PROPOSTA DIDÀCTICA
 

PASSATS PRESENTS
Proposta didàctica entorn l'exili de l'any 1939 i la lectura del llibre Veus de l’exili

Quan li van preguntar a Dolors Canals per què va marxar, la seva reacció
va ser d'indignació: “Què creu que hauria passat si m'hagués quedat ?”

José Miguel Hernández López
Dr. en Didàctica de les Ciències Socials
Professor d’Història al Col·legi P. Enric d'Ossó

Introducció

Què en sap, el nostre alumnat, d'en Francesc Macià, quan ja s'ha complert el 73è aniversari de la seva mort, el 25 de desembre de 1933? Molt probablement, no gaire.
Altres personatges i esdeveniments, commemoracions i homenatges oculten la història d'un home que va ser fonamental per a entendre el desenvolupament polític de la Catalunya contemporània.

Presentació

El llibre Veus de l'exili, escrit per Josep M. Figueres i publicat per Cossetània Edicions (dintre de la col·lecció Memòria del Segle XX i amb la participació de Catalunya Ràdio), constitueix una mostra més, d'altra banda molt ben plantejada, del creixent interès en la recuperació del passat més recent, d'allò que ja és reconegut legalment com a Memòria històrica.

Aquest llibre té com a punt de partença un programa de ràdio amb el mateix títol, sorgit l'any 2004 a partir d'una conversa que va tenir lloc a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) sobre la repercussió social de l'exili a les noves generacions.

Què es podia fer, doncs? Les primeres planes del llibre relaten els esdeveniments que van donar com a resultat un programa en trenta capítols que es pot escoltar directament al web de Catalunya Ràdio.

D'aquest programa en surt el llibre que, per raons òbvies, conté una selecció de les nombroses entrevistes fetes al programa de ràdio: un total de vint testimonis miren d'apropar la memòria de l'exili. El resultat final és un llibre editat en format de butxaca que comença amb la reproducció del text de la conferència de l'entrevistador, Jaume Roure, a Perpinyà, pronunciada al mes de febrer de 2001 amb el títol de “Memòria de l'exili català a França, 1939-45”. A continuació s'hi exposen els vint testimonis, cadascun d'ells introduït per uns breus apunts biogràfics i acompanyat de petits detalls sobre el desenvolupament de la trobada i l'entrevista en ella mateixa.

Finalment, el llibre acaba amb el text d'una altra conferència, pronunciada l'octubre de 2005, a l'Ateneu Barcelonès per en José M. Murià (“Ombra i sol de l'exili català a Mèxic”).

La lectura d'aquest llibre de testimonis porta, com no podia ser d'altra manera, a tot un ventall de sensacions i de preguntes, però, personalment, i en la mateixa sintonia que expliquen els transcriptors de les entrevistes, allò que més m'ha cridat l'atenció és que persones molt diferents, pel seu origen i la seva trajectòria personal, van experimentar un mateix drama personal i familiar.

Llegir, escoltar aquests testimonis ha de portar el record d'aquells que no van poder marxar i que van acabar empresonats o afusellats. També, allò que llegim i escoltem ens ha de portar al record d'aquells que van marxar i no van tornar mai. No hem d'oblidar tampoc aquells que encara viuen, que no surten al llibre i, molt especialment, tots els qui encara no han tingut ocasió d’explicar el seu passat, present encara.


Consideracions generals

Suggeriments didàctics.

1.- Des d'un punt de vista didàctic, i pensant en un públic de nois i noies, aquest llibre pot ser utilitzat a 4rt Curs de Segon Cicle d'ESO, degut fonamentalment al fet de que les qüestions referents a l'exili formen part del temari (encara que no de manera específica). La matèria d'Història, en canvi, (a 2n de Batxillerat) sí que contempla l'apartat de l’exili i, per això, la realització d'alguna o de la totalitat de les activitats proposades és recomanable per realitzar una línia del Treball de recerca (matèria contemplada al currículum), a més, pot ser un reforç per a l'aprenentatge dels temes referents a la postguerra. Especialment a 4rt, la lectura d'aquest llibre pot constituir un treball de curs, fet pel grup-classe, que finalitzi en una petita exposició (cartells, diapositives, Power Point, etc).

Com que la proposta consta d'un seguit d'activitats relacionades entre sí (encara que independents per al seu treball a l'aula), també és possible i recomanable l'aplicació d'aquesta proposta en d'altres moments del curs escolar (Setmana Cultural, Jornades Monogràfiques, etc.) mitjançant la realització d'algun tipus de seminari i, fins i tot, d'una acció tutorial sobre els valors.

2.- El notable desenvolupament dels mitjans tecnològics i de les seves aplicacions també afavoreix el treball sobre aquest llibre.

Per exemple, es pot crear un fòrum de debat sobre les lectures i els testimonis. L'alumnat, que en aquest mitjà es mou amb més rapidesa que el professorat, pot anar buscant i comunicant allò que consideri important.

La marxa d'aquest fòrum suposa un esforç afegit, però la meva experiència en aquest terreny em diu que l'alumnat tendeix a participar més mitjançant aquest sistema.

A més, aquest procediment sempre pot servir com a eix central d'una sessió a l'aula. La qüestió fonamental és, com sempre, adaptar tot això a un calendari que, per definició, és limitat.

En aquesta línia també és aconsellable que l'alumne pugui preparar un Power Point per a poder exposar els resultats de les seves conclusions als exercicis proposats.

3.- Hi ha mitjans més tradicionals i no per això menys recomanables. Per exemple, buscar testimonis d'exiliats (Dones del 36, Amical de Mauthaussen), anar a veure'ls, fer-los algunes preguntes, convidar-los a anar al Centre, enregistrar, amb el seu permís, els testimonis.

Es pot fer també un full informatiu, un cartell, mitjançant aquells fragments, acompanyats de fotografies, que més hagin colpit als alumnes. I, per acabar, també es pot suggerir un joc d’empatia: l'alumne expressa la seva vivència en el supòsit que estigui visquent les tristes circumstàncies d'un exili. Aquest no seria l'únic exemple d'allò que s'anomena “dramatització”. Es pot aprofitar per fer que l'alumnat posi en marxa la seva imaginació i pugui crear situacions referents a l'exili amb els seus personatges, plantejament, nus i desenllaç.

4.- Televisió de Catalunya ha emès no fa gaire temps tres sèries importants: Històries de Catalunya (segona part), Zona Roja i Exilis. Les tres, i especialment la darrera, són interessants per a la seva aplicació didàctica. Concretament l'episodi L'Exili (Històries de Catalunya) presenta exemples del passat que serveixen per a revisar els conflictes a Catalunya que van tenir com a conseqüència la marxa de les persones a d'altres llocs. En el cas de Zona Roja, el capítol a treballar és el que porta com a títol Retirada, on apareixen diferents imatges del desastre posterior al mes de gener de 1939.

Exilis, encara no editat en format DVD (però sí en llibre), constitueix un recurs important perquè es complementa amb els programes radiofònics dins de la sèrie Veus de l'exili que estan a l'abast de qualsevol.

Tot el que he esmentat abans són idees que requeririen un espai més ampli per al seu desenvolupament. Per això, el que ve a continuació és l'exposició i desplegament d'allò que es podia anomenar com l'activitat central: la lectura i treball dels alumnes sobre el llibre.

Aquesta proposta pot ser treballada tota sencera o, també, el professor pot agafar qualsevol de les parts i tractar-les per separat a l'aula. He pensat que això seria el millor perquè l'alumnat, en funció dels seus coneixements, de la seva edat i d'altres factors, pugui treballar millor alguna part concreta.


Proposta Didàctica(I)

Concepte d'exili

Els diccionaris defineixen “exili” com la separació d'una persona de la terra on viu, generalment per motius polítics. L'exiliat és la persona que, voluntàriament o no, viu allunyada de la seva pàtria. Com normalment es tracta d'una mesura política, no té fixat un termini. La possibilitat de tornar és aleatòria i depèn del canvi de la situació política.

De totes maneres, al Diccionari General de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra insisteix en el seu caràcter d'imposició, d'inel·ludibilitat i, precisament per això, alguns testimonis d'exiliats remarquen que l'exili “és un drama, que et fa sentir impotent i et condemna a viure amb enyorança”.

Exercicis
a)Busca en diferents diccionaris el significat del terme “exili” i, després, compara'ls amb els resultats obtinguts per d'altres companys. Finalment, estableix conclusions.
b) Recordes algun exemple d'exili? Pots explicar-ho?

L’exili a Catalunya 1 (I)

- Quan l'any 1410 es va extingir la dinastia comtal catalana amb el Compromís de Casp, les minories vençudes van haver d’acollir-se a d'altres jurisdiccions.

- També, i després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), els partidaris del rei francès (Lluís XII) van passar al Rosselló i, com exemple a destacar, la fundació per part dels monjos benedictins fugits de Montserrat d'una església (Santa Maria de Montserrat) a la ciutat de Viena, que és al carrer S chwarzspanier “dels espanyols negres”.

- Després de 1714, aquells que havien defensat a l'Arxiduc Carles d'Àustria, es van veure obligats a passar a Viena per tal de lliurar-se de la repressió del nou govern de Felip V.

- Quan a la Guerra del Francès, els partidaris catalans dels Borbons (Carles IV i Ferran VII) van haver de marxar cap a les Illes Balears i, quan Ferran VII va ser declarat rei, els afrancesats (partidaris de Napoleó) van fugir cap a França.

Exercicis
a)Per què podem considerar tots aquests esdeveniments com a exemples d'exili? (Pot ser que hagis de buscar informació per tal d'argumentar la resposta de forma correcta.)
b)Aquests són altres esdeveniments que van provocar la marxa de catalans camí de l'exili:
Guerra Civil Catalana (1462-1472); Expulsió dels Moriscos(1609); Expulsió dels Jesuïtes (1767); Guerra Carlista (1846-49); Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930); Dictadura Franquista (1939-1975)
Pots trobar les raons per les quals es va produir l’exili ?

L’Exili a Catalunya (II)

Mesos abans que la Guerra Civil acabés, concretament el 27 de gener de 1939, va començar l'exili per la frontera francesa i el 9 de febrer un total de 464.000 persones l'havien travessat.

El govern francès no havia previst un allau d'aquestes dimensions i, d'altra banda, tampoc va trobar cap ajuda d'altres estats per tal de posar remei a la situació. Per això es van improvisar tota una sèrie de camps de refugiats que semblaven més aviat de concentració (anomenats oficialment d'acollida).

Encara que l0actuació francesa va ser prou satisfactòria durant els primers dies, la situació va canviar quan van començar a entrar els soldats republicans (el govern francès va destinar prop de 50.000 homes al control dels refugiats). Com es pot veure, el govern francès va optar per donar importància a la seguretat per damunt d'altres consideracions de caire humanitari i solidari.

Exercicis
a)Observa el mapa 2 on es situen els diferents camps de refugiats. A google.es pots trobar informació i imatges de gairebé tots. Per tal de fer més àgil la recerca, podeu repartir-vos la feina i contrastar les diferents informacions. Si us plau, fixeu-vos detingudament en la qüestió de les condicions de vida.
b)Un total aproximat de 15.000 persones van haver de marxar cap al Nord d'Àfrica perquè ja no era possible anar a França després del febrer de 1939. Busca informació sobre aquests camps i, de forma especial, els de BOCHARI i DJELEA.
c)Ara veurem les possibles causes d'aquest gir en la situació: creus que l'ambient de crisi econòmica i pre-bèl·lica que hi havia a Europa als anys 30 va influir en l'actitud de França envers els refugiats? Per què creus que alguns estats van preferir no col·laborar en la solució del problema?(Et donem alguna petita pista: l'any 1933 Hitler ha pujat al poder a Alemanya, encara resten uns mesos per a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. A la Guerra Civil, el general Franco ha tingut en Hitler el més ferm aliat).

L'exili a Catalunya (III)

Els camps francesos no van ser l'únic destí dels catalans quan la Guerra Civil va acabar. Alguns van lluitar a la Segona Guerra Mundial, al Moviment de la Resistència francesa davant l’ocupació alemanya. Altres, però, van treballar com a periodistes, espies, metges i soldats al servei dels britànics. D'altres van fer costat a l'exèrcit soviètic. Fins i tot trobem catalans lluitant als escenaris bèl·lics africans i de l'Orient Mitjà.

Malauradament, una bona part dels exiliats van anar a parar als camps de treball i d'extermini alemanys, i molts d'ells no van tornar mai. En concret, el 6 d'agost de 1940 va arribar el primer grup de republicans espanyols al camp de Mauthausen. Primer van ser un total de 392, però al final de l'any 1941, el total era de 6800 3

Exercicis
a)Fes una petita recerca sobre un comboi format per 927 persones que va sortir de la ciutat d'Angulema el 20 d'agost de 1940 cap a Mauthausen. Qui eren aquests 927? Per què van ser enviats allà? Quines eren les seves condicions de vida? Quants van poder tornar ?.
b)Visita la pàgina web d'Amical de Mauthausen i informa’t sobre les seves activitats. Et veus amb forces per a enviar un missatge? Doncs, fes-ho!
c)Neus Català va estar al camp de Ravensbrück. Busca informació sobre aquesta persona. Al llibre Ravensbruck, l'infern de les dones pots trobar-hi d'altres casos.
d)Saps que un escriptor català, Joaquim Amat Piniella, va escriure una novel·la que relata els cinc anys d'estada en un camp de concentració? Saps quin títol té? Mira de trobar informació sobre la novel·la i el seu argument.

CATALANS ARREU DEL MÓN 4

Quan la Segona Guerra Mundial va acabar els republicans van marxar cap a destinacions diverses (Itàlia, Anglaterra, Suïssa, Bèlgica i l'URSS). No obstant això, els dos països que van acollir el major nombre de gent van ser França i Mèxic. D'altres països al continent americà van constituir-se en llocs d'acollida: Cuba, Estats Units, Xile, Argentina, Uruguai, Veneçuela, Colòmbia i República Dominicana.

Què van fer? Doncs començar de nou, lluny del seu país. Darrere havien quedat molts empresonats, represaliats. Molts d'ells acabarien morint i molts portarien una existència grisa perquè no hi havia res a fer amb la Dictadura. Alguns es van integrar al maquis, però també això acabaria malament. Finalment, no s'ha d'oblidar que molta gent va morir executada, en un procés de brutal repressió que va durar fins al final de la dècada dels 40.

D'aquesta manera començava una etapa molt obscura i els únics que podien fer alguna cosa per recuperar i mantenir una certa normalitat en els terrenys de la convivència i la cultura eren aquells que havien aconseguit marxar.

Exercicis
a)Localitza en aquest mapa 5 els diferents punts de destí dels exiliats catalans.
b)Busca informació sobre el destí d'aquells que no van poder marxar (presoners, membres del maquis, executats).
c)Busca informació sobre les diferents publicacions catalanes a l'exili, celebració dels Jocs Florals, creació d'orfeons i casals catalans, etc.
d)La fi de la Guerra Civil va significar la fi del govern de la Generalitat? Qui va succeir el president Companys? Quins països van reconèixer aquest govern?
e)Ací tens una llista de personatges importants per la seva activitat que van haver de marxar cap a l'exili. Sabries dir quines raons justifiquen la seva importància?
Antoni Rovira i Virgili; Carles Pi i Sunyer; Josep Carner; Pere Bosch i Gimpera; Pau Casals; Marcel·lí Domingo; Joan Oliver; Xavier Benguerel; Margarida Xirgu; Josep M. Batista i Roca; Josep Ferrater.

TREBALL SOBRE EL CONTINGUT DEL LLIBRE 6.

a)Es tracta de fer, en primer lloc, una lectura atenta de cada un dels diferents testimonis. El més adient és dividir els vint testimonis entre els components del grup classe.
b)Cada alumne ha d'omplir la fitxa de lectura. 7
c)Després, en una altra sessió, es pot fer un treball de posada en comú (grups de tres). En primer lloc, tots els integrants del grup han d'haver llegit la fitxa dels altres. Passats uns minuts han de respondre a les qüestions següents:
Quines semblances es poden identificar en les seves experiències d'exiliats?
Quines diferències es poden identificar en les seves experiències d’exiliats?
Aquestes experiències de vida ens provoquen alguna pregunta?
Aquestes experiències ens transmeten algun tipus de missatge?
Es pot fer una posada en comú basant-se en aquestes preguntes.
d)És interessant organitzar un debat basat en els comentaris d’aquests dos testimonis:
   “L'exili és un drama personal”
   “L'exili és igual per a tots”
Aquest debat pot anar acompanyat d'exemples de l'actualitat i es pot reforçar amb els exemples d'altres a Catalunya.
e)Per acabar aquesta proposta es poden tenir en compte dos suggeriments. El primer és intentar localitzar algú que hagi viscut l'experiència de l'exili després de la Guerra Civil, a fi de donar-li l'oportunitat d'explicar-la. Finalment, aquesta proposta no estaria complerta si no es fa una breu visita al cementiri de Montjuïc i al Fossar de les Moreres. Un cop allà cal restar en silenci respectuós, llegir els noms dels que són allà, visitar la tomba del president Companys i acabar amb la lectura d'un poema.



ANNEX

1. Mapa d'Europa
2. Mapa d'Amèrica
3. Mapa dels camps de refugiats a França 8
4. Fitxa personal



1 Aquest apartat pot ser il·lustrat amb les imatges de l’episodi d'Històries de Catalunya, comentat als suggeriments didàctics.
2 Annex
3 Ara és, potser, el moment per a veure l'episodi Retirada de la sèrie Zona Roja, emesa per Televisió de Catalunya.
4 Els episodis de la sèrie Exilis estan força bé per a il·lustrar aquest apartat. El problema és que encara no són a la venda, es pot mirar de trobar-los a Internet.
5 Annex
6 Una eina fonamental en aquesta darrera part de la Proposta és aprofitar els programes de Catalunya Ràdio (www.catradio.cat) i entrar a PROGRAMES A-Z i ARXIU. Una altra web interessant és www.francescabadad.com.
7 Annex
8 REVERTE, J.M. “La caída de Cataluña” Crítica, 2005



BIBLIOGRAFIA

DD.AA. “La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)” Edicions 62, Vol. 6, Barcelona 2007.
FIGUERES, J.M. “Veus de l´exili” Cossetània Edicions, Valls (Tarragona,) 2007
DD.AA. “El franquisme a Catalunya (1939-1977)” Edicions 62, Vol. 1 Barcelona 2005.
SOLÉ, F.; PUJOL, E. “Exilis” Angle Editorial, Barcelona 2007.
DD.AA. “Una esperanza desfeta. L´exili de 1939” Museu d´Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2000.
HENRIC, V. “Dies i nits dins la tempesta. Memòries d´un deportat a Dachau” Cossetània Edicions, Col. “Memória del segle XX”, Valls (Tarragona) 2004.
AMAT PINIELLA, J. “K.L. REICH” Edicions 62, Barcelona 2006.
RODRIGO, J. “Cautivos” Ed. Crítica, Barcelona 2005.
RAFANEAU, MC. “Los campos de concentración de los refugiados españoles en Francia (1939-1945)” Ed. Omega, Barcelona 1995.
MOLINERO, C.; SALA, M.; SOBREQUÉS, J. (eds.) “Una inmensa prisión” Crítica, Barcelona.
CARDONA, J. “Un fusell i un biberó” Cossetània Edicions, Valss (Tarragona) 2004.
ARMENGOU, M.; BELIS, R. “Ravensbruck: l´infern de les dones” Angle Editorial, Manresa 2007.
ARMENGOU,M.; BELIS, R. “El comboi dels 927” Mondadori, Barcelona 2005.
ARMENGOU, M; BELIS, R.; VINYES, R. “ Los niños perdidos del franquismo” Mondadori, Barcelona 2003.
BASSA, D.; RIBÓ, J. “Memoria de l´infern. Els supervivents catalans dels camps nazis” Edicions 62, Barcelona 2002.
TORAN, R. “Vida i mort dels republicans als camps nazis” Proa Barcelona 2002.


Sumari