SORTIDES PER L’EIX DEL LLOBREGAT. LES COLÒNIES TÈXTILS 


Rosa Serra Rotés

 
El tema:

Les colònies industrials són pobles industrials fundats al finals del s. XIX en zones rurals i amb l’objectiu d’aprofitar els recursos energètics (aigua gratuïta) i humans (població disposada a treballar). Segons quina sigui l’activitat econòmica que van desenvolupar es poden classificar en:
- Colònies mineres, com per exemple les que es van construir al peu de les mines de carbó del Berguedà (Sant Corneli, Sant Josep, i La Consolació a Cercs, o la colònia de la vall de Peguera) o del Ripollès (Surroca); les de Bellmunt del Priorat (mines de plom) o les que a partir del 1930 es construeixen al peu de les explotacions de potassa del Bages (a Cardona, Súria, Balsareny i Sallent).
- Colònies metal·lúrgiques, com les de la Farga Lacambra o la Farga Casanova a Ripollès.
- Químiques com la que es forma a l’entorn de Flix.
- Colònies agrícoles com la de Graugés (Berguedà), Sant Julià de Vilatorta (Osona) o Raimat (Segrià). 
- Colònies tèxtils, dedicades a la producció de filats i teixits de cotó.

Les colònies tèxtils 
De totes les colònies, les tèxtils són les més conegudes i també les més importants pel que fa a nombre –prop de 80-- i concentració geogràfica, al peu dels rius Llobregat, Cardener, Ter i Fresser, al seu pas per les comarques del Berguedà, Bages, Ripollès i Osona. La seva importància econòmica, social, urbanística i patrimonial és evident, no solament per conèixer i entendre la història i la realitat present de les comarques esmentades sinó per entendre el procés d’industrialització i d’urbanització de Catalunya. També val la pena recordar que tot i que avui es troben en plena crisi, --al menys el model industrial i social--, en alguns casos continuen essent pobles vius que lluiten per un futur i, totes, es troben en ple procés de transformació (despoblament, desaparició, absorció urbana, transformació de la propietat i de les activitats, etc.).


L’interès didàctic de les colònies tèxtils
El col·lectiu de professionals de l’ensenyament fa anys que s’ha interessat pel tema i ha treballat en l’elaboració de materials didàctics; d’una manera especial ho han fet els mestres i professors de les comarques d’Osona, Ripollès, Bages i Berguedà, atesa la significació que el fenomen de les colònies té per als alumnes d’aquestes comarques. 
La tradició és llarga i fecunda, des de molt abans de la implantació de la LOGSE i en aquest sentit val la pena destacar, molt especialment, les publicacions de l’equip format per Josep A. Serra, Francesc Comas i Joan M. Serra de la comarca del Bages [1]. Amb l’elaboració dels nous dissenys curriculars d’EPO, ESO i batxillerat, el tema de les colònies tèxtils ha adquirit molt més relleu; a l’interès que el tema desperta entre els professionals de l’àrea de Ciències Socials cal afegir-hi el dels tecnòlegs, professors de la nova àrea creada a l’ESO i al batxillerat, la Tecnologia.
Com tots els recursos patrimonials, i em remeto a la llarga llista de tallers que es presenten en aquestes Jornades d’Ensenyament d’Història de Catalunya, les possibilitats són grans molt, especialment perquè el tema de les colònies tèxtils és interdisciplinar, i això és un valor afegit si tenim en compte les dificultats i el treball que comporta organitzar sortides didàctiques, tant per part del professorat com pel mateix centre educatiu –reestructuració d’horaris, reducció d’hores lectives, organització de la sortida, etc.--. 
El col·lectiu de mestres de primària està molt acostumat a treballar en equip i per objectius terminals, i per tant la coincidència d’interessos està més que garantida. A l’ESO i a batxillerat el treball d’equip entre diferents àrees és més difícil, tant per la manca de tradició com pel fet que les àrees i els departaments encara estan massa tancats en si mateixos. La programació de les matèries en crèdits trimestrals tampoc hi ajuda, la qual cosa fa que els crèdits de síntesi siguin, almenys a l’ESO, la gran oportunitat de treballar en equip el programa en sortides didàctiques interdisciplinars.


Continguts conceptuals que es poden treballar, des de la interdisciplinarietat, sobre el tema de les colònies tèxtils 
La nostra proposta es dirigeix sobretot al professorat de les àrees de Ciències Socials, però també als de Ciències Experimentals [2], Tecnologia [3], Plàstica [4], Llengua, etc.; pel que fa a l’àrea de Ciències Socials, el tema permet aprofundir en els següents continguts: 

Continguts conceptuals:
Característiques físiques de la vall del Llobregat
Les comunicacions: abans, avui i demà
Els factors de localització industrial
Les fonts d’energia
Els sectors productius
La revolució industrial
L’evolució i el canvi tècnic
El moviment obrer
Demografia
L’estructura urbana
Anàlisi del paisatge 
El sector serveis: abans i ara
L’habitatge obrer i l’habitatge senyorial
L’escola: una constant evolució
La crisi industrial i els seus efectes
El patrimoni arquitectònic
La crisi industrial
L’atur

Continguts procedimentals
Interpretació de mapes, plànols i dibuixos
Confecció de mapes
Relacions causa-efecte
Anàlisis del paisatge
Elaboració de textos de síntesi
Descripció d’edificis
Elaboració de treballs de camp
Confecció de fitxes-resum
Realització de dibuixos al natural
Itineraris guiats
Producció de material fotogràfic
Estudi de casos
Anàlisis comparatiu


La sortida didàctica per l’eix del Llobregat [5]
Us proposem una sortida didàctica a la vall del Llobregat, el riu de Catalunya que conserva 43 colònies tèxtils, i més concretament a l’Alt Llobregat, que és la zona geogràfica on hi ha una concentració geogràfica més intensa i on podem trobar també més oportunitats i recursos per fer enriquidora la sortida. Amb tot no podem oblidar que si el vostre interès és especialment patrimonial, la colònia més adequada per potenciar els continguts patrimonials i artístics és, sens cap mena de dubte, la colònia Güell, a Sta. Coloma de Cervelló, que és sens cap mena de dubte l’excepció.
A l’Alt Llobregat hi trobareu un bon grapat de colònies tèxtils en procés de transformació i fins i tot de crisi; també les colònies on, en els últims anys, s’hi ha portat a terme interessants projectes de museització didàctica i que formen part del Sistema de Museus de Ciència i Tècnica de Catalunya que té a la gran fàbrica modernista “Aymerich, Jover i Amat” de la Rambla de Terrassa, la seu central. 
Si us interessa especialment treballar el tema de l’energia hidràulica, no podeu deixar de visitar el Museu Colònia Sedó (Esparreguera, Baix Llobregat) on a més de conèixer l’estructura i el funcionament d’una colònia tèxtil tindreu l’oportunitat de visitar la gran turbina que a finals del s. XIX era la més potent de les instal·lades a Espanya, i aprofundir, amb l’ajuda dels monitors, en el seu funcionament i les seves particularitats, a partir d’un interessant itinerari subterrani i de l’observació del funcionament d’una minicentral hidroelèctrica que ajuda a entendre com s’aprofita l’aigua per generar energia.
El museu està ubicat al bell mig de l’espai industrial de la colònia Sedó, convertida avui en un polígon industrial ple d’activitat; és una bona oportunitat per adonar-se de la complexitat d’una instal·lació d’aquest tipus on hi conviuen diferents indústries que generen residus, que han de conviure amb la problemàtica de l’aparcament i del transport, i amb uns horaris de treball rotatoris. La visita permet també adonar-se de la problemàtica situació en què es troba l’espai d’habitatges obrers, molt degradats i on hi viuen famílies d’emigrants amb pocs recursos i amb pocs serveis. És el marc ideal per no obviar el problema de l’emigració, dels problemes de l’atur i de l’habitatge i d’establir un paral·lelisme entre els actuals emigrants i els que van arribar a can Sedó fa més de cent anys. 
Museu Colònia Sedó (Esparreguera, Baix Llobregat). Àrea industrial Can Sedó, C7. Copntínues s/n 08292. Tel. 937892244. Visites concertades. Quadern Didàctic. 


A la comarca del Berguedà hi trobareu la concentració de colònies tèxtils més important de Catalunya; els alumnes, sobretot si són de zones urbanes o de l’àrea metropolitana, s’adonaran que es tracta de nuclis industrials situats en zones rurals i que, aquí, el Llobregat és un riu proper, un riu al qual hom s’hi pot acostar. És una bona oportunitat per treballar el tema del paisatge, del paisatge de ribera, del paisatge industrial i del paisatge urbà. En totes les colònies que us recomanem tot seguit hi trobareu aquesta característica.
L’Ametlla de Merola és una colònia emblemàtica, no tan sols per la seva antiguitat, sinó perquè en els últims anys, i malgrat la crisi que ha provocat el tancament de la fàbrica centenària, ha fet un gran esforç per conservar el seu patrimoni i millorar les condicions de vida de la gent que hi viu. Aquest esforç és evident en dos aspectes: les obres d’urbanització de carrers i places, i el dinamisme de la seva Associació de Veïns. A l’Ametlla és interessant fer l’itinerari pels seus carrers i places i contactar amb l’Associació de Veïns a fi que us obri les portes de l’església, del teatre –on enguany fa 125 que s’hi representen els Pastorets-- , el cinema i una bona colla d’espais que acollien i acullen la rica activitat cultural i associativa d’aquesta colònia. I recordeu la millor manera de conèixer l’Ametlla i els ametllans és que els tingueu al costat durant la visita.
Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola, 08692-Puig-reig. Tel. 93 8391326 (Pere Boixadera) o 93 8380659 (Parc Fluvial Navàs-Berga)Web: www.ametllademerola.com 


El Museu Colònia Vidal  ofereix l’oportunitat de copsar com es vivia i treballava en una colònia tèxtil de començaments del s. XX, al mateix temps que, al llarg de la visita, es repassen els conceptes bàsics del procés d’industrialització. La visita combina els aspectes tècnics i energètics que intervenen en el procés tèxtil amb temes de caire històric i social relacionats amb la vida quotidiana dels treballadors. 
La visita consisteix en un itinerari per la zona industrial on es pot veure la resclosa, el canal, la turbina (en funcionament), la màquina de vapor i una sala amb maquinària tèxtil (cardes, manuars, contínues i telers). El recorregut continua per la colònia obrera on es visita un pis obrer, els safareigs, els horts, la peixateria, l’escola, la biblioteca, el cinema, les dutxes comunitàries, el Casal de la Dona, l’església i una sucursal de la Caixa d’Estalvis. 
Museu Colònia Vidal, (Puig-reig, Berguedà), C.-16 (Comarcal 1411, Eix del Llobregat), km. 56. Tel. i fax: 93 8290458. Web: www.puig-reig.com


Per a conèixer el mon dels industrials que van fundar les colònies s’ha de visitar la colònia Pons de Puig-reig. La colònia, a més de l’espai industrial i de la zona d’habitatges dels treballadors, disposa d’un gran jardí, una magnífica església neogòtica i tres grans habitatges senyorials que es van construir a finals del s. XIX per als propietaris i el director de l’empresa. La visita guiada per aquests espais us acostarà al món desconegut també dels “amos”, industrials i polítics de finals del s. XIX, que van construir aquests impressionants edificis simbòlics –l’església i les torres-- per deixar ben clar quin era el seu poder econòmic i fins a quin punt controlaven la vida de la gent de la colònia. 
A cal Pons també es pot veure com el creixement urbà del poble de Puig-reig està integrant la colònia industrial dins la seva zona urbana, i com va dir el filòsof grec Heràclit (s. VI-V a C.), “Tot canvia, tot flueix, res no és permanent...”.
Parc Fluvial Navàs-Berga, Colònia Pons, 08692- Puig-reig. Tel. 938380659 (www.parcfluvial.co). Visites guiades


És interessant també la visita al conjunt de tres colònies de Gironella, també al Berguedà, i són el Guixaró, Viladomiu Nou i Viladomiu Vell. De la mà dels guies, que no són altres que la mateixa gent que viu a la colònia, hom pot conèixer la història singular d’aquestes colònies a partir d’un itinerari a peu que va d’una colònia a l’altra, al mateix temps que es visita el teatre del Guixaró i la torre senyorial de Viladomiu Nou, que un cop estigui restaurada ha d’acollir la seu del parc fluvial Navas-Berga, un projecte que aposta per la recuperació de les colònies del Berguedà.
Parc Fluvial Navàs-Berga, Colònia Pons, 08692- Puig-reig. Tel 938380659 i Dinamització del Patrimoni, SL (www.bergueda.com/dinapat/ i Tel. 608222525)Visites guiades


I per últim, riu amunt, a l’Alt Berguedà, a la colònia minera de Sant Corneli (Cercs) hi ha el Museu de les Mines de Cercs. A les sales d’exposició del museu es mostren aspectes tècnics i socials relacionats amb la mineria del carbó i els miners i les seves famílies i complementen un audiovisual amb més de 1.000 imatges d’arxiu. Amb tot, la part més singular del museu és la visita a l’interior de la mina Sant Romà, visita que s’efectua amb un ferrocarril miner. Al llarg de la visita els monitors/es comparen les colònies tèxtils del Llobregat amb la colònia minera i en destaquen els trets diferencials. A Sant Corneli, situat a 1.000 m d’altitud, es pot veure la diferència de paisatge entre l’Alt i el Baix Berguedà, entre la depressió central catalana i el Prepirineu, i comparar l’energia hidràulica amb l’energia tèrmica a partir de la visita guiada a la central termoelèctrica de Cercs o a l’embassament de la Baells (Cercs).
Museu de les Mines de Cercs, Pl. Sant Romà s/n, Colònia Sant Corneli, 08698- CERCS (Berguedà). Telèfon 938248187 (www.cercs.net i www.rutaminera.diba.es) . Visites concertades.

 

Sumari