RESSENYES

FAULÍ, Josep
Els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili (1941-1977)
Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002

De prodigiosa podria considerar-se l’acció de realitzar arreu el món una festa itinerant, any rere any, per Amèrica i Europa, menys a la Catalunya sotmesa a un règim d’ocupació militar que imposava el castellà com a llengua única i com a llengua d’ocupació. Efectivament, els Jocs Florals eren una festa literària, amb el discurs del President, dels mantenidors, amb els versos dels poetes premiats, amb la relació dels premiats presents... A més, era l’excusa perfecta per retrobar-se els compatriotes lluny de la pàtria i escoltar, només qui ha estat fora ho sap, la dolçor de la pròpia llengua que conhortava esperits. Faulí (?) ens ho explica amb cura, rigor i amenitat com a bon periodista. Ell mateix també patí els rigors del franquisme, sancionat amb una multa per haver estat jurat (el 1972!), i amb un elevat import. Fou un autèntic miracle que, any rere any, amb perfecció i eficàcia, es celebressin convocatòries, actes amb teatres de gom a gom, s’editessin memòries i, en suma, s’encarés l’exili com a acte vital de creació i no planys de lamentacions estèrils. L’obra, meticulosa, ho explica potser amb massa concisió tot i les dues-centes pàgines. Tanmateix, la història dels Jocs Florals és una explicació de continuïtat increïble.

Josep M.Figueres


Sumari