RESSENYES

DIVERSOS AUTORS
L’exili català del 1936-1939. Un balanç
Girona, Ed. Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 2003

El Cercle d’Estudis Històrics i Socials és una benemèrita institució gironina dedicada a la investigació històrica i social, a la promoció de la cultura i a la col·laboració en la salvaguarda del patrimoni natural, històric i científic de les comarques gironines. Integrada al Patronat Francesc Eiximenis, entitat tutelada per la Diputació de Girona, entre les múltiples activitats que tira endavant, destaca l’edició anual dels Quaderns del Cercle, que, ininterrompudament, han vist la llum d’ençà del 1985.

Les edicions del 2003 i del 2006 han girat al voltant de l’exili català del 1936-1939 i, en ambdós casos, han tingut com a coordinador Enric Pujol.

Enric Pujol (Figueres, 1960), ja apuntava una fina capacitat analítica en un dels seus primers llibres, El descrèdit de la història (1993), una reflexió sobre la historiografia que d’alguna manera reprendrà, temps després, en l’article "La història de la historiografia. Una disciplina emergent (1980-2005)" publicat en el número cinquanta de la revista Afers. Recentment ha publicat els llibres La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya 1936-1939 (2007), conjuntament amb Rafael Pascuet i una història de l’Institut d’Estudis Catalans amb el catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Albert Balcells. Pujol coneix a bastament l’exili català. Tant és així que ell, juntament amb Jaume Santaló, han elaborat el Pla Directiu del Museu de l’Exili de la Jonquera. Més enllà d’aquestes activitats d’ordre més estrictament acadèmic, Enric Pujol ha dirigit la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà i ha coordinat l’Àrea d’Història i Pensament Contemporani del Departament de la Presidència.

Aquest primer volum, aparegut el 2003, s’inicia amb un article del director del Museu d’Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, continua amb un balanç bibliogràfic a càrrec d’en Daniel Díaz Esculies (que ha estudiat diverses facetes de l’exili català en els llibres El catalanisme política l’exili (1939-1959) (1991), Entre filferrades: un aspecte de l’emigració republicana dels Països Catalans (1929-1945) (1993), L’exili català de 1939 a la República Dominicana (1995)), i que el mateix Pujol subratlla en la presentació d’aquest número per la seva exhaustivitat amb més de tres-centes entrades curosament seleccionades. Continuant en el terreny dels fons documentals, el membre del Centre d’Estudis sobre les èpoques franquista i democràtica de la UAB, Jordi Guixé, en la seva col·laboració que porta per títol "Fons per a l’estudi de l’exili republicà" analitza els diversos arxius, tant catalans com de fora, on s’hi poden trobar referències útils per a l’estudi d’aquest fenomen. Guixé, que també es el responsable de Projectes i Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat analitza els arxius espanyols, els departamentals francesos i els del país. Des de la Catalunya Nord, Eric Forcada i Grégory Tuban donen notícia de la relació dels camps de concentració que van aplegar la munió de refugiats republicans: Argelers de la Marenda, Sant Cebrià, El Barcarès, Ribesaltes, etc. El professor d’història contemporània de la UAB i director de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Francesc Vilanova, presenta una visió sintètica de la presidència de la Generalitat a l’exili, que ben segur serà enriquida enguany amb la lectura i publicació de la tesi doctoral de Mercè Morales sobre l’acció del President Irla a l’exili. El coordinador d’aquest volum, Enric Pujol, ens presenta dues aportacions diferents: per una banda a "Art i exili. Una aproximació plàstica", on, amb les seves mateixes paraules, l’autor ens ha volgut oferir "una petita mostra de la importància qualitativa i quantitativa" d’aquest art. S’hi reprodueixen obres de Josep Franch-Clapers, Josep Bartolí, Carles Fontserè i Josep Planas, entre d’altres. En la segona col·laboració , "Albert Manent o la memòria de l’exili", Pujol ret un sentit homenatge a Manent, per mitjà d’una entrevista on s’explica com aquest va anar prenent consciència de la importància de l’exili, de les aportacions culturals de l’exili, i d’algunes de les aportacions que Manent ha fet per donar a conèixer aquest món com poden ser Literatura catalana a l’exili o Diccionari dels catalans d’Amèrica. Tres aportacions sobre l’exili de la resta dels Països Catalans a cura de Santi Cortés que dóna compte de l’exili dels valencianistes mentre que Manuel Santacana i Antoni Matrimon ens parlen de l’exili patit a les Illes Balears. El professor de la Universitat de Girona i col·laborador assidu dins la col·lecció Quaderns del Cercle, Josep Clara, analitza un tema poc estudiat: Andorra i els exiliats catalans. I per acabar, dos estudis que ens ajuden a copsar la gran importància que tingué l’exili: Abraham Mohino analitza la literatura de l’exili i Josep Maria Figueres aborda els primers anys de la premsa que es generà al redós del món dels exiliats i les seves organitzacions polítiques i sindicals.

Àngel Ramos


Sumari