CRÈDIT DE SÍNTESI
 L'ABADIA DE SANTA MARIA DE POBLET (PATRIMONI DE LA HUMANITAT)

 
ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS
 

ACTIVITATS

 

 

 

 

  •  MARC GEOGRÀFIC

    1.- Vocabulari: Conglomerat orogràfic, relleu juràssic, anticlinal, sinclinal, falla, conca, 
    cingles, mola, espadats, terrasses ermes, tartera, roquissar, sender, toll...,

    2.- En un mapa mut de les comarques de Catalunya, fes la següent llegenda sobre la 
    Catalunya Nova (Tarragona i Lleida):

    a.- Pinta la Conca de Barberà i assenyala-hi: Poblet i els termes municipals de:
    l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Montblanc, capital de la comarca amb categoria
    ducal.
    . Pinta l’Alt Camp i assenyala-hi el monestir de Santes Creus i Valls, capital de
    la comarca.
    . Pinta l’Urgell i assenyala-hi el monestir de Vallbona de les Monges i Tàrrega, 
    capital de la comarca. Si uneixes aquests 3 monestirs cistercencs, indicaràs l’anomenada
    Ruta del Cister
    . Posa un color al Baix Camp i assenyala-hi Prades i Reus, capital de la comarca.
    . I un altre color al Priorat i assenyala-hi Falset, la capital comarcal..

    b.- Les Muntanyes de Prades s’estenen per 4 d’aquestes comarques: la Conca de Barbe
    rà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat. Comprova-ho en un Atles i dibuixa-les 
    suaument sobre les comarques seguint l’orientació correcta

    3.- El professor/a us lliurarà un mapa de les unitats fisiogràfiques de Catalunya. Feu la següent
    llegenda:

    a.- Assenyala el riu Llobregat, al Nord de la província de Tarragona (primera frontera natural amb els musulmans) i els seus afluents per l’esquerra: el Cardener i l’Anoia.
    . Marca el riu Ebre, al sud, (segona frontera natural amb els sarraïns) i el seu afluent, el Segre, amb el Noguera Ribagorçana (frontera natural amb l’Aragó), el Llobregós, el Sió i el Set
    . Col·loca els rius Francolí (de la Conca de Barberà) i el Gaià , curts, de cabal escàs i  irregulars. Escriu el nom del mar on desemboquen.
    . Cerca el riu Montsant i escriu el lloc de la desembocadura.

    b.- Pinta: la Serralada Pre-litoral, la Serralada Litoral, la Depressió Central, la Depressió Litoral i la Plana Litoral.

    c.- Com que ja saps les comarques per on s’estenen, assenyala-hi el massís de Prades (o lesMuntanyes de Prades) i el Montsant (Parc natural).

    4.- Població:

    La Conca de Barberà i el Priorat, per exemple, són dues comarques agrícoles, interiors, on la densitat de població ha minvat en el decurs del s.XX. Observa aquestes dades :
COMARCA h./km2 h./km2 h./km2
1830 1900 1986
Conca de Barberà  29,55 43,13 28,67
El Priorat 31,63 44,75 19,68


. Argumenta les causes que han provocat aquest èxode rural. 
. Creus que el traçat del TGV, a la demarció de la Conca de Barberà, facilitarà un nou 
creixement urbanístic que eviti aquest despoblament?

Activitats

  • MARC HISTÒRIC

    1.- En un plànol del monestir de Poblet, enumera i pinta per blocs:
    a.- Les estances construïdes en vida del rei Alfons el Cast (1166-1196):
    La nau central del temple (1), la nau lateral dreta (2) amb el creuer (3) i les capelles absials (4),
    la sagristia vella (5), el locutori (6), el calefactori (7), el refectori (8) i la font del pati. Indica a
    la llegenda: ALFONS EL CAST. FINALS S. XII. ESTIL: ROMÀNIC FINAL. 

    b.- Les estances construïdes pel seu nét el rei Jaume I (1213-1276): L'atri del temple (9), 
    l'escala que comunica l’església amb el pis superior (10), els dormitoris dels monjos (11), les 
    sales gòtiques o “escriptorium” (12), el claustre (13), la biblioteca (14), la Sala Capitular (15), el 
    templet de la font (16), la cuina (17) i el refectori dels conversos (18). Indica a la llegenda: 
    JAUME I (S. XIII). ESTIL: GÒTIC.

    c.- Les estances construïdes i modificades per l’abat Copons ( s.XIV): La nau lateral 
    esquerra (19), les capelles laterals (20), el cimbori (21), el vestíbul del cenobi (22), el dormitori 
    dels conversos (23) i la sala dels copons (24). Indica a la llegenda: ESTIL PLENAMENT GÒTIC.

    d.- La fortificació del monestir pel rei Pere el Cerimoniós (1336-1387): la Porta Reial (defensada per dues torres exagonals), les muralles (608 m.), protegides per 10 torres. Indica-ho a la llegenda: PERE EL CERIMONIÓS (S. XIV).

    e.- L' estança construïda pel rei Martí l’Humà (1396-1410): Palau del rei Martí l’Humà (25).ESTIL: GÒTIC FLORIT.

    --Fi de la dinastia fundada pel comte Ramon-Berenguer IV de Barcelona i la princesa Peronella d'Aragó--

    2.- Treball amb brúixola:

    Col·loca una brúixola al terra del claustre i assenyala correctament els punts cardinals sobreel plànol: Nord (Tramuntana), Sud (Migdia), Est (Llevant) i Oest (Ponent). Compara el plànol del claustre de Poblet amb d’altres monestirs cistercencs i observaràs que gairebé tots els claustres estan orientats cap al Sud. Per quina raó el monestir de Poblet està orientat cap al Nord? Raona la resposta. 

    3.- Després de repassar l’obra de conquesta i de repoblació de Jaume I (1213-1276), elabora les següents activitats, en un mapa polític de l'Europa meridional:

    a.- A finals del s. XII, la Corona d’Aragó estava integrada por dos estats: el regne d’Aragói el Principat de Catalunya. Pinta’ls.

    . Localitza les ciutats de Perpinyà, Lleida, Barcelona, Girona, Tortosa (del Principat) i les de Saragossa, Montsó, Terol, Tarassona, Casp i Calataiud (d'Aragó). 

    . Localitza Poblet i col.loca-hi un signe d'obres. 

    b.- Situa al mapa els fets més importants de la conquesta de Mallorca. S’inicia amb la sortida de 150 vaixells dels ports de Tarragona, Salou i Cambrils, rumb a l'illa, i la seva conquesta i incorporació a la Corona (1229). 
    . Marca la ruta. Pinta Mallorca i Eivissa del mateix color i localitza les ciutats mallorquines 
    de Palma, Santa Ponça i Llucmajor. I assenyala-hi la ruta de l’expedició a l’illa d'Eivissa, que fou ocupada i incorporada a la Corona (1235). 

    c.- A continuació, fes el mateix amb la conquesta del regne de València, incorporat a la Corona per Jaume I: ocupació de Morella (1232). Indica la conquesta de Penyíscola, Castelló i Burriana (1233); el setge i conquesta de València (1238) i la posterior conquesta de les places de: Xàtiva (1244), Dénia (1245) i Biar (1245).

    d.- Assenyala amb fletxes la ruta realitzada fins a Múrcia (1266).

    e.- I pinta, també, la ruta realitzada per Jaume I fins a Ceuta. 

    4.- Cerca informació sobre Sant Raimond de Penyafort i valora la seva tasca jurídica i legislativa en la nova configuració política de la Corona d’Aragó al s. XIII: la separació territorial dels reialmes d’Aragó i del Principat de Catalunya per la incorporació a la Corona dels regnes de València, Mallorca i Eivissa. 
    . Creació de nous òrgans de poder: de caràcter legislatiu (les Corts), que pacten amb el monarca
    (Consell Reial) les directrius polítiques a seguir en cada reialme. De caràcter judicial (les taules a Catalunya, el justícia a l'Aragó...), de caràcter executiu (la General, actualment Generalitat), o de caràcter jurídic i mercantil (el llibre del Consulat del Mar), institucions que es consolidarien en el decurs dels segles XIII i XIV. 
    Per què Raimond de Penyafort és patró de la facultat de Dret?. Féu un debat sobre la seva obra legislativa. 

    5.- Amb les següents dades fes una gràfica, perquè puguis comprovar la davallada de població de la ciutat de Barcelona a causa dels estralls que va causar la Pesta.  (En els 13 primers anys d’epidèmia van morir 70.000 persones al Principat, un fet que va desmoronar l’organització social existent durant la B.E. M.)
Any Habitants de Barcelona
1340 50.000
1359 38.000
1477 20.000
1497 28.000


6.- Fes una gràfica comparativa dels danys causats per la pesta entre la població dels diferents Estats de la Corona d’Aragó:

Estat

núm. d'hab.(1350) núm. d'hab. (1480)
Catalunya 550.000 260.000
Aragó 200.000  250.000
València 200.000 250.000
Mallorca 50.000 55.000

 

Activitats

DOCUMENTS: ELS TEXTOS, UNA FONT D’INFORMACIÓ DE LA HISTÒRIA DE POBLET:

1.- LA PROPIETAT DEL SÒL: 

Cap a la segona meitat del segle X, excedents de població de tota la Catalunya Vella passaren el Llobregat i començaren la colonització de l’Anoia, el Penedès i l’Alt Camp. Els repobladors emigraven de llurs àrees de procedència amb llavors, eines i bestiar per establir-se a les comarques escollides, en terres ermes que, precisament pel fet de ser ermes, pertanyien, segons llei, al fisc, però que passaven del fisc a la seva propietat en virtut d’un sistema de repoblament que s’anomenà aprisió o dret del primer ocupant, consistent en el dret d’apropiació d’una terra verge, després de 30 anys de possessió sense interrupció i de la seva explotació. 

SALRACH, Josep Mª i AVENTÍN, Mercè.
“Dels orígens al segle XII”. Pàgs. 73-74.

PROPOSTA D’EXERCICIS: Analitzar la font documental i el vocabulari 

Activitats

2.- JURAMENT DE FIDELITAT DE GALCERAN DE SALES AL COMTE RAMON-BERENGUER IV, ANOMENAT EL SANT (Tipus de font) 

Jo, Galceran de Sales, fill d’Ermessèn, dona, juro a tu senyor meu Ramon, comte de Barcelona i de Besalú i príncep d’Aragó, que d’ara endavant, mentre visqui, et seré fidel en relació amb la teva vida i amb tots els membres que té el teu cos i amb qualsevol honor que actualment tinguis o que més endavant adquireixi’s en qualsevol lloc, i t’ajudaré, sense mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que us vulguin prendre l’honor.
A més, juro que et seré fidel pel castell de Ribes i per totes les fortaleses que hi ha en tota la vall de Ribes o que hi pugui haver, construïdes o enrunades.

Còpia del final del s. XII: ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ,
Liber Feudorum Maior, foli 86 


PROPOSTA D’EXERCICI: Analitzar la societat catalana de l’any 1150 i fer-ne un esquema, recorda que cal posar dalt de la piràmide feudal el comte Ramon-Berenguer IV de Barcelona, príncep d'Aragó.

Activitats

3.- ACTA FUNDACIONAL DE POBLET (Tipus de font)

1150, GENER, 18.
Ramon (Berenguer), comte de Barcelona, príncep d’Aragó, marquès de Lleida i senyor de Tortosa, dóna a l’abat Sanç de Fontfreda, en alou franc, el lloc anomenat Hort de Poblet, amb tota la terra necessària per a bastir un monestir i subvenir a les necesssitats de la comunitat.
“In nomine Sanctae Trinitatis. Ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis, et
marchio Ilerde ac Tortosae dominator, dono omnipotenti Deo et Genitrici eius Beatae Mariae Fontis Frigidae ac venerabili Sanctio abbati et fratibus universis ibidem Deo servientibus, tam praesentibus quam futuris, ipsum locum qui dicitur Hortus de poblet, and construendum ibi monas terium ad servicium Dei et ad salutem animae patris mei et matris meae et remedium animae meae.
Et habeat ibi tantum spacium terrae ubi bene possit facere monasterium et claustra et dormitorium ac refectorium et cunctas officinas eidem monasterio pertinentes, et cimiteriumcongruum per circui tum. Et dono eidem monasterio pertinentes, et cimiterium congruum per circuitum. (…). Facta ista carta XV kalendes februarii, anno dominicae incarnationis MCXLVIIII regisque Ludo vici iunioreis anno XIII.

Còpia del 1668 per Graham Capot: Bibliothèque Nationale, París,
Collect. Doat, ms 59



PROPOSTA D’EXERCICIS: En un mapa del s. XVII, analitza les propietats del monestir de Poblet entre el 1620 i el 1690, sota la protecció de les Cases ducals dels  Cardona-Segorb, emparentats amb la família reial dels Àustries. No s’ha de confondre la propietat amb la jurisdicció. 

Activitats

4.- EL SENYORIU DE POBLET (Tipus de font) 

El senyoriu de Poblet arribà a ser el més extens de Catalunya després del dels ducs de Cardona, ja que incloïa 6 baronies, una de les quals (Quart de Poblet) era al País Valencià; trenta-quatre pobles; trenta-set llogarrets, així com cinc priorats i diverses possessions i drets de pastura i pesca des de la Cerdanya fins a Empúries, passant per l’estany de la Pineda, a Salou. Val a dir que, en els anys d’esplendor, el poder de Poblet fou importantíssim, tant des del punt de vista econòmic com des de la influència política que exercia. A partir del s. XIV, Poblet passa a ser panteó de la Corona catalano-aragonesa. La majoria dels reis hi són enterrats, de fet, ja hi estaven obligats per jurament.


DOMINGO, Màrius i BORAU, Antoni. “Muntanyes de 
Prades: Paisatge i Fauna”. Col. El Tinter. Ed. Cossetània



PROPOSTA D’EXERCICIS: Vocabulari: senyoriu, baronia, abat, prior, batlle general, cenobi, drets de pastura i pesca, llogarrets i panteó reial.
Cerca informació sobre el bandolerisme a les Muntanyes de Prades (s. XVI i XVII), com també del bandolerisme senyorial i del bandolerisme popular.

Activitats

5.- CARTA DEL REI PERE EL CERIMONIÓS AL SEU TRESORER SOBRE POBLET (tipus de font)

PROPOSTA D’EXERCICIS: A la web: www.poblet-pviana.com trobarás aquest text si pitges "Pere el Cerimoniós". A la mateixa Web, trobaràs informació sobre la destrucció i crema del monestir. Et sembla que el saqueig de les tombes reials, profanades al s. XIX, esdevingué, tal com prediu el Cerimoniós en aquesta carta, escrita fa més de 600 anys?. 
. Fes un esquema de la societat de l’Antic Règim, dividida en els estaments: els privilegiats (10%) i els no privilegiats (90%). 

Activitats

6.- LA PESTA BUBÒNICA I LA MODERNITZACIÓ DE LA MEDICINA

L’estiu de 1348, l’epidèmia de la pesta s’estenia de forma imparable i sistemàtica d’un indret a l’altre.
A finals de setembre i començaments d’octubre, va declarar-se a la ciutat de Saragossa, on morien 300 persones cada dia. El Cerimoniós suspengué les Corts fins mitjans de novembre (diada de Sant Martí) i ordenà reanudar-les a Terol, que acabava de ser elevada a la categoria de ciutat, premiant així la seva lleialtat a la Corona durant el conflicte unionista -els monarques havien pogut fugir de seu segrest valencià gràcies a l’epidèmia, que també havia arribat a la ciutat de València,  aquell mateix any de 1348--.
Quan abandonaren Saragossa, la reina ja era malalta. En arribar a Terol, on l’epidèmia ja havia passat, la reina s’alleugerà, però dos membres del seu seguici, en Pardo de la Casta i el seu fill, Rodrigo Díez, van morir a causa de l’epidèmia. Els monarques decidiren romandre a Eixèrica, on la reina, ja contagiada, s’agreujà ràpidament, morint als pocs dies. La Crònica diu al respecte: “E com feta la sua sepultura, tantost aprés que en fom dinats, cavalcam e anam a Segorb, hon lo mal de la mortandat era ja passat molt temps havia”.

Recerca històrica-antropològica-genètica de Poblet, 2001 www.poblet-pviana.com


PROPOSTA DE TREBALL: El rei Pere el Cerimoniós fundà la Universitat de Medicina de Perpinyà (1350) a fi de combatre la pesta. 
El seu fill gran, Joan I el Caçador, atorga a la Universitat de Lleida (3-VI-1391), la facultat de disseccionar cadàvers a fi d’esbrinar les causes d’aquella malaltia tan mortífera. 
Quin paper va fer Eixeminis en tota aquella reforma sanitària per tal de millorar les mesures higièniques de la població? 
Quina universitat de medicina va fundar el seu fill petit, Martí l’Humà (1402), malgrat l’oposició de tot el Consistori? 
Per què foren importants Les Ordenances del Cerimoniós a l'hora de regular els diferents àpats del día i establir un ordre a l'hora de menjar? 

Activitats

7.- MARTÍ L’HUMÀ, DARRER MONARCA DE LA DINASTIA, FUNDADA PEL COMTE RAMON-BERENGUER IV i PERONELLA D’ARAGÓ (1150-1410) (tipus de font)

El rei Martí era molt gros “e sentie les molèsties inherents a aytal stat”, raó per la qual li agradava viatjar molt poc. Cal recordar l’obesitat de la seva mare la reina Elionor de Sicília, la Reina Grossa, tercera esposa del Cerimoniós, que patia d’una nefritis crònica. Des de molt jove patia les febres (malària). Anava amb freqüència a prendre les aigües termals. El 10 de maig de 1410, es posà malalt. Les persones que l’envoltaven se n’adonen que la seva malatia és mortal. Segons creença general, el rei Martí va morir contagiat per la pesta.
El 30 de maig, el monarca abandonà el llit perquè tenia un intens ofec que l’angoixava i
se’l va passar assegut amb una cadira de braces. L’endemà moria. 


GIRONA I LLAGOSTERA, Daniel. “Homenatge al rei Martí”,
article publicat pel Centre Excursionista de Catalunya
(amb motiu de la celebració del 5è Centanari de la seva mort), 1912.



PROPOSTA DIDÀCTICA: Recollir en forma de titulars de diari i per ordre cronològic, en un eix vertical, alguns dels principals esdeveniments polítics, econòmics i socials succeïts al Principat (1409-1412, Compromís de Casp):
-1409: “El rei Martí plora la mort del seu únic fill a l’illa de Sardenya”. “La Corona sense hereu”. “El rei de Sicília serà enterrat a Càller”. “Devaluació de la  moneda”. “Vicenç Ferrer aconsella al monarca que prengui nova esposa”. 
“La Casa reial anuncia el matrimoni del rei amb Margarida de Prades”…
 
-1410:
-1411:
-1412:

Activitats

8.- LA CRISI DEL SEGLE XV (Tipus de font) 

La crisi catalana del s. XV, ha sido considerada tradicionalmente como una crisis ante todo política, provocada por el acceso al trono en 1412 de una dinastía extranjera, castellana. Se ha argüido que el nuevo linaje de reyes castellanos ni comprendía los ideales políticos y las instituciones de Cataluña ni simpatizaba con ellos. Como consecuencia de ello el siglo XV señaló el fin de aquella estrecha cooperación entre la dinastía y el pueblo que había sido caracterísitca disitintiva de Cataluña en tiempos de su grandeza. El hecho mismo de que Alfonso el Magnánimo decidiese vivir en el reino de Nápoles, que había conquistado en 1443, simboliza el divorcio. Esta interpretación tradicional corresponde bastante a la realidad, pues en las sociedades esencialmente monárquicas el absentismo real ha creado siempre graves problemas de adaptación. Es también innegable que el brillante imperialismo de Alfonso V, dinástico por su inspiración pero militarista por su carácter, era enormemente diferente del imperialismo comercial de los primeros tiempos y que, al fomentar el desorden por el Mediterráneo occidental, entraba directamente en conflicto con los intereses comerciales de la oligarquía barcelonesa. La política de la dinastía y la de los mercaderes (burguesía) no coincidía demasiado y este mismo hecho representaba una trágica desviación de las tradiciones del pasado.

ELLIOT, J. H., “La España Imperial (1469-1716).
Ed. Vicens-Vives (pàgs. 31-32)



PROPOSTA D’EXERCICIS:
1). En el mateix mapa de l’expansió del rei Jaume I (S. XIII), afegeix a la llegenda:
 S. XIV: La incorporació de les illes de Sicília i Sardenya a la Corona d’Aragó, sota el regnat de Pere el Cerimoniós. Marca la ruta des dels ports de Barcelona i de València. Pinta també les illes.
.S. XV: La conquesta del regne de Nàpols per Alfons el Magnànim, que no incorporà a la Corona d’Aragó. Marca la ruta des de Sicília i pinta el regne de Nàpols d'un altre color.

2). Poblet, Panteó reial de la nova dinastia: la Casa Trastàmara: 

. Cerca informació del mecenatge d’Alfons el Magnànim (capella deSant Jordi), i de Ferran el Catòlic, que acabà el Panteons reials per tal que hi fossin enterrats els seus pares (Joan II Sense Fe i Juana Enríquez), la seva germana (Marina) i el seu fill (Joan d'Aragó).

Activitats

 

Índex d'àrees