DOCUMENTS

Valentí Almirall, de teòric del nacionalisme a articulista d’èxit               

LOS XIQUETS DE VALLS I ELS TOROS

Los dos espectacles són nacionals, per més que l'un s'hagi estes a tot lo territori espanyol, logrant ademés sortir-ne algunes vegades, i l'altre estigui circumscrit en una petita comarca catalana.
Los dos són corporals i es funden en la força i en l'enginy. Los dos, com tots los exercicis corporals, poden produir desgracies lamentables.
Per això és que quan no fa gaires dies estàvem contemplant les torres que davant de la Casa de la Vila de Vilafranca feien los Xiquets de Valls, vam observar que arnés de quatre els venia instintivament a la imaginació la idea de comparar-les amb les festes de toros.
Al nostre entendre no hi cap de cap manera la comparació. Los atractius únics de les corrides de toros consisteixen en lo perill i en la vista de la sang, no en la destresa ni en la força dels toreros; en les torres i castells dels Xiquets de Valls ni el perill és atractiu ni es veu mai la sang que corri. Fins en cas d'una desgracia no podrien apreciar-se les contorsions de l'agonia com en lo torín.
Per a demostrar l'exactitud de lo que acabem d'assegurar, basta una sola consideració. En les corrides de toros, podria fer-se desaparèixer tot perill i evitar tot derramament de sang, deixant intacte tot lo que és força o enginy. Bastaria embolar les banyes dels toros, com s'usa en certes corrides de novillos.
Per que no es fa? Perquè amb tan senzilla mida es trauria tot l'atractiu a les funcions de toros. Si un dia algun govern manés que sols poden fer-se córrer toros embolats, és ben segur, la supressió de les funcions de toros.
Busqui's, en canvi, lo medi d'evitar tot perill als Xiquets de Valls, i encara que treballessin damunt de xarxes com los gimnastes dels circs, no perdrien ni una petita part de son interès les torres i castells. De fet ja es fa així en les poblacions on treballen, puix la gran massa d'homes que estan sempre al peu de les torres, en cas de caiguda tomen els que anaven dalt i no els deixen arribar aterra. Vegi's com ni el perill ni la vista de la sang són los atractius d'aqueix espectacle.
¿Per que, doncs, en contemplar els Xiquets de Valls acudia a la imaginació de molts comparar l'espectacle amb lo de toros? Perquè molts no tenen idees prou clares sobre els inconvenients de la funció dels circs; perquè els defensors d'aquestos han tingut l'habilitat de confondre les idees, volent fer entrar en I'anatema que la civilització ha tirat contra les funcions de toros, altres espectacles que res no tenen a veure amb lo que volen suposar que és lo nacional per excel·lència.
Anem a tractar de posar-ho en clar, si bé que el lector ja haurà compres la diferencia sols amb lo que havem dit més amunt.
Si el perill hagués de retreure'ns en absolut de tot lo que pot tenir-ne, hauríem de passar la vida tancats a casa, sense gosar ni dar un pas. Perill i perill imminent ofereixen moltes professions, molts oficis que són necessaris per a la vida de la societat; perill, i perill imminent, ofereixen moltes distraccions que generalment s'usen, com per exemple, la caça, lo tiro al blanc, los llargs viatges, etc., S'ha acudit jamai a ningú lo proscriure aqueixos oficis o distraccions per lo perill que porten? De cap manera. Los pobles més civilitzats són los que més los usen.
Per lo mateix motiu, los pobles més avançats tenen espectacles gimnàstics, plens de perill i exposats a contingències. Però que fan aqueixos pobles avançats? Procuren fer desaparèixer aquells perills per medi de precaucions que cap mèrit treuen a l'espectacle. Un treball, per exemple, executat a gran altura suposa en lo que el fa fortalesa de cap i seguretat d'execució, dues coses que són un atractiu per als espectadors, i ningú no se'n priva. Lo que es fa és evitar lo perill per medi de xarxes i filats convenientment col·locats. I no sols los pobles avançats no es priven de tals espectacles, sinó que els fomenten i generalitzen. En les grans festes que acaba de celebrar la Bèlgica, ha format part del programa, i ha sigut de les més interessants, un concurs de gimnastes nacionals i estrangers. En ell centenars i milers de joves han lluït la seva robustes o el seu enginy enmig dels entusiastes aplaudiments de milers d'espectadors. Algú podria rompre's lo con, és veritat; però no per això deu proscriure's la gimnàstica, com no es proscriuen los carrils encara que de tant en tant ocorrin espantoses catàstrofes.
I, per que això? Perquè los pobles avançats saben que sols una generació robusta és apta per a totes les funcions del ser humà, i que sols un poble viril és capaç de fer grans coses. Los pobles efeminats perden al poc temps tota iniciativa, i si de moment queden encallats, acaben per retrogradar fins a l'abjecció més completa.
Sentat tot això de la manera concisa que permet un article de periòdic, natural és que aplaudim los exercicis d'enginy i de força als quals s'entreguen los Xiquets de Valls. Les torres i castells són vertaderament dignes d'un poble que, com lo català, conserva encara virilitat i energia.
Lo que fa antipàtics los Xiquets de Valls a molts, no és pas precisament sos exercicis de força i destresa, és la manera de presentar-los. Allí hi falta, permeti-se'ns que ho diguem, la ma de l'art. Si los Xiquets de Valls se presentessin nets i ben vestits amb lo trajo propi de les nostres comarques; si en sos ademans i tracte demostressin que formen part d'un poble il·lustrat, darien un espectacle que ens envejarien tots los que el vegessin, puix fóra realment envejable veure que certes comarques de Catalunya produeixen encara gent torta i lleugera en prou número, per a fer aquells castells en que entren més de cent persones. Avui demostren a un temps virilitat i rudesa; llavors demostrarien virilitat tan sols.
Vegi's, doncs, com no cap comparació entre l'espectacle moro dels toros, els atractius del qual són sols la vista de la sang i el perill de l'home i l'espectacle que la gent de Valls va copiar dels antics venecians els atractius del qual són sols l'enginy i la força, o sigui la virilitat dels que el presenten.

 

CULTURA I SOCIETAT de Valentí Almirall, 
Josep M. Figueres.
Edicions 62. L'Alzina, maig de 1985

Article 1: L'abolició de l'esclavitud

Article 2: Distancia de Barcelona 
a Madrid

Article 3: L'Erupció del'Etna

Sumari