CRÒNICA

III Trobada de professors de la Campanya Història de Catalunya de l’ACCAT

El passat 17 de setembre de 2006, en un dia plujós de tardor, una setantena de persones, entre professors i convidats, assistiren a la sala de conferències del Museu d’Història de Catalunya, a la tercera trobada de professors.

Cap a dos quarts de deu del matí, després de l’acreditació i de l’obsequi d’un lot de llibres, entre els quals hi havia els que després es presentarien, junt amb els dossiers didàctis que després es comentaren a la sessió de treball, s’inicià l’acte.

La sessió de treball començà puntualment a les deu del matí, malgrat que encara anaren arribant alguns reressagats. El primer a encetar els parlaments fou el professor d’Història del Periodisme de la UAB i director de la Campanya d’Història de l’ACCAT, Josep M. Figueres. En la seva intervenció es queixà del baix nivell de coneixement de la història que tenen els estudiants que arriben a la Universitat. Considerà la història com a coneixement de la realitat, i un fet de ciutadania, mantenir la memòria per tal que la col·lectivitat no perdi les seves arrels. Parlà del silenciament de la memòria crítica durant la transició i la democràcia, de la necessitat de descórrer la cortina sobre la història amagada, per tal de conèixer el passat i entendre el present.

Els professors Elena Vergara i Jordi Ferreras presentaren el manual Conèixer Catalunya (Curs introductori per a nouvinguts). El curs ha estat pensat per a facilitar el coneixement de la història i la cultura catalanes a persones immigrades. El curs consta de vuit sessions i una visita pedagògica. Atès que no hi havia cap mena de material al mercat per a l’ensenyament a nouvinguts, es decidí d’elaborar aquest curs, pensat com a eina de referència per a l’alumne. En el manual hi ha elements sobre geografia, societat, institucions, art, cultura popular i història. L’ACCAT creu en la importància d’acotar la realitat catalana per als nouvinguts.

Els professors Agustí Barrera i Ferran Aisa feren la presentació d’unes fitxes pedagògiques en forma de transparències amb el títol: Sobre els punts d’importància cabdal que cal tractar en l’explicació de la història de Catalunya. En la presentació es diu: “Ens sembla que cal destacar i estudiar eles elements específics de la nostra història, que ens diferencia en algun aspecte concret de les altres realitats nacionals. Cal incidir en els aspectes que han estat amagats, manipulats, oblidats, interessadament silenciats pels vencedors o els seus deixebles, quan escrigueren o explicaren la història d’una manera distorsionada. Amb l’estudi de la història de Catalunya volem apropar, cercar i entendre les arrels de la nació en el conjunt de la seva àrea lingüística, és a dir, els Països Catalans, per damunt de consideracions administratives i atenent a criteris històrics. Sembla un fet paradoxal que a Catalunya la nostra història no sigui una matèria d’ensenyament obligatori a l’ESO ni al Batxillerat, com ho són la tecnologia o les matemàtiques. Sense una voluntat política clara i una normativa d’obligat compliment, difícilment podrem avançar en el procés de normalització del coneixement de la nostra història nacional per voluntarisme i l’esforç que hi posem. Els ensenyaments de la història ens permetran de trobar alternatives i d’avançar cap a un model de societat més lliure nacionalment i socialment”.

El professor de Política Econòmica de la UB Francesc Roca ens presentà la seva Cronologia de la Història de Catalunya. El professor va fer un discurs breu, però, amb unes consideracions interdisciplinars entre antropologia, gastronomia, cultura popular, interconnectant distints àmbits cultural, com sempre la sea exposició fou imaginativa i suggerent.

El catedràtic d’Història Moderna de la UB¸ Josep Maria Torras i Ribé presentà el llibre del qual és autor Felip V contra Catalunya. El treball de 406 pàgines és publicat per Rafael Dalmau, Editor (2005). Una àmplia bibliografia permet d’ampliar l’àmbit d’estudi i l’índex onomàstic facilita la consulta del text. En el llibre, es fa un estudi sobre les operacions polítiques i militars ordenades per Felip V, per tal de derrotar i sotmetre Catalunya. La documentació utilitzada han estat dietaris, cròniques, memòries, i fons institucionals, alhora que les col·leccions dels grans arxius estatals (Archivo Histórico Nacional, Archivo General de Simancas). Amb el Decret de Nova Planta del 16 de gener del 1716, se sistematitza el procés de desnacionalització de Catalunya, d’extermini de la dissidència de devastació econòmica i subjugació política i institucional. Es procedeix a la militarització del territori català, a la destrucció dels seus símbols i a l’eliminació de la memòria col·lectiva. L’execució del general Josep Moragues és un exemple del tracte que les tropes de Felip V donaren a Catalunya.

El catedràtic d’Història Moderna de la UAB, Antoni Simon i Tarrés presenta el seu llibre Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol. El llibre de 554 pàgines és editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2005). Un ampli annex de fonts i bibliografia, junt amb un índex onomàstic faciliten la lectura. El llibre tracta de l’existència d’una formació històrica catalana, diferenciada i de difícil encaix en el si de l’estat espanyol sorgit de la derogació del franquisme –l’anomenat “estat de les autonomies”- com d’una qüestió cabdal del present i del futur polític català i espanyol. L’objectiu d’aquesta obra és l’anàlisi de les interrelacions existents entre la formació de les primigènies estructures estatals i el desenvolupament de les identitats nacionals que hi van alligades, això en el perídoe dels cent cinquanta anys, que van des de la meitat del segle XVI fins a la fi de la Guerra de Successió espanyola. És a dir, l’etapa que marca la transició d’una monarquia hispana agregativa i institucionalment plural, a un altre que consolida un espai central –Espanya- molt més unificat i fonamentat en unes formes de govern de la Corona de Castella, determinades pel seu caràcter absolutista.

Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB presentà el llibre Història de Catalunya del qual és director i redactor de la darrera i quarta part. El llibre, de 886 pàgines en la seva segona edició (2005), és editat per L’Esfera dels llibres. Seguint la divisió clàssica està format per quatre apartats: Prehistòria i antiguitat, Catalunya medieval, Catalunya moderna i Catalunya contemporània. Pensem que el text és una síntesi de la Catalunya dels primers pobladors fins a les eleccions catalanes de novembre de 2003. Sobre la base prèvia de la romanització i la cristianització, la Catalunya actual és filla de la primera ocupació carolíngia, de les conquestes de Ramon Berenguer IV al segle XII, de la institucionalització política i de l’expansió mediterrània iniciades en temps de Jaume I, de la cultura burgesa i del pactisme de la baixa edat mitjana, de la resistència a un model d’estat absolutista, de la industrialització començada al segle XIX, de la Renaixença literària, del catalanisme polític i de la integració i promoció, encara per completar, de la immigració del segle XX. Es tracta d’una història de Catalunya i dels catalans, en el sentit que estudia tant allò que constitueix la identitat de la nació, com allò que ha dividit i enfrontat els catalans al llarg dels segles, és dons, una història nacional i social, compromesa amb el futur de Catalunya, però exempta d’essencialisme.

Van cloure l’acte amb unes breus discursos, que encoratjaven a seguir en la tasca iniciada, els senyors Espar Tico , secretari general de l’ACCAT, i Joan Amorós.

Pensem que aquestes Terceres Jornades foren un encert perquè reforçaren la cohesió entre els col·laboradors de l’ACCAT, alhora que permeteren un fructífer bescanvi d’opinions i d’informació entre el professorat. Ben segur que aquestes Terceres Jornades no haurien estat possible ssense l’entusiasme vital i la capacitat de treball del professor Josep Maria Figueres i la col·laboració fidel i eficaç de la Sígrid i l’Eulàlia.

Agustí Barrera, professor de l’ACCAT.

 

Sumari