CRÈDIT DE SÍNTESI
 L'ABADIA DE SANTA MARIA DE POBLET (PATRIMONI DE LA HUMANITAT)

 Mariona Ibars Puga

 

PRESENTACIÓ

Poblet: 850 anys d’Història

El 18 de gener de l’any 1150, seguint la seva política de repoblar totes les terres conquerides als musulmans a la Catalunya Nova, el comte Ramon-Berenguer IV de la Casa de Barcelona va atorgar unes terres, cedides a ell pel comte de Queralt , al monestir cistercenc de Fontfreda (Narbona), perquè els monjos d’aquella Orde construïssin un temple en honor a la Verge, la construcció del qual havia de ser un estímul per als colons cristians, en aquell titànic esforç per a evangelitzar i repoblar tots aquells territoris fins la vorera de l'Ebre.

La lluita fou ferotge. Mentre el comte Ramon-Berenguer IV, anomenat el Sant, prosseguia la
seva campanya militar per reconquerir totes les terres del Baix Aragó fins a Miravet, els sarraïns s’atrinxeraven a les muntanyes de Prades i Siurana, on resistiren el setge cristià fins el 1153, any en què van capitular.

El comte Ramon-Bereguer IV no només va ser el fundador de l’abadia de Sta. Mª de Poblet, ja que, a més, va ser l'iniciador d'una nova fórmula política. El seu matrimoni amb la princesa Peronella d’Aragó, celebrat aquell mateix gener de 1150, unia dos Estats cristians, sobirans i independents, amb identitat i personalitat pròpies (llengua, lleis, tradicions, institucions...), sota la denominació
de la Corona d’Aragó, germen de la futura política pactista que desenvoluparien els futurs monarques d’aquesta nova dinastia catalano-aragonesa durant la reconquesta cap al Sud de la Península i llur posterior expansió pel Mediterrani.

El seu primogènit i successor, Alfons el Cast, dit també el Trobador, fou el primer sobirà de la
Corona catalano-aragonesa (2n d’Aragó i 1r de Barcelona), en enterrar-se a Poblet. Aquesta decisió, presa a Anglesola, quan només tenia 19 anys, fou transcendental. Decidit a transformar aquell indret en un focus de cultura i civilització, el jove monarca ordenà la construcció del temple de la futura abadia, que havia de convertir-se en el decurs del temps en el Panteó dels monarques i reines dels antics regnes de la Corona d’Aragó.


De l’obra a l’eina didàctica: ANEM A POBLET...?

Aquest és un crèdit de síntesi multidisciplinar adreçat als alumnes d’ESO i Batxillerat, perquè es puguin apropar, en la mesura que sigui possible, mitjançant la recerca i l’observació directa, no només a aquesta joia de l’arquitectura cistercenca, curulla d’història, d’art, de vicissituds i de coratge, sinó també al marc natural que l’envolta, les antiquíssimes Muntanyes de Prades, els boscos de les quals foren l’últim reducte musulmà a la Catalunya Nova i punt de partença per a la futura construcció del monestir, obres que començarien l’any 1166, a “l’hortet de Poblet”, sota la direcció del mestre Guerau de Fontfreda.

(Siurana, 1153. Poblet, 2003).

 

Crèdit de síntesi