DOCUMENTS

 La Constitució Provisional de la República Catalana
( l'Havana, 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 1928)                

1928

Projecte de Constitució Provisional de República Catalana


Les delegacions del Separatisme Català de dintre i fora de Catalunya, convocades a la ciutat de l'Havana, sota la Presidència del senyor Francesc Macià, per a reorganització de les seves forces i per a definir cívicament els seus principis i els seus ideals patriòtics, proclamen davant del món la unitat espiritual indestructible de Catalunya, ratifiquen i declaren la voluntat i la decisió termes de valdre's dels medis revolucionaris per a independitzar-se de l'Estat espanyol, i acorden la següent Constitució, en nom del poble català, perquè aquest s'hi regeixi amb caràcter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i d'atorgar-se la seva llei fonamental definitiva.


TÍTOL I

Del regim polític de Catalunya

Art. 1. El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de Govern, la República tècnico-democràtica-representativa.

TÌTOL II

Idioma, Bandera i Escut

Art. 2. L 'única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.
Art. 3. La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc; amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.
Art. 4. L 'escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior.


TÍTOL III

Del territori català

Art.5. El territori de la República Catalana s’entendrà constituït pel que formen en l'actualitat les anomenades «províncies» de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Art. 6. La capital de la República Catalana radicarà a Barcelona.
Art. 7. Les actuals divisions provincials del territori de la República catalana, queden abolides; i en el seu lloc es restableixen les divisions naturals d'aplegament de municipis autònoms en comarques històriques de govern també autònom, que són les següents: Vall d'Aran, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Cerdanya, Vall de Ribes, Camprodon, Ripollès, la Muntanya, la Garrotxa, Emporta, la Selva, la Maresma, Pla de Barcelona, Llobregat, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, Ribera del Segre, Ribera del Sió, la Segarra, Pla d'Urgell, la Noguera o Vall d’Àger, Conca de Meià, Pla de Lleida, les Garrigues, Priorat, Gandesa, Ribera de l'Ebre, Bregada, Cardoner, Lluçanès, Moianès, Pla de Bages, Igualada, Conca de Barberà, Vallès, Plana de Vic i El Gironès.



TÍTOL IV

Dels catalans

Art. 8. Són catalans:
a) Tots els nascuts en territori de Catalunya, encara que de pares no catalans, per tal que en ella estiguin domiciliats.
b) Tots els qui, havent nascut a Catalunya, resideixin fora d'ella i estiguin voluntàriament com a tals.
c) Tots els qui, essent fills de pares catalans o de pare català o mare catalana, i havent nascut a fora de Catalunya, reclamin la ciutadania catalana en arribar a la majoria d'edat.
d) Els estrangers que hagin ajudat amb les armes o amb serveis insignes a obtenir la independència, o el progrés en qualsevol ordre, de Catalunya.
e) Els estrangers majors d'edat establerts a Catalunya per espai de més de cinc anys, sempre que reclamin voluntàriament la nacionalitat catalana i sàpiguen parlar i escriure en català.
Art. 9. Els catalans que en constituir-se la Independència de Catalunya es trobin a l'empar de ciutadanies estrangeres, seran considerats des del primer moment amb tots els drets de la ciutadania catalana, i podran acollir-se als beneficis d'aquesta en l'oportunitat que els convingui.
Art. 10. La ciutadania catalana es perd:
a) Per renúncia voluntària de la mateixa.
b) Per conspirar o atemptar contra la Independència de Catalunya.
c) Per sentencia que imposi pena infamant mentre no s'obtingui rehabilitació conforme a llei. 


TÍTOL V

Drets individuals i col·lectius

Art. 11. La casa catalana és el fonament de les llibertats
i el seguíssim refugi dels catalans. Com a domicili de la família natural, la casa catalana és inviolable.
Art. 12. La casa catalana esta exempta d'allotjaments.
Art. 13. Els jornals i sous, instruments de treball, els llibres, els animals domèstics, les armes per a defensa, els vestits, les robes de llit, la pisa i els coberts de taula, no poden ésser embargats per contribucions, deutes ni per cap concepte.
Art. 14. La propietat és inviolable, a Catalunya; i ningú no podrà ésser desposseït, sense coneixement de causa ni sentencia judicial ferma, a menys que hi hagi motiu justificat d'utilitat pública. En aquest cas, deurà ésser satisfeta la corresponent indemnització, abans que la propietat sigui ocupada.
Art. 15. En cap cas la propietat no serra intervinguda ni confiscada per motiu de delictes polítics.
Art. 16. Tots els habitants de la República tenen el dret de reunir-se pacíficament i sense armes, i el d'associar-se per a qualsevol fi lícit de la vida.
Art. 17. Tota persona podrà, lliurement, emetre les seves opinions, de paraula o per escrit, per mitja de la impremta o de qualsevol altre procediment; sense perjudici de les responsabilitats que imposin les lleis quan per algun d'aquells mitjans s'atempti contra la honra de les persones, l'ordre social o les institucions republicanes.
Art. 18. La correspondència és inviolable, així com el secret dels documents privats.
Art. 19. Cap autoritat no podrà prohibir, a Catalunya, la publicació, entrada i circulació de tota mena de llibres i impresos, excepte quan es tracti d'obres o coses indecents, a judici de les autoritats respectives.
Art. 20. A Catalunya és lliure la professió de totes les religions, així com l'exercici de tots els cultes, sense altra limitació que el respecte a les lleis morals, a les bones costums i a l'ordre públic.
Art. 21. Tota persona podrà entrar en territori cala, sortir-ne, viatjar dintre els límits nacionals i canviar de residència, sense necessitat de passaport.
Art. 22. Cap català no podrà ésser expatriat, per cap concepte.
Art. 23. Tots els catalans són de condició igual, davant de a llei i del principi de dignitat humana. Per això la República Catalana no reconeix títols nobiliaris, condecoracions, tractaments jeràrquics, ni privilegis personals.
Art. 24. Sol els catalans podran exercir càrrecs públics de govern, justícia, armes, administració i ensenyament a Catalunya. S'exceptua l’ensenyança d’idiomes i d'especialitats tècniques, que podran exercir-la els estrangers capacitats.
Art. 25. La majoria d'edat d'homes i dones comença als vint-i-tres anys.
Art. 26. Per a entrar en possessió dels drets polítics, ésser elector i elegible, desempenyar funcions i obtenir càrrecs públics serra necessari ésser major d'edat i saber llegir i escriure en català.
Art. 27. S'estableix a Catalunya la igualtat de drets civils i polítics entre l'home i la dona; i les lleis seran refetes a base d'aquesta equiparació. Però, perquè la dona de major edat i amb instrucció pugui exercir el dret d'ésser electora i elegible, deurà inscriure's en el registre del seu municipi corresponent, a sol·licitud pròpia firmada, dintre del plaç que fixi la Llei Electoral.
Art. 28. Cap llei no tindrà efecte retroactiu, excepte les penals quan siguin favorables al delinqüent o processat.
Art. 29. La contractació que no perjudiqui a tercer ni vagi contra els respectes morals i l'ordre natural, és legítima, a Catalunya; i les obligacions de caràcter civil que neixin dels contractes, no podran ésser anul·lades ni alterades per cap poder de la República.
Art. 30. Ningú no podrà ésser detingut sinó en la comissió infragant d'algun delicte, i en els altres casos i formes que determinin les lleis.
Art. 31. Tot detingut serra alliberat o lliurat al Jutge o Tribunal competent, dintre de les quaranta vuit hores següents a l'acte de la detenció.
Art. 32. Tota detenció es deixarà sense efecte o serra elevada a presó, dintre de setanta dues hores d'haver estat lliurat el detingut al Jutge b al Tribunal competent. Dintre del mateix termini es notificarà a l’interessat la providencia que es dicti.
Art. 33. Ningú no podrà ésser pres sinó en virtut de manament fundat, de Jutge o Tribunal competent.
L 'acte judicial de presó serra notificat immediatament al presumpte reu, i, segons els descàrrecs d'aquest, dintre de les setanta dues hores següents a l'acte de l'empresonament, serra ratificat i formal l'acte de presó.
Art. 34. Ningú no podrà ésser processat ni sentenciat, sinó per Jutge o Tribunal competent, d'acord amb lleis anteriors al delicte.
Art. 35. Cap acusat absent no podrà ésser sentenciat.
Art. 36. No podrà imposar-se, per cap motiu, la pena de mort, ni penes de presidi de duració il·limitada.
Art. 37. Cap català no podrà ésser lliurat a govern estranger perquè se'l jutgi o castigui.
Art. 38. Es prohibeix l'extradició per delictes polítics o comuns connexes.
Art. 39. Ningú no podrà ésser condemnat a pena aflictiva i a multa, a l'ensems.
Art. 40. Ningú no podrà sofrir presó, per motiu de deutes.
Art. 41. Ningú no podrà ésser sentenciat a confiscació de béns, excepte en el cas que es provi que l'obtenció dels mateixos procedís de frau a l'Estat, a la Comarca, al Municipi o a tercera persona.
Art. 42. Ningú no té dret a maltractar als detinguts o presos. Són les presons per a custodia i no per a mortificació dels presos. Els jutges, sota la seva responsabilitat, cuidaran que els presos no estiguin en calabossos obscurs, estrets o humits.
Els caps de les respectives presons cuidaran que els presos i condemnats rebin instrucció, si n'estan mancats; aprenguin algun ofici pel qual se sentin atrets, i no els manqui ocupació profitosa en hores laborables.
Art. 43. Els menors de quinze anys sols podran ésser Jutjats per Tribunals de Menors, i reclosos en llocs especialment dedicats a l'efecte, d'acord amb legislació especial.
Art. 44. Ningú no estarà obligat a pagar contribució ni impost que no estiguin legalment fixats.
Art. 45. Una llei especial regularà la garantia de I'Habeas Corpus, a la qual es podran acollir tots els individus que es trobin en perill de sofrir violència, coacció, il·legalitat, perjudici o abús de poder de qualsevol naturalesa.
Art. 46. Les lleis que regulen l'exercici dels drets que aquesta Constitució garantitza, seran nul·les si els disminueixen, restringeixen o adulteren.
Art. 47. L 'enumeració dels drets garantitzats expressament per aquesta Constitució, no n'exclou d'altres que es derivin del principi de la sobirania del poble i de la forma republicana de govern.
Art. 48. Es reconeix el dret de tot individu i dels seus parents, a demanar la revisió de l'enjudiciament criminal dels que s'haguessin derivat sentencia, condemnació i perjudicis injustos.
La hisenda pública deurà indemnitzar els danys i perjudicis, en aquests casos, a reserva de fer efectives les responsabilitats sobre la persona o béns dels funcionaris culpables de la injustícia; perquè (com resa la Constitució històrica de Catalunya), «el respecte als drets i llibertats dels catalans esta garantitzat per la responsabilitat civil i criminal dels qui violen les dites llibertats i drets».


TÍTOL VI

Deures dels ciutadans

Art. 49. Tots els catalans estan obligats no sols a obeir les lleis i respectar les autoritats legítimes dimanades de la sobirania del poble, sinó també a contribuir en proporció dels seus havers o possibles per les despeses de l'Estat.
Art. 50. Esta igualment obligat, tot català, a defensar la Pàtria amb les armes en temps de guerra, dintre del territori nacional, quan el Parlament ho resolgui així.
Art. 51. A Catalunya es prohibeix la ganduleria i la mendicitat. Tots els ciutadans deuran exercir habitualment algun ofici o professió, o dedicar-se la major part de l'any a ocupacions mecàniques, industrials, mercantils o intel·lectuals. No estaran exemptes d'aquest deure, ni els rendistes.
Art. 52. A Catalunya queden prohibides les curses de braus, les exhibicions de boxa i tot esport que tendeixi a embrutir al poble. Les places de braus i els rings de lluites de boxa seran enderrocats en el terme de dos anys, una vegada assolida la independència.


TÍTOL VII

Dels estrangers

Art. 53. Els estrangers, en el territori de la República, estaran equiparats als catalans:
a) En quant a la protecció de llurs persones i béns.
b) En quant a gaudir dels drets garantitzats al Títol V, de la present Constitució, excepte dels que en ella es reconeixen tan sols els nacionals.
c) En quant a gaudir dels drets civils i polítics, en les condicions i limitacions que es fixin a la Llei d'Estrangeria.
d) En quant al deure d'observar i complir les lleis, reglaments i disposicions que estiguin en vigor en la República.
e) En quant a la submissió a la potestat i a les resolucions dels tribunals i demés autoritats de la República.
f) I en quant a l'obligació de contribuir a les despeses públiques legalment establertes.


TÍTOL VIII

De la suspensió de garanties

Art. 54. En casos de perill d'invasió del territori nacional, pertorbació greu de l'ordre, epidèmia o calamitat pública, es podran suspendre les garanties fixades als Articles 16, 17, 19, 21, 30, 31, 32 i 33 d'aquesta Constitució.
Art. 55. La suspensió deurà fer-se per Llei, expressant els motius de la mateixa, garantia o garanties que se suspenguin, temps de suspensió i territori afecte a la mateixa.
Art. 56. Quan no estigui reunit el Parlament, si les circumstancies urgents ho aconsellen o reclamen, el Poder Executiu podrà suspendre aquestes garanties per Decret, i p6" terme de quinze dies; però en el mate ix Decret convocarà al Poder legislatiu, perquè aquest resolgui si deu mantenir-se la suspensió, on i per quin termini.


TÍTOL IX

Del govern de la República

Art. 57. El Govern de la República Catalana estarà constituït per tres Poders, emanats de la voluntat sobirana del poble: el Legislatiu, l'Executiu i el Judicial, amb limitació i separació respectiva d'atribucions.
Art. 58. La potestat de fer les lleis, correspon al Parlamento La potestat de fer executar les lleis, correspon al President de la República.
La potestat d'aplicar les lleis, en les causes civils i criminals, resideix en els tribunal s de justícia.
La interpretació de qualsevol dubte, sobre algun text constitucional, correspon al Tribunal Suprem, reunit a instància de part dintre el termini de cinc dies.
Art. 59. Tota autoritat es constitueix i exerceix, a Catalunya, mitjançant jurament de complir i fer complir la Constitució i les lleis de la República, a l'empar de la qual estan la vida, les llibertats, la propietat legítima i demés drets dels catalans.
Art. 60. Els funcionaris de cada un dels tres poders, pel fet de resultar elegits, no adquireixen altra condició que la de dipositaris de l'autoritat originaria del poble; i queden subjectes expressament, però no superiors, a les facultats assignades a llurs càrrecs respectius.


TÍTOL X

Del poder legislatiu

Art. 61. El Poder Legislatiu l’exercirà un Parlament compost de dos Diputats per cada una de les Comarques, elegits per un període de sis anys, per sufragi directe, en la forma que fixi la Llei Electoral.
Art. 62. Les ciutats i les capital s de Comarca que passin de 50.000 habitants podran elegir Diputats propis, a més de contribuir a l'elecció dels comarcals respectius.
Art. 63. També podran elegir Diputats propis, pel procediment acumulatiu que determini la Llei Electoral, les organitzacions netament catalanes establertes en els països americans.
Art. 64. El Parlament es renovarà per meitat cada tres anys.
Art. 65. Per sorteig entre els Diputats de cada Comarca, es fixarà quins d'aquests hagin de cessar al cap dels tres primers anys d'establerta la República.
Art. 66. Quan vagui algun càrrec de Diputat per qualsevol motiu, el Parlament ho comunicarà al President de la República qui, dintre el terme de quinze dies, convocarà a eleccions a la Comarca respectiva, per a cobrir la vacant.
Art. 67. Per a ésser Diputat, es requereix: 
Primer. Ésser Català per naixement, fill de la Comarca respectiva, o naturalitzat a Catalunya i amb deu anys de residència a la mateixa Comarca.
Segon. Haver complert vint-i-tres anys d'edat.
Tercer. Estar en ple ús dels drets civils i polítics.
Art. 68. El càrrec de Diputat és incompatible amb qualsevol altre retribuït, de nomenament del Govern; exceptuant-se el de Catedràtic oficial obtingut abans de l'elecció.
Art. 69. Els Diputats rebran de l'Estat una dotació quina quantia podrà ésser alterada en qualsevol temps, però l’alteració no surtirà efecte fins que sigui renovat el Parlamento
Art. 70. Els Diputats tindran immunitat absoluta solament per les opinions i vots que emetin en l'exercici de llurs tasques legislatives. No podran ésser objecte de denúncia, detenció ni processament per aquests motius; però estaran subjectes al cumpliment de les lleis i a la responsabilitat de llurs actes personals, en coses alienes a la seva investidura, fora del Parlament.
Art. 71. El Parlament es reunirà dues vegades l'any, per dret propi, i funcionarà durant quaranta dies hàbils, al menys, en cada legislatura. La primera començarà el segon dilluns de mar, i la segona l'onze de setembre.
Art. 72. El Parlament tindrà la seva residència habitual a la capital de la República; però quan ho cregui necessari o quan ho acordi per majoria, podrà reunir-se en qualsevol altre lloc del territori nacional.
Art. 73. El Parlament es reunirà en sessions extraordinàries en els casos i formes reglamentaris, i quan el President de la República el convoqui, d'acord amb el que estableix la Constitució. En aquests casos, sols podrà. tractar-se de l'assumpte o assumptes que motivin la reunió.
Art. 74. El Parlament resoldrà sobre la validesa de l'elecció dels seus membres i sobre les renúncies dels mateixos.
Art. 75. El Parlament no podrà dictar lleis relatives a l'establiment de cap religió amb caràcter oficial, ni que prohibeixin el lliure exercici de quiscuna, que limitin la llibertat de la paraula o la premsa, o restringeixin el dret del poble a reunir-se pacíficament i a demanar al govern la reparació de qualsevol agravi; sense perjudici del que es disposa a l'article 54 d'aquesta Constitució.
Art. 76. El Parlament tindrà les facultats següents:
Primer. Discutir i apropar els Codis i les Lleis de caràcter nacional i d'interès públic.
Segon Acordar el pressupost de despeses fixes dels distints poders de la República.
Tercer. Discutir i aprovar els pressupostos anyals de despeses i ingressos movibles de la República, que formuli el Consell d'Estat i d'Economia Nacional i li envií el poder Executiu.
Quart. Determinar el valor i denominació de la moneda de la República.
Quint. Regular els serveis públics nacionals.
Sisè. Establir el regim contributiu, mitjançant la creació i regulació, com a norma, de l'import únic progressiu sobre la riquesa i les rendes.
Setè. Concedir amnisties, excepte per delictes electorals.
Vuitè. Fixar el nombre de forces de ferra, mar i aire, i llur organització, d'acord amb el Poder Executiu.
Art. 77. La iniciativa de les lleis correspon al Parlament i al President de la República. El President del Tribunal Suprem podrà també exercir aquesta iniciativa, en problemes i assumptes especials, de la incumbència del poder judicial.
Art. 78. Tot projecte de llei que hagi obtingut l'aprovació del Parlament, i tota resolució del mateix que hagi d'ésser executada pel President de la República, haurà de presentar-se a aquest per la seva sanció.
En el cas que el President de la República hi estigui conforme, els signarà i farà publicar, dintre de deu dies, a la «Gaseta Oficial»; i en altre cas, els enviarà, amb les objeccions que faci, a consulta del Consell d'Estat, el qual haurà d'emetre dictamen dintre de quinze dies.
Si l'opinió del Consell d'Estat resulta favorable al projecte de llei motiu de la consulta, el President de la República haurà de sancionar-lo; i si el dictamen del Consell d'Estat fos contrari, el President de la República retornarà tot seguit el projecte al Parlament, acompanyat d'un Missatge on es continguin dites objeccions i copia de l'informe del Consell d'Estat.
El Parlament, si després de conèixer el Missatge anterior i de discutir de nou l'assumpte, acorda acceptar les objeccions del Poder Executiu, podrà refer el text del projecte de llei, en aquest sentit, i enviar-lo a la sanció Presidencial. I en cas de no volguer acceptar aquelles objeccions, després de nova discussió del projecte, aquest serra enviat per segona vegada al Poder Executiu, que deurà promulgar-lo sense excusa.
Art. 79. El número legal d'assistents, per a la constitució i renovació periòdiques del Parlament, per obrir i tancar les legislatures i per a votacions ordinàries, serra el de la meitat més un dels Diputats proclamats.
9rt. 80. A la reunió provisional del Parlament i a les discussions i aprovacions d'actes, podran assistir-hi amb veu i vot els Diputats electes.


TÍTOL XI

Del President de la República

Art. 81. Per a ésser President de la República és necessari haver nascut a Catalunya, tenir complerts quaranta cinc anys d'edat, i trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polítics.
Art. 82. El President de la República serra elegit per convenció de delegats compromissaris dels Consells comarcals, en la forma que determini la Llei Electoral.
Art. 83. El mandat del President de la República durarà sis anys.
Art. 84. Ningú no podrà ésser elegit President de la República per més de dos períodes consecutius.
Art. 85. Correspon al President de la República:
Primer. Sancionar i promulgar les lleis; complir-les i fer-les complir; dictar, quan no ho hagi fet el Parlament, els reglaments per a la millor execució de les lleis; i expedir els decrets i les ordres que per aquest fi i per a quant incumbeixi al bon govern i administració de l'Estat, creies convenients, sense contravenir, però, l'establert en dites lleis.
Segon. Convocar a sessions extraordinàries el Parlament, en els casos que al seu judici sigui necessari. 
Tercer. Enviar al Parlament, al principi de cada legislatura i sempre que ho estimi oportú, un missatge referent als actes de l'administració, i demostratius de l'Estat general de la República; així com les iniciatives i projectes de llei que cregui necessaris o útils.
Quart. Presentar al Parlament, quatre mesos abans de finar l'any econòmic en curs, el Projecte de Pressupostos Generals per a l'exercici econòmic pròxim, proposat pel Consell d'Estat
i d'Economia Nacional.
Quint. Facilitar al Parlament els informes i dades que aquest soliciti, sobre tota mena d'assumptes que no exigeixin reserva.
Sisè. Dirigir les negociacions diplomàtiques i celebrar tractats o convenis amb altres nacions, però sotmetent-los a la consulta del Consell d'Estat i d'Economia Nacional i, en tot cas, a l'aprovació del Parlament, sense el qual requisit no seran vàlids ni obligaran la República.
Setè. Escollir i nomenar lliurement els Ministres, entre els ciutadans capacitats per a ésser-ho, notificant els nomenaments al Parlamento
Vuitè. Nomenar a tots els funcionaris la designació dels quals no correspongui a altres autoritats.
Novè. Disposar, com a cap suprem d'elles, la distribució de les forces nacionals de terra, mar i aire, i la mobilització de les mateixes per necessitats d'ordre públic, o per raons de defensa de la República.
Art. 86. El President de la República rebrà de l'Estat una dotació, la quantia de la qual podrà ésser alterada en qualsevol temps, però l'alteració no sortirà efecte fins el següent període Presidencial.
Art. 87. El President de la República no podran sortir del territori nacional, sense autorització del Parlament.
Durant l’absència del President o en casos de llarga malaltia del mateix, el substituirà en les seves funcions el President del cos legislatiu.
Art. 88. El President de la República serra responsable, davant del Tribunal Suprem, pels delictes de caràcter comú que pogués cometre durant l'exercici del seu càrrec; però no podrà ésser processat sense autorització prèvia de la Convenció de Presidents de Consells Comarcals, convocada per acord del Par-
lamento
Art: 89. En cas de vacant, per qualsevol motiu, de la Presidència de la República, ocuparà interinament el càrrec el President que ho sigui del Cos Legislatiu, per a tal efecte entregarà la Presidència del Parlament al Vice-president d'aquest últim.
El President inferí convocarà des seguida la Convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals, perquè en el terme de quinze dies es reuneixi per a elegir nou President de la República.
La duració del càrrec, en aquest cas, serra pel que manqui fins al terme del període presidencial.


T1TOL XII

Dels consells comarcals

Art. 90. A la capitalitat de cada Comarca s'hi constituirà un Consell Comarcal, compost de Delegats dels respectius Municipis, de les corporacions gremials i de les forces vives de cada municipi.
Art. 91. Els Consells Comarcals estudiaran els assumptes i problemes propis de la Comarca; tindran facultats d'iniciativa per a establir acords entre Comarques veïnes, en relació a interessos comuns de les mateixes; podran proposar resolucions als Municipis i al Parlament, sobre coses o necessitats de les Comarques; organitzaran tot el que creguin convenient pel progrés de la producció i de la vida en cada Comarca; propugnaran al desenvolupament d'estudis o treballs, així com tot el relatiu a la cultura, art, etc., de la Comarca; i actuaran com a entitats consultives i tribunals d'arbitrament en plets entre pobles de la seva demarcació. En una paraula: el Consell Comarcal vindrà a enfortir la coneixença, les relacions i la identificació dels Municipis de cada Comarca, i vindrà a ésser el nexe patriòtic de més plena eficàcia.
Art. 92. Els Consells Comarcals tindran vida autònoma; es regiran per una Llei orgànica especial, i podran formar els seus Pressupostos, sense altre limitació que la d'adaptar els ingressos al sistema tributari de l'Estat.
Art. 94. [sic] Els tècnics respectius de cada Consell Comarcal, podran concórrer a les sessions d'aquest, amb veu, però sense vot, per a rendir informes o prendre part en la discussió dels assumptes en que intervinguin pels seus càrrecs.
Art. 95. En cada capital de Comarca, el Consell crearà el Museu i la Biblioteca Comarcals; i en els llocs de cada Comarca que ho estimi més oportú, establirà una o varies escales tècniques d'Arts i Oficis, Agricultura, Comerç o d'altres matèries de preferent interès per a la Comarca.
El Consell organitzarà a més, cursos ambulants de conferencies, públiques i gratuïtes, a càrrec de tècnics, sobre assumptes agrícoles, industrials, aprofitament de recursos naturals, historia pàtria, art i cultura general.
Art. 96. Les declaracions dels Consells Comarcals, que es creguin lesives als interessos d'algun Municipi, podran ésser denunciades en queixa davant del President de l' Audiència de llur jurisdicció, qui nomenarà tres magistrats que exerceixin d’àrbitres o amigables componedors per a la modificació o revocació de l'objecte de la queixa.
En cas de no conformar-se ambdues parts amb el laude dels arbitres, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinària o contenciosa que correspongui.


TÍToL XIII

De la convenció de delegats compromissaris

Art. 97. El President de la República i el President del Tribunal Suprem de Justícia, seran elegits al mateix temps, dintre del període electoral que correspongui, per una Convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals.
Art. 98. La designació de Delegats Compromissaris la faran els Consells Comarcals en junta plenària convocada a l'efecte, a la qual seran citats també, amb ven i vot, com a Consellers adjunts, les representacions més caracteritzades dels contribuents, dels professionals, dels periòdics, cambres agrícoles i de producció i comerç; en general; banca, societats cooperatives, organismes culturals, artístics, i gremis i sindicats obrers, de la Comarca.
Art. 99. Aquesta Junta plenària designarà, per majoria absoluta, un Delegat Compromissari i un suplent per a substituir-lo en el cas que el primer no pogués assistir a la Convenció.
Art. 100. Les designacions del Delegat Compromissari suplent, seran comunicades a la presidència del Poder Legislatiu; i d'elles se'n donarà constància als respectius interessats, per medi de certificació que els servirà de credencial.
Art. 101. La Convenció de Delegats Compromissaris es reunirà a la capital de la República, a la residència del Cos Legislatiu, per convocatòria anticipada del President d'aquest.
Constituiran la Mesa de la Convenció, el President en funcions del Poder Legislatiu, i dos Secretaris designats per l' Assemblea.
Art. 102. Les eleccions de President de la República i President del Tribunal Suprem es faran per separat. En cada una serra proclamat per al respectiu càrrec, immediatament de l'escrutini, el candidat que reuneixi més vots, mentre arribin a les dues terceres parts del nombre total de compromissaris.
Art. 103. Les actes de les respectives eleccions seran alçades per duplicat i subscrites per tots els votants. Un exemplar de cada una d'elles serra remes al Parlament per arxivar-les; i altre serra entregat per una comissió de la Convenció, a cada un dels electes.


TÍTOL XIV

De la revocació de poders

Art. 104. Els poders concedits pel poble i pels organismes representants del mateix, a qualsevol de les persones investides de càrrecs electius, podran ésser revocats quan per algun motiu deshonrós es cregui indigne, a qualsevol d'aquestes persones, de la representació que li fou confiada.
Art. 105. La Llei Electoral fixarà el procediment a seguir per aquests casos, de manera que no pugui recorre's a ells sinó per causes de deshonor provat i amb sanció o referèndum de les dues terceres parts dels respectius comitents.



TÍTOL XV

Dels municipis

Art. 106. Els termes municipal s es regiran per Ajuntaments compostos de regidors elegits per sufragi directe, en el número i forma que reguli la Llei Electoral.
Art. 107. Els Ajuntaments tindran la facultat de nomenar Alcalde, la designació del qual deurà recaure en un dels companys de Consistori
Art. 108. L 'administració dels Municipis anirà a càrrec dels Ajuntaments, sense ingerències de cap altre poder.
Art. 109. Els Ajuntaments gaudiran de plena autonomia per a tot el que es refereixi a iniciatives, serveis o interessos de cada Municipi.
Art. 110. Els Ajuntaments podran donar-se lliurement les seves ordenances municipals, mentre aquestes no puguin amb cap principi d'aquesta Constitució ni amb atribucions assignades constitucionalment a les Comarques i a l'Estat.
Art. 111. Podran també, els Ajuntaments, formar els seus pressupostos, sense altre limitació que la d'adaptar els ingressos al sistema tributari de l'Estat.
Art. 112. Els càrrecs de Regidor, així com el d'Alcalde, seran gratuïts, per als Ajuntaments de ciutats majors de 50.000 habitants, els Regidors i els Alcaldes podran percebre una quantitat mensual per a despeses de representació.
Art. 113. Els tècnics respectius de cada Ajuntament podran concórrer a les sessions d'aquest amb veu, però sense vot, per a rendir informes o prendre part en la discussió d'assumptes en que intervinguin, pels seus càrrecs.
Art. 114. Les deliberacions dels Ajuntaments o els actes dels Alcaldes que s'estimin lesius als interessos municipal s o als interessos d'algun conveí, podran ésser denunciats en queixa davant del Consell Comarcal, el qual designarà un tribunal d'arbitres o amigables componedors, per a la modificació o revocació de l'objecte de la queixa.
En cas de no conformar-se, ambdues parts, al laude dels arbitres comarcals, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinària o contenciosa que correspongui.
Art. 115. En el termini més breu possible, una vegada assolida la Independència, els Ajuntaments cuidaran de fer desaparèixer, dels Municipis respectius, tot vestigi públic que en forma de rètols, lapides, estàtues, monuments, escuts, etc., recordin actes, personatges, fets o coses relacionades amb el temps de l'opressió espanyola a Catalunya.


TÍTOL XVI

Del patrimoni de Catalunya

Art. 116. Pertanyen a l'Es1\\t i són de domini nacional, tots els béns afincats en el territori de Catalunya, que no corresponguin a les Comarques o als Municipis, ni siguin de propietat privada.
Art. 117. Estan compreses en la classificació de béns nacionals, els monuments públics, edificis, arxius, biblioteques i museus radicats a Catalunya, on el domini espanyol hi hagués establert serveis públics; i es considera igualment que pertanyen al poble català, tots els continguts dels mateixos, així com els tresors artístics, literaris i històrics de caràcter nostrat i procedència legítima catalana que els governs espanyols s’haguessin apropiat i que al temps de reconstituir-se la Independència de Catalunya formin part de museus, arxius, biblioteques o institucions espanyoles.
Art. 118. Són també de propietat de la Nació Catalana les vies fèrries, les carreteres i camins, les corrents dels rius, i els jaciments de petroli i de substàncies derivades.

TÍTOL XVII

De les forces armades

Art. 119. Per atendre les necessitats inferiors de la defensa del territori i de l'ordre públic, la República tindrà un Exercit del nombre de places que es fixarà anualment pel Poder Legislatiu d'acord amb l'Executiu.
Aquest Exercit serra compost de caps i oficials amb preparació tècnica i d'allistats voluntaris, conforme al que es disposi en la Llei Orgànica Militar.
Art. 120. Cap individu de l'Exercit no podrà ésser elector ni elegible per a càrrecs representatius, ni ocupar càrrecs civils ni tan sols en comissió, mentre estigui en situació militar.
Art. 121. Els militars estaran subjectes a la jurisdicció ordinària civil, en temps de pau. Sols en temps de guerra es posarà en vigor el Codi de Justícia Militar, acordat prèviament pel Poder Legislatiu.
Art. 122. Adscrita a l'Organització militar, es mantindrà una escola d' Aeronàutica, el personal del qual podrà prestar serveis postals i de comerç en temps de pau.
Art. 123. Els militars sols usaran trajos d'uniforme en actes de servei.
Art. 124. Annexes a tot Institut de segona ensenyança, escoles d'Arts i Oficis i Universitats, hi haurà ensenyança obligatòria de gimnàsia, així com de maneig de les armes de tir propies de l'exercit.
i Art. 125. Tots els ciutadans des de vint-i-tres a cinquanta anys que no tinguin impediment físic per ésser-ne, hauran de pertànyer al Sometent de la localitat on resideixen, sense altre deure que el d'acudir on se'ls convoqui, en casos de justificada alarma, amenaça o perill contra la pau i la salut pública.


TÍTOL XVIII

De la marina militar

Art. 126. Per a defensa i vigilància de les seves costes, la República tindrà un cos de Marina Militar, amb caps i oficials de preparació tècnica i amb allistats voluntaris.
Art. 127. El Poder Legislatiu, d'acord amb l'Executiu, fixarà anualment el nombre de places de la Marina Militar i la dotarà dels mitjans que es creguin necessaris per la major eficàcia de la mateixa.


TÍTOL XIX .

De la marina mercant

Art. 128. L Estat fonamentarà, per tots els mitjans possibles, la creació i l'expandiment intensiu de la Marina Mercant Catalana.
Art. 129. Totes les empreses navieres i les indústries navals radicades a Catalunya, de personal català, queden exemptes de contribucions ordinàries, per elles i els seus navilis.
Art. 130. Podran concedir-se subvencions o primes d'exportació a aquestes empreses, previ informe favorable del Consell d'Estat i d'Economia nacional.
Art. 131. A la capital de la República es bastirà, amb el nom de Consolat de Mar, una institució que es cuidi a l'ensems que d'organitzar oficial i tècnicament l’ensenyança nàutica, d'estudiar tota mena d'assumptes relatius al comerç marítim de Catalunya amb mercats vells i nous, del perfeccionament de mitjans d’intercanvi comercial i turisme transatlàntic, i de tot el que afecti a reconstrucció de la grandesa marítima catalana. En aquesta institució hi seran reunits l'Arxiu, Biblioteca i Museu marítims de Catalunya.

TÍTOL XX

Del Consell de Ministres

Art. 132. El President de la República designarà lliurement els seus Secretaris de Govern, que amb el nom de Ministres estaran al front dels respectius Ministeris.
Art. 133. Les designacions de Ministres deuran de recaure en ciutadans catalans que es trobin en ple gaudiment dels drets civil s i polítics i estiguin especialitzats respectivament en cada ram administratiu i tècnic que se'ls hagi de confiar.
Art. 134. Els Ministeris seran els següents: Inferior, Relacions Exteriors, Justícia, Finances, Instrucció Pública i Belles Arts, Agricultura i Mineria, Indústria, Comerç i Treball, Obres Públiques, i Sanitat i Beneficència.
Art. 135. L'augment o disminució del nombre de Ministeris, així com la determinació dels treballs que a cada un corresponguin, serra potestatiu del Parlamento
Art. 136. Els Ministres rebran de l'Estat una dotació que podrà ésser alterada en tot temps; però l’alteració no surtirà efecte fins al període presidencial següent al que sigui acordada.
Art. 137. Tots els Decrets, ordres i resolucions del President de la República, hauran d'ésser refrendats pel Ministre corresponent, sense el qual requisit, no tindran força obligatòria.
Art. 138. Els Ministres seran personalment responsables dels actes que refrendin i, a més, solidàriament, dels que junts acordin o autoritzin. Aquesta responsabilitat no exclou la personal i directa del President de la República.
Art. 139. Cada Ministeri tindrà un Comitè assessor, compost de caps de Secció del mateix, encarregat de proposar-li els assumptes o projectes d’interès públic que afectin al ram del. Ministeri respectiu.
Art. 140. Els Ministres poden concórrer a les sessions del Parlament o enviar el Subsecretari, per a informar sobre els assumptes relatius a les seves gestions oficials, o per a contestar les interpel·lacions que se'ls hi faci sobre les funcions dels seus càrrecs respectius.


TÍTOL XXI

Del poder judicial

Art. 141. El Poder Judicial de la República s’exercirà pel Tribunal Suprem de Justícia i pels demés tribunals que les lleis estableixin. La independència del Poder Judicial així com la seva reorganització i condicions que deguin concórrer en els funcionaris de la judicatura, serra regulat per lleis especials.
Art. 142. Per ésser President del Tribunal Suprem de. Justícia, es requereix:
a) Ésser català de naixen<;a.
b) Haver complert 45 anys d'edat.
c). Trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polítics, i no haver estat condemnat mai per delicte comú.
d) Haver exercit d'advocat o desempenyat funcions judicials a Catalunya durant quinze anys. 
Art. 143. Per a ésser President d’Audiència es requereixen les mateixes condicions que per ésser President del Tribunal Suprem.
Art. 144. La Presidència del Tribunal Suprem durarà sis anys, reelegible per sis més.
Art. 145. Els funcionaris judicials seran inamovibles, mentres compleixin degudament llur missió respectiva.
Art. 146. Els funcionaris del Poder Judicial tindran el sou
que els pertoqui, d'acord amb l'escala que es determini en Llei especial.
Art. 147. Cada funcionari judicial serra personalment responsable, en la forma que estableixin les lleis, de tota infracció o culpa en que incorri, en l'exercici del seu càrrec.
Art. 148. En tots els Tribunals de Catalunya, l'administració de justícia serra gratuïta.
Art. 149. Hi haurà un Jutjat de Pau en cada terme municipal, amb funcions conciliadores i d'arbitratge, i tindrà al seu càrrec el servei del Registre Civil.
Art. 150. Hi haurà un Jutjat de Primera Instància i Instrucció en cada capital de Comarca.
Art. 151. En les ciutats on ho requereixi el nombre d'habitants o el moviment d'assumptes, hi haurà els Jutjats de Pau, de Primera Instància, d'Instrucció i Correccionals.
Art. 152. El Tribunal Suprem residirà a la Capital de la República.
Art. 153. S'establiran quatre Audiències en territori de la República, les quals residiran, respectivament, en llocs equidistants d'agrupaments o nuclis de Comarques.
Art. 154. El nomenament de Magistrats i Fiscals del Tribunal Suprem els farà el President de la República, amb aprovació del Parlament.
Art. 155. El nomenament de President, Magistrats i Fiscals de les Audiències, els Jutges de Primera Instància i Instrucció i el personal auxiliar de l'Administració de Justícia, els farà lliurement el Tribunal Suprem.
Art. 156. Els Jutges de Pau seran nomenats per les Audiències a la jurisdicció del qual correspongui.
Art. 157. Les autoritats judicials no consentiran que els plets entre parts es perllonguin fora dels períodes regulars. Les diligències, proves i vistes assenyalades, no podran suspendre's sinó per causa justificada, a judici del Jutge o Tribunal, i amb responsabilitat d'aquests.
Art. 158. Els tribunals no podran deixar sense resoldre la part de fans dels assumptes sotmesos a llur jurisdicció; i no podran excusar-se en infraccions de forma, per a evadir la resolució de la part de fans.


TÍTOL XXII

De la legislació catalana

Art. 159. El Ministeri de Justícia, d'acord amb el Tribunal Suprem de les Acadèmies de Jurisprudència, societats i revistes d'estudis jurídics, Facultat Universitària de Dret, Col·legis d'advocats, notarials i de procuradors, designarà una Comissió de Juristes de reconeguda eficiència, perquè procedeixi a revisar i unificar els textes legals catalans, respectant les fonts del Dret Català en el que a judici de la Comissió sigui convenient, i proposant les reformes que estimi necessàries per a simplificar i modernitzar els Codis de Catalunya en tot allò que els avenços de la ciència jurídica recomani i no perjudiqui cap interès respectable.
Es procurarà que la Comissió de Justícia i Codis del Parlament de Catalunya intervingui en els treballs de la Comissió anterior; es refonguin les dues Comissions en una sola, si és possible, per tal d'abreujar tràmits i guanyar temps, quan els projectes siguin sotmesos a la discussió i resolució del Cos Legislatiu. 
Art. 160. Mentre no es posi en vigor la nova Legislació, regira provisionalment la que estigui vigent al constituir-se la República, amb les exclusions o interpretacions indispensables al canvi del regim polític.


TITOL XXIII

Del Consell d'Estat i d'Economia Nacional

Art. 161. El Consell d'Estat i d'Economia Nacional estarà constituït per delegats directes de la Magistratura, de les Acadèmies, Claustre Universitari, Cambres de Comer9, Indústria i Navegació, Banca, Foment del Treball Nacional, Institut Agricol de Sant Isidre, Magisteri, Exercit, Sanitat, Cambres de la Propietat i representacions de les classes obreres.
Art. 162. El President del Consell d'Estat i d'Economia Nacional serra designat per Poder Executiu; i la designació deurà recaure en personalitat que reuneixi els majors mèrits i prestigis possibles.
Art. 163. Els consellers seran nomenats per sis anys i podran ésser reelegits; però podran ésser també remoguts, a sol·licitud de la corporació respectiva que representin, per motiu fundat acceptat per la majoria del propi Consell.
Art. 164. Al cessar en les seves funcions els Presidents successius de la República, passaran a integrar el Consell d'Estat.
Art. 165. El cansen d'Estat i d'Economia Nacional tindrà les següents atribucions:
Primera. Informar al President de la República sobre els assumptes i problemes que sotmeti a la seva consulta.
Segona. Formarà el Projecte de Pressupostos Nacionals. Amb aquest fi rebrà dels Ministeris els avant-projectes de pressupost parcial respectiu, la conveniència de quines partides estudiarà amb tota independència de criteri, adoptant les que
cregui necessàries i útils i rebutjant de pla les que no estimi oportunes. El projecte aprovat pel Consell d'Estat i d'Economia Nacional passarà al Parlament per conducte del Poder Executiu, per a discussió i aprovació.
Tercera. Prendre acords en demanda de les disposicions o formes legals que jutgi necessàries, en benefici dels interessos públics.
Els projectes de llei que en aquest sentit formuli el cansen d'Estat i d'Economia Nacional, seran enviats al Parlament i aquest deurà posar-los a debat amb suspensió de preceptes reglamentaris i amb preferència.
Art. 166. El Consell d'Estat i d'Economia Nacional organitzarà tantes Seccions filials com cregui precises, pel desglós d'especialitats afectes als distints ordres representants en la seva composició; i deurà nomenar, pels càrrecs d'aquestes Seccions, als membres tècnics dels rams respectius.
Art. 167. Cadascuna de les Seccions del Consell d'Estat i d'Economia Nacional cuidarà no sols de l'estadística i d'emetre informes sobre els assumptes de llur competència, sinó d'estudiar constantment els problemes especials de cada ram de la producció i de la riquesa nacionals, mitjans de resoldre'ls, legislacions estrangeres, etc.
Art. 168. Per a ésser membre del Consell d'Estat i d'Economia Nacional es requereix ésser català nadiu, major d'edat, trobar-se en ple ús dels drets civils i polítics i tindre honorabilitat reconeguda.
Art. 169. Una llei especial determinarà el procediment a seguir per a nomenar els membres del Consell d Economia Nacional, dotació dels mateixos i funcionament orgànic de la Institució.


TÍTOL XXIV

Del regim productiu i contributiu

Art. 170. S'estableix com a norma contributiva, l'impost progressiu sobre la riquesa i la renda.
Art. 171. Mentre no quedi fet un cadastre de la riquesa privada, el Parlament fixarà la quantia de les contribucions per concepte territorial, urbana i de negocis; així com els arbitris comarcals i municipal s que puguin establir-se transitòriament.
Art. 172. Mai no podran establir-se impostos directes ni indirectes sobre articles de primera necessitat, jornals de treballadors ni sous d'empleats, ni contra llogaters de cases o pisos la renda mensual del qual sigui de cinquanta pessetes en avall.
Art. 173. No es podran concedir ni consentir monopolis per a serveis públics, per compra-venda de mercaderies, ni per negocis de cap naturalesa en el territori de la República.
Art. 174. Tampoc no es permetrà l'estancació de cap producte natural o industrial, a no ésser transitòriament per raons d'utilitat pública, o per conveniència nacional justificada.
Art. 175. El Consell d'Estat i d'Economia Nacional proposarà al Parlament, per mediació del President de la República, l'organització del sistema monetari. català, a base del patró or; així com de la Banca Nacional, amb sucursals a les Comarques; de la forma més viable de distribució i recaptació de les contribucions en el territori nacional; i de la nacionalització de serveis públics i de companyies d'assegurances.
Art. 176. Les cooperatives obreres, sindicats agrícols, cellers comunals, organismes gremials de producció agrícola o industrial, estaran exempts de contribucions per les seves propietats col·lectives.
Art. 177. A l'objecte de formular i estimular la renovació i aprofitament de les fonts de riquesa del país, els Municipis, els Consells Comarcals i l'Estat podran financiar o comanditar en la proporció que els ho permetin els recursos de que disposin, l'organització de societats o empreses de serveis públics o de fins econòmics a benefici del poble (ferrocarrils, forca, llum, aigües, bancs, cooperatives, companyies de segurs, etc.), que dintre de llurs jurisdiccions respectives puguin implantar-se.
Art. 178. El Consell o Comitè d'administració d'aquestes empreses deurà formar-se per representació mixta dels accionistes, del personal productor i dels usuaris o consumidors. Aquest Comitè, amb vista de les despeses de l'empresa, fixarà els preus, els més equitatius possibles, per unitat de serveis de la mateixa, tenint en compte el càlcul anticipat necessari pel pagament dels interessos del capital, un tant pel fons d'amortització, reserves per a exigències i millores tècniques, i repartició d'un vint-i-cinc per cent de beneficis entre els empleats i obres de l' empresa.
Art. 179. Quan totes les accions d'aquestes empreses estiguin amortitzades, quedarà l'empresa, amb tots els béns i utillatges, de propietat del Municipi, del Consell Comarcal o de l'Estat. L'administració de l'empresa, llavors, deurà constituir-se com abans, excepte la representació dels accionistes. L 'interès del capital, en aquest cas, el percebrà el Municipi, la Comarca o l'Estat, i aquest ingrés deurà ésser aplicat a alleugerir proporcionalment les contribucions directes.
Art. 180. Els proletaris de finques rústegues (excepte dels boscos), ermes o abandonades de cultiu, deuran tributar com si aquests estiguessin en plena producció; i al complir-se els cinc anys d'estar improductives les mateixes ferres, pagaran el doble de la contribució que els correspongui.


TÍTOL XXV

De l' administració pública

Art. 181. Tots els càrrecs de l'administració pública que no siguin d'elecció, tant els de l'Estat com els de Comarques i Municipis, deuran proveir-se per concurso
Art. 182. Per a ésser admès a concurs, es requereix que l'aspirant, a més dels altres requisits constitucionals, presenti algun títol acreditatiu de la seva suficiència tècnica i demostri la seva capacitat en el càrrec de que es tracti, per mitja d'expedient o clavant d'un Tribunal designat a l'efecte.
Art. 183. En igualtat de circumstancies i mèrits, seran preferits els aspirants procedents de l'Escola Nacional de Funcionaris.
Art. 184. Els que obtinguin les seves places per concurs, seran inamovibles, mentre compleixin degudament.
Art. 185. Cap funcionari ni empleat públic no pot presentar-se candidat a càrrecs electius dintre la Comarca respectiva on exerceixi, a menys que faci renúncia del seu càrrec, amb mig any d'anticipació a les eleccions.
Art. 186. Tots els que exerceixin càrrecs públics de caràcter administratiu, de recusació o maneig de fondos, deuran prestar fiança, d'acord amb l'escala que senyalin les lleis.
Art. 187. Ais trenta anys de serveis i cinquanta cinc d'edat; o als vint-i-cinc de serveis i seixanta d'edat, els funcionaris i empleats públics podran obtenir el retir, amb la proporció de sou que es determini en una llei especial organitzadora de la Caixa de Jubilacions. Aquesta Caixa es nutrirà amb els descomptes d'un 3 per cent dels sous mensuals de tots els funcionaris i empleats públics de la República.
Les jubilacions passaran per meitat a la vídua i fills menors i s'estingiran a la mort de la primera o a l'arribar els segons a la majoria d'edat.


TÍTOL XXVI

Del regim d' ensenyança

Art. 188. L'Ensenyança primària serra obligatòria i gratuïta i estarà a càrrec de l'Estat.
Art. 189. L’Ensenyança no podrà ésser de caràcter memorista o passiu, sinó d'orientació i desvetllament de la intel·ligència dels alumnes, perquè aquests aprenguin a formar-se conceptes propis sobre les coses i els assumptes.
Art. 190. Tant la Primera Ensenyança com la Segona i la Superior podran ésser organitzades lliurament, però amb supervisió de les autoritats d'Instrucció Pública, pels efectes de l'expedició i validesa de títols acadèmics i professionals.
Art. 191. El Ministeri d'Instrucció Pública, d'acord amb els seus consellers tècnics, fixarà els programes d'ensenyament primari, per graus progressius, amb tendència a suprimir la nomenada ensenyança actual, punt de traspàs entre la primera i la superior; o bé, en cas de conservar el batxillerat, l'especialitzara segons la carrera o professió a seguir.
Art. 192. En els plans d'estudi que el Ministeri d'Instrucció Pública acordi, ultra les ordinacions que la Llei especial determini per a la Primera i Segona Ensenyan<;a, hi deuran figurar cursos de Civisme, d'Historia i Geografia Nacional i d'Historia i Geografia Infernacional.
Art. 193. Al darrer curs de la Segona Ensenyança i de tot ensenyament tècnic, s'organitzaran excursions escolars col·lectives pel territori nacional.
El Ministeri d'Instrucció Pública fixarà els itineraris, i organitzarà aquests viatges de manera que serveixin de verdader profit als alumnes, per a conèixer el major nombre possible de les Comarques pàtries.
Art. 194. No es lliurarà cap títol de Batxiller o de capacitat tècnica, a qui no acrediti haver fet els viatges anteriors.
Art. 195. La Llei orgànica d'Instrucció Pública i Belles Arts deurà establir i regular els següents serveis, partint del mínim que en aquest gentil havia establert la Comissió de Cultura de l'Ajuntament popular de Barcelona.
Kindergartens, Excursions i Colònies Escolars, Edificis ben airejats per escoles, Ensenyança primària obligatòria en català dels sis als dotze anys; Ensenyança secundaria en català, dels idiomes castellà (obligatori), francès, angles i alemany, potestatius dos d'aquests, obligatori un d'ells; Escola Nacional de Bells Oficis, amb pensions a centres tècnics estrangers; ampliació i especialització d'arts i oficis, dels dotze als disset anys; Escales d'aprenentatge i Escola de Funcionaris, cursos especials per a professors, intercanvi amb professorat estranger; Escoles especials per anormals, sordsmuts, orbs, etc.; Institut d'orientació professional; Laboratoris complementaris de Psicologia i d'altres ciències auxiliars de la Pedagogia a les escoles; Escola professional per a la dona; Escoles d’Infermeres; Parcs infantils; Biblioteques circulants, i altres institucions complementaries d'esport, art i cultura.


TÍTOL XXVII

Del regim d' alta cultura

Art. 196. A la capital de la República i sota els auspicis del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts s'hi establiran les següents Institucions oficials d' Alta Cultura, a més de les a tres que es fixin per distints capítols d'aquesta Constitució; partint del mínim que en aquest gentil havia establert la Mancomunitat de Catalunya.
a) Acadèmia de la Llengua Catalana.
b) Institut d'Estudis Catalans.
c) Biblioteca de Catalunya.
d) Arxiu Nacional (Nutrit per l’històric de la Corona d'Aragó i per les aportacions successives que puguin acumular-se).
e) Universitat Nacional, amb Laboratoris, Seminaris d'especialització i cursos extensius de totes les Facultats i de totes les rames científiques.
f) Acadèmia de Ciències.
g) Acadèmia de la Historia.
h) Museu Històric Nacional.
i) Museu de Belles Arts.
j) Museu d'Indústries Catalanes.
1) Museu d’Història Natural.
m) Consell de Pedagogia.
n) Escola nacional de Música, Dansa, Teatre i Cinema.
Art. 197. A mida que es pugui, es dotarà d'edifici propi cada una d'aquestes Institucions.


TÍTOL XXVIII

Del regim agrari

Art. 198. El Ministeri d'Agricultura. d'acord amb les institucions oficials, tècniques i socials que puguin contribuir-hi, desenvoluparà i mantindrà una política d'organització científica i racional del treball i de la producció de la ferra. Crearà escoles tècniques i d'investigació, per a reforma i millorament dels cultius, i per a estudiar-ne i adoptar-ne de nous, així com per a estímul i organització d'indústries derivades. Propulsarà el crèdit agrícol a plaços raonables d'eficaç protecció sobre garantia de cèdules equivalents a cartes de crèdit representatives del valor de la propietat o dels productes. Establirà el segur de collites, contra malures, tempestes i eixuts, repartirà les ferres incultes de l'Estat, d’acord amb els respectius Municipis on radiquin aquelles, entre pagesos que no en tinguin de pròpies, mitjançant censos redimibles. Procurarà l'embassament d'aigües i el dragat i canalització de rius, d’acord amb els organismes nacionals, comarcals o municipals que puguin contribuirem.
Enviarà pel seu compte professionals tècnics catalans a l'estranger, per a estudiar procediments agrícols intensos, mètodes de conservació, embassament, embalatge i exportació de productes. Procurarà la millor puresa i la possible standartdització dels olis catalans, i evitarà que aquests siguin adquirits per altres països mediterranis que els fan passar com a mercaderia d'aquests països.
Estimularà i ajudarà el foment de la riquesa forestal, del cultiu de la floricultura i de les herbes medicinal s i fragants, per a la fabricació d’essències i creació del comerç de drogues seques, que constitueix una gran riquesa en altres ferres.
Establirà un servei ambulant de conferencies i lli9Qns practiques sobre matèries i problemes d'agricultura experimental; organitzarà concursos, exposicions, fires, convencions, etc., en totes les Comarques, d'acord amb els Consells d'aquestes.
En fi: despertarà, estimularà i afavorirà tota mena d'iniciatives i esforços perquè els interessos i les possibilitats de l'agricultura catalana donin el rendiment màxim en qualitat i en quantitat, a major benefici de l'economia nacional.


TÍTOL XXIX

Del regim industrial i comercial

Art. 199. El Ministeri de la Indústria i del Comerç;, d'acord amb les institucions oficials i tècniques que puguin contribuir-hi, desenrotllarà i mantindrà una política constant, d’harmònica coordinació entre els interessos industrial s i els comercials de Catalunya; donarà als productors i als comerciants, totes les facilitats possibles per a l'expansió de llurs empreses; establirà escales tècniques d'arts i oficis i d'agents comercials, Universitat Industrial i els Instituts d'investigació científica que siguin necessaris, per a superar la qualitat de les produccions i per ampliar el rendiment d'aquelles que ho aconselli el millor profit del comerç; nacional. Instal·larà mostraris públics de fruits, productes i mercaderies de Catalunya en els Consolats catalans.
Enviarà agents graduats a fer estudis de les indústries i dels mercats estrangers, per adaptar a la nostra producció els avenços necessaris. Concedirà primes d'exportació i crèdit sobre factures d’embarg degudament avalades. Estudiarà la conveniència de convindre tractats de reciprocitat comercial amb altres països. Donarà tota mena de facilitats per a introducció i desenvolupament d'indústries noves. Estimularà amb subvencions i premis, els estudis per a la creació o aplicació de progressos mecànics i científics a les indústries nacionals, etc.


TÍTOL XXX

Del regim d' obres públiques

Art. 200. El ministeri d'Obres Públiques, d'acord amb les institucions tècniques de la Nació, i amb les representatives i productores de cada Comarca, formularà un pla general de les obres públiques que es considerin necessàries, en profit de l'economia nacional, amb classificació escalonada de les que es creguin de més urgència i d'interès successiu.
En aquest pla d'obres públiques hi deuran figurar la construcció i reparació de carreteres perquè supleixin la manca de ferrocarrils; electrificació de les vies fèrries i subjecció de les mateixes al control nacional; creació de línies secundaries per a comunicacions inter-comarcals i entre Municipis; dessecament de llacunes, maresmes i ferrenys pantanosos; ampliació i millora de ports; utilització de les mines i salts d'aigua; reparació i conservació de monuments nacionals, repoblació forestal, etc.


TÍTOL XXXI

Del regim social

Art. 201. La República s'adhereix als pactes de l'Oficina Internacional del Treball dintre la Societat de les Nacions; i fixa el següent programa mínim socialista en favor de les classes treballadores; comprenent en aquesta classificació no sols els obrers manuals, sinó també els empleats de tota mena d'empreses i negocis:
1. La jornada de vuit hores en treballs generals.
2. La jornada de sis hores, en mines i treballs insalubles.
3. La setmana anglesa (o sigui de treball de mig dia, els dissabtes ).
4. Salaris mínims fixats per acord de gremis i patrons.
5. Prohibició d'emplear en treballs, a criatures i menors de setze anys.
6. Prohibició de treballs de nit, de treballs en llocs mancats de condicions higièniques, i treballs en hores suplementàries, a totes les dones i a tots els homes menors de divuit anys.
7. Vacances amb salari, distribuïdes durant quatre setmanes a l'any.
8. Exempció de tot treball a les dones, durant vuit setmanes abans i vuit setmanes després del part; i conservació del seu salari enter, durant aquest temps.
9. Crecheries per a criatures de famílies obreres.
10. Descans de mitja hora cada tres de treballs, a les treballadores que necessitin atendre la lactància del seu fill.
11. Inspecció del treball i inspecció sanitària, per consells de sindicats professionals.
12. Prohibició del servei d'aprenentatge. Els aprenents deuen ésser escolars de cada ofici, i ni esclaus ni criats del patró.
13. Segur social dels treballadors, contra totes les formes de pèrdua de la capacitat pel treball. Per atendre aquest Segur Social es crearà una Caixa Nacional que es nutrirà amb descomptes sobre els salaris que percebeixin els obrers, i amb aportació a compte dels patrons, d'un tant per cent sobre el total de les nòmines diàries o periòdiques dels jornals i sous devengats per treballadors i empleats de cada empresa, companyia o negocio. Per acréixer la mateixa Caixa Nacional, establirà un recàrrec del tant per cent que es fixi legalment, sobre tota mena de contribucions, sobre hereuatges i llegats de segon grau en amunt, sobre benefici d'empreses de Serveis públics i companyies privades. Administració d'aquesta Caixa, per delegacions dels Sindicats i Gremis obrers, dels patrons i de l'Estat.
14. Tribunals mixtes i de conciliació i arbitratge, municipals, comarcals i nacionals, per resoldre qüestions entre els patrons i els obrers.
15. Reglamentació del dret de vaga.
16. Construcció per compte de l'Estat, dels Consells comarcals o dels Municipis, de cases higièniques barates i de barris-jardins, amb edificis escolars i camps d'esports, complementaris; i adjudicació de les primeres a famílies de treballadors, mitjançant el pagament successiu del preu de cost de cada casa, per lloguers mensual s de quantia modesta.
17. Reglamentació del dret de la dependència i del personal obrer de tota companyia o negoci, superior a 100.000 pessetes de capital, a participar en els beneficis líquids dels patrons. La quantia d'aquesta participació establirà d'acord a una escala formada pel Consell d'Estat i d'Economia Nacional.
18. Legislació que prohibeixi l'empleu de la forca pública i de mitjans coercitius ni repressius de cap mena d'autoritat, per a resoldre conflictes i controvèrsies entre patrons i treballadors.
19. Reconeixement legal als treballadors, del dret a organitzar-se lliurement en gremis i unions obreres. 1 reconeixement oficial, així com respectes i garanties legals, d'aquests organismes.
El programa de la República Catalana no serra, però, hermètic, dintre de les normes anteriors consignades a priori; puix partint de la Carta de Berna, com a mínim, quedarà obert a les millors innovacions que les corrents del socialisme modern, les necessitats i els avenços de la civilització, vagin reclamant.


TÍTOL XXXII

Del regim sanitari

Art. 202. El Ministeri de Sanitat i Beneficència organitzarà i mantindrà un regim inflexible, inspirat en les necessitats més sentides en la civilització sanitària moderna. El desenrotllament d'aquest regim serra planejat per una Junta Nacional consultiva, formada per personalitats mediques delegades per les Acadèmies de Medicina, Col·legis Mèdics, Claustre Universitari de la Facultat de Medicina, Arquitectes i Enginyers i Premsa Medica.
D'acord amb els Ajuntaments i Consells Comarcals, procurarà que estiguin dotades d'aigua potable i drenatges, totes les poblacions de la República; així com higienitzades les mateixes, tant pel que pertoca al millorament dels serveis mèdics, hospitals, asils, crecheries, manicomis, cases de maternitat, etc., com
al progrés indispensable de la vida casolana.
Dictarà l'Estatut Sanitari Nacional, d'observació obligatòria, per a prevenció de malalties i lluita contra d'elles. Establirà les delegacions necessàries a les capitals de Comarca i als Municipis, pel estricte compliment de les disposicions de l'Estatut. 
Adherirà Catalunya a les conclusions sobresortints dels Congressos Sanitaris Internacionals. Exercirà una campanya constant, per mitja de conferencies públiques, repartiment de fullets, fixació de cartells amb avisos, recomanacions per mitja de la premsa, etc., a fi de divulgar entre tots els sectors socials, els mitjans d'evitar i de combatre els perills de les malalties contagioses, i sobre la defensa i millorament de la salut en general.


TÍTOL XXXIII

Del deute nacional

Art. 203. La República Catalana no reconeix més deutes i compromisos que els que pervinguin d’emprèstits o negociacions legals per compte de la Mancomunitat, de les Diputacions o Municipis de Catalunya, formalitzats abans del!3 de setembre de 1923, i els contrets o que es puguin contraure fins a l'assoliment de la Independència de la Pàtria, per acord de l'organització "Estat Català", o pel Comitè Executiu del Partit Revolucionari Separatista de Catalunya.


TÍTOL XXXIV

De la possibilitat confederativa

Art. 204. La República Catalana podrà confederar-se amb altres estats lliures i republicans ibèrics, per a fins internacionals de defensa i de mútua conveniència; però aquesta Confederació no podrà atemptar en el més mínim contra les facultats independència inferior del poble català, ni mermar la sobirania de Catalunya de fronteres endintre, ni acceptar cap guerra ofensiva o de conquesta.
Art. 205. En cas que les quatre cinquenes parts del Parlament, d'acord evidentíssim amb les forces vives del país, consideressin oportú de confederar-se amb algun i alguns Estats ibèrics lliures i republicans, per demanda d'aquests, es facultarà al Consell d'Estat i d'Economia Nacional, perquè nomeni del seu si una Comissió que estudi el propòsit, que s'entrevisti amb els representants legítims dels altres Estats, a fi de conèixer el grau de sinceritat política que hi hagi en llurs oferiments.
Art. 206. Una vegada d'acord els comissionats, en principi, sobre l'abast del Pacte, aquest es formularà en projecte, per a sotmetre'l a referèndum nacional; necessitant-se dels vots equivalents a les dues terceres parts del sufragi públic, per a considerar-se factible la Confederació.
Art. 207. En cas de confederar-se amb altres països, Catalunya es reserva el dret de conservar els seus representants congressos Sanitaris Internacionals. Exercirà una campanya constant, per mitja de conferencies públiques, repartiment de fullets, fixació de cartells amb avisos, recomanacions per mitja de la premsa, etc., a fi de divulgar entre tots els sectors socials, els mitjans d'evitar i de combatre els perills de les malalties contagioses, i sobre la defensa i millorament de la salut en general.
Art. 208. Mai no es podrà pactar la Confederació per més de sis anys, per a no hipotecar el pervindre de les successives generacions.
Art. 209. Quan un dels Estats confederats no compleixi qualsevol de les condicions del pacte, es donarà aquest per caducat.


TÍTOL XXXV

Art. 210. No podrà fer-se la revisió de cap text constitucional, sense que ho acordin les dues terceres parts del Parlament, fixant-se els punts concrets.
A l'acord del Parlament hauran d'adherir-s-hi també les dues.
terceres parts de les col·lectivitats, amb dret a elegir representació al Consell d'Estat i d'Economia Nacional.
Art. 211. La revisió no podrà, per cap concepte ni en cap temps, alterar la forma republicana democràtica del Govern Català, ni mixtificar l'esperit d'aquest, ni la independència de Catalunya.



TÍTOL XXXVI

Disposició transitòria

Art. 212. A mida que els esforços revolucionaris del patriotisme català ho facin possible, els preceptes d'aquesta Constitució començaran a regir provisionalment en la part aplicable, en cada un dels termes municipals o comarcal s que es vagin alliberant del domini espanyol.





J. A. Gonzàlez Casanova. Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938). Editorial Curial. 1974.

 

Introducció

Bibliografia

Sumari