DOCUMENTS

 La Constitució Provisional de la República Catalana
( l'Havana, 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 1928)                

La fidelitat dels catalans de l'Havana cap a la figura de F. Macià i el que representava políticament, comença el juliol del 1922 amb la constitució
del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria 
(CADCI) de l'organització política Estat Català. En aquest acte fundacional hi assistiren com a delegats del Centre Català de l'Havana, Ramon Vilaró i Josep Pineda i Fargas, que serà el fundador del Club Separatista Català i actuarà com a secretari de l'Assemblea del Separatisme Català. Com una taca d'oli, s'estenen els Clubs Separatistes a Santiago de Cuba, Nova York i els Comitès "Llibertat" a tota l'Amèrica del Sud.
El vuit d'octubre del 1923, el Consell General del Centre Català de l'Havana decideix, per aclamació, modificar i ampliar la Declaració de Principis vigent des del 1911. El Centre Català de l'Havana abandona la defensa de l'ideal d'Autonomia de Catalunya i adopta una orientació clarament independentista.
L'adveniment de la dictadura situa la política separatista en la clandestinitat forçosa. Estat Català obre una oficina política a París per tal d'actuar a nivell internacional fent conèixer la situació de Catalunya i el seu plet nacional. Al llarg dels anys vint, els nuclis de catalans residents a l'estranger, sobretot a Amèrica, seran la punta de llança del moviment separatista.
Després del fracàs militar que significà Prats de Molló (1926), tot i l'èxit polític que s'aconseguí en internacionalitzar la voluntat d'independència d'un notable sector de la societat catalana, encapçalada per Estat Català i el seu líder carismàtic, Francesc Macià, després de la presó i l'exili a Bèlgica, es mantenia viva la voluntat de lluita dels antics complotats, la idea de recomençar, de tornar-hi, era a tothora present. S'imposava, doncs, un procés de reflexió i de reorganització en els rengles del separatisme català. Aquest era l'objectiu de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, celebrada a l'Havana (hem volgut mantenir el terme històric de separatisme, com a sinònim d'independentisme).
Es fixen els dos principals propòsits de l'Assemblea: d'una banda, l'enquadrament orgànic de l'activisme separatista, i de l'altra, la definició jurídica i constitucional de la futura República Catalana. S'acorda treballar a partir de les respostes rebudes dels dos qüestionaris corresponents als dos temes objecte d'estudi. Els centres, clubs separatistes i personalitats, tant de l'interior com de la diàspora, han de respondre a un total de 61 preguntes i trametre-les a l'apartat de correus de la Revista Parlamentaria de Cuba, dirigida per Josep Conangla. Aquest mètode serveix per a mantenir en secret el caràcter de les trameses i la convocatòria de l'Assemblea. 
De fet, del que es tractava era de debatre si EC seguia essent l'eina de lluita que en aquells moments es necessitava per aconseguir la independència. S'havia de fer una anàlisi general sobre la tàctica i l'estratègia a seguir després de l'entrebanc de Prats de Molló.
El 16 d'agost de 1928 desembarcaren a l'Havana, procedents de Xile, F. Macià i el seu inseparable col·laborador Ventura Gassol. Des de primers de gener, ells dos havien visitat tots els nuclis i entitats catalanes de l'Amèrica del Sud. A Montevideo havien reunit els delegats de les agrupacions patriòtiques d'Argentina, Uruguai i Paraguai, i s'havien celebrat sessions preparatòries de l'Assemblea de l'Havana.
L'onze de setembre del 1928, els nouvinguts, F. Macià, V. Gassol i J. Carner - Ribalta, presideixen una vetllada patriòtica al Centre Català de l'Havana. Després, acompanyats pel doctor Josep Murillo, visiten Camagüey, on tropes de l'exèrcit de la República de Cuba els hi reten honors. A Santiago de Cuba, tenen una apoteòsica rebuda pels carrers de la ciutat i al Saló d'actes del Centre Català. També visitaran nuclis de patriotes catalans, afincats a les poblacions de Guantánamo i Palma Soriano. 
Fins i tot, malgrat el caràcter reservat de la comunitat calasància del Col·legi dels Escolapis de Guanabacoa, aquesta rebé de manera afectuosa a F.Macià.
Tres mesos abans havia arribat a l'Havana Josep Carner-Ribalta, per tal de fer els preparatius de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català. S'hi exposaran dues ponències, la de J.Conangla sobre el projecte de Constitució Provisional de la República Catalana, inspirada en els més avançats conceptes jurídics de la Constitució nord-americana, i la de J. Carner- Ribalta, que proposava la creació d'un partit que integrés en un nucli fort tots els partidaris de la independència de Catalunya. Es tractava de crear un Front Únic Separatista.
Aquesta línia de treball donà com a resultat la formació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, inspirat en el partit històric del mateix nom creat a Cuba per l'heroi de la independència cubana, José Martí, amb un ideari que era un reflex de la visió política que, sobre el plet català, tenien els Casals Catalans d'Amèrica , i sobretot, els de Cuba.
El PSRC, que representà un esforç de concreció ideològica, tingué vida només damunt del paper, ja que es mantingué el nom d'EC i se seguiren les línies de treball fixades pels militants de Catalunya, d'acord amb la realitat i la política d'aliances que s'establí amb d'altres organitzacions.
Amb el projecte de Constitució Provisional de la República Catalana, es vol donar una visió dels drets, de les garanties, del caràcter i de l'organització estatal de la futura Catalunya independent, alhora que era un exercici, per tal de bastir amb elements jurídics la reivindicació d'independència, és a dir, assentar les bases jurídiques per a una independència real. La redacció d'un document Constitucional sense l'activitat d'una Assemblea parlamentària estava justificada al comparar la situació de Catalunya amb la de diverses nacions llatinoamericanes que van organitzar assemblees constituents, abans d'obtenir la independència efectiva.
El text fonamental, titulat: Projecte de Constitució de la República Catalana, fou presentat com a ponència a l'Assemblea Constituent del Separatisme Català pel mateix J. Conangla i Fontanilles, que el va escriure íntegrament, fins i tot físicament i literalment a mà, i el seu manuscrit es conserva encara a l'arxiu de la seva família. Té 36 títols, dividits en 302 articles, on J. Conangla va aconseguir expressar tota la seva experiència jurídica, des de la seva formació a Barcelona i després en la pràctica del periodisme parlamentari , a més a més, de la lectura de diversos textos legals constitucionals similars. 
El document de la Constitució Provisional de la República Catalana ens sembla especialment interessant pel què representa com a afirmació clara de sobirania nacional, i de la voluntat d'exercici del dret a l'autodeterminació i a la independència. Caldria estudiar ara quins dels títols i articles de la Constitució Provisional, redactats fa setanta-cinc anys, segueixen tenint vigència i quins caldria modificar.
És de doldre que la societat catalana del segle XXI desconegui l'existència del text i de la Constitució de l'Havana. En la redacció de l'Estatut de Sau, caldria analitzar perquè els seus redactors opten per prendre com a punt de referència l'Estatut d'Autonomia del 1932, retallat per les Corts Republicanes de Madrid, enlloc de la Constitució de l’Havana. Ara, que tothom parla de modificar l'Estatut, potser algun dels apartats de la Constitució Provisional de Catalunya podria ésser un element d'inspiració per a aquest nou Estatut.
Voldríem que la commemoració del setanta- cinquè aniversari de la Constitució de l'Havana fos una reflexió sobre els documents que s'hi elaboraren i sobre aquells patriotes que, amb el seu esforç, ens han deixat el seu exemple de servei a la lluita per la independència.

Agustí Barrera i Puigví Historiador

Text de la constitució

Bibliografia

Sumari