RESSENYES

MARTÍ I SOLER, Miquel
L’Orfeó Català de Mèxic (1906-1986)
Barcelona, Curial, 1989.

Avel·lí Artís-Gener, el genial escriptor, s’equivocava quan afirmava que l’exili seria oblidat per manca de recensors. Sortosament, han estat molts els estudiosos que s’hi han capbussat. Ací es narra la història, apassionant, del que feren una munió de catalans, mar enllà, a les acollidores terres asteques, i com fundaren i mantingueren el Centre Català fins que, els anys quaranta, arribà el moment que en aquell barri ressonava amb naturalitat la llengua catalana. A més de reunions i reunions, es ballaven sardanes i es feien festes, es jugava a dòmino, hi havia xerrades a l’engròs i, especialment, lluita contra la dictadura. Hi havia companyia per combatre l’enyor i també activitats diverses editar revistes, fer grups de futbol o d’excursionisme, etc. Una Catalunya en petit? Qui ho sap, el cert és que en Martí narra amb deteniment i ganes el que fou aquesta aventura, especialment en els anys d’esplendor, fixant-se en accions de tant relleu com els Jocs Florals o revistes de tanta eficàcia, fins a convertir Mèxic en la capital de la cultural catalana durant els anys més durs, els anys quaranta.

Josep M.Figueres


Sumari