«Cronologia de trenta anys d'història de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears (1971-2002)»
 Francesc Roca

 
Llegenda:
Fita molt important
Organització
Xarxa
Formació
Mecanisme
Producte
Marc

 

1971

& F Assemblea de Catalunya. Constitució de l’Assemblea de Catalunya, a la parròquia de Sant Agustí Vell del Raval de Barcelona. Una organització clandestina de coordinació d’organitzacions territorials i sectorials no governamentals legals i il·legals que impulsa la lluita (pacífica) per la democràcia.

p Eleccions sindicals. Participació massiva a les eleccions de delegats sindicals d’empresa, amb el triomf de les candidatures impulsades per Comissions Obreres, il·legals.

F Tarancon. Vicente Enrique i Tarancon esdevé arquebisbe de Madrid. Més endavant, com a president de la Conferencia Episcopal Española, liderarà el camí vers la democràcia política de l’Església Catòlica.

@ Fira d’Abril. Comença la versió catalana —amb totes les casetes obertes a tothom— de la Feria de Sevilla (que va ser una iniciativa, el 1847, de dos regidors de l’Ajuntament de Sevilla: el basc J. M. de Ybarra i el català Narcís Bonaplata).

& 6 Hipoteques i caixes, en augment. Els crèdits, especialment, els hipotecaris esdevenen la inversió més important de les caixes d’estalvi, ja que la gent opta, cada cop més, per la compra i menys pel lloguer de l’habitatge. Un bé que és, alhora, de consum i de producció. 

& @ Factor S. El primer ordinador fabricat al sud dels Pirineus; a Sabadell, per l’empresa Telesincro. Segons alguns autors, aquest és l’inici de la Tercera Revolució Industrial.

@ Museus d’art català al món. Inauguració del Dalí Museum de Beachword (Ohio), que al 1982 serà a St. Petersburg (Florida). El 1984, el Reina Sofia, a Madrid, amb Picasso, Miró, Dalí, Tàpies i Gris com a grans noms. El 1985, el Museu Picasso de París. El 1995, el Museu Maillol, a París, amb un annex a Banyuls.

1972

" GR. Es comença a definir la Xarxa de Senders de Gran Recorregut, amb l’ajut dels centres excursionistes.

F Partits a Catalunya Nord. Per primera vegada, dos partits polítics nord-catalans es presenten a unes eleccions. No obtenen representació, però els resultats són prou dignes.

& Margalef. Comença el reconeixement acadèmic internacional de Ramon Margalef, que el 1968 havia publicat una síntesi de les seves recerques: Perspectives in Ecological Theory.

 

1973

F Hipermercats. Els primers hipermercats: un a El Prat de Llobregat, a l’autovia de Castelldefels, que pertany a la multinacional francesa Carrefour, i el 1975, a Sedavi, a l’Horta Sud, de la multinacional Continente.

F Confederació de Comerç de Catalunya. S’hi apuntaran 80.000 dels 130.000 establiments comercials del Principat. Davant l’aparició de les grans superfícies, el petit comerç s’organitzarà, es modernitzarà i s’especialitzarà.

 F GOB. El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa esdevindrà una ONG amb un ressò important. Serà simbòlicament presidida uns anys per Anthony Bonner, estudiós, traductor i divulgador (fins i tot per Internet) de l’obra de Ramon Llull.

p Joan Alsina, Antoni Llidó i molts altres, assassinats a Xile durant el cop d’estat militar dirigit pel general Pinochet contra el govern democràtic xilè presidit per Salvador Allende (que també serà assassinat). Joan E. Garcès, assessor d’Allende, iniciarà el 1995 les accions legals que conduirant a la detenció domiciliària del dictador xilè.

& Manifest de Prada. Elaboració d’un document sobre la llengua catalana i la ciència moderna en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, creada el 1969.

& F Premis Octubre. La Societat coral El Micalet, de València, convoca el Premi Joan Fuster d’assaig. L’any següent el convocarà l’editorial 3 i 4. Amb els anys, es convocaran més premis, i es realitzaran simposis, encontres i «converses fusterianes».

1974

& F CDC. Es crea un nou partit: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que serà al Govern català des del 1977, formarà Govern el 1980 i s’integrarà, al 1986, en el Grup Liberal del Parlament europeu.

F Unió de Pagesos. Formació de la Unió de Pagesos. El 1976 es fundarà la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. Associacions de les empreses familiars agràries, tenallades pels augments dels preus dels inputs de l’agricultura.

& Escoltes Catalans, resultat de la fusió de diferents organitzacions formatives: Minyons, Boy-Scouts, Nois i Noies-Guia.

@ IBM. La fàbrica espanyola de l’empresa International Business Machine, a la Pobla de Vallbona.

& 1474-1974. Celebració dels cinc-cents anys del primer llibre imprès en català.

& Miró. S’obre, al parc de Montjuïc de Barcelona, la primera Fundació Miró. La segona, al «Territori Miró» de Palma de Mallorca, el 1992.

p Robert Lafont. La candidatura unitària de les «nacions sense estat» de França a les eleccions a la presidència de la República encapçalada per l’occità Robert Lafont no és admesa per la comissió electoral central.

6 Garrot. El militant anarquista Salvador Puig Antich és executat. La Constitució de 1978 bandejarà la pena de mort.

1975

& " La primera gran refineria. Es posa en marxa la refineria de petroli de la Pobla de Mafumet, al polígon químic del Camp de Tarragona. Inici de la xarxa d’oleoductes.

& & Congrés de Cultura Catalana, fins al 1977. Convocat inicialment pels col·legis professionals, farà un balanç sectorialitzat dels punts forts i els punts febles d’unes societats desenvolupades que estan a punt de dotar-se d’uns marcs d’actuació democràtics.

& & Nova Escola Pública. A la X Escola d’Estiu de Rosa Sensat debat, aprova i fa pública la «Declaració per una Nova Escola Pública».

& p Rei. Mort del general Franco. Fi d’una dictadura autoritària de llarga durada que, finalment, no assoleix cap dels seus objectius inicials. Tal com estava previst, el príncep Joan Carles de Borbó, nét d’Alfons XIII, rei d’Espanya fins el 1931, és el nou cap de l’Estat. El 1978, esdevindrà rei constitucional, amb poders limitats.

& Llei Deixonne. A França es comença a aplicar aquesta llei del 1951, que significa la introducció, per primera vegada, d’una hora setmanal de català a l’escola.

1976

p Manifestacions per les llibertats i l’autogovern. A Alacant i a València, convocades conjuntament per les dues taules de partits: el Consell Democràtic i la Junta Democràtica del País Valencià.

p Manifestacions de febrer del 76. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i l’Assemblea de Catalunya convoquen dues grans manifestacions ciutadanes, a l’Eixample de Barcelona, l’1 i el 8 de febrer.

& @ Avui, el primer diari en català des del 1939.

& p Maig de les dones. Primeres jornades feministes d’ençà del 1937. Al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

& F CC. OO. Assemblea de Barcelona. Constitució de la Confederació sindical de les Comissions Obreres, a nivell de tot l’Estat espanyol, a la parròquia de Sant Medir, a Sants (Barcelona).

@ Llibre Blanc de la gestió de la natura. Primera base informativa tècnica de l’onada naturalista que comença. La reconstrucció dels espais naturals té aquí un dels seus orígens. Coordinat per Ramon Folch Guillen.

p Marxa de la Llibertat. Molts dies de marxa pacífica a peu a favor de l’amnistia, per iniciativa de Pax Christi.

p Terceres Vies. La presentació pública de les diverses opcions polítiques democràtiques es fa sota el lema de «Terceres vies». Ni la via del mercat-selva, ni la de l’estat-presó.

& FIB, i FIV. Creació de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, i, el 1985, de la de València. La UPC i la UPV, peces-clau dels nous ensenyaments.

& Escola Proa. Ramon Juncosa, director fins el 1981, dóna l’empenta definitiva a la escola activa, laica i democràtica de Sants (Barcelona), nascuda el 1966 a redós de la parròquia de Sant Medir.

" Ràdio 4. La primera emissora en català, des del 1939, una ràdio pública, de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya.

@ Ford a Almussafes. Cinquanta anys i escaig després de crera la primera fàbrica a l’Arc Mediterrani, la Ford torna.

@ Seat a Martorell. «Entre les berlines convencionals i els esportius, el Seat 1200 és el primer model dissenyat pel Centre Tècnic Seat de Martorell».

& La Bressola. Primera escola primària en català dels temps moderns a la Catalunya francesa. En els anys successius n’hi haurà set: el Vernet i Sant Galdric (Perpinyà), Nyils, El Soler, Prada de Conflent, Sant Esteve del Monestir, i Càldegues. Des del 1983, gestions per fer-la pública (i en català).

1977

& p Eleccions generals. Després de la legalització dels partits polítics clandestins fins a aquell moment, el 15 de juny, al conjunt de l’Estat espanyol, primeres eleccions generals democràtiques des de febrer del 1936. Comença a funcionar el model europeu de democràcia avançada en el qual tots els partits parlamentaris guanyen.

& 6 Pactes de la Moncloa. Els partits amb representació parlamentària elaboren uns pactes. L’aturada de la inflació i del creixement dels salaris reals seria compensada amb polítiques d’extensió de l’escolarització, la seguretat social i la sanitat, finançades amb els nous impostos.

p Manifestació de l’11 de Setembre. Massiva manifestació ciutadana (es parla d’un milió de participants) a Barcelona, en demanda de democràcia i autonomia política.

p Per l’Autonomia. El 29 d’octubre, la més gran manifestació política de la història de Mallorca.

p Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. El 9 d’octubre, més de mig milió de persones en una manifestació multitudinària a la ciutat de València.

& p Retorn de Tarradellas i Govern d’unitat. La presidència de la Generalitat torna a Barcelona i forma el primer Govern català des del 1945 que, com aleshores, és, també, un Govern d’unitat de totes les forces polítiques.

6 Decrets Fuentes. A les caixes d’estalvis, inici del procés legal de disminució de les inversions obligatòries decidides pel Govern de Madrid. I inici d’una certa democratització dels seus òrgans de gestió.

@ La Ford. Una mica més de cinquanta anys després de la primera, a Barcelona, el 1923, la segona fàbrica de Ford a l’Arc Mediterrani (i a Espanya), a Almussafes.

@ La Pirenaica. La Ràdio Espanya Independent, impulsada pel Partit Comunista d'Espanya des del 1941, plega.

p Llei d’Amnistia. S’hi acullen els demòcrates, però també els que han participat personalment en la repressió genocida durant els trenta-set anys de dictadura policial.

& Jornades Llibertàries. Convocatòria festiva multitudinària —i irrepetible— al Parc Güell de Barcelona, de tots els grups hereus de la revolució anarquista del 1936.

 p La batalla de València. A la ciutat de València, una sorollosa minoria partidària de l’aïllacionisme lingüístic rep el suport continuat de la gran premsa local i de la de Madrid. Com si Castella i Andalusia parlessin llengües diferents. La batalla, atiada pels que temen un eix Perpinyà-Alacant, continua.

F Fundació Bartomeu March i Biblioteca. Accés als llibres de la biblioteca mallorquina dels March.

6 Reforma fiscal. Segona implantació de l’impost sobre la renda. (La primera, la de la II República, amb Jaume Carner com a ministre d’hisenda, d’eficàcia zero). Ara, amb èxit, atès que la nova democràcia s’estabilitzarà. Serà la principal font de finançament de l’estat del benestar.

& L’Avenç. Revista-manifest d’història que se situa al bell mig dels grans debats contemporanis.

1978

& p Consell del País Valencià. Primer òrgan polític de Govern del conjunt de les comarques del País Valencià, des del 1707.

p Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals. Primeres eleccions sindicals d’empresa obertes. Les guanya Comissions Obreres, que ja és un sindicat legal. La Unió General de Treballadors, en segon lloc.

& p La Constitució. Dos dels set «pares» de la Constitució Espanyola són diputats electes a Catalunya (Miquel Roca, liberal, i Jordi Solé Tura, comunista). La Constitució, aprovada per referèndum, a tot l’Estat (excepte al País Basc, que s’absté).

& & Català a l’escola. La Generalitat de Catalunya impulsa, i aconsegueix, la incorporació legal de la llengua catalana a tot l’ensenyament públic en, com a mínim, dues assignatures. Desapareix el perill d’una doble xarxa escolar, «a la basca».

& UIB. Creació de la primera universitat pública de les Illes Balears. El 1983, un nou campus a la carretera de Palma a Valldemosa.

F ACPV i el CDACC. Creació de l’associació Acció Cultural del País Valencià, i inauguració del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana, promogut per l’Ajuntament de Perpinyà.

@ Setmanes Catalanes a Berlín. El més gran aparador de la cultura catalana mai fet, fins al moment. Tomàs Llorens, director de la mostra Art i modernitat al segle xx.

 @ Rumba catalana. Amb Gato Pérez, segona explosió de la rumba catalana rellançada als anys seixanta per Peret. Els Gipsy Kings li donaran projecció internacional. Peret actuà per tancar la cloenda dels Jocs del 1992.

1979

& p Eleccions municipals. A les grans ciutats, els alcaldes seran socialistes (i comunistes). A les mitjanes i petites, una gran diversitat de colors polítics.

& p Estatut. Aprovació, per referèndum, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

" Biblioteques informatitzades. Primer assaig d’informatitzar els fons de les biblioteques de la UB, la UPC i la Caixa de Pensions.

p Woytila. El nou Papa de Roma, el polonès Karol Woytila, no utilitzarà la llengua catalana en els seus missatges multilingües anuals, però sí en les canonitzacions de nous sants nascuts a la vora de la Mediterrània espanyola.

6 Antinuclears. Primera gran manifestació antinuclear a Barcelona.

@ El Punt. Comença a publicar-se a Girona el periòdic Punt Diari, que mantindrà una forta vocació comarcalista, que s’anirà ampliant territorialment.

@ Oró. Joan Oró publica els resultats de les seves recerques sobre les possibilitats de vida al planeta Mart.

F Justícia i Pau. Joan Gomis, director català des del 1976 d’aquesta organització pacifista catòlica internacional, n’esdevé president a Espanya.

1980

& p Govern Pujol. Triomf de la coalició liberal-democristiana-socialdemòcrata a les eleccions al Parlament de Catalunya. Jordi Pujol i Soley, líder de la coalició, elegit president de la Generalitat. Continuarà guanyant, cada quatre anys, cinc vegades més.

p A Madrid. Des de les eleccions generals del 1977, la coalició dóna suport polític, des de fora, a les successives majories a Madrid.

& Museu de la Ciència. Inauguració del primer Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions. Començen els museus pedagògics interactius.

@ Havaneres. El Certamen d’Haveneres i Polifonia de Torrevella esdevé internacional. La Cantada d’Haveneres de Calella de Palafrugell continua amb un èxit creixent.

& Informe Miramar. El primer esbós d’una televisió nacional de Catalunya, realitzat per un grup de professionals catalans de RTVE.

& Enciclopèdia. Últim volum (el quinzè) de la Gran Enciclopèdia Catalana, començada a publicar el 1969. Un gran obra col·lectiva que ordena i sistematitza els coneixements de la societat catalana dels anys seixanta i setanta.

p Llei espanyola de llibertat religiosa (a França, ja hi era).

1981

& 6 El 23-F. El 27 de febrer, 200.000 participants en la massiva manifestació de Barcelona de rebuig de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer, d’un petit sector de l’exèrcit espanyol, que assalta el Congrés dels Diputats a Madrid, i treu els tancs al carrer a València.

& & Moviments de Renovació Pedagògica. Primera reunió dels moviments de renovació pedagògica a Santa Coloma de Gramenet. A la segona reunió, el 1986, a Lleida, la FMRPC, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Al 1988, constitució de la Federació de MRP del País Valencià.

@ Tàrrega. Comença la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.

& 6 Llei del divorci. Torna a ser possible la separació matrimonial, el divorci (i un segon, o tercer, casament) a l’Estat espanyol. Una aposta pel model familiar en unes societats on augmenten els nivells de renda, el treball de les dones fora de casa i l’esperança de vida.

p Governs socialistes. A França, fins al 1986, als anys 1988-1993 i des del 1997, governs d’esquerres. Lentísssima acceptació dels processos de descolonització d’Ultramar, de l’autonomia de Còrsega i de la regionalització «interna».

F SALs. Es constitueix la federació de Societats Anònimes Laborals de Catalunya. Un pas més en l’organització del treball associat.

F Drapaires d’Emmaús. A Sabadell, la primera minúscula comunitat d’aquesta moderna organització caritativa.

@ Massagran. Inici d’una nova sèrie de còmics basada en el personatge creat el 1910 per Josep M. Folch i Torres.

1982

" Reforma psiquiàtrica. Inici de la reforma psiquiàtrica, promoguda per la Diputació de Barcelona (i Agustí de Semir) basada en el moviment per la defensa d’una salut mental comunitària, de metges psiquiatres, psicòlegs i treballadors socials. Més endavant, amb els traspassos de competències, la reforma serà assumida per les Generalitats.

& p Estatut. Aprovació de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià. Configurarà la primera administració pública pròpia des de la supressió de la Generalitat el 1707.

p Dos primers Governs. Primers Governs constitucionals a l’Estat d’Andorra i a l’Autonomia valenciana.

& p El «cambio». Canvi a la política espanyola amb el triomf del partit socialista a les eleccions generals. El nou Govern universalitza la Sanitat, i Ernest Lluch és ministre de Sanitat i amplia les funcions i les prestacions de l’estat del benestar amb, per exemple, les pensions no contributives. L’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, esdevé ministre de defensa del Govern de Madrid (i uns anys més tard, vicepresident del Govern espanyol). El nou alcalde serà Pasqual Maragall.

" Televisió local. TV Cardedeu inicia les emissions municipals de televisió. Des de 1995, BTV, una televisió local, al municipi de Barcelona.

F SCI. Formació de Servei Civil Catalunya, organització pacifista de voluntariat, lligada al Servei Civil Internacional creat als camps de la batalla de Verdun el 1920.

1983

& p Estatut. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat. La base del primer Govern propi des del 1715. Declara la llengua catalana com a llengua oficial, però té menys competències que els Estatuts de les comunitats anomenades «històriques». Crea tres Consells insulars autònoms. A les eleccions autonòmiques, majoria relativa d’una coalició de dreta.

& Menorca. Constitució del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca. A les eleccions insulars, triomf d’una entesa d’esquerres, que governarà l’illa fins el 1991 i, de nou, el 1999. Al Consell de Mallorca, Govern del Pacte de Progrés des de 1995. El MEM, Moviment d’Escoles Mallorquines, constituït a Lluc. A Eivissa, Pacte de Progrés des del 1999.

& " TV3 i Catalunya Ràdio. La Generalitat posa en marxa TV3, la segona emissora de televisió de l’Estat, que trenca el monopoli de TVE. El 1988, comença a emetre un segon canal: el Canal 33. Catalunya Ràdio, en els anys següents, es diversificarà: Catalunya Música, Catalunya Informació, Catalunya Cultura.

F Fundació per la Pau. Membre de l’International Peace Bureau, creat a Roma el 1891.

" Any Marx. Una cinquantena d’actes amb motiu dels cent anys de la mort de K. Marx: exposicions (per exemple, al hall de l’edifici històric de la UB), conferències, taules rodones, números monogràfics de revistes, edicions de textos, cartells, programes de ràdio, i una Oda a Marx de Joan Brossa.

& p Majories absolutes. Majoria absoluta del partit socialista a les primeres eleccions autonòmiques valencianes. A les mateixes eleccions, el 1995 (i el 1999) hi haurà majoria absoluta del partit conservador.

& & Valencià a l’escola. La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià introdueix la llengua del país, per primer cop, a l’escola i a l’administració pública.

1984

& CEPEPC. El Col·lectiu d’Escoles Per a l’Ensenyament Públic Català s’integra, tal com proposa, a la xarxa escolar pública.

F IMPIVA. L’Institut de la Mitjana i Petita empresa Industrial Valenciana. La Generalitat valenciana decideix dinamitzar les ja dinàmiques Pimes del País.

& @ In vitro. Èxit de la primera fecundació in vitro a l’Institut Dexeus, amb la biòloga Anna Veiga.

@ Transplantaments. Èxit dels transplantaments d’òrgans vitals als grans hospitals públics de Barcelona: Bellvitge, Sant Pau, Clínic.

& MoviBaix. Dinamisme i imaginació en la nova federació de centres d’esplai del Baix Llobregat.

F KIO. Javier de la Rosa, l’home de KIO, el Kuwait Investment Office a Espanya, és empresonat, acusat de diverses i greus irregularitats financeres.

& 6 Declaracions de Patrimoni de la Humanitat. La UNESCO declarà patrimoni de la humanitat: tres construccions de Gaudí a Barcelona (1984), el monestir de Poblet (1991), la Llotja de la ciutat de València (1996), dos obres de Domènech i Muntaner a Barcelona (1996), el «Rock-Art of the Mediterranean Basin» (1998), la «Biodiversity and Culture» d’Eivissa (1999), Tarraco, el Palmerar d’Elx i les «Catalan Romanesques Churches» de la Vall de Boí (2000).

@ El Temps. Setmanari amb redaccions a València, Barcelona i Palma de Mallorca, que ha anat diversificant la seva oferta periodística.

F Declaració de Mequinensa. Alcaldes i regidors de la Franja, a favor de la normalització de l’ensenyament català i de l’ús institucional de la llengua del país. El 2002, el Manifest de Mequinensa rep encara més suports.

F Laboratori General d’Assaigs i Investigacions. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, continua una línia iniciada per la Diputació de Barcelona el 1907.

1985

F Sagunt. Una fita dins del procés de reconversió industrial: el tancament de l’empresa Alts Forns de Sagunt. El Govern socialista de Madrid veu més sortides a l’economia valenciana, que a l’economia asturiana.

" XHUP. La Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública inclou els onze hospitals públics, hospitals de fundacions privades, de mútues, de l’Església Catòlica, de la Creu Roja, de societats privades i consorcis hospitalaris.

& " CAP. Comencen a funcionar els nous Centres d’Atenció Primària, els CAP; per reforma dels antics dispensaris o construïts de bell nou. També, els CAPSM, els CAP en Salut Mental. Una mica més tard, al País Valencià, els Centres de Salut.

& Normalització lingüística. El Parlament balear aprova per unanimitat la Llei de normalització lingüística.

" Túnel del Cadí. El nou túnel —i el del Pimorent, el 1994— acosten l’Occitània central a l’Arc Mediterrani.

@ Hem fet el cim. La senyera, per primer cop, a l’Everest.

F Memorial Josep Vidal i Lecha. Institució de premis anuals als lluitadors per la pau, en record d’un destacat quàquer català nord-americà.

F Universitat Internacional de la Pau. Al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès comencen uns cursos universitaris d’estiu sobre la pau.

6 Tabac i alcohol. Comencen les limitacions legals a la promoció, venda i consum de tabac i d’alcohols amb la Llei 25/1985 del Parlament de Catalunya.

F Barceló Hotels. Primer hotel al Carib de l'empresa nascuda el 1931 a Felanitx com a Autocars Barceló.

6 Llei d’Avortament. El Parlament de Catalunya ja n’havia aprovat una el 1936.

1986

& 6 NO a l’OTAN. A Catalunya, triomf del «No» al referèndum sobre l’ingrés a l’OTAN. A la resta d’Espanya (excepte al País Basc i a les illes Canàries) guanya el «Sí».

& p Som Europa. Els Estats espanyol i portuguès, nous membres de la Unió Europea. A les primeres eleccions al Parlament europeu que se celebraran, els nous eurodiputats catalans, valencians i balears s’integraran als diferents —i, sovint, contraposats— grans (i petits) grups polítics europeus.

@ Taulellet. Amb l’entrada a Europa s’inicia un boom de llarga durada de la fabricació i venda de rajoles o taulells al districte industrial de la Plana de Castelló.

& 6 Toyotisme. Des del 1969, amb Sanyo, el 1973, amb Sony, i el 1980, amb Nissan, entrada d’empreses japoneses, que es multiplica a partir del 1986. Entrada, també, del toyotisme, un sistema de treball flexible i diversificat, en equip, «just al temps» (just in time). Destinat a substituir el treball en cadena del fordisme, que començà als anys vint.

6 PIE. Programa d’Informàtica Educativa de la Generalitat catalana que introdueix ordinadors personals d’IBM (a la venda a tot el món des del 1981) a totes les escoles públiques.

F Hotels Melià. L'obertura d'un hotel a l’illa de Bali és l’inici de l’expansió internacional del grup que començà el 1960 com a Hotels Mallorquins.

" Organització bibliotecària, al País Valencià, encapçalada per la nova Biblioteca Nacional Valenciana creada l’any 1985.

6 Incendis. Els focs accidentals cremen més que mai les terres catalanes. El 1994, tornaran a ser molt importants.

" Eurociutats. Es reuneix, per primer cop, a Rotterdam, el Club de les eurociutats: Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam. Paral·lelament, s’impulsa el grup C-6 format per les ciutats de València, Barcelona, Palma de Mallorca, Saragossa, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc.

" Parcs metropolitans. Inici, amb el parc del Besòs, de Sant Adrià, de la Xarxa metropolitana de parcs, formada al 2002 per vint-i-cinc parcs urbans i tres passeigs marítims.

@ Facsímils. Reconstrucció del mític pavelló alemany de Mies van der Rohe a l’Exposició del 29, a Montjuïc (Barcelona). Uns anys més tard, al 1992, reconstrucció del pavelló de la República espanyola de Josep L. Sert a l’Exposició de París del 1937, a la Vall d’Hebron (Barcelona). L’avantguarda és objecte de culte.

1987

6 Hipercor. Gravíssim atemptat d’ETA, l’organització terrorista basca, en uns grans magatzems de l’avinguda Meridiana de Barcelona. Importants manifestacions ciutadanes de rebuig a Barcelona, el 22 de juny, amb unes 750.000 persones.

p Canal 9 i Ràdio 9, la televisió i la ràdio públiques de la Generalitat valenciana.

& 6 SIDA. Primeres mesures públiques de prevenció i control de la sida, una nova i desconeguda malaltia que es comença a detectar, als Estats Units, el 1981.

@Silicon Vallès’. Darrere d’aquesta àrea industrial, hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona, de Bellaterra, el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions, i el Parc Tecnològic del Vallès.

@ Mascaró. Mort a Cambridge, Anglaterra, Joan Mascaró que, segons Sam Abrams, és «l’escriptor català més conegut del món», gràcies a les seves versions a l’anglès dels llibres sagrats de l’hinduisme escrits en sànscrit. Mascaró s’ocupava, també, de la versió en català.

F IVAM. Institut Valencià d’Art Modern-Centre Juli Gonzàlez. Tomàs Llorens, el seu director, serà, més tard, captat per Madrid: pel Museu Reina Sofia, primer, i el Museu Thyssen, després. Amb Juli Gonzàlez (i Jujol i Gargallo), la forja catalana esdevé escultura d’avantguarda.

" Madrid, amb gas natural. Arriba a l’Estat i ciutat de Madrid el gas natural que va començar a arribar a Barcelona el 1969.

6 17.000 empreses exportadores. La Generalitat de Catalunya impulsa la creació d’un consorci per promoure les exportacions: el COPCA. Quinze anys més tard, es calcula que, al Principat, hi ha unes 17.000 empreses que exporten.

 

1988

F CONFAV, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya es constituteix vint anys després del sorgiment del moviment dels barris de les grans ciutats, impulsat per les primeres associacions de veïns.

& 6 Vaga General. El 14 de desembre, la segona vaga general amb èxit del segle xx. Contra les reduccions dels salaris reals, la congelació de les pensions de la seguretat social pública, i una inesperada política amb aspectes neoliberals.

& @ Tres televisions privades. Dues «gratuïtes» (Tele 5 i Antena 3) recullen i difonen els gestos, els colors i els sons del nacionalisme espanyol de baix nivell. Modelen, així, els amplis sectors socials marginats de la cultura, de la participació política i de l’ascens social. Una «de pagament» (Canal +) assaja de configurar i espanyolitzar les classes mitjanes.

F ‘Impost religiós’. Qui vulgui pot dedicar el 0,5 % del seu impost sobre la renda als serveis religiosos catòlics, segons l’acord del 1979 entre el Govern espanyol i el Vaticà. El finançament, però, de l’Església Catòlica a Espanya continua sent mixt.

" Premis Ciutat d'Alzira. Uns premis literaris que, com els d’Octubre de València, són molt més que una fita literària.

@ Museu Lladró, a Manhattan. Al carrer 57 de Nova York, un gran aparador de les millors peces escultòriques fabricades per la multinacional Lladró.

1989

& 6 Incendi a Vandellòs. Gravíssim incendi a la C. N. Vandellòs I. La central nuclear, d’un model semblant al de Txernòbil, serà tancada definitivament el 1990.

F Bancaixa i CAM, Caja de Ahorros del Mediterráneo. Inici de la fusió de diverses caixes d’estalvis al País Valencià, que esdevindran dos dels principals bancs de l’Arc Mediterrani.

@ Ciutat de les Ciències. Amb l’impuls de la Generalitat Valenciana, projecte de Ciutat de les Arts i de les Ciències. Al 2000, inauguració del Museu de les Ciències.

6 Renda mínima. El partit comunista proposa la institució de la renda mínima com a salari ciutadà. Al 1956, havia proposat el salari mínim (que s’implantaria el 1963) i el subsidi d’atur ( el 1959). La tercera proposta, «mateix treball, mateix salari», contrària a la discriminació de les dones, ha avançat més lentament.

& @ Recuperació dels centres històrics. Intervencions per recuperar els centres històrics. A la ciutat de València, a partir de l’antic llit del Túria. A Sabadell, l’Eix Macià, en un sector central, però marginal, d’una ciutat industrial. El 1994, la urbanització del barri del Canyeret, a la ciutat de Lleida, i el Vapor Universitari de Terrassa tenen un significat semblant. En la mateixa línia, la localització de la UPF, la Universitat Pompeu Fabra, i del CCCB, el Centre de Cultura Contemporània al Casc Antic de Barcelona.

& " Parabòliques. Inici de la construcció, a la Granada del Penedès, del CCS (Centre de Comunicacions per Satèl·lit) de Telefònica. Cinc grans antenes parabòliques reben i envien senyals de televisió i telèfon als satèl·lits Intelsat (Atlàntic) i Estelsat (Pacífic).

1990

& & La llei de la reforma educativa. La LOGSE, la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (per a tot l’Estat espanyol) inicia una ambiciosa i difícil reforma educativa amb la proposta d’escolarització fins als setze anys, i l’establiment, per tant, de l’Ensenyament Secundari Obligatori, amb una part de matèries optatives. Les escoles públiques no hauran de formar elits sinó ciutadans.

& F Multinacionals catalanes, en expansió. Un estudi descobreix vint-i-vuit multinacionals industrials amb seu social al Principat. El 1997 ja són cent sis (de les quals dues terceres parts són de després de 1985). El 2001 seran, segons un nou estudi, cent seixanta-quatre.

F Parc Tecnològic. Inauguració, a Paterna, del primer parc tecnològic del País Valencià.

& p Es promou l’Arc Mediterrani. La Generalitat valenciana promou la Ruta de les Altes Tecnologies de l’Europa del sud que esdevindrà, aviat, l’Arc Mediterrani de les Tecnologies.

" Cinquè centenari del Tirant lo Blanc. Cinc-cents anys de la publicació de la novel·la de Joanot Martorell i Joan Martí de Galba, considerada la primera novel·la moderna. Reedicions, adaptacions, traduccions (a l’anglès, per exemple), escenificacions, etc.

F Conselh Generau d’Era Val d’Aran. Amb la llengua occitana, cooficial.

6 ETA colpeja, de nou. Sis assassinats a Sabadell i deu a Vic, l’any 1991.

F Falles. La nova Associació d’Estudis Fallers s’interessa, també, per les festes que «mantenen vincles amb les falles a Cuba, Itàlia i els Estats Units». Mentrestant, ressorgiment de les falles dels Pirineus.

p Guerra del Golf. Manifestacions al carrer i accions diverses de condemna de la intervenció armada a Kuwait i l’Irak d’una coalició internacional liderada pels Estats Units (en la qual participa Espanya).

&Escola Valenciana. Constitució formal d’una federació d’associacions d’ensenyants i de pares d’alumnes. Les Trobades de Primavera, que són Festes per la Llengua, apleguen en el conjunt de comarques valencianes unes cent cinquanta mil persones.   

 

1991

F Euroregió. Constitució de l’Euroregió (formada per tres regions administratives de la Unió Europea: Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus).

@ Fórmula 1. Inauguració del Circuit de Montmeló, per a curses automobilístiques de Fórmula 1, sense oblidar la passió pel motociclisme. Amb el patrocini del RACC, el Reial Automòbil Club de Catalunya, creat el 1906, que compta, aleshores, amb tres-cents mil socis.         

6 PIX, primer Programa d’Intercanvi de Xeringues, que segueix el model holandès de lluita contra les drogodependències.

" Gas Natural. Les empreses Catalana de Gas (creada el 1843) i Gas Madrid (del 1846) formen una nova empresa de grans dimensions: Gas Natural. La gasificació d’Espanya arriba després de l’electrificació.

" CESCA. El Centre de Supercomputació de Catalunya, una xarxa de grans ordinadors, primer pas per a la formació, el 1993, de l’Anella Científica, una xarxa que inclou centres de recerca, hospitals i universitats.

& Sabater Pi. Comença el reconeixement universitari de Jordi Sabater Pi, l’home que més ha estudiat els nostres «parents pròxims» (goril·les i ximpanzès) i que va dur, el 1966, Floquet de Neu, l’únic goril·la albí conegut, al Zoo de Barcelona.

@ Famosa, les Fàbriques Agrupades de «Muñecas» d’Onil, crea, a Hong-Kong, l'empresa Famosa International Ltd. amb l’objectiu, a llarg termini, de fabricar nines a la Xina.

@ Rock. Primer macroconcert del nou rock català al Palau Sant Jordi de Montjuïc, a Barcelona.

@ Codorniu a Califòrnia. Els catalans, que ja van plantar vinyes a Califòrnia al segle xviii, comencen a fabricar-hi cava, seguint «la méthode champagnoise».

F Pans & Company. El fast-food català, de la mà d’una multinacional que té el seu origen el 1937 amb la fabricació dels cubets Gallina Blanca de sopa concentrada.

6 Cabrera. L’arxipèlag de Cabrera, zona militar des del 1916, declarat parc nacional. El mateix any que el Govern balear aprova la Llei d’Espais Naturals.

1992

& F Olímpíades. XXV Jocs Olímpics d’estiu a diverses ciutats catalanes. Són, a més d’un esdeveniment esportiu i artístic, un motor per a inversions públiques en infraestructures viàries i comunicatives, instal·lacions, habitatges i parcs. I, per a inversions privades en autopistes, hotels, illes comercials, habitatges i art. Amb Leopold Rodés del Grup March, i molts altres grups empresarials, al capdavant. El nou aeroport de Barcelona-El Prat, però, esdevindrà, de seguida, insuficient. La llengua catalana, oficial dels Jocs (com la francesa, l’anglesa i la castellana). També, els IX Jocs Paralímpics.

6 Guerra de l’aigua de 75.000 famílies de la CONFAVC amb la multinacional Agbar (Aigües de Barcelona).

6 Broseta. Manuel Broseta Pont, un dels polítics de la Transició democràtica a València, assassinat per ETA.

F Esplac. Voluntariat i cooperativisme s’uneixen a Esplac, Esplais catalans, «una cooperativa mixta de consumidors i usuaris i de treball associat».

1993

& 6Andorra, a l’ONU. Un nou estat membre de l’ONU. L’únic amb el català com a llengua oficial.

& @ «Poblenou». L’èxit de la primera sèrie de ficció televisiva diària produïda a l’Estat espanyol.

F IMEDOC. Constitució del grup IMEDOC, Illes del Mediterrani Occidental, format per illes de tres Estats: les Balears, Còrsega i Sardenya.           

@ Avui, el primer diari de l’Estat espanyol que es presenta a Internet.

& 6 I Pla de Salut de Catalunya, 1993-1996. Un instrument d’actuació en el camp sanitari, en un territori extens, després de la creació del Servei Català de la Salut el 1991. Aviat es parlarà d’un Pla de Salut balear i d’un Pla de Salut valencià. El Pla de Salut per a Andorra és de 1990.

& @ Dieta mediterrània. Els estudis sanitaris sobre nutrició de la població en general, i de l’escolar en particular, conclouen que hi ha un excés de proteïnes, greixos i sucres. La tradicional «dieta mediterània» és considerada molt millor pels nutricionistes, per molts gastrònoms, pels productors d’oli, fruita, hortalissa, arròs, peix i vins, i per molts polítics i economistes.

" Sistema de Lectura Pública, de la Generalitat de Catalunya. I Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. La competència entre grans institucions fa miracles: les biblioteques públiques fan un salt qualitatiu.

F Club Súper 3. Aquest club infantil, promogut per TV3, arriba als 300.000 socis. Amb les històries de les Les Tres Bessones de Roser Capdevila es projecta internacionalment.

6 Reserva de la Biosfera. L’illa de Menorca, declarada dins el Programa MAD de la UNESCO, part de la Xarxa mundial de Reserves de la Biosfera.

F Ràdio Liberty. Inici de la transformació i el trasllat a Praga, de la ràdio de propaganda política adreçada a l’Europa de l’Est, creada el 1950 pel Govern nord-americà, amb grans antenes a la platja de Pals, des del 1959.

1994

& F 0,7 % del PIB, d’ajuda. La Campanya del 0,7 %, un punt d’inflexió en els moviments organitzats de solidaritat internacional. Les ONG, Organitzacions No Governamentals, comencen a ser protagonistes de la vida pública. Moltes estan impulsades per ordes religiosos, administracions públiques o col·legis professionals.

" Joan Lluís Vives. Constitució, a Morella, de l’Institut Joan Lluís Vives que coordinarà algunes de les activitats de les universitats —velles i noves, vint en total a l’any 2001— dels Països Catalans. L’inici, seguint el model de la UOC, la Universitat Oberta de Catalunya, de la universitat informatitzada no presencial en xarxa.

1995

" L’infopista / The Catalan Highway, la primera xarxa informàtica propera de xarxes, que esdevindrà Vilaweb. De Partal, Maresma & Associats.

" Via satèl·lit. Programes de TV3 i del Canal 33, emesos per satèl·lit a Europa, Amèrica i el Nord d’Àfrica.

" Cercador. La Universitat Jaume I crea el buscador Donde a Internet.

" TINET, Tarragona Internet, programa municipal per facilitar l’accés a la xarxa a llars, empreses i entitats.

@ Port Aventura, el primer gran parc temàtic des del Poble Espanyol de Montjuïc del 1929.

6 Conferència Euromed. La Conferència Euromediterrània aprova una consensuada Declaració de Barcelona.

6 Per Bòsnia. La Generalitat s’implica directament en la pacificació de Bòsnia.

F Concili Provincial Tarraconense. Els bisbats que formen la Conferència Episcopal Tarraconense organizen el primer concili des del 1758.

" TAV. El projecte de Tren d’Alta Velocitat per a l’àrea de l’Arc Mediterrani aprovat pel Govern espanyol no és Perpinyà-Alacant, sinó Perpinyà-Madrid. La radialitat centrípeta s’imposa a la necessitat de consolidar la xarxa de ciutats mediterrànies.

6 Adopció internacional. Es comença a legislar sobre l’adopció internacional, que experimentarà un fort creixement (de menys d’un miler a uns quants milers l’any).

" Catalanes a Pequín. Participen a la IV conferència mundial de dones.

1996

& 6 El Partit Popular guanya. A les eleccions generals, majoria relativa del Partit Popular espanyol (integrat en el Partit Popular Europeu, de la democràcia cristiana). El 2000, obté majoria absoluta al conjunt de l’Estat, però no a Catalunya (ni a Euskadi).

& F Les Caixes a les grans empreses. Les dues grans caixes catalanes començen a participar en el capital de les grans empreses privatitzades espanyoles.

& F Mossos d’Esquadra. Comença el lent desplegament territorial de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya. Fins al 2000.

" TAV fins a Perpinyà. Inauguració del recorregut Perpinyà-París del Tren d’Alta Velocitat. De fet, entre Perpinyà i Valenço la velocitat màxima és, encara, de130 km/h, i des de Valenço fins a París, 300 km/h.

& UIMIR. Començen els cursos d’estiu de la Universitat Internacional de Menorca, Illa del Rei. El model de la Universitat Catalana d’Estiu del 1969, a Prada de Conflent, es multiplica i s’amplia.

6 Casaldàliga. Pere Casaldàliga, bisbe catòlic de Sao Felix do Araguaia, Matto Gosso, rep el Premi per la Pau de l’Associació per les Nacions Unides.

@ Diari de Balears. El primer diari íntegrament en llengua catalana a les Illes Balears.

F MHC i Sistema del MNACTEC. Inauguració del Museu d’Història de Catalunya, al Port Vell de Barcelona, i inici de la xarxa de museus de ciència i tècnica del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.

1997

" Son Sant Joan. Gran ampliació de l’aeroport de Mallorca, al mateix any d’obertura del Túnel de Sóller.

" Euromed, noves qualitats en el servei ferroviari de Renfe entre Barcelona i Alacant.

" Infoville, a Villena (Alt Vinalopó), una experiència pionera d’accés a Internet, que es repeteix en altres ciutats mitjanes del País Valencià.

" Eix Transversal, de Girona a Lleida. Amb l’assistència del seu autor, l’enginyer Victorià Muñoz Oms, que l’integrà al Pla de carreteres de la Generalitat del 1935.

p L’Alguer. Itàlia, el tercer Estat europeu que oficialitza —localment— el català (en un municipi de la regió autònoma de Sardenya).

@ El Periódico. Doble edició diària, obtinguda amb mitjans informàtics, en les dues llengües oficials, d’El Periódico de Catalunya. En català, El Periòdic d’Andorra, des de nou mesos abans.

@ Microenergia. Com quinze anys abans amb la microinformàtica, els microgeneradors d’energia (solars, eòlics, etc.) comencen a ser tinguts en compte. Per exemple, amb la confecció d’un atlas eòlic de Catalunya.

p Medicalització. La idea que és possible un tractament mèdic o psiquiàtric a tot tipus de comportaments patològics entra al suplement d’Enciclopèdia Catalana.

1998

& Medpark. Projecte de Parc Científic del Mediterrani de la Universitat d’Alacant.

F Endesa. Formació d’un monopoli elèctric: les grans empreses del sector a Catalunya, Fecsa i Enher, absorbides per l’empresa privatitzada Endesa. El Grup March, però, ja no depenia de Fecsa, i continua sent un dels principals grups bancaris i empresarials de l’Estat espanyol. A finals del 2001, Endesa deixa a les fosques mig Catalunya. El Govern de la Generalitat li imposarà una important multa de 6,01 milions d’euros. Per una raó semblant, el Govern balear, el juliol del 2001, imposarà a Endesa una multa de 100 milions de pessetes.

6 Roïna. El Parlament europeu recomana el Transvasament d’aigua del Roïna a l’Arc Mediterrani espanyol.

F Microempreses. Les empreses de menys de deu treballadors s’associen i s’organitzen i demanen canvis en el marc jurídic.

 

& 6 Google.com. Aquest buscador californià, a més d’usar el català com a una de les llengues-marc de les seves recerques (a partir del 2001), incorpora milers de referències a temes, conceptes, llocs, organitzacions i personatges del món català contemporani, incloses moltes referències a la història viva dels Països Catalans.

F Vivers d’empreses. Al Principat existeixen vint-i-tres vivers d’empreses, també anomenats «parcs de negocis». El més antic és el CZF, el Consorci de la Zona Franca.

F Gitanos. La Unió Romaní i la federació d’associacions gitanes de Catalunya demanen al Parlament de Catalunya un reconeixement formal de la identitat del poble gitano (unes cent-mil al Principat). Aquest reconeixement es produirà a la fi del 2001.

1999

& 6 Governs d’unitat a les Illes i a Aragó. A les Illes Balears, Pacte de Progrés, i a l’Aragó, gir polític amb la formació de Governs d’unitat, amb presidència del Partit Socialista, sense la participació del PP, que és el partit més votat en les dues autonomies.

p EURAM, Euroregió de l’Arc Mediterrani, que inclou Catalunya-Nord, Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Amb l’impuls de l’Institut Ignasi Villalonga.

F CCV. Les Comarques Centrals Valencianes s’organitzen i formen un consorci econòmic.

" World Trade Center, al Port de Barcelona. Connectat amb la xarxa dels 317 altres centres financerocomercials com aquest existents al món.

@ Sardana. El 20 de juny, la «Sardana que envolta el món»: de Melbourne a Vancouver, de Saint Foy, al Quebec, i a Santiago de Xile. Al 1996, la «Sardana més gran de la història», a Can Zam, Santa Coloma de Gramenet, amb la col·laboració de Ràdio Tele-Taxi i Flaix FM.

@ L’illa del gran experiment. Nova edició d’aquests «Reportatges de l’any 2000» d’Onofre Parés, publicats el 1927, i dedicats a Esteve Morell, alcalde de Melbourne. El 1980, la revista Ciència n’havia publicat uns extractes. Ara l’edició de l’única novel·la del Wells (o del Verne) català és de Matriu/Matras i la Universitat Politècnica de Catalunya.

F Comunitat islàmica. Se celebra a Terrassa el primer Congrés de la Comunitat Islàmica de Catalunya. En pocs anys, la immigració magrebina i paquistanesa ha fet créixer molt ràpidament l’Islam a Catalunya.

& Montserrat. 1499-1999, cinc-cents anys d’edició de llibres de l’Abadia de Montserrat.

" Seattle. Participació catalana a les accions i manifestacions paral·leles a la cimera de l’Organització Mundial del Comerç. Per primer cop, els grups alternatius a la globalització unidireccional obtenen ressò mediàtic.

2000

& 6 Lluch, assassinat. La mort d’Ernest Lluch, reivindicada per l’organització ETA, esdevé el motor d’un gran nombre d’iniciatives diversíssimes. D’entrada, origina la més gran manifestació ciutadana des de 1987.

6 Trenta-cinc hores. A tot l’Estat francès, i a totes les empreses de més de deu treballadors, s’aplica la llei que fixa un màxim de trenta-cinc hores setmanals de treball.

F Terra Mítica. Obertura, a Benidorm, d’un altre gran parc temàtic.

& CosmoCaixa, el segon Museu de la Ciència de la Caixa de Barcelona, a Alcobendas (regió de Madrid). La Caixa té, en aquests moments, 610 oficines a la regió de Madrid.

6 Manifest de València. Text aprovat per l'Assemblea de regidors i regidores de Cultura i Medi Ambient del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Franja de Ponent i l'Alguer.

6 Consell Econòmic i Social. A les Illes Balears, creació d’aquest consell format per representants de les associacions patronals, els sindicats, els ajuntaments, l’economia social, el sector agrari, el sector pesquer, la UIB (la universitat) i les associacions de consumidors i usuaris. El 2002, a Catalunya, on hi ha el precedent del Consell d’Economia del 1936. En paral·lel hi ha, des dels anys vuitanta, l’experiència dels consells econòmics i socials comarcals i municipals.

2001

6 L’Acord de Barcelona sobre la legalització de la immigració il·legal continua a les tancades, a l’església del Pi de Barcelona i a l’Escola d’empresarials de València, d’alguns centenars immigrants «sense papers» que volen normalitzar la seva situació.

@ Premsa gratuïta. Irrupció de la premsa diària que es distribueix gratuitament. El diari Metro és de matriu sueca.

 6 Afganistan. Francesc Vendrell, alt funcionari a Nova York de l’ONU, fa de mitjancer en la transició política a l’Afganistan, després de l’11 de Setembre nord-americà.

@ El Misteri d’Elx. La UNESCO inclou aquesta representació teatral en llengua catalana entre les dinou primeres obres mestres del patrimoni oral i immaterial de la humanitat (de les quals cinc són a Europa).

@ Bi. Estrena al Teatre del segle xxi de Pequín de Bi. Dos mons, dues mirades, del grup de teatre al carrer Els Comediants. Amb el patrocini de Mercedes Benz (que segueix, a Barcelona, la tradició constructora d’automòbils iniciada el 1910 per Elizalde).

& p Dèficit fiscal, creixent. Un estudi de la Confederació espanyola de caixes d’estalvi confirma l’agreujament del dèficit fiscal (de la diferència entre despeses i ingressos de l’Estat espanyol) a l’Arc Mediterrani. Com que el paper de l’Estat és cada cop més important, la persistència i l’augment del dèficit és cada cop més inquietant: els serveis públics, les xarxes d’infraestructures, el sistema sanitari i de pensions i els sistema educatiu no poden satisfer les demandes de les societats dels Països Catalans.

@ MUVIM. Apertura del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat.

@ Harry Potter. Segons la premsa anglosaxona, centenars de cartes i de correus electrònics porten a la Warner a decidir que «Potter pays homage to Catalonia».

2002

& 6 Euro. La pesseta (o «peceta», peça petita) passa a la història. Ràpida adaptació a la nova moneda comuna de la Unió Europea.

& " Internet. El 26 % dels catalans utilitzen aquesta xarxa d’informació i reflexió. El català és, a més de la 10a llengua més traduïda, la 18a llengua d’Internet, amb unes 750.000 pàgines web.

p Dret al retorn. La crisi argentina fa renèixer la idea del dret al retorn dels catalans, valencians i illencs emigrats a Amèrica.

F Autònoms. Proposta pública per aixoplugar legalment els cada vegada més nombrosos treballadors autònoms

Capçalera