DOCUMENTS


 QUIOSC: UN BOOM DE LA HISTÒRIA


SUMARI de l'article:

L'AVENÇ (1977)
SÀPIENS (2002)
HISTORIA Y VIDA (1968)
HISTORIA 16 (1976)
LA AVENTURA DE LA HISTORIA (1998)
CLÍO (2001)

UNA HISTÒRIA PER COMPRENDRE EL PRESENT?

CONCLUSIÓ: VERS L'HOMOLOGACIÓ AMB EUROPA?


ANNEX 1.
CRITERIS PER A LA QUANTIFICACIÓ DELS ARTICLES I LA COMPARACIÓ DELS CONTINGUTS DE LES DIFERENTS REVISTES


ANNEX 2.
ALGUNES NOTES PER ALS DOCENTS


POSTSCRIPTUM

QUIOSC: UN “BOOM” DE LA HISTÒRIA?

La història és cada cop més present al quiosc. De fet, si atenem la data d'aparició de les publicacions mensuals que hi podem comprar, sembla que s'ha produït un veritable boom d'aquesta matèria, ja que actualment al quiosc s'hi poden trobar sis publicacions mensuals de divulgació històrica: a les veteranes revistes HISTORIA Y VIDA, HISTORIA 16 i L'AVENÇ s'hi han afegit LA AVENTURA DE LA HISTORIA (LA AVENTURA des d’ara), CLÍO i SÀPIENS. 
Aquesta eclosió forma part d'un fenomen paral·lel en el món de la premsa: l'aparició de revistes especialitzades. Si abans del 2000 només podíem trobar la REVISTA DE ARQUEOLOGÍA, a partir de l’any citat podem trobar-ne dues més de caràcter bimestral: ARQUEO (dedicada igualment a l’arqueologia) i EL MUNDO MEDIEVAL; també va aparèixer una altra publicació mensual, VIVIR LA ARQUEOLOGÍA, que no ha arribat fins avui. A aquestes capçaleres s'hi ha afegit, ja en el 2003, ANDALUCÍA EN LA HISTORIA (trimestral), que també es ven als quioscos i que ens fa avinent una altra dimensió del fenòmen de l'especialització: la possible expansió --juntament amb les revistes dedicades a una època històrica-- de les publicacions de divulgació històrica de caràcter "regional" (o "autonòmic").
Ens trobem, però, davant d'un procés que no és exclusiu de les revistes d'història: els darrers deu anys han augmentat les publicacions en tots els àmbits: des de la llar i la moda fins a la divulgació científica i històrica, o les de de viatges i turisme. No es tracta únicament d'una qüestió de nombre, sinó de concepte: les noves publicacions aporten enfocaments diferents o bé s'especialitzen en determinats aspectes del tema que els és propi.
Paral·lelament, aquest major nombre de revistes de divulgació històrica general ha suposat un increment absolut significatiu de lectors d'història, tot i que no sabem en quina mesura exacta. Les dades garantides que actualment ofereix l'Oficina de Justificación de la Difusión [OJD] (que corresponen al període juliol 2001-juny 2002) són les següents : CLÍO, 37.191; HISTORIA Y VIDA, 40.510; i LA AVENTURA DE LA HISTORIA, 57.450. En total, 135.151 exemplars. SÀPIENS ha sol·licitat el control d'OJD, i L'AVENÇ i HISTORIA 16 no hi estan acollides, però la suma de les seves vendes garanteix una xifra real propera als 170.000 exemplars difosos mensualment de premsa de divulgació històrica general.
No obstant això, per tenir en compte el total d’exemplars difosos cal sumar-hi els de les revistes especialitzades (REVISTA DE ARQUEOLOGÍA, ARQUEO, EL MUNDO MEDIEVAL, ANDALUCÍA EN LA HISTORIA) i tenir en compte que la revista MUY INTERESANTE publica el suplement monogràfic anomenat MUY ESPECIAL de entre quatre i cinc cops l'any, que en el mateix període cobert per l’OJD per a les altres revistes tractà quatre temes d'història –Historia de la ciencia española (juny 2001), La nueva visión de América (setembre 2001), Historia del tiempo (novembre 2001) i Renacimiento (gener 2002), amb una OJD de 64.789 exemplars en el mateix període citat més amunt. 
Finalment, cal no oblidar que el número de lectors d’història és superior al d’exemplars d’OJD, ja que un exemplar comprat por ser llegit per més d’una persona. Un indicador fiable en aquest sentit és l'anomenat Estudio General de Medios i conegut popularment per les seves sigles, EGM. Realitza tres sondeigs anuals (anomenats "onades") per valorar l'eventual captació o pèrdua de lectors. Així, segons les dades del darrer EGM, CLÍO té 78.000 lectors i LA AVENTURA, 141.000 (les altres capçaleres no s’acullen a l’EGM) .
En conclusió, veiem que s’ha incrementat de manera substancial el número de compradors i lectors de revistes de divulgació d’història i que cada mes es venen 170.000 exemplars, amb una possible xifra --molt respectable pel que fa a Espanya, un país amb baixos índex de lectura-- de 250.000 ó 300.000 lectors.

PERIODISME. LES FRÀGILS FRONTERES

Aquestes revistes s'assemblen cada cop més a les de divulgació d'altres àmbits: el seu format i el tipus de continguts són cada cop més "periodístics".
Quant al format, tret de L'AVENÇ i HISTÒRIA 16 (les revistes deganes), les il·lustracions en blanc i negre han estat reemplaçades per imatges en color, que han guanyat en nombre i en diversitat de tamanys i tractaments (a pàgina, a doble pàgina, rectangulars, sil·luetejades). Han estat suprimides les notes al final dels articles i ara la informació sol distribuir-se en un text general al qual s'afegeixen diversos requadres amb informació complementària. 
Quant al tipus de continguts , han aparegut seccions breus d'una pàgina, comparables a seccions d'opinió existents en setmanaris d'actualitat. Igualment, han adquirit cada cop més importància les seccions que ténen relació amb l'experiència quotidiana dels lectors: sortides o rutes de caire històric, crítica de cinema, viatges, cuina, internet. Es tendeix a oferir una història pròxima i vivencial, amb propostes concretes de caire històrico-turístic: on anar, on dormir, on menjar menús amb història... El desenvolupament d'aquest vessant té relació amb l'expansió de les revistes tipus life-style (estil de vida): cada vegada més, moltes publicacions periòdiques s'adrecen a (o cerquen) un lector concret, d'un perfil determinat. 
Els canvis en format, tipus de continguts i enfocament ens remeten, doncs, a un concepte cada cop més afí al món de les publicacions periòdiques. Aquesta evolució, de moment, té la seva darrera fita en SÀPIENS, ja que és la primera revista els articles de fons de la qual són redactats únicament per periodistes (amb l'assessorament, per regla general, de professors universitaris). 

QUI ÉS QUI? L'OFERTA DEL QUIOSC

Tot seguit us oferim una breu anàlisi de les sis publicacions de divulgació històrica general que es poden trobar als quioscs de Catalunya: L'AVENÇ, SÀPIENS, HISTORIA Y VIDA, HISTORIA 16, LA AVENTURA DE LA HISTORIA i CLÍO. Les dades referides a seccions i a tipus i percentatges de continguts que donem procedeixen dels números d'aquestes publicacions apareguts entre els mesos de desembre del 2002 i abril del 2003, ambdós inclosos (vegeu l'Annex 1). 

L'AVENÇ (1977)

Des de que va aparèixer per primer cop el 1977, L'AVENÇ ha conegut diferents orientacions: durant l'any citat el seu subtítol o claim fou "Revista d'història dels Països Catalans", que el 1978 fou reemplaçat pel de "Revista d'història". Aquest fou substituït el 2000 pel d’"Història, cultura, pensament", que el 2002 va donar pas a l'actual de "Revista d'història i cultura", que caracteritza els seus continguts actuals.
La web de L'AVENÇ relata així l’evolució seguida: "La demanda social que va permetre el naixement i l'èxit de L'AVENÇ ara ja no es concentra tant en la recuperació del passat –una feina tanmateix necessària amb la qual la revista continua compromesa– com en la necessitat de comprendre el present. Aquesta és l'aposta de L'AVENÇ en iniciar-se el nou segle i el nou mil·leni". Per aconseguir-ho, "es planteja reforçar el camí que ha emprès en els darrers temps, el de convertir-se en una revista de referència en matèries d'història i cultura, i amb una atenció creixent cap als temes d'actualitat, que són tractats des de la perspectiva i la reflexió històriques: és a dir, des de la voluntat de pensar històricament el present".
Tot i així, la revista manté l'estructura fonamental que li ha estat pròpia pràcticament des dels seus inicis, caracteritzada per breus seccions d'opinió al començament (els "bitllets"), l'agrupació dels articles de major entitat sota l'epígraf "temes" i un dossier monogràfic que constitueix l'element central de la publicació. Els continguts d'història apareixen dins "temes", en el dossier i en la secció d"aportacions". 
La resta de la publicació es dedica, com diu la web, a la crítica cultural i l’opinió: en les seccions "mirador de les arts" i "crònica" hi apareixen cròniques i reflexions sobre exposicions, teatre, música i diferents esdeveniments culturals a Catalunya; a "tornant-hi a pensar" es repassa la personalitat d'un autor o d'una publicació. L'AVENÇ –com HISTORIA 16-- té notes a peu de pàgina, fet que denota un caràcter d'alta divulgació, visible també en el tractament dels temes, allunyat del caràcter periodístic de la resta de publicacions. 
Finalment, cal assenyalar que la revista conté diferents suplements: "Plecs d’Història Local", "Papers del Museu d’Història de Catalunya" i "Quaderns del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona", que es publiquen sis, tres i dos cops l'any, respectivament, i que ens ubiquen davant d’un lector vinculat al món de la història des de diferents àmbits (patrimoni, història local...).

SÀPIENS (2002)

És la més nova de les revistes de divulgació històrica --arribà als quioscos el novembre de 2002-- i, alhora, la més diferent de la resta pel seu concepte, definit així en la seva web: "SÀPIENS és una revista mensual de caràcter divulgatiu sobre temes d´història de Catalunya i del món. És una aventura apassionat per conèixer els grans fets del passat. No només parla de les grans batalles sinó de tots aquells esdeveniments que han format part de la vida quotidiana dels nostres predecessors. Amb històries conegudes però narrades amb proximitat i amb històries desconegudes que només SÀPIENS ha descobert. SÀPIENS parla del nostre entorn més proper i del nostre passat fent-nos viure la història del nostre país i del món de forma apassionant". La identitat de la revista, quant als continguts, és definida per dos trets: ser una publicació bàsicament d'història de Catalunya i tractar temes de vida quotidiana. 
Quant al fet de ser substancialment una revista de divulgació d'història de Catalunya, el propi claim de la publicació, "Descobreix la teva història", és una interpel·lació a un lector català. És més: des del seu primer número SÀPIENS ha lliurat com a material promocional reproduccions de documents que formen part dels fons catalans dipositats a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca –el retorn dels quals ha estat demanat unànimement des de Catalunya— amb l'ànim de "col·laborar tant com puguem en la campanya cívica pel seu retorn al nostre país". L'elevat percentatge d'articles dedicats a història de Catalunya (54 %) palesa que aquest és el seu centre principal d'interès. 
Pel que fa a l'atenció a temes de vida quotidiana, SÀPIENS es defineix efectivament per la voluntat de proximitat –quasi complicitat-- amb el lectors. Això es manifesta tant en el contingut dels articles com en el caràcter de les seves seccions breus, com "fogons antics" (receptes de cuina de totes les èpoques), "imatges amb història" (explicació de tota mena d'imatges familiars als lectors, des de publicitat fins a pintures), "la pregunta del mes" (un antropòleg respon preguntes dels lectors) o "la ruta" (propostes de sortides).
Aquest desig de proximitat també es manifesta en el tractament eminentment periodístic de la matèria històrica, amb la novetat que pràcticament tots els articles estan redactats per periodistes sota l'assessorament de professionals de la història. Aquest fet té relació directa amb l'estil: els articles, relativament breus, estan escrits en un llenguatge molt planer, sense referències bibliogràfiques internes (només al final se suggereix la consulta de determinats llibres o certes webs). En definitiva, no la revista no dóna un volum d'informació important, sinó que transmet informació substancial o elemental amb claredat.
La maqueta és un altre aspecte de SÀPIENS que reflecteix l'empremta periodística. La imatge hi té una importància cabdal; es podria dir que il·lustracions i text es reparteixen, globalment, el 50% de l'espai de la revista. Alhora, la composició gràfica és molt dinàmica i facilita una lectura àgil.

HISTORIA Y VIDA (1968)

Apareguda el 1968, és la revista degana de les publicacions de divulgació històrica. El gener del 2003 va ampliar el número de pàgines i de seccions, tot seguint un procés de renovació gràfica i de continguts iniciat el 2001. 
Aquests canvis no han alterat l'estructura fonamental de la revista, que té com a nucli un dossier temàtic. Presenta també nombroses seccions fixes –deixant de banda les habituals d'agenda, llibres, viatges i similars— molt variades: el "consultorio" (que contesta preguntes de lectors sobre genealogia, onomàstica, etc.), "perfiles" (biografia d'un personatge), "en imágenes" (descripció visual del funcionament o l'evolució d'un procediment industrial, un vehicle, etc.), "temas clave" (tractament d'un tema considerat d'interès especial), "ciencia" (història de la ciència), "arqueología" i "arte" (estudi d'un autor, d'una tècnica pictòrica o d'un tema a través de la història). 
Els articles de síntesi sobre el present immediat els trobem en la secció "temas clave", que fa referència a zones o temes geopolítics conflictius. El seu tractament és a mig camí entre l'enciclopèdia (per tal com se segueix la història d'aquests llocs o temes des dels seus orígens) i el periodisme (perquè se'n fa una radiografia àgil, amb nombrosos destacats que remarquen determinats aspectes de diferents èpoques, posant èmfasi en l'edat contemporània). Així, en els sis darrers números de la revista hi ha quatre "temas clave" que han estat desenvolupats fins el període 1989-2003: Estados Unidos. Una potencia intervencionista; El petróleo; Chipre. El conflicto de la división; Apartheid; i Corea. Un epílogo a la guerra fría. Aquesta assiduïtat en el tractament del present immediat és una característica singular d'HISTORIA Y VIDA que no apareix en cap altra publicació.
Per acabar, cal destacar en HISTORIA Y VIDA la important presència d'articles de caire biogràfic. En sis números analitzats, trobem més de 20 textos biogràfics, la qual cosa equival a una mitjana de poc més de tres biografies (o articles de caire biogràfic) per cada número de revista.

HISTORIA 16 (1976)

És, després d'HISTORIA Y VIDA, la més antiga de les revistes de divulgació històrica de caràcter general. Fou fundada el 1976 per Juan Tomás de Salas (impulsor del Grupo 16) i David Solar, que en fou el director fins que el 1998 va passar a dirigir LA AVENTURA. La marxa de Solar implicà també la de la majoria dels col·laboradors habituals. Aquest fet comportà dificultats per a HISTORIA 16, agreujades el 2000 amb la mort de Tomás de Salas, aleshores director de la publicació.
De la seva estructura original, HISTORIA 16 conserva un "informe especial", equivalent al que abans era el "dossier". Sol estar compost per un article especialment llarg o bé per dos articles, i constitueix el tema de portada de la revista. A banda dels articles independents del dossier, completen els continguts diverses seccions de miscel·lània.
En general, el tractament dels temes sol ser "particularista", en el sentit que hi predominen els articles que expliquen o tracten aspectes molt concrets per damunt dels de síntesi sobre una època, un procés històric o un personatge. A tall d'il·lustració, donem els títols d'alguns dels articles sobre la guerra civil espanyola i postguerra apareguts en el període analitzat: Imagen del moro en la memoria colectiva del pueblo español y retorno del moro en la Guerra Civil de 1936; La agrupación guerrillera de los montes de Toledo, Ciudad Real y Badajoz; Guerrilleros (amb els articles Reflexiones de un exiliado i Victorio Vicuña: Así fue la liberación de Francia); El cine bajo la revolución anarquista. Cine libertario; i El estraperlo en Valladolid. 
El caràcter específic de molts articles i la presència de notes bibliogràfiques en pràcticament tots ells pot donar la sensació que HISTORIA 16 se situa a mig camí entre el que seria una publicació acadèmica i l'alta divulgació. Precisament l'aparell de cites, una maqueta més aviat estàtica i que empra fonamentalment el blanc i negre, i un format petit la diferencien de la resta de revistes de divulgació històrica del quiosc. 

LA AVENTURA DE LA HISTORIA (1998)

Va aparèixer el 1998, dirigida per David Solar, fins aquell any director d'HISTORIA 16. La seva irrupció al mercat suposà un canvi qualitatiu en l'àmbit de la divulgació històrica. La nova revista es definia així en l'editorial del primer número: "Nuestra nueva Historia va a cuidar especialmente tres aspectos: primero, los temas vivos, la polémica, la investigación, los descubrimientos. [...] Después, la información, con el tratamiento de todo tipo de temas y épocas históricas; todo es historia, desde la arqueología a la arquitectura, desde la guerra a la economía y para que toda la Hisoria sea más asequible, la explicaremos con dibujos, reconstrucciones y, siempre, con los documentos gráficos más elocuentes y de mayor calidad. Y dentro de este bloque nunca faltará el dossier, un gran tema desarrollado en tres o cuatro aspectos por especialistas prestigiosos. [...] Finalmente, la aproximación al caleidoscopio de la vida cotidiana: la historia de los oficios, de las monedas, de las armas, la que encierran las obras de arte, la que cuenta el cine histórico, las efemérides de cada mes, la biografía, la memoria, las novedades bibliográficas y los viajes con Historia".
Quins dels aspectes citats constituïen una novetat? En realitat, pocs. D'una banda, fins aquell moment HISTORIA 16 ja s'ocupava de bona part dels temes enunciats per LA AVENTURA. D'altra banda, l'estructura de la revista amb un dossier central i una part important de miscel·lània històrica (des d'efemèrides fins a numismàtica), també era present en HISTORIA 16. Les veritables innovacions aportades per LA AVENTURA foren dues, relacionades amb el format de la revista, molt més gran que les dues publicacions de divulgació històrica existents aleshores, HISTORIA 16 i HISTORIA Y VIDA: la presència d'il·lustracions a color (de totes menes i tamanys i de notable qualitat), amb un tractament visual vistós i dinàmic, i l'organització de la informació, amb articles que passaren a incorporar requadres amb informacions complementàries, i que es van desprendre de les notes, reemplaçades per suggeriments de lectura. A més, LA AVENTURA conté un element gràfic únic: un desplegable a colors de tres pàgines on es reprodueixen obres d'art o infografies relacionades amb algún dels articles de la revista.
D'aquesta manera, LA AVENTURA adoptà un format periodístic, en una línia que després han seguit i han aprofundit les noves publicacions. Però tot i el caràcter periodístic del seu format, cal observar que els textos (en la seva immensa majoria i des de la mateixa aparició de la revista) són obra de professionals de la història --en general professors universitaris--, la comprensió dels quals requereix sovint coneixements previs dels lectors.

CLÍO (2001)

És la penúltima revista de divulgació històrica general que ha arribat als quioscos: aparegué el novembre de 2001, i fou la primera publicació de divulgació històrica general a Espanya que no contenia un dossier temàtic com a element central. A aquesta característica estructural s'hi afegia l'existència de vàries seccions breus d'una pàgina, equiparables a seccions similars existents en setmanaris. Aquests trets, i una maqueta i disseny gràfic molt dinàmics (amb nombrosos destacats, il·lustracions, etc.), feren de CLÍO una revista conceptualment i qualitativament més propera al periodisme que les anteriors. 
Pel que fa als continguts, en l'editorial del número 1 es deia que "CLÍO quiere ser un viaje a caballo del presente y del pasado que permita atisbar el futuro; que a través de la historia nos adentre en la esfera de la cultura en su sentido más amplio y que nos ofrezca elementos para construir un conocimiento crítico del mundo que nos rodea. En definitiva, se trata de efectuar un viaje por el pasado que aún vive y por un futuro que ya está aquí".
La revista, doncs, es definiria per la voluntat de vincular el passat i el present –voluntat explícita en el seu claim: "El pasado presente"-- i de procedir a una lectura històrica dels fenòmens culturals, essent aquest un aspecte a destacar. A aquest segon objectiu responen vàries seccions fixes, com ara "la ciudad" (evolució històrica de grans ciutats d'arreu el món), "creadores" (comentari d'obres artístiques de tots els temps) i "narradores" (comentari d'un escriptor a través d'una de les seves obres). 
Cal observar que, com en el cas d'altres publicacions (HISTORIA Y VIDA, LA AVENTURA) les biografies són molt presents en la revista. En els sis números analitzats, el 21.6% dels articles tenen caràcter biogràfic: Rasputín, Churchill, Franco, Nostradamus, Stalin, Sánchez Mazas, Ernest Shackleton i Neró són els seus protagonistes. Però, a més, les biografies configuren altres seccions, com "historia azul" (on es parla de figures o dinasties reials o nobiliàries), "de leyenda" (on es parla de personatges que han adquirit caràcter legendari) o "la frase" (on es comenta una frase coneguda d'un personatge històric, contextualitzant-la). 
Finalment, cal enfasitzar que CLÍO és l'única revista que en la seva pàgina web (www.cliorevista.com) ofereix tots els continguts de cada número gratuïtament i disposa d'arxiu per recuperar els anteriors. Amb 19 números publicats, la web de CLÍO va camí de conformar un veritable canal temàtic d'història, molt útil per a docents i estudiants de batxillerat i que suma milers de visites a la seva xifra de lectors.

UNA HISTÒRIA PER COMPRENDRE EL PRESENT?

Una pregunta pertinent, arribats fins aquí, és la següent: aquestes revistes compleixen les promeses de comprensió del present des d'una perspectiva històrica? Per respondre a aquesta qüestió hem computat el percentatge d'articles dedicats a les diferents èpoques històriques en els darrers sis números de les revistes comentades (vegeu l'Annex 1). Els resultats són els següents: prehistòria, 2.6%; antiga, 10.3%; medieval, 11.6%; moderna, 15.6%; i contemporània, 52.3%. Els articles de caràcter general, que abasten diferents èpoques històriques, són el 6.7%.
Veiem, doncs, que la història contemporània és, amb diferència, el període més tractat: li correspon més de la meitat dels articles. Ara bé, si distribuïm els textos de contemporània per períodes històrics, observem que aquest 52.3% es desglossa de la següent manera: 9.1 % corresponen als anys 1789-1900; 3.8%, a 1900-1914; 23% a 1914-1945; 1.6 % a 1945-1989; i 6.8% a 1989-2003. Els textos de caràcter general, que comprenen diferents períodes de la història contemporània, són el 8%.
Constatem, doncs, que el període més tractat, i amb diferència –hi està dedicada pràcticament la meitat dels articles de contemporània— és el comprés entre les dues guerres mundials: 1914-1945. Després, i a considerable distància, se sitúa 1789-1900, seguit dels articles d'història contemporània en general i, rera d'aquests, en quart lloc, el període 1989-2003. Dit d'altra manera: de 190 articles indexats, únicament 13 se situen en el període 1989-2003 o hi arriben; si hi afegim altres 2 articles compresos en el període 1945-1989, tindrem que els darrers 58 anys de la història del món (i més endavant veurem a què ens referim quan parlem de "món") hi són representats per 15 textos d'un total de 190.
Ignorem les raons de la feble presència del que podríem qualificar com a "present immediat". Potser cal cercar-les en el fet que es consideri que allò que s'ha esdevingut des dels anys cinquanta encara no és "història"? Que tot el que ha succeït des de la fi de la guerra freda entra dins del camp del periodisme, o que pertany al terreny de la política? O potser, és que no interessa els lectors, per als quals els fets que s'inscriuen en la seva seva biografia no són (per la proximitat a la seva experiència) història?
En termes generals, les publicacions d'història tracten temes dels "present immediat" quan es produeix una crisi. Així, en el cas dels sis mesos estudiats, enregistrem el següents temes, tots relacionats d'una manera o altra amb esdeveniments significatius de l'actualitat internacional (fonamentalisme islàmic, Gibraltar, Kaliningrad, Puerto Rico, intervencionisme d'Estats Units al món, Xipre, Irak, Corea o Irlanda. Aquesta relació permet de constatar que els objectes de l'actualitat internacional són Europa, l'Orient Mitjà (més que Àsia), l'Islam i Estats Units (no Amèrica). També constatem que com a àmbits geogràfics principals s'imposen Espanya i Europa; que la història d'Amèrica és, sobretot, la dels Estats Units, i en menor mesura, la de l'Amèrica precolonial i colonial, i que la història contemporània de les nacions llatinoamericanes hi és representada en una proporció mínima; que dels articles relatius a Àsia no n'hi ha de referits a processos històrics recents, a excepció del Pròxim i Mtjà Orient; que Àfrica, tret d'Egipte, no hi és present; i que Oceania no hi apareix. 
En definitiva, si atenem al retrat de conjunt de les publicacions de divulgació històrica general, ens trobem amb un conjunt de revistes que ens parlen, sobretot, de: 
· Un món virtualment reduït al conjunt "euroatlàntic" en al·lusió a Europa i els estats Units, destacant la poca presència de l'Amèrica al sud del Río Grande, l'Àsia (tret del Pròxim i Mitjà Orient) i l'absència d'Àfrica i d'Oceania.
· Una Espanya sense representació d'història "regional" o "autonòmica" i, per tant, amb absència de temes catalans (amb l'excepció natural de L'AVENÇ i SÀPIENS).
· Una edat contemporània que se centra bàsicament en els anys 1789-1945, i essencialment en el període 1914-1945.
· Una dinàmica històrica que posa l'accent en els fenòmens polítics, ja sigui en àmbits nacionals o internacionals.
· Un pes important dels aspectes biogràfics.

CONCLUSIÓ: VERS L'HOMOLOGACIÓ AMB EUROPA?

Després d'aquesta anàlisi, ¿quin balanç podem fer de l'oferta del nostre quiosc? La visió global és força positiva per vàries raons. D'una banda, perquè existeix una oferta variada i digna, que cobreix un ampli ventall de públics i que, en general, cenyint-nos a les revistes acollides a l'OJD, presenten una composició atractiva, que cerca una fusió del periodisme --quant a inserció de requadres, destacats, mapes, infografies-- i presenta --com els diaris-- diversos nivells de lectura dels textos (titulars, entradetes, destacats, peus de fotos). L'edició dels textos ha millorat substancialment i la seva il·lustració i visualització ha esdevingut molt més elaborada. D'altra banda, comença a existir un petit coixí de revistes especialitzades (REVISTA DE ARQUEOLOGÍA, ARQUEO, EL MUNDO MEDIEVAL, REVISTA ESPAÑOLA DE HISTORIA MILITAR, ANDALUCÍA EN LA HISTORIA) que --si no entren en un procés de "canibalització" de lectors per competència de mercat-- poden configurar un segment de lectors sòlid, en la mesura que amplien el públic lector i comprador.
Finalment, cal observar que el dinamisme d'aquest sector de premsa està vinculat a l'auge de la història en el camp de la industria cultural, en tots els seus vessants –i ja veurem si el boom de la història no esdevé un bluff amb el pas del temps, per implosió del mercat—. Així, en l'àmbit editorial, la majoria de novetats de "no ficció" pertanyen al camp de la història en sentit ampli: "novel·la històrica", biografies, memòries, assaigs. Igualment, la història comença a estar cada vegada més present en els medis de comunicació (ràdio i televisió, a voltes amb programes o sèries específiques) i bona part del turisme interior català i peninsular comença a vertebrar-se mitjançant parcs històrics temàtics, rutes, festes o tradiciones --noves o recuperades-- que comencen a configurar un dinàmic sector econòmic. Alhora, les revistes d'història, per tal de fidelitzar el seu públic, han desenvolupat un particular i variat merchandising: regals de CD de música, trivials d'història, CD-Roms, suplements monogràfics, quaderns de rutes històriques, documents d'arxius, guies i calendaris. Dit d'altra manera, aquestes revistes contribueixen al boom de la història, en formen part i poden tenir un paper significatiu en el seu desenvolupament futur.
En conjunt, sembla que (tot fent un ràpid zoom històric que requeriria un altre article) podem dir que els models i formats de divulgació d'història heretats de la transició democràtica --dels que han estat emblemàtics L'AVENÇ i HISTORIA 16-- i el representat per la capçalera degana, HISTORIA Y VIDA, han donat pas a uns altres de nous i molt més en sintonia amb l'època actual: edició acurada dels textos, lectura àgil, protagonisme rellevant de la il·lustració, inquietud per apropar els temes al lector de manera sintètica i dinàmica, i cerca d'un tractament cada cop més periodístic dels continguts, amb proliferació de destacats, requadres i elements complementaris de lectura (mapes, infografies, glossaris). A la vegada, augmenta l'interès per la història mundial i les temàtiques geopolítiques.
Aquest canvi ha creat en el mercat espanyol una singularització del mercat de revistes que, sense cofoisme, ens atreviríem a considerar més dinàmic i innovador que el d'altres països europeus. Així, supera probablement amb escreix al cas britànic (articulat entre la "tradicional" HISTORY TODAY i la "innovadora" BBC HISTORY, apareguda el 2000) i comença a poder-se comparar al francès, amb nombroses revistes generalistes (L'HISTOIRE, NOTRE HISTOIRE, HISTORIA) i especialitzades de diferents àmbits (com testimonien, entre d'altres capçaleres, DOSSIERS D'ARCHÉOLOGIE, HISTORIE ANTIQUE, HISTORIE MÉDIÉVALE, NAPOLÉON IER. LE MAGAZINE DU CONSULAT ET DE L'EMPIRE). Però amb una diferència: la varietat de fórmules que ofereixen LA AVENTURA, CLÍO, SÀPIENS i HISTORIA Y VIDA és molt més rica. En aquest sentit, el lector d'història té més possibilitats per triar i escollir revistes amb les que s'hi senti més còmode i afí.

ANNEX 1.
CRITERIS PER A LA QUANTIFICACIÓ DELS ARTICLES I LA COMPARACIÓ DELS CONTINGUTS DE LES DIFERENTS REVISTES

Les sis revistes objecte de la nostra atenció no són homogènies: ni per nombre de pàgines, ni per estructura. Quant a aquest últim aspecte, observem que n'hi ha quatre (L'AVENÇ, HISTORIA 16, LA AVENTURA DE LA HISTORIA) que compten amb un dossier temàtic en tots els números, mentre que les altres dues (SÀPIENS i CLÍO) no recorren al dossier. D'altra banda, totes les revistes contenen, a més d'un conjunt central d'articles --on s'inclou el dossier--, diverses seccions ("arte", "arqueología", "creadores") que poden diferir o assemblar-se en títol, contingut o periodicitat.
Per tal de resoldre aquesta dificultat a l'hora de fer un comentari sistemàtic dels continguts, que exigeix una quantificació prèvia, hem determinat prescindir de l'anàlisi de les seccions i computar únicament els articles principals de cada revista, per tal com entenem que són aquests articles –que, a diferència de les seccions, responen (quant a continguts i orientació) alhora a estímuls d'actualitat i línia editorial-- els que denoten o indiquen el camp d'interessos principal de cada publicació.
Així, hem indexat i computat els següents articles, tots ells procedents dels números de les revistes citades publicats entre els mesos de novembre del 2002 i abril del 2003, ambdós inclosos:
· L'AVENÇ: els articles que en el sumari apareixen sota els epígrafs "grans temes", "dossier" i "aportacions". 
· SÀPIENS: els articles que en el sumari no estan inclosos en els epígrafs "sàpiens sàpiens" i "propostes"
· HISTORIA Y VIDA: els articles que en el sumari apareixen sota l'epígraf "artículos", excepció feta dels que van precedits per "ciencia", que hem considerat com a secció d'igual entitat que "arte" o "arqueología". 
· HISTORIA 16: l'"informe especial" (que hem considerat equivalent al "dossier" d'altres publicacions) i els articles que no figuren precedits del títol de possibles seccions (per exemple, no hem contemplat els que apareixen precedits d'"arte", etc.).
· LA AVENTURA DE LA HISTORIA: els que figuren en el sumari sota l'epígraf "todo es historia".
· CLÍO: els que en el sumari apareixen agrupats a "grandes temas".
A més, hem considerat com a un únic article tots els textos inclosos dins dels "dossiers" (per exemple, hem comptat com un sol article, titulat Alemania 1933: la hora de Hitler, els quatre articles que apareixen en el dossier d'aquest títol del n. 52 de LA AVENTURA DE LA HISTORIA); de la mateixa manera, hem considerat com a un únic article els articles que, en nombre de dos, apareixen en diferents revistes sobre un mateix tema (per exemple, els dos articles sobre maccarthisme que apareixen agrupats amb el títol genèric Caza de brujas en el n. 421 d'HISTORIA Y VIDA els hem computat com un sol article). 
Ultra aplicar aquest criteri per tal d'homogeneïtzar els continguts, els hem classificat per tal de quantificar-los. Així, cada article ha estat quantificat des dels següents punts de vista:
Cronològic:
Segons se situï en la prehistòria o en les edats mitjana, antiga, moderna, contemporània, o bé sigui un article d'història general, que abasti diferents èpoques. Pel que fa als que s'emmarquen en l'edat contemporània, hem procedit a la següent subclasificació en períodes: 1789-1900, 1900-1914, 1914-1945, 1945-1989, 1989-2003 i general, segons abordi diferents períodes de l'història contemporània.
Geogràfic:
Segons tracti Espanya, Catalunya, Europa (descomptant Espanya i Catalunya, i considerant com a Europa els antics països de l'Est i Rússia), Amèrica, Àsia, Oceania, o bé tingui caràcter general. Cal observar aquí que el criteri de classificació és el de processos històrics endogens, de manera que, per exemple, les guerres d'Espanya al Marroc han estat classificades dins "Espanya", mentre que la revolta bòxer a Xina ha estat classificada com "Àsia" i els articles sobre l'Egipte faraonic han estat inclosos dins "Àfrica". 
Temàtic:
Hem agrupat els articles en els següents àmbits temàtics: política, societat, relacions internacionals, vida quotidiana, arqueologia i art; hem procedit, també a fer una subclassificació en un apartat biogràfic, atenent si els articles ténen un caire o un vessant biogràfic. "Política " inclou guerres civils (batalles, fets bèl·lics); articles sobre reis i governants, sistemes i partits polítics; i conflictes colonials quan impliquen un únic país. "Societat" inclou articles relatius a moviments socials o religiosos, ciència, literatura, descobriments i exploracions. "Relacions internacionals" inclou guerres entre diferents estats o nacions (per exemple, l'article SOS 1714. Els cinc motius de la derrota, publicat al n. 1 de SÀPIENS, ha estat inclòs aquí, com també hi hem inclòs els articles sobre les dues guerres mundials o sobre l'actual conflicte de l'Iraq). "Vida quotidiana" inclou temes d'aquest àmbit, com ara urbanisme o qüestions d'indumentària o alimentació. "Arqueologia" inclou els temes propis d'aquesta esfera de la història, des de l'estudi dels jaciments fins a l'activitat dels arqueòlegs. "Art" inclou els articles referits a qualsvol expressió artística en el terreny de les arts plàstiques i l'arquitectura. 
Els articles han estat agrupats en els calaixos d'aquesta classificació geogràfica i temàtica –òbviament arbitrària— sempre segons el tret o el vessant que hi predomina. Així, per exemple, Maximiliano de Austria. Un Habsburgo en el trono de México, publicat en el n. 421 d'HISTORIA Y VIDA, ha estat inclòs dins "Europa" perquè té com a elements definitoris no la història de Mèxic, i la persona del propi Maximilià i el seu paper en la política exterior de Napoleó III.
En la Taula 1: Articles totals, els articles estan classificats en termes absoluts, per revistes i per àmbits cronològic, geogràfic i temàtic. En la Taula 2: Percentatges globals, els articles estan classificats percentualment. Insistim que aquesta classficació ha estat feta atenent només els articles. En el comentari de cada revista, però, hem tingut en compte les seccions que hi apareixen per tal de matisar els percentatges esmentats. 

Taula 1: Articles totals

REVISTA Nombre Articles PREHISTÒRIA ANTIGA MEDIEVAL MODERNA CONTEMP. GENERAL
L'AVENÇ 18 1 0 1 0 15 1
SÀPIENS 36 2 5 6 8 13 2
HISTORIA Y VIDA 20 0 2 4 4 10 0
HISTORIA 16 28 1 4 4 4 12 3
LA AVENTURA DE...  51 1 7 7 12 24 0
CLÍO  37 0 4 0 5 21 7
TOTAL 109 5 22 22 33 95 13

 

REVISTA 1789-1900 1900-1914 1914-1945 1945-1989  1989-2003 GENERAL
L'AVENÇ 3 1 6 0 2 3
SÀPIENS 3 0 6 0 0 4
HISTORIA Y VIDA 3 2 4 1 0 0
HISTORIA 16 2 0 10 0 0 0
LA AVENTURA DE...  2 1 11 1 7 1
CLÍO  1 2 5 0 4 9
TOTAL 15 6 42 2 13 17

 

REVISTA ESPANYA CATALUNYA EUROPA AMÈRICA ÀSIA ÀFRICA OCEANIA GENERAL
L'AVENÇ 4 10 3 0 0 0 0 1
SÀPIENS 0 20 8 2 1 2 0 3
HISTORIA Y VIDA 4 0 8 2 5 1 0 0
HISTORIA 16 18 0 8 0 0 2 0 1
LA AVENTURA DE...  26 0 12 3 6 2 0 0
CLÍO  9 0 14 6 4 1 0 3
TOTAL 61 30 53 13 16 8 0 8

 

REVISTA POLÍTICA SOCIETAT RELACIONS INTERNACIONALS VIDA QUOTIDIANA ARQUEOLOGIA ART BIOGRAFIES
L'AVENÇ 6 7 0 1 0 4 5
SÀPIENS 3 16 8 5 2 2 12
HISTORIA Y VIDA 11 3 5 1 0 0 10
HISTORIA 16 12 13 2 0 0 1 8
LA AVENTURA DE...  20 6 19 2 3 0 10
CLÍO  12 12 4 3 5 1 8
TOTAL 64 57 38 12 12 8 53

    
Taula 2: Percentatges globals


REVISTA Nombre Articles PREHISTÒRIA ANTIGA MEDIEVAL MODERNA CONTEMP. GENERAL
L'AVENÇ 18 5.5 0 5.5 0 82.5 5.5
SÀPIENS 36 5.4 13.5 16.2 21.6 35.1 5.4
HISTORIA Y VIDA 20 0 10 20 20 50 0
HISTORIA 16 28 3.5 14 14 14 42 10.5
LA AVENTURA DE...  51 2 14 14 24 48 0
CLÍO  37 0 10.8 0 13.5 56.7 18.9
TOTAL 109 16 62.3 69.7 93.1 314 40.3
MITJANA 2.6 10.3 11.6 15.6 52.3 6.7


REVISTA 1789-1900 1900-1914 1914-1945 1945-1989  1989-2003 GENERAL
L'AVENÇ 17 5.5 33 0 17 11
SÀPIENS 8.1 0 16 0 0 11
HISTORIA Y VIDA 15 10 20 5 0 0
HISTORIA 16 7 0 35 0 0 0
LA AVENTURA DE...  6 2 22 2 14 2
CLÍO  2.7 5.4 11 2.7 11 24
TOTAL 55 23 137 9.7 41 48
MITJANA 9.1 3.8 23 1.6 6.8 8


REVISTA ESPANYA CATALUNYA EUROPA AMÈRICA ÀSIA ÀFRICA OCEANIA GENERAL
L'AVENÇ 22 55 16.5 0 0 0 0 5.5
SÀPIENS 0 54 21.6 5.4 2.7 5.4 0 8.1
HISTORIA Y VIDA 20 0 40 10 25 5 0 0
HISTORIA 16 63 0 28 0 0 3.5 0 3.5
LA AVENTURA DE...  52 0 24 6 12 4 0 0
CLÍO  24.3 0 37.8 16.2 10.8 2.7 0 8.1
TOTAL 181 109 168 37.6 50.5 20.6 0 25.2
MITJANA 30.1 18.1 28 6.2 8.4 3.4 0 4.2


REVISTA POLÍTICA SOCIETAT RELACIONS INTERNACIONALS VIDA QUOTIDIANA ARQUEOLOGIA ART BIOGRAFIES
L'AVENÇ 33 38.5 0 5.5 0 22 27.5
SÀPIENS 10.8 45.9 16.2 13.5 5.4 5.4 27
HISTORIA Y VIDA 55 15 25 5 0 0 50
HISTORIA 16 42 45.5 7 0 0 3.5 28
LA AVENTURA DE...  40 45.5 38 4 6 0 20
CLÍO  32.4 32.4 10.8 8.1 13.5 2.7 21.6
TOTAL 213.2 189.3 97 36.1 24.9 33.6 174.1
MITJANA 35.5 31.5 16.1 6 4.15 5.6 29






ANNEX 2.
ALGUNES NOTES PER ALS DOCENTS

A l'hora d'utilitzar les revistes analitzades com a eines de treball per als docents de batxillerat, pot ser útil tenir en compte les següents consideracions.

L'AVENÇ
Aquesta revista i SÀPIENS presenten un interés especial per als docents catalans, per tal com es tracta de les dues úniques publciacions comentades on apareixen sistemàticament temes d'història de Catalunya. Atés el nivell dels seus textos, en general d'alta divulgació, L'AVENÇ possiblement pugui ser emprada amb més profit com a font d'informació per al docent que com a material de lectura per als alumnes. D'altra banda, en tractar-se d'una publicació d'"història i cultura", aborda i comenta moltes i diferents manifestacions culturals, des d'exposicions fins a obres de teatre, fet que pot ser útil a l'hora de preparar una sortida cultural. 

SÀPIENS
Per raó del tractament periodístic dels temes, possiblement sigui --juntament amb HISTORIA I VIDA— la publicació més apta per emprar-la com a material de treball per als alumnes. El format gràfic, que atorga molta importància a les imatges, contribueix a donar una sensació de menys densitat a les pàgines. Els textos solen estar escrits amb un llenguatge directe i poc complicat, i alguns articles compten amb elements com una "guia ràpida" que contribueixen a centrar o cridar l'atenció del lector en aspectes importants. D'altra banda, els temes destaquen per tractar sobretot aspectes relatius a la vida quotidiana i, també, per la presentació a vegades en forma dramatitzada (vegeu els comentaris a la revista) o destacant-ne els components d'aventura. Un altre aspecte interessant: en la web de SÀPIENS (www.sapiensdigital.com) el lector pot trobar-hi la relació de continguts de tots els números publicats, alhora que pot accedir parcialment als textos dels diferents articles, fet que pot ajudar el docent si fa recerca de documentació sobre un tema concret. 

HISTORIA 16
Pels continguts extremadament específics dels articles, presenta potser un interés limitat per als docents, alhora que el to més aviat científic desanimarà els lectors joves. 

LA AVENTURA DE LA HISTORIA 
El continguts dels seus articles són menys específics que els de HISTORIA 16, i el seu llenguatge és més planer. Amb tot, però, possiblement el nivell dels seus textos la faci més adient –com passa amb L'AVENÇ-- com a font de documentació per al docent que com a lectura per als alumnes.
Destaquem, a banda dels articles, una secció que no és fixa però que pot tenir interés especial: la de "armas", centrada més aviat en història antiga i medieval, però el contingut de la qual no deixa de resultar atractiu per als alumnes i que pot servir de complement o punt de partida per tractar una època o un fet històric. Destaquem igualment la secció "internet", útil pel seu caràcter temàtic: en ella s'hi ofereix una sèrie de webs relacionades amb el tema escollit –a diferència de la secció "internet" d'HISTORIA Y VIDA, on es proposen webs sobre temes diversos--.
També cal fer-se ressó de la secció de llibres, molt complerta (probablement la millor juntament amb la de CLÍO) i on hi solen aparèixer ressenyes crítiques i, per tant, útils. Compareu, per exemple, la ressenya de Cuatro historias de la República --amb textos sobre l'època de la Segona Repúblcia espanyola escrits per J. Camba, Gaziel, J. Pla i M. Chaves, publicada enguany per Destino— que apareix en el n. 53 (març de 2003, pàg. 108) d'aquesta revista i l'apareguda sobre aquesta mateixa obra en el n. 6 de SÀPIENS (abril 2003, pàg. 65).

HISTORIA Y VIDA
El to planer dels articles i el fet de comptar amb força destacats, dibuixos i mapes afavoreixen el seu ús com a material de treball per part dels alumnes. En aquest sentit, i quant a les seccions, ténen interés "temas clave", on són tractats diversos aspectes o zones de conflicte; "arte", per la manera (eminentment visual i esquemàtica) en què se sol donar la informació; i "cine", que pot ser útil per preparar l'assistència a una sessió de cinema.

CLÍO
Pel to mig de bastants articles, que se sitúa entre HISTORIA Y VIDA i LA AVENTURA DE LA HISTORIA, pot ser emprada com a font de documentació per al docent i també com a material de treball per als alumnes. Cal observar que el fet de que la web de CLÍO sigui l'única on es faciliten els textos íntegres dels articles (després que surt el número corresponent a un mes determinat, el lector ja hi pot trobar els textos del mes anterior) converteix la revista en un veritable canal temàtic d'història en internet, i pot facilitar la tasca del docent a l'hora de fer recerca de material de treball sobre diferents temes.
Destaquem, en tot cas, algunes seccions de cara als docents. "Creadores" i "narradores" poden ser prou útils per emprar-les com a elements d'aproximació a un període històric a través de l'estudi d'una obra artística o literària, de la mateixa manera que "viajeros" o "de leyenda" poden, pel caràcter d'aventura o èpic dels protagonistes d'aquestes seccions, atraure l'interés dels lectors joves. Les ressenyes crítiques de la secció de llibres, que destaquen per la seva claredat expositiva, poden aportar al docent orientacions d'interés sobre les novetats bibliogràfiques, de la mateixa manera que "cine" (on es comenten tan estrenes cinematogràfiques com en DVD) pot ajudar a preparar una sessió de cinema.

Sumari