LA GENERALITAT EN LA HISTÒRIA.
  Josep M. Vilarrubia i Estrany

 

Itinerari

El Servei de Protocol, prèvia sol·licitud, té cura d'organitzar visites.
S'ha de fer amb temps, i en alguna ocasió, t'avisen que la visita és anul·lada.
També s'ha de dir, per desgràcia, i més pels amants de la història, que la visita és de curta durada. Per aquest motiu, farem ara una exposició de les parts visitades d'aquest emblemàtic edifici.

La façana de la Plaça de Sant Jaume. 
Es la part més moderna de l'edifici, i va ser construida entre els anys 1596 i 1620. Va ser executat per Pere Blai, en estil renaixentista, imitant els palaus d'aquest estil existents a Roma.
S'aconsegueix un gran equilibri jugant amb els ritmes horitzontals de les finestres i les pilastres adossades dels extrems de la façana. També és important observar l'alternança dels frontons triangulars i corbats de la part noble.
Sens dubte, la fornícula de més bellesa correspon a la paret central de l'edifici, on apareixen els tres diputats de la Generalitat que manaren aixecar la façana.
A la part superior, hi ha l'escut amb la Creu de Sant Jordi, patró de la Generalitat. També té molt d'interès l’estàtua del nostre patró, executada per Andreu Aleu l'any 1860.

La porta del carrer del Bisbe.
Correspon a la façana de l'edifici medieval.
Fou executada, entre els 1416 i 1418, pel mestre d'obres Marc Safont. 
La part escultòrica fou realitzada per Pere Joan.
La barana, en estil gòtic flamiger amb pinacles i gàrgoles, és d'una gran bellesa.
De nou, una escultura de Sant Jordi presideix el cos central de la façana. 
Aquesta paret, al llarg del carrer del Bisbe, tancava l'antic hort de les primeres cases comprades pels diputats per a construir el palau medieval. Els antics edificis foren remodelats pel mateix Safont, convertint l'edifici en un magnífic palau.
Del pati interior, cal destacar la galeria de la planta noble, amb unes fines columnes que recorden els claustres gòtics medievals.
Fixeu-vos en l'absència de columna de l'angle de l'escala i la decoració renaixentista de les dues columnes que limiten l'accés a la galeria.
De la galeria superior cal destacar pinacles i gàrgoles atribuïdes a l'escultor Pere Joan.
A través de l'escala arribem a la Capella de Sant Jordi.
Les Corts Catalanes del 1432 van acordar encarregar a Marc Safont la construcció de la capella. Sens dubte, la façana de la capella és de les més abundants en decoració (sobretot floral) en tot el gòtic català, quasi sempre força auster.
Tal com la coneixem ara és una reforma-ampliació del 1620.
El seu itinerari, podia ser un sol itinerari, és enriquit per importants peces d'art. Des de canelobres, tapissos, i reliquiaris, sense oblidar els elements litúrgics .
A mesura que la Generalitat va tenir més i més importància, era necessàri adquirir altres edificis. Correspon a l'entorn de l'emblemàtic pati dels tarongers. Era costum, a tots els patis dels palaus, col·locar-hi tarongers, perquè s’aprofita l'aroma de les flors i la bellesa dels fruits. Segueix en estil gòtic, per no fer contrast amb la part més antiga de l'edifici. La del pati va ser executada per Pau Mateu i Tomàs Barsa, entre el 1500 i 1536. Entre les gàrgoles, cal observar algun personatge curiós: el turc (era el primer enemic de la nostra Mediterrània) i el macer, que obria pas als diputats quan es dirigien a les reunions de les Corts.
Al final del mateix segle XVI, Pere Ferrer va ampliar el pati. Destaquem d'aquesta època el petit campanaret gòtic i el Saló Daurat.
Sens dubte, presenta una gran bellesa. A destacar, els tapissos (cosits per homes) on es representa el triomf de Pecrarca.
De nou ampliat el segle XVII, apareixen noves dependències, com la Sala dels Mapes, o la Sala del Pintor Torras Garcia (les seves pintures en estil noucentista són una al·legoria de la història de Catalunya).
També hi ha la Sala Màdico Susany, amb quadres del pintor Anglada Camarasa, i al seu interior hi ha una taula rodona, on es fan les reunions del Consell del Govern català i el nostre President.
Al pati, encara és bo recordar uns busts dels presidents de la Generalitat, de les dues darreres etapes, així com el de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat.
Abans de marxar, no podem deixar de visitar el Saló de Sant Jordi.
Dóna a la plaça de Sant Jaume. Pere Blai volia per aquest espai la construcció d'una capella.
La sala disposa de tres naus separades per grans pilars i a les parets apareixen pintades amb escenes de la nostra història, algunes d'errònies, com la que representa la trobada entre els Reis Catòlics i Colom al Saló del Tinell, del Palau Reial Major.

Índex de la ruta