Vine al museu i… queda’t de pedra!
Una manera lúdica i participativa d’aproximar-se a la cultura romana

Pilar Sada Castillo. Conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Responsable de l'àrea de difusió.

 
Amb aquest títol –Vine al museu i… queda't de pedra!– no pretenem descoratjar els visitants que s'apropen al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona o avisar-los de la presència de la Medusa en una de les peces més conegudes de l'arqueologia tarraconense –el famós mosaic de la Medusa– que amb els seus penetrants ulls ens podria convertir en pedra. L'objectiu és apropar-nos al món romà des d'un tema de gran actualitat –el poder de les imatges– i fer-ho d'una manera lúdica i participativa.

D'on partim? El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: seus i programes

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha estat, des del seus orígens –que es troben a finals del segle XVIII i més concretament des de la seva fundació pública l'any 1844–, el centre de recuperació i conservació del patrimoni arqueològic de Tarragona i de la seva àrea d’influència. La importància històrica i monumental de la ciutat romana de Tàrraco, així com la problemàtica arqueològica urbana que comporta, han fet que –des de fa més de vint anys– el museu centri els seus esforços, tant en el camp de la investigació, de la conservació, com de la difusió, en aquesta etapa històrica: el món romà, el procés de romanització de la península Ibèrica i el paper que Tàrraco va desenvolupar com a capital d'una de les províncies més extenses de l'Imperi romà. Fent-ho a través de les restes materials que d'aquest passat ha arribat fins a nosaltres, tant el que es conserva en el museu, com el que es troba dispers per la ciutat i pel territori.

Aquesta voluntat d’establir un lligam entre els objectes, que es conserven en el museu procedents de la ciutat romana de Tàrraco, i el marc físic en el qual van conviure, ha estat sempre un dels objectius que ha presidit el programa de difusió del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i les seves propostes.

La mateixa composició del museu marca, ja, aquesta vocació. En aquests moments el MNAT gestiona, a més del Museu Arqueològic, el Museu i Necròpolis Paleocristians, la vil·la romana dels Munts (Altafulla) i la Vil·la romana de Centcelles (Constantí). Amb aquests quatre equipaments, el MNAT vol desenvolupar un discurs complementari que apropi el que va ser la vida d’una ciutat romana com Tàrraco –contingut de l'exposició permanent del Museu Arqueològic–; el món de la mort en l'època clàssica –exemplificat en el conjunt del Museu i Necròpolis Paleocristians, actualment en fase de remodelació i del qual es troba obert al públic una mostra d'aquest projecte en l'exposició "El món de la mort a Tàrraco"–; l'estructura, el funcionament i la vida d'una vil·la de l'alt imperi, relacionada amb les elits administratives de Tàrraco –centrat en la vil·la romana dels Munts–; la construcció d'una gran vil·la del Baix Imperi –discurs centrat en la de Centcelles, conjunt del qual es conserven dues estances en la seva totalitat, una d'elles coberta amb la cúpula de mosaic de temàtica cristiana més antiga del món romà--. 

Tot això amb l'objectiu de fer un viatge a la cultura romana. Utilitzant diferents recursos i propostes, que volen arribar als diferents tipus i perfils del públic que s'apropa al patrimoni del que té cura el MNAT, amb la intenció de fer-ne quelcom comprensible i proper.

Exposicions permanents, exposicions temporals, audiovisuals, tallers, activitats didàctiques, conferències, publicacions, demostracions, etc., són alguns dels mitjans utilitzats amb aquest propòsit. 

En relació amb els tallers i les activitats didàctiques, el MNAT ofereix en aquests moments –al marge de les activitats temporals, lligades a les exposicions o a celebracions concretes– vuit tallers permanents. Tallers dirigits a diferents nivells de l'aprenentatge i centrats en temàtiques distintes i complementàries: La introducció al món de l'arqueologia (Encaixa la història!); un taller d’iniciació a la història per als més petits (Divertim-nos amb els romans!); l'apropament a la mitologia clàssica (Per Júpiter! Entrarem a l’Olimp?, o Posa ordre a l’Olimp!); el viatge a Tàrraco al segle II dC (Retrobem-nos a Tàrraco!); la vida quotidiana i la descoberta de la vil·la romana dels Munts (Caius i Faustina et conviden a la vil·la); la construcció i decoració d’una vil·la romana, centrada en la vil·la de Centcelles (Al taller de Terenci Càndid… ) o el que ens ocupa en aquest article, Vine al museu i… queda’t de pedra!, centrat en el món de la representació personal i del poder de la imatge.

El poder de les imatges i la seva utilització en el mon romà

Des de la nostra societat, tan donada a la publicitat i a l'explotació de la imatge, podríem tenir la temptació de pensar que el llenguatge a través de les imatges és un invent contemporani. Res més lluny d'això. La societat romana és, probablement fins a l'arribada de la fotografia, la més representada a través de la seva imatge. Des que August va adquirir el poder unipersonal (l'any 31 aC), es produí una renovació política, social i religiosa que comportà, també, un nou llenguatge iconogràfic. En aquest nou llenguatge, el retrat, la representació fisonòmica, la pròpia imatge, ocupà un paper destacat. El seu ús es va estendre per totes les províncies de l'Imperi i va representar totes les classes socials: des del senador fins a l'esclau, des del soldat fins al legat de la legió, des dels magistrats de les grans ciutats fins als de les petites aglomeracions urbanes; de Britània a Hispània, del Rin al nord d'Àfrica. Tots i totes van ser representats d'una manera o altra, sota diferents aspectes, en llocs precisos i en diferents modalitats.

El taller proposat amb el títol de Vine al museu i…queda't de pedra! pretén, doncs, apropar els participants al món romà des d'un dels seus elements més característics: l'escultura i en especial el retrat i l’ús ideològic que d’ell se’n va fer en la construcció de l'Imperi romà.

Dirigit a grups d'educació primària, ESO, educació secundària postobligatòria, batxillerat, educació especial, educació en el lleure –adaptat, també, per a grups de gent gran, en l’activitat Treu el cap per Tàrraco!–, té com a objectiu la introducció en el món de l'escultura romana, a través del retrat, per facilitar el coneixement de les seves característiques, evolució, tècniques, models, tipologies, però –sobretot–, la seva significació, el seu valor com a comunicador en el món social i polític d'una civilització tan complexa com la romana. Es planteja, doncs, com a tema de fons, el poder i l’ús de les imatges, tan pròxim a la nostra cultura.

La proposta parteix –com totes les que planteja el MNAT– de posar en relació els participants d'aquesta activitat amb els elements, les fonts directes de la història. En aquest cas amb la col·lecció d'escultura que s'exposa en les seves sales i amb d'altres peces que tenen relació amb la representació personal: pedestals d'estàtues, mosaics, monedes, etc.

L'activitat consta d'una introducció, on es valoren els interessos i coneixements del grup i es vincula la temàtica de la proposta amb l'actualitat. Sempre hi ha un tema del moment que ens serveix per lligar la nostra època amb el que podem copsar a través de la realitat romana: una campanya electoral, la darrera passarel·la de la moda, l'últim ídol musical, la promoció de la darrera pel·lícula protagonitzada pels actors de moda, etc.

Segueix amb un itinerari per les sales del museu que es centra en les peces d'escultura escollides: estàtues togades, cuirassats, retrats d'emperadors i de desconeguts, bustos i pedestals amb les inscripcions que fan referència als personatges representats damunt d'aquests pedestals, mosaics amb representacions personals, monedes, etc.

Aquest recorregut serveix per introduir les característiques de l'escultura romana, a partir del qual cada participant –utilitzant models de les peces escollides que s'han pogut tractar en l'itinerari per les sales– realitza la seva pròpia investigació. Als models utilitzats els manca algun element, la qual cosa obliga a examinar els objectes amb deteniment i cercar allò que els manca i que té a veure amb les qüestions que es plantegen sobre cadascuna de les peces. Aquesta observació i reflexió personal serveix per conformar els aspectes més interessants entorn de l'escultura romana i el seu valor simbòlic, tot posant-los en comú amb la resta de companys. 

Amb tots els models utilitzats durant el treball personal es realitza el muntatge d'un "catàleg" de l'escultura romana que té com a base la informació recollida durant el recorregut i que pretén mostrar els diferents temes que deriven del retrat: el perquè de la seva existència, com ha arribat fins a nosaltres, el treball de l'escultor, els materials, la seva significació, el seu emplaçament, la pervivència del seu valor a través del temps, etc.

L'activitat continua amb una proposta, per a la realització de la qual el protagonista de la mateixa és cadascun dels participants: fer-se el propi retrat com a romà. Amb tota la informació recollida, el quadern de treball i una gran varietat de fotocopies –amb representacions de diferents tipologies, pentinats i pedestals– es proposa que cada participant realitzi el seu retrat, utilitzant la seva pròpia fotografia mida carnet. 

Aquest procés dóna lloc a plantejar reflexions sobre els tipus escollits, la seva significació i sobre el paper de cada representació. Un procés que implica una gran càrrega participativa, ja que situa en el centre de l'activitat cadascun dels participants.

Escollida la representació, s'ha de fer el pedestal, on es deixa constància de qui és el personatge, què ha fet per ser mereixedor de l'honor de ser representat i qui li ha dedicat aquesta representació.

Finalitzat el retrat –amb el corresponent pedestal–, es procedeix al seu emplaçament a la ciutat. Utilitzant com a base una gran ampliació del dibuix hipotètic de Tàrraco en el segle II dC, es situen totes les formalitzacions realitzades en els diferents espais urbans: qui pot estar al lloc públic i per què; qui només pot ser exposat al lloc privat, o al funerari; quin sentit tenen unes determinades formes i quina és la seva finalitat. Per a la concreció de tot això, cal conèixer la societat romana i els seus valors, així com, també, la ciutat i els seus espais. Ser presents a Tàrraco d'una manera directa.

La participació en aquests tipus d'activitats constitueix una forma distinta d'apropar-se al món romà i, en aquest cas, de reflexió tan propera sobre alguns del trets característics de la nostra societat.


Fotografies

Núm. 8644: L'educadora introduint els aspectes a tenir en compte per a la realització del taller durant el recorregut per les sales del museu. 

Núm. 8663, 8664: Dos moments del treball personal amb la utilització dels models que reprodueixen cadascuna de les peces escollides en l'activitat.

Núm. 8659: Treballant amb el model de l'escultura, afegint els elements que hi manquen.

Núm. 8673. L'educadora amb el "catàleg" de les diferents representacions personals, dirigint la posada en comú abans de començar la realització del retrat personal.

Núm. 8679, 8687 i 7889: Diferents imatges del procés de realització del propi retrat com a romà, amb la utilització de les diferents tipologies, els pentinats, els pedestals i la fotografia mida carnet.

Núm. 8692, 8695 i 8690: Diferents moments de la col·locació dels retrats en la ciutat.

Núm. 8693. El retorn a Tàrraco a través de la imatge.

Fotografies: Arxiu MNAT (R. Cornadó)

Sumari