CRÈDIT DE SÍNTESI
 L'ABADIA DE SANTA MARIA DE POBLET (PATRIMONI DE LA HUMANITAT)

 
ÀREA DE LLENGUA CATALANA. LITERATURA.

 

 

PROPOSTA D’ACTIVITATS: (individuals, petit grup, i grup gran)

LLENGUA

1). Vocabulari

2). Visita al Museu de la Vida Rural

3). La descripció científica i la descripció literària

 

LITERATURA

1).- COMENTARI DE TEXT

 


. 1). Vocabulari: Reforçar l’aprenentatge del vocubulari (oral i escrit) de les diferents matèries d’aquest crèdit de síntesi interdisciplinar.

Activitats


. 2). Visita al Museu de la Vida Rural, on s’hi exposen eines, estris, atuells, mobles i vestits, propis de la ruralia d’aquesta comarca, per a visualitzar el vocabulari de les eines: (Consultar WEB Museu Vida Rural de l’Espluga del Francolí ).
. Lèxic: 

Eines conreu vinya  Funció
Falçons  plantar els ceps 
Podadores fer empelts
Ensofradores podar
Plantador de vinya ensofrar
Tisores de podar

sulfatar

Premsa 

collir

Eines conreu de blat Funció

Falç i dalla

mesurar

Forques de fust

a sembrar a bolei

Corró i trill

garbellar

L’aplanador

ventar

Mesures 

batre

Garbell

enterrar la llavor

Eines del camp Funció

Rascle 

treure les herbes

L’arada 

adobar

L’aplanador 

remoure terra

Fangues

remoure terra

Cultivador 

esterrossar

Forca i cavafems treure pedres
Transportador pedres aplanar


. Fonètica i ortografia del vocabulari interdisciplinar.

Activitats


. 3). La descripció científica i la descripció literària.

COMENTARI DE TEXT (I): La descripció científica (Tipus de flors) 

En una flor podem distingir diferents parts: El peduncle floral, que uneix la flor amb la tija de la planta; el calze, constiuït per unes fulles petites , anomenades sèpals, unides al peduncle de manera externa, i el pistil, que constitueix l’òrgan reproductor femení. A la part superior té un orifici , anomenat estigma, per on penetra el pol.len, que baixa a través de l’estil fins a l’ovari, on es produeix la fecundació. Els estams constitueixen l’òrgan reproductor masculí. És on es forma el pol.len. La corol.la està formada pels pètals, que acostumen a ser de colors.Quan una flor té alhora òrgans masculins i femenins s’anomena hermafrodita. 


COMENTARI DE TEXT (II): La descripció literària (El bosc)

Sempre havia oït queixar-se a tothom d’aquell tirall de carretera que no s’acabava mai , però a ella li agradava qui-sap-lo. Mentre hi feia sa via, hala, hala, amb son pas menut i seguit de Perdiueta, aimava deixar-se anar, discreta, al grat de les impressions fugitives que l’escometien, com a la companyia de gais passavolants, sense haver de pensar en els sots i desnivells que fa empassegar, ni en les urpes d’arc o romeguera que s’arrapen a les faldilles, amb la tenacitat de captaires porfidiosos, pels corriols silvestres. I la vista que tenia d’un cap a l’altre de la plana! 
Masies, llogarrets, comelles, arbredes, trencats, estanyols, ermites, passeres, reganys, davallades, vedrunes, revolts, prats, roqueteres, arenys, pontinyols, canalius… tal ment un pessebre i, com un pessebre, sembrat de ramats, de pagesos, de parells que llauraven, de carretes de bous, i, encara, de lligabosc i romanins, de renills de poltre, d’escataineigs de gallina, de petar de fuets, de gorgorius, d’escórrecs, de cuetejar de cardines, de volar de garses, de fumeroles blavoses, de claqueig de cloixes, de zig-zagues de sargantanes, de trets de caçador. De clapits de llebrer… fins a predre’n el compte!

Víctor Català (Caterina Albert), La pua de rampi, 
narració inclosa al llibre Contrallums


PROPOSTA DE TREBALL: Si el mètode i la precisió són les qualitats essencials de la descripció científica, amb la descripció literària l’autor és capaç de crear un nou món, ple de vida, mitjançant les seves observacions, percepcions i els seus sentiments.
Si en una redacció diem que el pi és verd, no mentim, però tampoc matisem i, de vegades, aquestes matisacions són necessàries. Els adjectius i els adverbis són els qui millor ensajuden a fer-ho.
a).- Escriu adjectius que ens ajudin a matisar: (Repassar la concordança)
. el color: pàl.lid, intens, imperceptible, brillant, esgroguissat, verdós, grisós, etc.
. el tacte: tou, suau, fi, aspre, vellós, vellutat, lliscós, etc.
. el so: agut, baix, greu, llunyà, apagat, penetrant, fort, intens, etc.
. la quantitat: escàs, nombrós, curull, copiós, ple, insuficient, minsa, etc.
. la forma: esferoïdal, circular, rectangular, triangular, quadrada, menuda, etc.
. olor: intensa, penetrant, neta, de terra humida, aromàtica, suau, etc.

b).- Escriu i estudia les locucions adverbials que ens ajuden a matisar i descriure: 
. de lloc: a baix, a dalt, a la dreta, a l'esquerra, al voltant, al davant, per sota, etc.
. de temps: de dia, al vespre, de nit, a l'endemà, abans, de tant en tant, etc.
. de manera: al capdavall, de cop i volta, de pressa, a dojo, furtivament, etc.

c).- Fer breus descripcions d'un rovelló, una papallona, un cuc, un gla, una fulla, etc.

d).- Redacció: Descriu un passeig pel bosc.

Activitats


LITERATURA: LA POESIA TROBADORESCA PROVENÇAL

1).- COMENTARI DE TEXT:

Quan mi membra dels comjatz
Que pris de leis totz forsatz,
Alegres sui et iratz,
Qu'ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: "Bel amic, tornatz
Per merce vas me de cors".
Per qu'eu tornarai viatz
Vas leis, quar autr'embaissatz
No-m es deleits ni sabors.

ALFONS el Cast o el Trobador. Cançó en llengua d'oc (Quan penso en aquell comiat, quan forçosament em vaig haver de separar d'ella, em poso content i trist alhora, perquè entre sospirs barrejats amb llàgrimes, em va dir: "Bell amic, torneu de seguida, apiadeu-vos de mi". Per això aviat tornaré amb ella, doncs no hi ha una altra ambaixada que em sigui més deliciosa ni em vingui més de gust").

PROPOSTA DE TREBALL:

1.- Elaborar la següent fitxa d'estudi sobre la Poesia trobadoresca provençal:

. Indret on s'origina: 
. Segle: 
. Com s'anomenaven els seus creadors? 
. Quina llengua empraven?
. Quins temes tractaven?
. Amb quins instruments s'acompanyaven?
. Quin era l'estil que utilitzaven?
. Respecte al gènere, quin era el contingut d'un sirventès?
. I el d'una pastorel.la? 
. Amb les cançons dels cortesans (trobadors), la poesia lírica arriba al punt més àlgid en
quan a l'expressió de la idealització de la dona i l'amor. Explica en què consistia la “Teoria de l'amor cortès".
. Cerca informació sobre Alfons el Cast, rei de la Corona i de Provença, primer monarca-poeta de la dinastia catalano-aragonesa. Averigua quins famosos trobadors freqüentaven la seva Cort i la seva taula. Quina influència tingué la poesia trobadoresca per la llengua catalana? 
. Debat: Alfons el Cast tingué una intensa vida amatòria. Essent ja molt jove, va haver de
defensar la seva posició davant el debat plantejat pel famós Giraut de Bornelh: "Deuen les dames concedir els seus favors als homes poderosos, pel sol fet de ser-ho?” Què en penseu? Pot ser un debat actual i d'interès?

2.- Cerca informació sobre el rei Joan I el Caçador, o aimador de la Gentilesa, que l'any 1391 ordenà celebrar els Jocs Florals a la ciutat de Barcelona, jocs que tradicionalment es venien celebrant a Tolosa de Llenguadoc. Seguidament, escriu un text, en forma de pregó, comunicant, a tots els súbdits i vassalls de la Corona, el canvi de la convocatòria.

 

Activitats

Índex d'àrees