DOCUMENTS

Valentí Almirall, de teòric del nacionalisme a articulista d’èxit               

 DISTANCIA DE BARCELONA A MADRID

És ben difícil saber quina distancia hi ha entre la cort d'Espanya i la capital de Catalunya.
Hi va haver un temps que s'hi anava en galeres, i allavores, fins quan les galeres eren accelerades, la distancia era de quinze es, si els lladres o algun torrent o riu no s'hi oposaven.
Després Madrid va acostar-se, i per medi de les diligències se va aconseguir anar-hi en tres dies.
Això no era encara prou, i Madrid va voler acostar-se més. Un dia va fer-se un camí de ferro, i avui los 707 quilòmetros que.té la via se corren en 24 hores.
Però, cosa estranya com totes les d'Espanya! Avui se va de Barcelona a Madrid en 24 hores i, no obstant, Madrid és més lluny de Barcelona que quan s'havia de gastar quinze dies de viatge. De manera que, a mida que s'ha anat escurçant lo camí, s'ha anat allargant la distància.
I lo pitjor és que va allargant-se cada dia.
A principis de segle passat, semblava que haguéssim arribat al màximum de la distància. Quan Felip V hagué entrat en Barcelona com conquistador, Madrid era molt més lluny de Catalunya que qualsevol ciutat de la Sibèria. Entre l'un i l'altre punt hi havia llacs de glaç i rius de sang.
Alguns anys després va semblar que per part i part hi havia ganes d'escurçar les distancies. Un sigle després, especialment, Madrid i Barcelona eren ja tan a prop que d'un punt a l'altre se sentien los crits d'alegria amb que festejaven l'adveniment de la vida moderna. La llibertat, l'afany de progrés havien fet lo miracle d'agermanar-nos.
Però va passar l'entusiasme i va venir la desil·lusió. Madrid va voler seguir dominant com sempre, i van tornar-se a eixamplar les distancies. D'ençà que va passar l'entusiasme per lo constitucionalisme monàrquic; d'ença que la gent de Madrid ha demostrat la seva ineptitud per a governar dintre les teories lliberal-representatives, ha anat cada dia apartant-se més de Barcelona..., o millor, Barcelona s'ha separat cada dia més de Madrid.
I avui la distancia és enorme. Los 707 quilòmetros que hi ha de Barcelona a Madrid se fan en 24 hores, i, per estrany que sigui, 24 hores basten per a recórrer la distancia més que doble que hi ha de Barcelona a París. Realment, doncs, París s'ha acostat' a Barcelona. Realment, doncs, Madrid va allunyant-se cada dia.
I, esta cIar que ha d'allunyar-se! Mai se recorda de nosaltres sinó per a mortificar-nos o empobrir-nos. Si el comerç agonitza, qui en té la culpa? Si la propietat no pot respirar per les cargues de l'aufeguen, qui té la culpa? Si la indústria porta una vida raquítica i miserable, qui en té la culpa també? Totes aquestes culpes allarguen extraordinàriament les distàncies.
Com hem d'acostar-nos a un lloc del que soIs ne vénen misèries? Aqueixa política buida i mesquina, aqueixes coalicions i fusions que no mostren res més que la gana dels que les formen, aqueixes actituds, aqueixos manifestos que no troben cap eco en lo país, no logren atreure'ns, sinó que, al contrari, ens donen ganes d'apartar-nos-en. Madrid és lo nostre cap, però sols per a dominar-nos, i no ens dón cap compensació.
Si volem saber alguna cosa, hem d'acudir a llibres estrangers; si volem millorar les nostres ciutats i viles, hem de pendre exemple de les ciutats i viles estrangeres; si volem divertir-nos, hem de portar les obres que han, aplaudit les capitals d'Europa. En Madrid no hi trobem ni llibres, ni modelos, ni obres d'art. Fins si volem saber lo que passa al món, hem de buscar-ho en los periòdics escrits en llengua estrangera. Los de Madrid no tan per a nosaltres, puix aixís com ses traduccions mal engiponades no satisfan lo nostre afany de saber; aixís com ses sarsueles i bufonades no omplen la nostra aspiració estètica, no ens basta tampoc aquella política miserable, que sols s'ocupa de xismografia, i que s'entreté en seguir los passos dels que ocupen lo poder i dels que conspiren per ocupar-lo, sense cap idea los uns ni els altres.
Si en fa, d'esforços, Madrid per a allunyar-nos! Un dia va deixar-nos mig any a les fosques, i no vàrem allunyar-nos ni poc ni gaire! Un altre dia ens amenaça amb destruir la nostra indústria, o amb acabar de matar la nostra navegació, i vinga allunyar-se! I si ens allunyen les coses grosses, com la marxa general de la cosa pública, no ens allunyen pas menos les petites. Ara Madrid vol tapar-nos la vista del mar construint l' Aduana en lo lloc que ocupaven les Drassanes que va soterrar la revolució. Si arriba fer-ho, los 707 quilòmetros se doblaran almenos!
Sigui com se vulgui, la distancia de Madrid a Barcelona augmenta cada dia, al mateix temps que la que va de la nostra ciutat a les civilitzades d'Europa disminueix contínuament. Per a acabar-la d'eixamplar nos hem donat fins a parlar la nostra llengua, distinta de la de Madrid. Se convencerà algun dia la capital de que segueix mal camí? No ho esperem, per més que ho voldríem. Nosaltres hi perdem, però no tant com ella.
I això que tan fàcil li fóra l'acostar-nos! No hauria de fer res més que deixar de tractar-nos com madrastra, i considerar com germana Catalunya.

ARTICLES POLÍTICS «Diari Català» (1879-1881)
de Valentí Almirall
Josep M. Figueres.
Edicions de la Magrana, 

Article 1: L'abolició de l'esclavitud

Article 3: L'Erupció del'Etna

Article 4: Los xiquets de Valls 
i els toros

Sumari