CRÈDIT DE SÍNTESI
 L'ABADIA DE SANTA MARIA DE POBLET (PATRIMONI DE LA HUMANITAT)

 
ÀREA DE NATURALESA

 

PROPOSTA D’ACTIVITATS: (Treballs de camp)

1.- Visita a la cova de la Font Major de l’Espluga del Francolí

2.- Estudi d’un ambient de ribera: (boscos caducifolis, molt diferents a la primavera que a la tardor) 

3. - Itineraris d’ambient de ribera

4. Estudi de l’ambient de les cingleres i els roquissars: Els grans rapinyaires de les Muntanyes

5).- Itineraris

6).- COMENTARI DE TEXT: “Itinerari pels roquissars: Siurana”

7).- Altres ambients d’interès


1.- Visita a la cova de la Font Major de l’Espluga del Francolí: (Consulteu pàgina web)

. Orientació (NE-SW) i situació de la cova.
. Formació geològica de la cova: L'erosió produïda per les aigües salvatges de les pluges, a la vessant Nord de les muntanyes que baixen en forma de torrents vers la Conca, han format un conjunt de barrancs: el Titllar, els Tomers, Castellfollit, les Fargues i la Pena, que formen una zona de drenatge d’uns 37 Kms quadrats.
. La filtració de les aigües cap l’interior de la terra es produeix a 5 Km. de l’Espluga, en un alzinar anomenat la Mata, de sòl sorrenc. 
. El subsòl: format per blocs de conglomerats terciaris, originats a l’oligocènic inferior, tercer periode de l’Era terciària (de - 36 a - 24 milions d’anys), han format 5.590 m.de galeries subterrànies.
. Les aigües subterrànies: El naixement del riu Francolí, que recorre un bon tram del nucli urbà de l’Espluga per sota, i que en arribar al Casal de la vila, pren un camí paral·lel al bosc de Poblet.
Els alumnes recorreran 275 m. de galeries de la cova fins arribar a l’indret, on apareix el riu procedent d’altres conductes i galeries intercomunicades, les aigües del qual irrompen a l’exterior, per la mateixa font Major, a través de les diàclasis o fractures de les roques.
. Sala del Pou de la Biela: si remontem el riu 465 m. fins arribar al primer sifó, trobarem aquesta gran galeria de blocs de 8 m. d’alçada: Identificació del tipus de roca. Exposició de les formes de vida de l’home primitiu. 

Activitats


2.- Estudi d’un ambient de ribera: (boscos caducifolis, molt diferents a la primavera que a la tardor) 

. Les principals conques fluvials de les Muntanyes de Prades, des del punt de vista de la 
fauna, són els rius Brugent i Glorieta, juntament amb el Siurana i el Montsant.
. Podran diferenciar-se 4 tipus de boscos caducifolis: - albaredes (Vinco-populetum albae) situada només a les parts baixes, i que donen nom al monestir.
- omedes: amenaçada d’extinció per la grafiosi, una malaltia que està delmant l’espècie a tota Europa.
- salzedes: (Salix eleagnos) i freixes (Fraxinus angustifolia)
- gatellada (Salix atrocinerea) només en alguns torrents de la vessant Nord.

. Claus dicotòmiques per identificar els tipus de fulles.
. Composició del sòl d’aquests boscos de ribera: la matèria orgànica. 
. La vida al sòl i a les basses: els fongs i els bolets.

- peixos: truites: (Salmó trutta), ars de l’Ebre i cues-rog (Barbus graellsii i Barbus haasi, respectivament), carpes (Cyprinus carpio), etc.
- amfibis: (Es reprodueixen a l’aigua, en basses fondes i amb vegetació aquàtica, on poden amagar-se) granotes comunes verdes (Rana perezzi), tòtils (Alytes obstetricans), gripaus comuns i corredors (Bufo bufo i Bufo calamita, respectivament),  salamandres (Salamandra salamandra), tritons (Triturus mar moratus), etc.
- rèptils: serp d’aigua (Natrix maura) i serp de collaret (Natrix natrix)
- mol.luscs. cranc de riu (Austropotamobius pallipes lusitanicus), es trictament protegit.
- insectes: libèl.lula (Oxigasta curtisi) o la papallona lepidòptera (Zerynthia rumina), una espècie paleàrtica, protegida per la directiva d’Habitat de la CE.
- mamífers: bufó o rata d’aigua (Arvicola sapidus), turons (Mustela putorius), llúdrigues (Lutra lutra), molt emblemàtica al riu Brugent i les musaranyes petites (Sorex minutus), una relíquia pre-glaciar gairebé única.
- ocells:
. Rapinyaires: Falcó mostatxut (Falcó subbuteo), a l’estiu, i l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) migratòria: primavera i tardor.
. Moixons: el rossinyol bord (Cettia cetti), el pardal de bardissa (Prunella mudolaris), el mosquiter comú i el xiulaire (Philloscopus collybita i P.sibilatrix, respectivament), el teixidor (Remiz pendulinus) que fa uns curiosos nius als xops, la boscarla d’aigua i la de canyar ((Acrocephalus paludicola i A. scirpaceus, respectivament), orenetes (Riparia riparia i Hirundo dau rica), l’ull de bou o cargolet (Troglodytes troglodytes), el martinet (Alcedo atthis), etc.

Activitats


3. - Itineraris d’ambient de ribera:

a) El riu Brugent (2,45 hores)
b) D’Alcover (important jaciment de fòssils) a Mont-ral, pel riu Glorieta
c) Des del mas dels Frares a Siurana, pels Gorgs i pel molí de l’Esquirola.

Activitats


4. Estudi de l’ambient de les cingleres i els roquissars: Els grans rapinyaires de les Muntanyes 
Aquest treball de camp ens permet reconèixer el relleu tabular dels massís, observar les moles i veure les serres, on niuen espècies úniques, protegides. (Consulteu WEB Muntanyes de Prades) 

. Erosió mecànica i erosió química de l’aigua
. Geologia:
a) el sòcol palezoic, de roques més antigues, d’estructura plegada, molt afectades per l’erosió: serres ondulades en forma de turons, amb algunes agulles i cingles aïllats, i
b) la cobertura mesozoica, formada per roques triàsiques i juràssiques, amb una resistència variable a l’erosió, d’estructura fallada, que dóna forma al relleu tabular d’aquest conjunt orogràfic, amb cingles abruptes i continus, coronat per extenses superfícies planes (altiplans o moles) i solcat per valls profundes (torrents), que han erosionat les roques més toves.
. Observar l’orientació de les Muntanyes de Prades (NE-SW) i les falles que les delimiten:
Nord (la falla de Poblet): ens indica l’acabament dels materials palezoics propis de le Muntanyes de Prades.
Sud (la falla del Camp): separa els sediments neògens de la depressió del Camp de Tarragona. Els límits ens vénen marcats per la falla de Ribes.
. Comunitats vegetals minses: Salenca de cingle (Salix tarraconensis) té de roca (Jasonia glutinosa) raïm de pobre (Sedum sediforme) 
. Arbres: Sabina (Juniperus phoenicea) i teix (Taxus baccata), protegits.
. Comunitat faúnica: Estudi de les grans rapinyaires, autèntiques joies de les Muntanyes de Prades: tipus, característiques, migracions, nidació, tipus de nius, cries, condicions de vida…
. Ocells: Grans rapinyaires, autèntiques joies de les muntanyes.
L’àguila daurada (Aguila chrysaetos), una espècie paleàrtica que habita a la cara Nord i se la pot observar a l'hivern, l’àguila perdiuera (Hi raaetus fasciatus), que habita a la cara Sud, el falcó pelegrí (Falco peregrinus), molts indrets duen el seu nom: el Cingle Falconer, la Roca Falconera… (toponimia). 
. De pas: L’àguila imperial (Aquila heliacea), el voltor comú (Gyps fulvus), i l’aufrany (Neophron percnopterus)
. Nocturn: un superdepredador, el més gran del continent: el dúgol o duc (Bubo bubo), un mussol impressionant de la mida d’una àguila perdiuera 
. Moixons: el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), que dóna nom a la Mola Roquerola, on habiten tot l’any, la merla roquera (Monticula saxatadis), el pardal tordal o roquer (Petronia petronia), el cua-roig o cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), la gralla del bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), etc.
. Mamífers: el gat mesquer o geneta (Genetta genetta), carnívor que caça als boscos, moles o a les garrigues, però que té el seu habitat als cingles i roquissars per criar i protegir-se.
. Rèptils: la sargantana (Psammodromus hispanicus) i la serp de ferradura (Coluber hippocrepis).

Activitats


5).- Itineraris:
a) Siurana (3 hores). Sense dificultats.
b) De Vilaplana a la Mussara
c) De Castellfollit a la Roca de Ponent

Activitats


6).- COMENTARI DE TEXT: “Itinerari pels roquissars: Siurana” 

Siurana (750 m.), darrera bastió àrab a Catalunya, s’alça damunt d’un turó encinglerat als contraforts de la serra de la Gritella. Hi arribem des de Cornudella de Montsant per una carretera de recent construcció o des de Prades, per una llarga pista forestal. És una de les zones d’escalada de més prestigi a tota Europa. L’itinerari comença a l’esplanada de darrera el castell, en direcció NE, pel sender de la Trona. Avencem, planejant, per un ample esglaó de la cinglera mentre observem la vall del riu Siurana, encaixada entre tallats. Som a la trona, curiosa formació rocosa a tall de visera, on comencem a baixar, pel Grau del mateix nom. Tot fent giragonces anem sortejant la primera franja, ara de conglomerat roig. En pocs minuts, ens situem a la vora del riu Siurana i a la pista que el segueix. Decantem a mà dreta, per envoltar les cingleres del turó de Siurana: podrem anant observant-les i descobrir-hi els seus tresors. Passem sota el poble, fins a guanyar la punta del morral. 
Quan girem pels vessants del barranc d’Estopinyà, trobarem l’antic sender que puja de 
Cornudella, empedrat, que ens plantarà, en fort pendent, al bell mig de Siurana.


DOMINGO, Màrius i BORAU, Antoni, “Muntanyes de Prades: paisatge
i fauna”. Itineraris: ANTONIO BENEYTO.
Col. El Tinter. Ed.
Cossetània.

PROPOSTA DE TREBALL: LA CONSCIENCIACIÓ MEDIAMBIENTAL

. Vocabulari: darrer bastió, turó encinglerat, pista forestal, sender, esglaó de la cinglera, fer giragonces, conglomerat roig, vessant del barranc, empedrat i vall del riu Siurana.
. Debat : Valorar la riquesa ecològica, geològica i de la fauna de les Muntanyes de Prades.
Analitzar els perills que les amenacen: Incendis, degut a la seva gran massa forestal, contaminació ambiental, el maltractament dels rius, les noves espècies introduïdes, la intromissió dels escaladors i d’altres agressions.
Saber que la conservació de la biodiversitat és un tema prioritari a nivell mundial i en el qual la Unió Europea ha establert una directiva específica per a la protecció dels hàbitats.
Comprendre que tot i haver estat declarat paratge natural d’interès nacional (PNIN) el monestir i els seus boscos, les Muntanyes de Prades encara no han estat declarades Parc Natural. 
Aquest debat ha de servir per conscienciar i divulgar aquests valors, perquè els darrers incendis esdevinguts a les serralades mediterrànies deixen encara més soles i indefenses a les Muntanyes de Prades, darrers pulmons verds de la Catalunya Nova (Sud).
Explicar la importància de la protecció legal dels espais naturals per tal de garantir-ne la seva conservació.
Cercar informació sobre altres parcs naturals de Catalunya i fer un mural sota el lema: “Salvaguardem les Muntanyes de Prades”.

Activitats


7).- Altres ambients d’interès: 

Rouredes:
a).- Tossal de la Baltasana: punt culminant del massís (3 hores). Bosc de roure reboll i pineda primària de pi roig, veritablement autòctona, dues joies forestals de les Muntanyes de Prades. (Consulteu WEB roure reboll).
b).- De la Pena a Sant Joan de la Muntanya , per les Cents Fonts.
c).- De Prades a Capafonts, per l’Abellera. 

Alzinars:
a).- El Bosc de la Pena: Observatori meteorològic. (Consultar WEB Pena)
b).- De Farena a la Mola d’Estat, pel mas d’Antoni.
c).- De Castellfollit als Plans del Pagès, per la pista i pels tallafocs.

Pinedes:
a).- Els Cogullons -Plans de Sant Joan (4 h). 
b).- De Castellfollit a la Mola d’Estat.
c).- De l’Arbolí als Gorgs.

(*).- Com que hi ha una gran possibilitat de treballs, el Camp d’Aprenentatge del monestir cistercenc de Poblet gaudeix d’un servei de monitors especialitzats, que preparen les sortides al bosc mitjantçant vídeos, diapositives i treballs individualitzats d’observació en quaderns, que els alumnes hauran de fer in situ, guiats pels mateixos monitors. Telèfon informatiu: (977 871 144) i (977 871 247) 

Activitats

Índex d'àrees