LA GENERALITAT EN LA HISTÒRIA.
  Josep M. Vilarrubia i Estrany

 

La història

La Generalitat no és un invent actual. Abans de l'actual president, tenim una història que hem d'estimar, i per a fer-ho ben fet, l'hem d'estudiar com a part de nosaltres mateixos.
El Palau de la Generalitat, al rovell de l'ou de Barcelona, i el Parlament de Catalunya, a l'indret on s'aixecà la Ciutadella borbònica, són les dues institucions més importants. Avui n'estudiarem la primera, intentant no repetir les dades sobre la plaça de Sant Jaume, ja consignades a l'Itinerari de la Casa de la Ciutat.
Els antecedents més antics de la Generalitat són les comissions delegades de les Corts Catalanes, que, des del 1289, recaptaven els impostos reials, designats amb el nom de 'generalitats'.
Ja en document del 1359, les Corts de Cervera indicaven que la Generalitat era un organisme permanent de les mateixes Corts, on hi havia representants de diversos sectors socials i, això és important, impedien que s’exercís un poder absolut. És, a partir de principi del segle XV, quan la Generalitat substituïa el poder reial de les Corts i exercia poders executius. 
Des del 1414, la Generalitat ocupà part de l’espai actual i ja fou construït, amb tota la seva bellesa, el palau de la Generalitat.
Ben aviat, la Generalitat va assumir les funcions polítiques, executives i legislatives de les Corts Catalanes. Tingué un paper de primer ordre en la Guerra contra Joan II, la Guerra dels Segadors, amb el canonge Pau Claris com a president de la Generalitat, i a la Guerra contra Felip IV de Catalunya, V de Castella.
Al resultar vencedor, Felip V va abolir Corts i Generalitat, i a nivell municipal, Consell de Cent i altres organismes semblants. Som a l'any 1714.
La Generalitat no serà retornada fins al període republicà dels anys trenta del segle XX, amb Francesc Macià com a president, el primer en la història que no pertanyia a l'estament religiós. Si Macià abolí les quatre Diputacions, Lluís Companys Jover, segon president d'aquest període, va abolir els antics Governs Civils.
La victòria franquista de la guerra civil (1936-1939) va representar l'exili de la Generalitat.
Poc després, el seu president seria empresonat i retornat, des de França, a l'Estat Espanyol, i fou afusellat el 15 d'octubre de 1940, al castell de Montjuïc de Barcelona.
A l'exili Companys, aquest va ser substituït per Irla, i després per Tarradellas, que havia jurat el seu càrrec a l'Ambaixada de la República Espanyola a la ciutat de Mèxic.
La mort de Franco i el reestabliment de la democràcia arreu de l'Estat Espanyol, van aconseguir, després de les eleccions legislatives, la tornada de la nostra màxima Institució i el retorn de Tarradellas com a president. Era el 29 de setembre de 1977. Dos anys després teníem aprovat un nou Estatut d'Autonomia, i el 20 de març de 1980, s'escollia, de nou, un Parlament amb 135 diputats.
Mereix citar els anys de la Mancomunitat (1914-1923) quan el palau fou bellament dignificat.

Índex de la ruta