RESSENYES

DIVERSOS AUTORS
Una visió de conjunt sobre l'exili
Barcelona, Col·lecció La guerra civil a Catalunya (1936-1939), Edicions 62, 2007.

A la col·lecció La guerra civil a Catalunya (1936-1939) ha fet l'aparició el volum dedicat a l’exili català del 1939, que en constitueix el volum sisè de la sèrie. La col·lecció destaca pel seu interès visual: un gran format, una esplèndida il·lustració que palesa la bona capacitat editorial en aconseguir un producte atractiu i que esdevingui eina de divulgació i aproximació al que fou l’exili. Els coordinadors, Josep M. Solé i Joan Villarroya, assenyalen com l’exili del 1939, tot i que també ressenyen el dels catalanistes republicans que fugien de la FAI i el de la dreta espanyolista del 1936 que se n’anava a les files de l’exèrcit rebel, fou un més dels diversos exilis d’una història moderna i contemporània marcada per violències. També assenyalen com els catalans hagueren de marxar per no sucumbir a l’interior i acaben afirmant: «arrelats en la distància, per sempre, a la catalanitat, a la pàtria somniada de la qual foren expulsats».

El treball es configura en la línia habitual de la col·lecció: capítols breus a cura d’especialistes o joves llicenciats i una varietat de punts, com una antologia, i fins a la dispersió temàtica, sense seguir un fil interior intens, primant l’espectacularitat que certament s’aconsegeix. Obra de bon llegir i de millor veure. S’inicia amb una visió de to genèric sobre “L’exili austriacista del 1714” (Agustí Alcoberro), “Catalunya, país d’exilis” (Teresa Abelló) i una “Visió de conjunt” (Enric Pujol). Dels diversos aspectes puntuals assenyalem “La història del setè camió i la maternitat d’Elna” (Assumpta Montellà), “Els catalans de Gènova i el primer exili” (Rubèn Doll-Petit), “Els camps de concentració” (Albert Balcells), “Els vaixells-hospital i els camps de càstig i l’acollida a França” (Lola Harana). Plau de trobar-hi aspectes nous com “Els exiliats del nord d’Àfrica, els camps de càstig del desert, l’Stanbrook, el darrer vaixell” (J. M. Rúa) al costat de temes ben coneguts però necessaris d’exposar com el patrimoni artístic o Vidal i Barraquer. No hi són, en canvi, Pompeu Fabra o Pau Casals per esmentar-ne uns “grans” (G. Caballer), tot i que han aparegut monografies ben recents sobre la seva vida a l’exili i, per cert, en editorials a l‘abast. “El suport als refugiats per la JARE i el SERE” (Francesc Bonamusa), “La vida cultural a França” (Montserrat Palau), “L’exili a Amèrica” (D. Díaz Esculies), “Els catalans de Mèxic” (Teresa Férriz), “Els nens de Morèlia, l’assassinat de Trotski i el tresor del Vita” (Elisenda Barbé) són alguns els diversos temes que apareixen en aquesta obra miscel·lànica que no podem deixar de qualificar, tot i els buits, com la millor sobre l’exili que ha aparegut darrerament, feta per un equip divers, més enllà de les aportacions individuals de Bladé i Desumvila, Tísner, etc., que recullen aspectes de to autobiogràfic.

El darrer apartat, la bibliografia, coixeja, a diferència del conjunt de l’obra que manté un to de dignitat, pel que fa als continguts, prou remarcable i de lloar. Per exemple d’Artur Bladé no se’n cita la darrera edició (Cossetània), de Joan Peiró es parla del seu estudi sobre el 1936 i no de l’edició contemporània de l’Ajuntament de Mataró, de Teresa Pàmies no apareix la darrera edició del seu testimoniatge (Proa) ni tampoc Gent del meu exili o els records sobre Radio Pirenaica, ni tampoc hi ha la representació de la veu més anònima, la que, per entendre’ns, apareix a Veus de l’exili. Els testimonis de la diàspora programa i llibre de Catalunya Ràdio i Cossetània respectivament. De Jordi Manent no apareix l’esplèndid treball sobre “Pompeu Fabra a l’exili” i d’Enric Pujol, coordinador de dues obres sobre l’exili, es cita només un dels dos volums, etc. La llista d’omissions d’obres de veritable relleu seria massa llarga. Sembla com si fos una bibliografia de rutina només acumulativa de tots els treballs i no preparada per un especialista, produint-se aquest notable buit bastant de doldre en una obra de referència com aquesta per ambició i tractament.

En conjunt, l’aportació és suggerent, atès que el recull de textos s’ocupa també d’apunts biogràfics i anàlisis de noms representatius com Jaume Aiguader, M. Xirgu, J. Irla, Batista i Roca, R. Galí, Francesc Boix, Amat Piniella, Joan Comorera, F. Farreras, J. Tarradellas, J. Corominas, J. Ferrater, Joan Sales, M. J. Colomer, l’abat Escarré... Els autors es fixen també en els païssos receptors: Mèxic, Rússia, Uruguai, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Estats Units, Argentina (J. Ll. Martín Berbois i d’altres). El nombre de treballs diversos que podem afegir és així ben notable, es parla de la ruta dels vaixells de l’exili i hi ha mapes novedosos, es comenten sintèticament alguna de les activitats culturals com Els Quaderns de l’exili o els Jocs Florals (T. Férriz), hi ha visions també sobre la política amb aspectes sbre la implicació amb la guerra mundial apareix amb “Els camps nazis” (R. Toran), “Catalans als fronts de la II guerra mundial” (D. Arasa) i “La resistència als nazis des d’Anglaterra i França o la política catalana” (Mercè Morales) o “La diplomàtica” (Paola Lo Cascio). Temes d’actualitat com “El comboi dels 927” (M. Armengou) alternen amb aspectes convencionals com “La lluita armada” (A. Segura) o “Les editorials i revistes” (A. Manent). Potser la visió de la Generalitat a l’exili és un xic curta però en una obra sintètica com aquesta s’aconsegeix un conjunt de treballs que esdevé una notable aportació per al coneixement d’un dels episodis més tristos de la història de Catalunya i que el franquisme intentà d’amagar de forma plena, però que no reeixí en l’intent, atès que gràcies a la perseverança dels afectats que ompliren pàgines de vivències i dades s’ha pogut ajudar a construir el coneixement d’un terrible drama que, tanmateix, enriquí a l’exterior, pagant el preu d’unes vides truncades.

Josep M.Figueres


Sumari