CRÈDIT DE SÍNTESI
 L'ABADIA DE SANTA MARIA DE POBLET (PATRIMONI DE LA HUMANITAT)

 
ÀREA D'HISTÒRIA DE LA RELIGIÓ
 

ACTIVITATS

DOCUMENTS: ELS TEXTOS, UNA FONT D’INFORMACIÓ SOBRE LA VIDA DEL MONESTIR

1.- L’ESTÈTICA CISTERCENCA 

2.- L’AUSTERITAT DE LES REGLES CISTERCENQUES

3.- MONJOS QUE TREBALLEN LA TERRA

4.- LES GRANGES DEL MONESTIR DE POBLET 

5. LECTURA D’IMATGES

6. MONJOS QUE LLUITEN

7. ANÀLISI D’IMATGES 

 

 

1.- L’ESTÈTICA CISTERCENCA: 

“Cap dels nostres monestirs ha d’edificar-se en ciutats, castells o indrets habitats, sinó en llocs apartats, lluny del moviment de la gent”.

CAPÍTOLS GENERALS DEL CISTER a partir de 1134

PROPOSTA D’EXERCICIS: Treball individual i en petits grups. Elaborar un mural sobre la vida al monestir

1.- Redacció: L’emplaçament de les noves abadies del Cister havia de fer-se en indrets recòndits i solitaris, rics en aigua i abundància de boscos, i havien de prendre el nom que correspongués per la seva bellesa a aquell indret. 
Creus que l’ubicació del monestir de Poblet compleix la norma que prescrivien les regles de l’Orde del Cister?
2.- Informe: Elabora un breu informe pel mural en el qual s'expliqui la reforma duta a terme per Sant Robert; l’expansió realitzada sota l’abat Esteban Hasting (1113-1115) i la introducció de l’Orde reformada del Cister, o monjos blancs, en el regnes cristians hispans (s. XII), de la mà de Sant Bernat de Claravall.
3.- Mapa: En un mapa polític del s.XII, indica on foren construïdes les següents abadies de l’orde del Cister i escriu en el parèntesi la província en què es troben: Ex. Moreruela (Lleó, 1133), Oliva (Navarra, ), Sobrado (Galícia, ), Fitero ( , ), Santa Mª de las Huelgas (Castella, ), Sta, Mª de Poblet (Catalunya, ), Veruela (Aragó, ), Santes Creus (Catalunya, ), Valbuena (Castilla, ) i Vallbona de le Monges (Catalunya, ).

Activitats

2.- L’AUSTERITAT DE LES REGLES CISTERCENQUES 

“El nostre menjar és escàs, els nostres vestits toscos i la nostra beguda està al riu […]. Sota els nostres ronyons no hi ha res més que una dura estora; quan dormim resulta més dolç aixecar-nos al so de la campana […]. A tot arreu hi ha pau, a tot arreu serenitat, i una meravellosa llibertat respecte al tumult del món”

ABAT AILRED, “De spirituale amicitia”

PROPOSTA D’EXERCICIS: L’oració vertebra la vida dels monjos al monestir . Cerca informació i digues a quina hora es fan les pregàries següents:les Matines, les Laudes, la Prima, la Terça, la Sexta, la Nona, les Vespres i les Completes.
. Amb el suport del professor/a, averigua quines d’aquestes oracions són vigents avui en dia.
. Explica quines similituds i diferències hi ha actualment.

Activitats


3.- MONJOS QUE TREBALLEN LA TERRA

Per l’octubre es preparava la terra amb l’aixada, el càvec, la fanga o l’arada , i s’escampava la llavor pels solcs, que s’igualaven amb els trills de puntes de sílex. Pel novembre, mentre els porcs pasturaven pel bosc cercant aglans, amb la destral ben afilada es tallava la llenya necessària per l’hivern. Pel desembre i el gener es degollaven els porcs i els xais amb un ganivet de mànec de fusta i fulla de ferro corbat i afilat com una vella falcata. Pel febrer es feien els formatges i s’escampaven els fems al camp. Pel març es podaven els arbres amb el podall de fulla arrodonida i es cavava la vinya amb l’aixada. Per l’abril es caçava, amb arc i sagetes de punta de ferro alades, o bé, es pescava, amb canya, als rierols. Pel juny, una vegada segat l’ordi i la civada amb la falç deixant les palles altes per a poder abonar les terres, es passava l’arada per a barrejar els rostolls amb la terra humida. Pel juliol es segaven els blats amb la falç i s’amuntagaven les garbes al camp. Per l’agost se solia fer la batuda i (…) en aquesta feina es feien servir encara les batolles, és a dir, dos pals de fusta units per una corretja
o corda de cànem o espart, com es va continuar fent per a batre algunes lleguminoses fins el segle XX.
Pel setembre es collia el raïm i es portava, mitjançant portadors de fusta que es carregaven els pagesos a l’espatlla, fins el trull, tina o cup, on era premsat o espremut amb els peus per treure’n vi”. 

SALVAT EDITORS, “Història de Catalunya”. Vol. II, pàg. 165



PROPOSTA D’EXERCICIS. 1. Vocabulari: Dibuixa cadascuna d’aquestes eines en una vinyeta i indica’n a sota el nom i la seva funció: l’aixada, el càvec, la fanga o arada, la destral, el ganivet, la falcata, el podall, l’arc, les sagetes, la falç, la dalla i les batolles. 
2. Significat de les expressions: “mànec de fusta”, “escampar la llavor pels solcs”, “trills de puntes de sílex”, “fulla de ferro corbat i afilat com una vella falcata”.
3. Dissenyar un calendaria agrícola (treball petit grup): Amb la informació del text, i en vinyetes de la mateixa mida, dibuixa les tasques que es feien als camps, segons el mes de l’any. Ex.: “Setembre: la varema”, “Octubre: Preparar la terra i sembrar”, “Novembre: batre alzines sureres per engreixar els porcs i tallar llenya per l’hivern”… 

Activitats

 

4.- LES GRANGES DEL MONESTIR DE POBLET 

“Les granges dels monjos cistercencs eren unitats d’explotació agrària vinculades a Poblet, però amb una vida força independent. Les portaven un grup de conversos dirigits per un granger que era qui donava comptes al cellerer o administrador general del monestir. 
Immerses en la poblemàtica del bosc de Poblet, foren sovint objectiu de malvestat per la gent dels pobles veïns”.


PARATGE NATURAL DE POBLET, Departament de Medi Ambient 
http.//www.parcsdecatalunya.net 



PROPOSTA D’ACTIVITATS: 1.- Visita l’antiga granja de Milmanda, que té aires de castell. Les torres són del s. XIV i es poden visitar les seves bodegues, on els alumnes podran fer un seguiment de l’elaboració dels vins. 
2.- Consulta aquesta pàgina web i fes un informe de les tres granges que es troben dins el bosc de Poblet i s’organitzaren en el s. XII.

Activitats


5. LECTURA D’IMATGES 


Treball de recerca: Observa aquesta miniatura sobre la vida rural italiana del segle XV.

PROPOSTA D’ACTIVITATS: 1. Els invents agrícoles del S. XIII (treball en petit grup) Amb la informació que trobis en els llibres, i en vinyetes del mateix tamany, prepara pel mural un disseny senzill de les principals innovacions tecnològiques que s’aplicaren al camp en el segle XIII: l’arada d’orelló, la collera, la ferradura metàl.lica i el molí hidràulic.
A sota, escriu un frase indicant la seva funció innovadora. Exemple: El molí hidràulic feia el treball de 40 persones.
. Dibuixa també en forma de còmic l’esquema del sistema de rotació triennal. Col.loca'l al mural i posa-hi el títol de l’enunciat.

2. Fes una compilació de refranys relacionats amb les tasques agrícoles
i els mesos de l’any.

3. Valora l’aportació dels conversos en aquest progrés agrícola del segle XIII.Fes un llistat de paraules d’origen àrab relacionades amb l'agricultura. Exemple: la sínia.

Activitats

 


6. MONJOS QUE LLUITEN 


Sí, un nuevo género de milicia ha nacido, desconocido en siglos pasados, destinado a pelear sin tregua un doble combate contra la carne y sangre y contra los espíritus malignos que pueblan los aires.

SANT BERNAT DE CLARAVALL, “Loa de la nueva milicia”. Història 
de la Literatura Universal. Ed. Planeta, vol. II, pàg. 93.


PROPOSTA DE TREBALL: Recerca 

Sant Bernat de Claravall, mitjançant aquesta obra, donà les normes i la doctrina a l’Orde dels cavallers templaris, meitat monjos i meitat guerrers. Averigua quins eren llurs distintius. Fes-ne un dibuix. 
Com era l’elm? Se’ls podia identificar? És veritat que per fer-se reconèixer, van inventar l’heràldica de l’escut? 
. Jaume I fou un cavaller del Temple? Els cistercencs són templaris? Fes-ne un informe.
. Quina influència va tenir Sant Bernat de Claravall en la creació de les Ordes militars d’Alcàntara i Calatrava en el regne de Castella, i de Montesa en el reialme d’Aragó?

Activitats


7. ANÀLISI D’IMATGES 

Observa el dibuix d’aquest manuscrit del segle XIII, que representa un rei que està parlantamb el seu constructor d’obres, que duu a la mà l’escaire i el cartabò.

PROPOSTA D’EXERCICIS: 1.- Fes una relació dels diferents gremis que intervenen en la construcció del monestir.
2.- Quines eines utilitzaven els paletes per posar-hi els ciments i aixecar els murs? Quin jurament feien al mestre d’obres abans de començar a treballar?
3.- Quines eines feien servir els picapedrers per donar forma als blocs?
4.- Quan intervenien els fusters per col·locar les bigues mestres i fer el cassetonat del sostre? Com unien les bigues? 
Observa el sostre del dormitori dels monjos. Quines màquines utilitzaven per pujar els materials? 
En quins altres elements de decoració interior hi intervenien els fusters?
5.- Qui s’encarregava de fer les teulades? I els canalons de plom per tal de conduir l’aigua de les pluges fins a les gàrgoles? Eren treballs qualificats? 
6.- Quines eines feia servir l’escultor per escolpir els capitells, les mènsules, els escuts i tota la decoració en general? 
7.- Quins graus hauries de fer i quina prova hauries de superar per obtenir el títol de mestre escultor o el d’orfebreria? 
8.- Quins eren els colors predilectes del vidriers medievals?

Activitats

 

Índex d'àrees