DOCUMENTS

Valentí Almirall, de teòric del nacionalisme a articulista d’èxit               

 L'ERUPCIÒ DE L'ETNA

Ja feia molt temps que es presentaven senyals d'excitació volcànica en lo terreny sicilià.
En tota la regió del migdia de la Sicília oriental varen notar-se fenòmens que demostraven evidentment que eren precursors d'un probable moviment de l'Etna.
Lo dia 4 d'octubre de l'any passat, un fort terremoto agita los territoris de Mineo, Palagonia, Vizzini, Scordia, Militello i Caltagirone, en los quals se feren sentir molt les oscil·lacions, essent de menor intensitat en los de Catània, Acireale, Giarre, Riposto, Piedimonte i Mascali. Los danys causats per aquest terremoto indicaren clarament, per los dislocaments del terreny i per lo que sofriren les construccions, que Mineo era el centre de les ondulacions; altres terremotos seguiren en aquest primer, de modo que durant lo mes d'octubre los habitants de Mineo, espantats, no s'atrevien a entrar ni a permanèixer a les cases; espant que estava sostingut per freqüents trons subterranis acompanyats, algunes vegades, de tremolors de terra.
En lo mes de novembre cessaren los moviments del terreny i a primers de desembre comparegué l'erupció gasosa amb l'expulsió d'una abundant quantitat de fang salat, termal, petrolífer a Paterno en la part meridional de l'Etna.
En aquest període de temps a més de l'erupció de fang, tingué lloc lo dia 23 de setembre un terremoto susultori i ondulatori que agita fortament tota la zona oriental de la Sicília agafant la província de Catània i part de les de Messilla i Siracusa. Ademés d'això, lo fenomen de l'erupció fangosa de Paterno queda permanent amb intensitat variable i tant la seva permanència com l'haver pres un increment notable poc temps abans de l'actual erupció, eren datos que demostraven que el moviment volcànic se concentrava cada vegada més vers l'eix eruptiu de l'Etna, el qual amb glopades de fum llançades per son cràcter central dava mostres de preparar-se per a una fase d'activitat, que ha vingut a ser l'erupció actual.
Lo principi d'aquesta erupció ha presentat un caràcter d'extraordinària tranquil·litat, tant, que fins se dubtava en vàrios punts del perímetre de l'Etna, que arribés a estallar l'erupció, puix que no es veien los fenòmens precursors de les altres vegades. Resulta de les noticies locals, que només se sentiren terremotos a Biancavilla, Bronte, Maletto, Rapdazo, Mojo, Malvagna, Castiglione, Francaviglia, Linguaglossa i Piedimonte, o sigui en un semicercle de 80 quilòmetres en base de l'Etna, però foren de tan poca importància que no causaren cap dany ni tan sols infongueren cap temor.
Així estaven les coses quan entre 7 i 8 de la tarda del 26 de maig, en la part elevada de l'Etna, així en la falda sud sud-oest com en la falda nord nord-est, se vegé sortir un fum negre, mentre que del cràter central sortia una abundant quantitat de vapor blanc que en forma de núvol rodejava lo cim de la muntanya.
Aquest vapor blanc impedia poder observar des de molts punts, com Catània i altres, l'emissió del fum negre. Però un xic més tard des de totes les vessants de l'Etna se pogué veure una llum que el reflectia sobre la boira que rodejava lo cràter i que era prova certa que començava l'erupció de l'Etna; mes tan sols los habitants de Biancavilla i los dels territoris de Randazzo i Castiglione, o sigui de les dues vessants oposades, veieren augmentar lo fum negre i pogueren observar que després d'algunes fortes detonacions apareixia en lo cim del Monte una cinta de foc formada per la lava, que ja s'havia obert pas a l'exterior i baixava ràpidament muntanya avall. Com lo mateix succeïa per la part de Biancavilla que per la part oposada de Randazzo molt prompte es tingué noticia que l'Etna havia rebentat per dos costats donant lloc a dues erupcions laterals i bessones.
Aquestos fenòmens són de fàcil explicació: l'erupció actual s'ha presentat sense tremolors de terra alarmants ni altres avisos precursors perquè la lava ha trobat lo camí franc a través de la massa de la muntanya, a causa de l'erupció de 1874; i s'ha obert pas a la vegada per dos cràters laterals, perquè en pujar la lava amb sa fúria impetuosa, determina per lo contracop de la massa fluida que trobava lo camp lliure sols en un costat ja esquerdat, una pressió hidràulica enèrgica en lo costat oposat; lo que fou causa del prolongament de l'obertura, ja preparada, en lo costat nord nord-est i de la formació de la nova obertura en la vessant sud sud-oest. Aquestes dues obertures, l'una antiga i l'altra recent, per a poder-se presentar a la vegada en les dues vessants de la muntanya, han hagut de comunicar-se interiorment, a través del grandiós cràter central, de modo que es pot dir que la muntanya en sa part superior s'ha migpartit en una extensió que no baixa de 10 quilometres avaluats en línia recta, que no és la que forma l'esquerda, puix que presenta una línia doblement encorbada, una espècie de S molt oberta, la direcció mitjana de la qual esta orientada de nord 30º est a sud 30º oest.
La lava que s'ha obert camí per les dues vessants de la muntanya no s'ha desbordat per lo cràter central a causa de la diferencia de nivell, puix que aquest se troba en una elevació de 3.312 metres i segons les lleis dinàmiques de les masses fluides no es prestava a l'erupció; sols s'ha limitat a gitar lo vapor blanc, que caracteritza l'emissió de les mateixes (sic) vaporoses que es desprenen de la lava en posar-se en continua efervescència, des que arrenca de les profunditats subterrànies fins que arriba a la superfície de la terra, a on troba sols la dèbil influencia de la pressió atmosfèrica.
També a causa de la diferencia de nivell ha cessat, després d'un dia i mig d'estar en acció, l'erupció del costat sud sud-oest, o sigui de Biancavilla, que es troba molt més elevada que la del costat nord nord-est, o sigui de Randazzo i Castiglione.
En lo pròxim article nos ocuparem de les particularitats d'aquestos dos cràters.

II

Lo cràter de nova formació del costat de Biancavilla, s'ha obert a una altura de 2.650 metres i es dirigeix en direcció de dalt a baix trobant-se en son límit inferior a un nivell de 2.500 metres. L'obertura agafa poc més o menys l'extensió d'un quilòmetre i per ella s'ha verificat un derramament de lava que ha alcançat la llargària d'una mica més de 2 quilometres amb una amplària d'uns 400 metres.
En la part superior de l'obertura, i en un tros compres entre 2.400 i 2.650 metres d'elevació, s'han presentat profundes cavernositats que constitueixen les boques eruptives i que són de forma el·lipsoidal, de contorns desiguals i parets anfractuoses; tenen un diàmetre que varia entre 4 i 15 metres i són en número de 8, de les quals n'hi ha 7 d'obertes i una en que l'explosió de la lava va produir l'elevació del terreny i son fraccionament, però quedant les esquerdes obstruïdes per la mateixa lava.
En eixir de les boques eruptives, la lava, en aquelles elevades regions cobertes per una capa de neu d'una espessor de 2 a 4 metres, degué obrir-se pas a través d'ella, lluitant lo foc amb lo gel. Una part de la neu passa instantàniament a l'estat de vapor i és 10 que veiérem en l'article anterior, condensat en forma de núvol en lo cim de la muntanya al principi de l'erupció; una altra gran part passa a l'estat líquid i la gran massa d'aigua resultant, se precipita muntanya avall en torrents tumultuosos, per los llits natural s que troba formats per les arenes i escòries de procedència volcànica, arribant fins a la regió dels boscos.
El corrent de lava en baixar prengué una direcció entre la ciutat d' Aderno i Biancavilla, però a poca distancia de son origen troba tres turons alineats, que són cràters d'antigues erupcions, coneguts amb lo nom de turons de la Gruta dels Arcs. En trobar lo primer, s'acumula la lava, engrossant la massa a poc a poc fins i a tant que elevant-se sobre el nivell de la cavitat crateriforme, s'aboca a dins d'ella, l'omplí i vessant per l'altre costat continua baixant muntanya avall, bifurcant-se en dos ramals, l'un dels quals prengué la direcció de Biancavilla i l'altre la d'Aderno; mes havent cessat ja l'erupció per a aquesta part, al cap d'un dia i mig, se detingueren a curta distancia, trobant-se sos últims límits a una altura de 2.000 metres.
Quan cessa l'erupció per aquest costat, 10 gran cràter central de l'Etna continuava vomitant son vapor blanc i lo cràter de l'altre vessant, o siga de Randazzo, prengué nou increment. Una columna de fum negre s'escapava per aquest cràter elevant-se en espiral i pujava majestuosament al cos-
tat de la blanca del cràter central o Mongibello; prest alcançà la regió dels núvols on lo vent siroco la va desviar de sa direcció i prenent la forma de cirro gegantesc s'estengué per l'aire a una distancia indeterminada.
Presenta l'aparato eruptiu del costat de Randazzo: en la part més alta un com que s'ha elevat en forma de muntanya i és lo que escopia amb gran ímpetu torbonades d'arena i cendra i una metralla imponent d'escòries i masses incandescents; rodolaven les pedres muntanya avall, mentre que les matèries més tènues quedaven en suspensió en l'atmosfera, formant una boira espessa i tenebrosa.
A un nivell més inferior se presentaren les boques eruptives, situades entre el Monte Nero i lo Monte Timpa Rossa (dos antics cràters). 
Formen aquestes boques dos grups distints: un superior, en la plataforma que hi ha entre les dues muntanyes citades i un altre inferior, un trosset més avall. La plataforma que correspon al grup superior estava travessada per projeccions de lava que tenien son origen en les boques eruptives, que són en número de 7 i formen un semicercle al voltant d'un centre que representava lo naixement del riu de lava, puix que en aquell punt confluïen los materials que cada boca vessava amb abundància. Aquesta sèrie de rius parcials que s'unien per a formar lo gran riu de lava presentaven la forma d'altres tants triangles escalens de llum blanca que destacava sobre el fons obscur del terreny, i que s'abocaven per un plano inclinat anant-se a ajuntar en un alvèol de parets d'escòries incandescents, però d'un color menys viu que el de la lava que entre elles corria. En lo cim d'aquest plano inclinat s'hi veien les boques eruptives, d'on eixia rebullint la lava amb convulsions contínues, com continu era lo retronar dels ruidos subterranis causats per la lava en pujar a son punt de sortida.
Totes aquestes boques constitueixen un sol grup situat en la plataforma descrita i a una altura d'uns 1.950 metres, i es troba un xic distant d'un altre grup més important situat en la mateixa línia però a un nivell més baix, en una vall anomenada Pla de les Colomes.
Aquest altre grup esta format per un número immens de boques eruptives disposades en línia recta, com la botonadura d'un vestit, i d'elles eixia la lava amb tanta abundància, que l'enèrgica activitat de les boques del primer grup semblava un joc de nois al costat de les d'aquest altre, que era el centre de major activitat de l'erupció.
La lava que ha sortit pel cràter d'aquest vessant de muntanya degué omplir en primer lloc una vall estreta i profunda formada pel contacte de la muralla de lava de l'erupció de 1874 amb l'altra muralla de l'erupció de 1646; quan hagué omplert la vall, seguí son curs per la Sciambra di Luca, cobrí les que porten per nom lo de Cagale dei Germanelli; d'aquí i torçant de direcció va cremar i carbonitzar alguns milers de pins i faigs del bosc de Collebasso; seguint després per los terrenys coneguts per Mandria i Guardiola s'aboca en l'alvèol del torrent Pisciaro i amb una velocitat de quatre o cinc metres per minut en la vall superior, que és molt inclinada, i de 2 metres primer i 1 metre després, en la vall inferior que és molt més plana, seguí torrent avall' com si fos aigua, recorrent les seves tortuositats que formen una doble corba i en la nit del 29 de maig comparegué davant del pont Passo Pisciaro, construït sobre la carretera nacional que posa en comunicació Randazzo amb Castiglione. En tres dies des del 26 de maig al 29, la lava recorregué des de son punt d'origen més de 10 quilometres, arribant a les 8 de la nit d'aquest últim dia a tocar lo punt de Passo Pisciaro. Aquest estava ple d'espectadors que havien acudit dels dos territoris de Randazzo i Castiglione; s'acostava el moment crític i una veu de la força pública, que estava allí per impedir desordres, intima la separació dels castiglionesos per un costat i los de Randazzo per l'altre; los habitants dels dos territoris se veieren precisats a retirar-se davant de la invasió imminent del riu de lava, i commoguts i amb les llàgrimes als ulls, després de darse fortes estretes de mans, s'allunyaren cadascú pel seu costat.
Als pocs moments la lava segava l'ull del pont i aquest, que per aquest motiu queda en cert modo consolidat, resistí per un quant temps l'ímpetu del corrent de lava, mes aquesta s'anava engrossint contínuament i com una muntanya que caminant esclafa un pigmeu, així ella tritura el pont, del qual avui dia no en queda més que el record. Los habitants de Castiglione i Randazzo que jamai no havien pogut avenir-se per a senyalar los confins de sos respectius territoris, puix que els uns volien que fos lo límit un costat de torrent i els altres volien que fos l'altre, ara tenen ben marcades ses fronteres per una elevada barrera de lava.
Havent passat lo pont Passo Pisciaro, seguí avançant la lava i ha arribat fins a un quilòmetre del riu Alcantara; presenta en aquest punt l'amplària de prop d'un quilòmetre, havent-ne recorregut 11 des de son origen.
Tals són los fenòmens que ha presentat l'erupció actual de l'Etna, un dels espectacles més imponents de la naturalesa. Los efectes combinats de la vivíssima llum que dels cràters emanava, dels rius de foc despenyant-se per la muntanya, de les projeccions de les masses incandescents que descrivint enormes paràboles solcaven l'aire de la llum que es reflectia al llarg de la boira de cendra, de les explosions subterrànies succeint-se amb intermitències, eren tan meravellosos que més que realitat se creien enganys dels sentits. En l'apogeu de l'erupció, semblava l'Etna un gegantesc obús que se servia la terra per a travar una tremenda lluita amb lo cel.

CULTURA I SOCIETAT de Valentí Almirall
Josep M. Figueres.
Edicions 62. L'Alzina, maig de 1985

Article 1: L'abolició de l'esclavitud

Article 2: Distancia de Barcelona 
a Madrid

Article 4: Los xiquets de Valls 
i els toros

Sumari