a suport idoni per al seu pensament. En aquest cas fa referència a la pèrdua de llibertats del poble català després de la derrota de 1714. És un text de clara voluntat de recuperació cultural i política.

2. És el rosari. Prat de la Riba era creient fervent i practicant, i el catolicisme va ser un dels valors fonamentals de la seva vida.

3. És una cuina molt senzilla, on es respira l’ascendència pagesa de Prat de la Riba, la mentalitat pràctica i els valors d’austeritat i família.

4. Els orígens de pagès, l’ambient familiar, l’interès per la nació des de molt jove, l’esperit de treball, etc. Queda resumit en tres valors destacats: austeritat, treball i catolicisme.

5. Les nacionalitats, la llengua, etc.

6. Sobretot un polític.

7. Una imatge de la Mare de Déu dels Dolors; una figura de la Puríssima Concepció; i dos gravats, un de la Mare de Déu de Montserrat i un altre de Santa Àgata.

8. 10 anys

9. Una carretera, un telèfon i una biblioteca

10. El seny ordenador de Catalunya

11. (Resposta oberta)

12. (Resposta oberta)


Rafael de Casanova

(Pendent que es torni a obrir la casa natal finalitzades les obres de remodelació)


Museu arqueològic i paleontològic

1. Fonamentalment, el Moianès és un altiplà entre dos plans, la Plana de Vic i el Pla del Bages, i el paisatge es caracteritza per un mosaic de boscos i conreus.

2. L’ós de les cavernes

3. Bisó, cavall, cérvol, rinoceront, linx, lleó, hiena.

4. Els estrats es van superposant per sedimentació, de tal manera que les diferents capes representen una veritable estratificació cronològica, molt útil per a ubicar-les restes en un període concret.

5. (Hi ha un ampli llistat a l’exposició)

6. (Dibuix)

7. L’home passa de ser depredador a produir els seus aliments.

8. Més de 30.

9. (Dibuix)


Coves del Toll

1. L’origen de les coves està relacionat amb l’aqüífer subterrani que les travessa en èpoques de pluja. Les aigües s’infiltren per les fractures de la roca fins a formar un riu subterrani de més d’un quilòmetre de recorregut.

2. El fenomen de la carstificació és més complex, però per la canalla es pot simplificar dient que quan l’aigua baixa forta i contínuament modela les roques més febles mentre les més dures aguanten.

3. L’ós, la hiena i el lleó en el període glacial (tots ells extingits a Catalunya i a gairebé tot el continent europeu).

4. L’ós de les cavernes.

5. Eines, com per exemple destrals polides; diferents tipus de ceràmiques; enterraments i sepulcres de fosa; sòls d’habitació; restes de cabra i ovella que indiquen una activitat ramadera...

6. (Resposta oberta)


È  Capçalera i sumari

10.

Objectius de la Ruta del Moianès


Visita a la casa museu Prat de la Riba (Castellterçol)

1. Tenir coneixement de qui era Prat de la Riba.

2. Sentir els valors d’austeritat i treball.

3. Integrar els nous coneixements en el marc ampli de la història del país.


Visita a la casa natal de Rafael Casanova (Moià)

1. Tenir coneixement de qui era Rafael Casanova.

2. Sentir el valor de la lluita per les llibertats.

3. Integrar els nous coneixements en el marc ampli de la història del país.


Visita al Museu arqueològic i paleontològic (Moià)

1. Plantejar una perspectiva catalana de la Prehistòria.

2. Tenir coneixement de la riquesa en jaciments prehistòrics de Catalunya.

3. Aprofundir en el coneixement del Neolític a partir del patrimoni català.

4. Adquirir nocions bàsiques sobre l’activitat arqueològica i paleontològica.

5. Adquirir una noció bàsica de la formació geològica.

6. Mostrar el valor i despertar l’interès de la visita a les Coves del Toll


Visita a les Coves del Toll

1. Despertar l’interès pel coneixement de la geografia catalana.

2. Despertar interès pel coneixement dels fenòmens naturals.

3. Despertar interès pel coneixement de la història.

4. Conèixer in situ els continguts que l’alumne ha anat assolint.


Vista panoràmica des del coll de la Pollosa

1. Tenir una visió global de la geografia del país.

2. Despertar l’interès pel coneixement del territori.

3. Mostrar el plaer de relacionar el coneixement abstracte i l'observació directa.

4. Presentar el país com un valor propi.

 

È  Capçalera i sumari