PROPOSTA DE TREBALL D’HISTÒRIA DE CATALUNYA PER AL BATXILLERAT


Núria Florensa i Soler
Doctora en Història Moderna
Professora de Ciències Socials a
L’IES Barcelona Congrés

 
El taller amb el títol que encapçala aquest article va sorgir arran de la presentació de la memòria realitzada del projecte educatiu “Tessel·les d’història de Catalunya” que va participar en els premis Leandre Colomer [1].
El taller es basava en la presentació d’un conjunt d’activitats diverses, que s’han aplicat (i s’apliquen) al batxillerat: per a primer, segon curs i al treball de recerca, fins i tot algunes d’elles també es poden emprar per a l’ESO. Mitjançant la presentació dels materials utilitzats vam mostrar l’eix vertebrador de la proposta de treball amb l’alumnat. En línies bàsiques la tasca que vam realitzar la podem destriar de la manera següent: 
- Preparació i selecció de materials d’acord amb els objectius.
- Guió i visita al Museu d’Història de Catalunya [2].
- Recorregut per la Barcelona medieval i moderna [3].
- Sortida per visitar la Ciutadella ibèrica de Calafell i la vil·la romana del Munts, Altafulla [4].
- Confecció d’un dossier de treball.
- Guió i objectius d’un treball d’empatia [5].
- Organització de grups de treball cooperatiu i també d’interclasses [6].
- L’experiència didàctica amb fonts d’arxius [7].
Els objectius d’aquest petit projecte educatiu eren els següents [8]:
1. Conèixer i comprendre la història de Catalunya: tant els trets identificadors com els elements de cohesió social i nacional [9]
2. Classificar elements socials, polítics, culturals, econòmics i artístics.
3. Argumentar, justificar, treure conclusions pròpies i contrastar-les amb la resta d’alumnat de la classe [10]. L’alumnat ha d’aprendre, si s’escau, a “deconstruir la història”, per la qual cosa resulten imprescindibles les fonts arxivístiques i d’hemeroteca. 
4. Conèixer, respectar i valorar els indrets històrics de Catalunya.
5. Facilitar la comprensió de la formació de Catalunya a l’època medieval i l’arrelament que va representar per etapes posteriors. 
6. Assenyalar i comprendre la vinculació de Catalunya amb altres països (des del Regne Franc, la Corona d’Aragó, la Mediterrània, Castella, etc.).
7. Classificar els aspectes determinants del segle XVII, en especial la “Guerra dels Segadors” [11].
8. Identificar la societat del sis-cents com una societat amb una “cultura de la guerra”.
9. Confrontar bibliografia de diferents autors amb tesis oposades, p. ex. la Guerra de Successió [12]
10. Reviure amb un treball d’empatia diferents estaments socials de l’Antic Règim.
11. Aprendre a utilitzar fonts d’arxius i conèixer la metodologia de la transcripció de textos [13]
12. Conèixer i utilitzar amb rigor el mètode científic, aplicat a la recerca històrica com un mitjà indispensable per al desenvolupament de l’intel·lecte.
La metodologia emprada en el taller va ser transmetre la informació, presentar part dels materials utilitzats[14] amb l’alumnat, i, finalment, vam lliurar al professorat un full de bibliografia, alhora que fèiem referència i comentàvem el seu aprofitament a les aules [15].
Per acabar, només ens resta agrair als companys i companyes que amb molta afluència van assistir al taller, tant pel seu interès, com per les seves preguntes i pels seus suggeriments. D’aquesta manera, anem construint una petita tessel·la per al mosaic que entre tots/totes hem de recompondre de la història de Catalunya.

MATERIALS ANNEXOS

1. TREBALL COOPERATIU SOBRE “LA GUERRA DELS SEGADORS”

En els dos crèdits variables d’Història de Catalunya que vam impartir a l’IES Barcelona Congrés eren: un a primer de batxillerat i l’altre a segon de batxillerat. Hem pogut realitzar un treball cooperatiu amb un total de 23 alumnes. El tema elegit, d’acord amb el temari, també va estar en funció del coneixement més específic que tenim sobre aquesta època.
Vam seguir les fases de treball següents:
a) En primer lloc, l’alumnat de manera individual va llegir diversos textos, informacions, etc. sobre Catalunya al segle XVII, sobre la monarquia dels Àustries [16] i, en concret, sobre els orígens i el desenvolupament de la Guerra de Seccessió. Després van lliurar un breu resum individual --no es va posar límit de fulls escrits-- [17]
b) A continuació van formar, lliurement, els seus grups de treball, tot escollint i limitant el seu camp d’estudi. Cada grup estava format per quatre alumnes. Uns dirigien el seu estudi, que arrencava des de la guerra del Rosselló el 1639, el dur setge i la presa del castell de Salses (1640), els allotjaments militars, les revoltes del camp i de les ciutats fins a la revolta de Corpus a Barcelona (7 de juny de 1640); els altres estudiaven des de la revolta de Corpus, el control dels segadors, les negociacions amb la Cort i l’inici de la guerra: la formació de l’exèrcit català, la concentració de l’exèrcit hispànic i el seu ràpid avanç, per la línia de costa, cap a Barcelona, sense poder-lo deturar fins a la “batalla de Montjuïc” (26 de gener de 1641), i, per acabar, com va anar evolucionant la guerra fins el Tractat dels Pirineus (1659). 
c) Cada grup de treball va iniciar la seva recerca de materials, amb suport del que s’utilitzava a les classes, a més del que se li facilitava complementàriament.
d) En diverses sessions, tant a classe com fora de l’aula, cada grup de treball es va anar reunint per localitzar, identificar, classificar, interpretar, organitzar, debatre, reflexionar, etc. Van haver de realitzar confrontacions bibliogràfiques i, finalment, van elaborar diversos informes.
e) Per concloure l’estudi, havien de consensuar un treball conjunt i cada grup havia de lliurar-lo per escrit, es va limitar l’espai a un màxim de 25 pàgines redactades i, si s’esqueia, amb il·lustracions, a més de la bibliografia. Un dels objectius era que tinguessin cura de sintetitzar, escriure poc, però amb rigor (evitant “copiar” dels llibres: plagiar), per aconseguir maduresa expositiva, bona ortografia, sintaxi i presentació. 

2. TREBALL D’EMPATIA HISTÒRICA 

Un cop estudiats diversos materials sobre la guerra de Secessió, abans de finalitzar el treball cooperatiu, l’alumnat va realitzar individualment un treball d’empatia històrica. 
Els objectius d’aquest treball eren que havien de situar la història a la Catalunya del sis-cents, en concret des dels antecedents pròxims de la guerra, fins a la conclusió definitiva el 1659. Realitzar una narració històrica, seleccionar i, finalment, sintetitzar la història en dues pàgines, a més d’una portada amb títol. S’havia de presentar a màquina amb espai interlineat mínim d’1,5. El/la protagonista del relat havia de ser qualsevol dels personatges que havíem treballat, o bé qualsevol persona o grup estamental: podien escollir des del rei, Felip IV de Castella, fins a un rodamón, passant pel comte d’Olivares, el comte de Santa Coloma, el duc de Cardona, un diputat de la Generalitat, un conseller de Barcelona --o bé d’altres ciutats, viles o poblacions de Catalunya--, un noble, un mercader, un artista, un menestral, una dona (noble, camperola, monja, etc.), un militar de graduació, un soldat/mercenari, un pagès, etc. 
Per a la valoració final era bàsica la correcció i versemblança de la narració històrica basada en el context, l’ambient de l’època, les formes de vida, l’adequació a l’estructura social, cultural, política, econòmica del període històric, i, si s’esqueia, també els esdeveniments, l’originalitat del relat, el fil conductor adequat, la capacitat de sintetitzar, i, com sempre, la correcció sintàctica i ortogràfica.

3. BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA PER TREBALLAR LA PALEOGRAFIA 


AMETLLER I BASSET, Manel: Els orígens del nou poble de Matadepera 1768-1868, Matadepera, 1977.

BUSQUETS DALMAU, Joan: La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La Crònica de Jeroni de Real (1626-1683), 2 vols., Barcelona 1994.

CABANES PECOURT, Mª Desamparados: Elementos de Paleografia, València, 1972.

GUIMERÀ, Àngel, Epistolari, recull i anotació d’Enric CUBAS I OLIVER, Barcelona, 1930.

MILLARES CARLO, Agustín, Tratado de Paleografía española, 3 vols. Madrid, 1983.

ROMERO TALLAFIGO, Manuel - RODRÍGUEZ LIÁNEZ, Laureano – SÁNCHEZ GONZÁLEZ, Antonio: Arte de leer escrituras antiguas. Paleografía de lectura, Universidad de Huelva, 1995. 



<http://www.ajmanresa.org/historia/republica>

Dovella, núm. 74 (hivern 2001), editada pel Centre d’Estudis del Bages: “Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936). Joaquim AMAT I PINIELLA, K.L.REICH [vegi’s la censura de la introducció].


Sumari