NOTÍCIES

Documentals i sèries per estudiar la història de Catalunya
            

JOAQUIM ROMAGUERA I RAMIÓ
Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema (AEHC)


Aquest treball de documentació fílmica aporta referències d’obres majoritàriament només de llarga durada i també de sèries cinematogràfiques que poden ajudar a estudiar la història de Catalunya. En una bona mesura és un complement al treball encarregat per l'ACCAT Films sobre la història de Catalunya, que vaig publicar a Perspectiva Escolar, número 246, juny de 2000, p. 62-72, perquè allí faig més èmfasi en els títols de ficció i aquí em centro en el gènere documental.

Hem anotat igualment algunes produccions televisives. No cal dir que el mitjà televisiu, en particular Televisió de Catalunya (TVC), ha produït al llarg de la seua història una ingent quantitat d’obres que podrien ser útils als nostres propòsits, però lamentablement no són gaires les que s’han comercialitzat i encara això s’ha fet als últims anys; amb tot, ens consta que, si els drets els pertanyen, fan còpies previ pagament per a ús particular o didàctic.

Com és obvi, a través de viodeoteques dels centres de recursos (per exemple, el Centre de Documentació Juvenil de la Secretaria General de la Joventut, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana o el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones), de les bases de dades útils a l’ensenyament i del registre dels materials d’interès pedagògic que emeten les televisions, hom pot acabar bastint un arxiu audiovisual útil a l’aula. I no cal dir que, en cinemateques com la de la Filmoteca de la Generalitat a Barcelona, la del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge a l’Arxiu Municipal de Girona o el fons de la Federació Catalana de Cineclubs, es troben dipositats una munió de títols de tota mena i durada, que podrien enriquir considerablement el fons historiogràfic objecte del nostre inventari.

Hem cregut convenient anotar-hi unes quantes obres sobre Espanya que indirectament o directa afecten el Principat; n’hi també d’altres que poden incitar al debat sobre temes específics.          

(Els títols normalment estan ordenats segons l’any de producció.)

 

ART

El temps del romànic. Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill. 3 × 14 min.

L’època del gòtic català. Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill. 5 × 15 min.

Filmoteca d’art català, de Josep Humbert Oyamburu. Humberfilm, 1976-1988. 22 × 18 min.

El barroc a Catalunya, d’Agustí Espriu. Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill, 1984-1985. 15 × 7 min.

Artesania de creació a Catalunya, de Josep Humbert Oyamburu. Humberfilm, 1986. 6 × 14 min: Ceràmica, Tapissos, Esmalt i vidre, Gravats, Artesans tradicionals, Oficis a rescabalar.

Rutes del romànic, de Josep Humbert Oyamburu. Humberfilm, 1999-2003. 11 × 30 min: Les esglésies romàniques a través de la vall de Boí, L’església i el claustre del monestir de Santa Maria de l’Estany, Un racó irrepetible: Viu de Llevata, Irgo, Iran a l’Alta Ribagorça, L’ermita de Sant Salvador d’Irgo, El monestir de Sant Benet de Bages, La catedral de la Seu d’Urgell.

 

CINEMA

El naixement del cinema: 1895-1905, de Josep Oller. Fundació Videoteca dels Països Catalans, 1995. 35 min. Amb guió i presentació de Miquel Porter.

El món dels pioners: 1906-1913, de Josep Oller. Fundació Videoteca dels Països Catalans, 1999. 30 min. Amb intervencions de Miquel Porter, Joan Francesc de Lasa i Manuel Huerga

Chomón, de Maria Dolors Genovès i Antoni Matas, 2000-2001. 58 min. Una producció de TVC que segueix les passes d’aquest gran creador i innovador i també les del cinema dels primers temps, amb aportacions de tècnics, estudiosos i historiadors.

Cinematógrafo 1900 (Homenaje a Segundo de Chomón), de Joan Gabriel Tharrats, 1979. 98 min. La vida i l’obra d’aquest pioner de la cinematografia espanyola, que desenvolupà una bona part de la seua trajectòria a Barcelona durant la primera dècada del segle xx.

Films primitius del cinema català del fons patrimonial de la Filmoteca: 1897-1928. Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, 1995. 64 min. Recull prou representatiu i equilibrat quant a gèneres i estils de directors pioners, com Fructuós Gelabert (4 títols), Segundo de Chomón (2), Ramon i Ricard de Baños (2), Albert Marro (2), Cabot Films (2) o Josep Gaspar (1).

L’època daurada del cinema mut: 1914-1919, de Josep Oller. Fundació Videoteca dels Països Catalans, 2004. 30 min. Amb intervencions de Miquel Porter, Joan Francesc de Lasa i Iolanda Ribas.

El cinema dels anys 20: 1920-1929, de Josep Oller . Fundació Videoteca dels Països Catalans, 2004. 38 min. Amb intervencions de Miquel Porter, Caterina Aguiló, Josep Antoni Pérez de Mendiola i Joan Francesc de Lasa.

Orphea. El miratge d’una indústria, de Xavier Juncosa, 2001-2002. 90 min. Documental que ressegueix la història del primer estudi de rodatge de cinema sonor que es muntà a Espanya, concretament a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, i que desaparegué el 1962 per un incendi mai no aclarit.

El encargo del cazador, de Joaquim Jordà, 1990. 100 min. Una producció de l’Institut del Cinema Català per a RTVE, que retrata la figura del cineasta Jacinto Esteva, impulsor de l’Escola de Barcelona juntament amb el mateix Jordà; per això en bona part de la cinta es parla del que va representar aquest moviment de renovació i provocació cinematogràfica a Catalunya.

Crònica d’una mirada. Història del cinema independent. 1960-1975, de Manuel Barrios, 2003-2004. 6 × 55 min. Una perspectiva insòlita dels anys seixanta i setanta a Catalunya i Espanya a través dels films no comercials de cineastes antifranquistes o que capitanejaren el moviment del cinema alternatiu o marginal que plantava cara al sistema. Una producció de TVC, assessorada per Joaquim Romaguera i Llorenç Soler, difosa por Món Diplomàtic, SL.
 

ESPORTS

Barça. 75 años de historia, de Jordi Feliu, 1971-1974. 106 min. Repàs ben documentat i força contextualitzat dels primers anys d’història del Futbol Club Barcelona, des del fundador Joan Gamper fins a la lliga de la temporada 1973-1974.

Ama Dablam. La muntanya sagrada dels xerpes, de Jordi Pons, 1981. 60 min.

Expedició catalana a l’Everest. Aresta W. Primer intent català al Sostre del Món, de Jordi Pons, 1982. 75 min.

Expedició catalana a l’Everest. Vessant Tibet, d’Òscar Cadiach i Joan Massons, 1983. 70 min.

Dreams of Barcelona, de Xavier Juncosa, 1992. 57 min. Vídeo oficial dels Jocs Olímpics de la Ciutat Comtal realitzat amb tècnica d’alta definició.

Marathon, de Carlos Saura, 1992-1993. 122 min. Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

Història del F. C. Barcelona 1899-1997,de Santiago Gargallo i Jordi Lladó, 1996-1997. 14 × 26 min. Producció de RTVE que segueix cronològicament la vida, les peripècies i els èxits del club català, el qual ultrapassa l’esport per erigir-se en una institució de primer rang en la història social de Catalunya.

Johan Cruyff, en un momento dado, de Ramón Gieling, 2003-2004. 90 min. Documental sobre el famós futbolista del F. C. Barcelona, un retrat que transcendeix i va més enllà de la persona i el futbol.

 

FRANQUISME i TRANSICIÓ

Veinte años de paz, de José López Clemente, 1959. 68 min. Producció de No-Do que il·lustra des d’una concepció franquista els mèrits del règim, els quals conduïren a imposar una celebració de l’esdeveniment 20 Años de Pazarreu de l’Estat espanyol.

Otros tiempos (Medio siglo de vida española: 1908-1958), de Carlos Fernández Cuenca, 1959. 96 min. Muntatge d’esdeveniments positius viscuts per la societat espanyola, fent-ne una tria parcial que justifica el triomf i l’hegemonia franquista.

El sopar, de Pere Portabella, 1973-1974. 60 min. Cinc expresos polítics catalans es reuneixen en llibertat i, mentre sopen, expliquen llurs circumstàncies, vivències, anhels, frustracions: Lola Ferreira, Antoni Marin, Jordi Cunill, Narcís Julian i Àngel Abad.

Un libro es un arma, de Josep Miquel Martí Rom i Josep Maria Robusté, 1975. 33 min. Reportatge de la Cooperativa de Cinema Alternatiu sobre l’onada d’atemptats franquistes que Barcelona patí contra llibreries, distribuïdores de llibres, cinemes i entitats diverses, amb testimonis d’algunes de les víctimes.

Arriba España, de José María Berzosa, 1975-1976. 120 min. Muntatge contrari al règim sobre la vida espanyola del 1939 al 1975, amb guió d’André Camp i Ramón Chao, de producció francesa, amb entrevistes a personalitats polítiques, sindicals i intel·lectuals, i amb imatges d’arxiu i músiques adients.

Informe General o Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública, de Pere Portabella, 1975-1977. 170 o 240 min. Reportatge que abraça el període que va des de la mort del cabdill fins a les primeres eleccions democràtiques, amb les veus de Felipe González, Joaquín Ruiz-Jiménez, Santiago Carrillo, Jordi Pujol, Joan Reventós, Ramón Tamames, Enrique Tierno Galván o Antoni de Senillosa.

España debe saber, d’Eduardo Manzanos, 1976. 95 min. La vida espanyola des de la Guerra Incivil fins a la defunció del dictador Franco, amb aportacions de Manuel Azaña, José María Gil-Robles, Indalecio Prieto, José Antonio Girón, Felipe González, José Rosales, el comandant Valdés, ManuelIgnacio Hedilla, Julián Besteiro, Joan de Borbó, el mateix Franco, Joan Vilà-Reyes, José María de Areilza o Gonzalo Fernández de la Mora.

Noticiari CCA. Una producció de la Cooperativa de Cinema Alternatiu, 1977. Aquest col·lectiu només aconseguí realitzar els documents següents: La Marxa de la Llibertat, La dona i El Born (3 × 7 min).

La torna, de Francesc Bellmunt (direcció tècnica), Albert Boadella (direcció artística) i el Col·lectiu de Cinema de l’Assemblea per la Llibertat d’Expressió, 1977-1978. 105 min. Filmació de la representació teatral de la peça original d’Els Joglars, que tracta el periple vital del delinqüent comú alemany Heinz Ches, executat a Tarragona el 2 de març de 1974, el mateix dia en què també ho fou Salvador Puig Antich a Barcelona. Sobre el primer cas, vegeu el documental d’investigació de llarga durada.

La mort de ningú (L’enigma Heinz Ches), de Joan Dolç, 2004. I sobre el segon, la ficció de llarga durada Salvador, de Manuel Huerga, 2005, centrada en els fets polítics tal com van succeir.

Noticiari de Barcelona. Producció de l’Institut del Cinema Català. 1977-1980, 61 × 12 min.

De la República al trono. 50 años de la historia viva de España a través de la figura del Rey, de Fernando González-Doria, 1979. 90 min. Documental sobre la monarquia espanyola des del 1930, amb la presència de Joan de Borbó, Enrique Tierno Galván, Manuel Fraga Iribarne, Joaquín Ruiz-Jiménez, Joaquín Satrústegui, Camilo José Cela o Pilar Urbano.

Después de..., de Cecilia i Juan José Bartolomé Pina, 1979-1981. 279 min. Consta de dues parts: No se os puede dejar solos i Atado y bien atado. Què pensa la gent del carrer després del 20 N del 1975 i el 23 F del 1981?

El proceso de Burgos, d’Imanol K. Uribe, 1979. 135 min. Documental que informa sobre el tristament famós procés de Burgos (del 3 al 9 de desembre de 1970), amb entrevistes als setze acusats, testimonis i advocats, i el Consell de Guerra corresponent al qual foren sotmesos.

No-Do: una historia próxima. España en blanco y negro, de Carlos Amman, 1995. 90 min. Producció de RTVE que recopila i sintetitza els més de cinquanta anys d’història de l’empresa estatal Noticiarios y Documentales.

La transición española, d’Elías Andrés i Victoria Prego, 1993-1997. 13 × 53 min. Producció de RTVE dividida de la manera següent: L’assassinat de Carrero Blanco, L’esperit del 12 de febrer, Influència de la Revolució dels Clavells, La derrota de l’aperturisme, Arribada clandestina de Felipe, La mort de Franco, Joan Carles I, rei d’Espanya, El primer Govern de la Monarquia, La dimissió d’Arias Navarro, Adolfo Suárez, president del Govern, Últim ple de les Corts franquistes, Referèndum per a la Reforma, Les primeres Corts democràtiques. Amb tot, una visió massa oficial del procés d’aquest període.

Els nens perduts del franquisme, de Montse Armengou i Ricard Belis, 1999-2000. 2 × 30 min. Dones embarassades i infants pateixen de valent la repressió dels primers anys del franquisme en ser tancats en presons; més endavant, els vailets, separats de la família, són ingressats en col·legis religiosos o en hospicis de l’Auxili Social. Una producció de TVC, comercialitzada per Enciclopèdia Catalana.

No-Do: El tiempo y la memoria, de Rafael Rodríguez Tranche i Vicent Sánchez Biosca, 2000-2001. 120 min. Una nova aproximació, encara més aprofundida, a la història del noticiari fraquista No-Do i els seus continguts.

Els maquis. La guerra silenciada. Una producció de TVC en dues parts, 2001. 52 i 75 min.

La Casita Blanca. La ciutat oculta, de Carles Balagué, 2001-2002. 82 min. Documental que repassa un període històric de la ciutat de Barcelona des de diversos fronts, com ara la lluita clandestina i armada contra la Dictadura, una acció que té lloc al local de meuques conegut com La Casita Blanca. Les moltes intervencions col·laboren, així, a presentar la història oficial i oculta de la ciutat durant la postguerra.

Dies de transició, Enciclopèdia Catalana, 2004-2005. 14 × 30 min. Sèrie documental de TVC sobre els anys de la transició política a Catalunya, des del tardofranquisme fins a la recuperació de la democràcia.

 

GEOGRAFIA, ECOLOGIA

Espais naturals, Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill. (4 × 21 min).
Geografia de Catalunya, Serveis de Cultura Popular, Fundació Jaume Bofill. 12 × 14 min.

Sempre és demà, de Pep Callís, 1982-1985. 108 min. Producció de TVC en quatre parts: El foc, La terra, L’aigua i L’aire.

Costa Brava: paisatges del passat (1925-1977), de Carles Bosch i Manuel Huerga, 1990. 40 min. Producció de TVC que, a través del muntatge de materials d’època, mostra l’evolució i alhora la involució d’aquest llarg territori que comença quan s’acaba el Maresme i que s’acaba quan comença França.

La costa catalana des del 1930 al 1950, de Pere Secorún i Joan Torrents, 1994. 50 min. Producció del programa Thalassa de TVC, que posa de manifest la transformació que ja en aquells anys gaudia i alhora patia tota la franja costanera catalana.

Els límits de la Costa Brava, d’Antoni Martí-Gich i Joan Martí-Valls, producció de Video Play Serveis, 2003. 55 min. Reflexió, seriosa i contundent, sobre cap on ha d’anar en el futur aquest vast territori, tan cobejat però alhora tan maltractat, amb intervencions irrefutables d’experts.

 

GUERRA INCIVIL ESPANYOLA

Madrid 1936 o España leal en armas, de Luis Buñuel, Carles Esplà i Jean-Pierre Le Chanois, 1936-1937. 40 min. Producció de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura per a la productora comunista Film Popular, confegida a base de noticiaris d’actualitat i reportatges, i pensada per al mercat internacional amb l’objectiu de manifestar la legitimitat de la República.

Hacia la Nueva España, de Fernando Delgado i Eduardo García Maroto, 1936-1938. 75 min. Producció de Cifesa feta amb la col·laboració de l’Estat Major Central, que s’estrenà quan Madrid ja no oferia cap resistència i el nord havia caigut.

España heroica. Estampas de la Guerra Civil, de Joaquín Reig Gosálbez, 1936-1938. 81 min. Ben al contrari de l’esmentat España leal en armas, es tracta d’un film de material de propaganda del bàndol franquista cap a l’exterior.

Un poble en armes, del SIE Film / CNT, 1936-1939. 70 min. La Guerra Incivil vista des del punt de vista anarcosindicalista, amb un discurs òbviament crític i una tirallonga d’imatges d’una gran vàlua documental.

El camino de la paz, de Rafael García Garzón, 1959. 64 min. Una producció del No-Do sobre la guerra fratricida que abraça el període 1936-1939 i de la qual fa una lectura esbiaixada, vista només des del punt de vista dels vencedors.

Morir en España, de Mariano Ozores, 1964-1965. 85 min. Una visió franquista de la Guerra Incivil. Coescrita per Carlos Fernández Cuenca, José María Sánchez Silva y Rafael García Serrano, volia ser alhora una rèplica oficial al film francès Morir en Madrid (Mourir à Madrid), de Frédéric Rossif, 1963, clarament republicà.

Sobrevivir en Mauthausen, de Llorenç Soler, 1975. 37 min. Reportatge fet al lloc de l’extermini nazi amb la presència i les vivències de supervivents catalans de l’Holocaust.

Alborada, de Joan Mallarach i Lluís Garay, 1976. 42 min. Documental ben crític des de plantejaments històrics d’esquerra, que arrenca dels esdeveniments polítics i la situació social abans del 18 de juliol de 1936, continua amb la guerra i l’exili, la postguerra, l’emigració interior i cap a l’estranger fins al moment de la producció del film.

Entre la esperanza y el fraude (España 1931-1939), de la Cooperativa de Cinema Alternatiu (Bartomeu Vilà, Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi), 1976-1977. 78 min.

També existeix, en forma seriada: La Segona República i la Guerra Civil Espanyola. Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill, 1985. 6 × 12 min: La caiguda de la Monarquia, El govern d’Azaña, La Revolució d’Octubre, El Front Popular, Franco, L’ajuda internacional, La Falange, La caiguda de Largo Caballero, El Govern de Negrín, El primer Govern franquista, Final de la guerra.

¿Por qué perdimos la guerra?, de Diego Abad de Santillán (fill) i José Luis Gallardo, 1977. 98 min. Presideix el discurs ideològic el punt de vista anarquista. Són alguns dels testimonis Josep Tarradellas, Diego Abad de Santillán (pare), García Prades, Manuel de Irujo, Fray Bonifacio Ataum, Julián Gorkin, Iñaki de Azpiazu o Sánchez Albornoz.

La vieja memoria, de Jaime Camino, 1977, 161 min. Documental estructurat a base d’entrevistes, algunes muntades de manera que es contraposen els arguments. Inclou la proclamació de la República; la revolta a Barcelona; els esdeveniments de maig del 1937; l’arribada de les Brigades Internacionals i la derrota republicana.

Guerrilleros, de la Cooperativa de Cinema Alternatiu (Bartomeu Vilà i Mercè Conesa), 1977-1978. 88 min. La lluita armada urbana i rural contra el règim franquista explicada a través d’una colla de maquisards i estudiosos.

Cartells d’un poble en guerra, d’Ernest Blasi i Gustau Hernández, 1979. 30 min. S’hi recullen diversos temes: els cartellistes, els nacionals, les milícies, les fàbriques, el camp, la sanitat, els bombardejos, el treball a la rereguarda, la cinquena columna, la solidaritat, la cultura, la intervenció estrangera, el conflicte de poder, la unitat, l’exèrcit popular.

Operació Nikolai. El segrest i assassinat d’Andreu Nin, de Maria Dolors Genovès i Ricard Belis, 1992. 60 min. Producció de TVC comercialitzada per Enciclopèdia Catalana.

Sumaríssim 477, de Maria Dolors Genovès i Ricard Belis, 1994. 66 min. Producció de TVC sobre el procés, el judici i l’assassinat del líder català Manuel Carrasco i Formiguera.

El mirall sobre l’altra riba, de Piere-François Limbosch i Ricard Vinós, 1996. 50 min. L’exili dels republicans que van marxar a Mèxic, a través de testimonis i la col·lecció de fotografies que captà Vinós, fill d’exiliats.

Homenatge a les Brigades Internacionals, de Mercè López Grijuela i Xenxo R. Sastre, Fundació Josep Comaposada, 1996-1998. 47 min. Reportatge dels actes que tingueren lloc a Espanya amb motiu del LX aniversari de l’arribada dels voluntaris brigadistes en defensa de la República, els quals visitaren llocs que havien estat fronts de guerra, a més de rebre homenatges i la nacionalitat espanyola.

El llarg camí, de Joan Salvat, 1997. 60 min. Producció de TVC sobre tres generacions de quatre famílies que van haver de fugir de la repressió cap a l’exili francès o mexicà.

Obiettivo: Barcellona, de Xavier Juncosa, 1998. 53 min. Els bombardejos dels italians sobre diversos punts de la Ciutat Comtal: investigació historiogràfica de primera magnitud, amb testimonis contundents i imatges d’arxiu impressionants.

La ciutat foradada, de Pilar Frutos i Judit Pujadó, 1998. 50 min. Els refugis antiaeris als barris de Barcelona: construcció, proliferació (fins a un miler!), experiències, testimonis.

Extranjeros de sí mismos, de José Luis López Linares i Javier Rioyo, 2000. 86 min. El títol al·ludeix al joves que volgueren, de bon grat o a la força, convençuts o enganyats, fer la guerra, tot abandonant la seua terra, la família, els estudis, la feina; joves amb ideologies diferents i pertanyents a classes socials diverses, però tots convençuts que podrien canviar el món.

Barcelona 1939, de Cristina Fernández, 2000-2001. 61 min. Una producció de Barcelona Televisió que mostra com vivien i sentien no tan sols les víctimes de la Guerra Incivil, sinó la gent normal en el moment de l’arribada de les tropes franquistes.

Veus ofegades. Cartes d’un exili a França. Producció de TVC, 2001. 52 min.

Els nens de Rússia, de Jaime Camino, 2001. 93 min. Durant la maltempsada, més de 3.000 nens espanyols foren acollits per la Unió Soviètica. Documental sobre el particular, amb supervivents i altres testimonis.

La guerra quotidiana, de Daniel i Jaume Serra, 2001. 71 min. Documental sobre els esdeveniments succeïts a Barcelona entre l’adveniment de la Segona República i l’inici de la guerra fratricida, amb les veus de 22 dones de tota condició social.

Les fosses del silenci, de Montse Armengou i Ricard Belis, 2002-2003. 2 × 30 min. La repressió franquista la patí la població durant la Guerra Incivil, amb la desaparició de més de 30.000 persones arreu l’Estat. Producció de TVC comercialitzada per Enciclopèdia Catalana.

POUM: una vida per la utopia, de Joan Salvat, 2004-2005. 30 min. Producció de TVC sobre el partit creat per Andreu Nin i Joaquim Maurín el 1935; és a dir, un acostament setanta anys després de l’inici d’aquella utopia.

 

HISTÒRIA

Imatges i fets dels catalans, de Jordi Feliu, Manel Esteban, Carles Jover, Eugeni Anglada, Josep Maria Forn i Llorenç Soler. Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill. S’hi recullen els temes següents: Orígens d’un poble. Naixement de Catalunya, Corpus de Sang. La revolta dels segadors, L’aventura de les Amèriques, El camí de la desfeta, Del mall a la màquina, Anys decisius del sindicalisme a Catalunya, Orígens del catalanisme polític, La Mancomunitat de Catalunya. 1978-1979. 8 × 12 min.

Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya, de Jordi Feliu, 1981-1982. 100 min. També existeix en forma seriada i resumida pels Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill. És la història d’una institució que ja té més de 600 anys!

Notícia de Catalunya, una producció de l’Institut del Cinema Català, 1981-1988. 22 × 12 min.

Crònica catalana, de Josep Humbert Oyamburu. Humberfilm. 1987-1995. 32 núm.

L’or de Moscou, de Maria Dolors Genovès i Ricard Belis, una producció de TVC. 1993-1994. 65 min.

Aquest temps, aquest país 1975-1995. Una producció de Mercuri, SGP, per a TVC, 1994-1995. 5 × 30 min; N’hi ha una versió reduïda de 30 min en vídeo. Passeig retrospectiu pels esdeveniments que marcaren els darrers vint anys la vida dels ciutadans de Catalunya.

Història de Catalunya: Producció del rotatiu La Vanguardia, 1997-1998. Un viatge molt ben apamat per la història del país des de la prehistòria fins al final del segle xx, en 14 CD-ROM de llarga durada.

Història de Catalunya, de Jordi Vall i Escriu, 1999-2000. 5 parts = més de 5 hores. Des de l’inici fins al final de la Dictadura.

Te’n recordes? Crònica sentimental. Producció de Mercuri, SGP, per a TVC, 1994-1995. 13 × 25 min.

L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat?, de David Grau, 2002-2003. 75 min. Intent de qüestionar algunes pàgines de la història de Catalunya fins ara considerades irrefutables; últims estudis i recerques d’historiadors lliures avalen la conspiració consentida.

El 23 F des de dins, una producció de TVC comercialitzada en vídeo per Enciclopèdia Catalana. 2003. Apropament a les persones que la nit del 23-24 de febrer de 1981 van ser, durant unes quantes hores, protagonistes de la història d’Espanya.

Històries de Catalunya, de Joan Gallifa i Antoni Tortajada, sota la direcció històrica de Borja de Riquer, 2003-2004. 13 × 30 min. Sèrie de divulgació de TVC publicada per Edicions 62: El poder, La família, Migracions, La llengua, El mar, Ciutats, Les religions, Els artistes, Violència, La salut, Els diners, La dona, El pas del temps.

 

MÚSICA

Canciones para después de una guerra, de Basilio Martín Patino, 1970-1971. 115 min. El període més dur del franquisme (1939-1953): imatges de la vida quotidiana, especialment extretes de No-Do, amanides i animades per un enfilall d’himnes i cançons populars de l’època

El món de Pau Casals (Cent anys d’història de Catalunya), de Joan Baptista Bellsolell, 1971-1973. 90 min. Ambiciós fresc sobre la vida i l’obra d’aquest català universal, seguint el fil dels esdeveniments que s’anaven succeint a Catalunya.

Canet-Rock, de Francesc Bellmunt. 80 min. Les 12 Hores de Canet de Mar, a l’estiu del 1975, 12 hores de música i follia: cantautors, cançó dels Països Catalans, rock i pop.

La Nova Cançó, de Francesc Bellmunt, 1975-1976. 85 min. Àngel Casas entrevista una bona colla de personalitats i membres de la cançó catalana del Principat, País Valencià, illes Balears, Andorra i Rosselló.

Homenatge a Pau Casals (XXV Aniversari de la seva mort). Producció de TVC, 1998. 58 min.

La nit dels dinosaures. Un concert inoblidable (30 anys després... torna el Grup de Folk), d’Antoni Martí-Gich, 1998. 60 min. Reportatge de la vetllada memorable celebrada l’11 de juliol de 1998 a Sant Esteve de Palautordera.

Raimon. 30 anys de Al vent, 1999. 120 min. Concert de commemoració enregistrat al Palau Sant Jordi de Barcelona el 23 d’abril de 1993 per TVC.

Serrat. El concert històric al Palau de Sant Jordi (34 cançons) i la banda sonora de D’un temps, d’un país, 1999. 120 min.

Pau Casals, una batuta per la pau, de Mateu Prats i Mercè Llimona. 2000. 30 min. Producció de Barcelona TV.

Caballé, més enllà de la música, d’Antonio F. Farré, 2000-2002. 100 min. La dona i la cantant Montserrat Caballé.

Tete Montoliú, piano solo, de Xavier Garcia i Montse Serra, 2001. 35 min. Producció de TVC.

El gran Gato, de Ventura Pons, 2002. 90 min. El Gato Pérez fou un popular músic català que protagonitzà una bona part de la «moguda» nocturna i musical barcelonina. Aquest retrat antropològic a moltes veus és molt més que una biografia.

Ovidi Montllor. Crònica d’un artista. 2005. Producció del Grup Enderrock que aplega el concert que el cantautor celebrà el 1985 al Palau Macaya de Barcelona i un documental realitzat deu anys després del seu traspàs.

 

PERSONALITATS (per ordre alfabètic)

A/ Noms propis

Cambó, de Maria Dolors Genovès i Ricard Belis. 1995-1996. 2 × 55 min. Producció de TVC.

Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts, de Joaquim Jordà, 1969. 55 min. Documental estructurat en forma de diàleg amb Jaume Vidal i Alcover i uns periodistes sobre la seua novel·la.

Costafreda, de Xavier Juncosa, 2000-2001. 120 min. Aprofundida aproximació a la figura del singular poeta català Alfons Costrafeda.

Babaou, de Manuel Cussó-Ferrer, 1998. 70 min. Producció de Mallerich Films de Paco Poc per a RTVE, amb la col·laboració escènica del grup Comediants. De i sobre Salvador Dalí, a partir d’un guió que, amb aquest títol, ell mateix escrigué el 1932, i amb introduccions de caire pedagògic del seu director.

Bonaventura Durruti, anarquista (1999), de Jean-Louis Comolli. 107 min. Amb la col·laboració interpretativa d’Els Joglars i l’assessorament històric d’Abel Paz. En forma teatral s’explica qui fou l’anarquista fins a la seua mort.

És quan dormo que hi veig clar (Homenatge a J. V. Foix),de Jordi Cadena, 1986-1998. 90 min. La seua obra poètica es relaciona amb una ficció que escriu un realitzador, que vol fer un film sobre el món del poeta Foix; d’entre les aparicions d’amics hi ha les de Joan Brossa o Miquel Porter.

Franco, ese hombre, de José Luis Sáenz de Heredia, 1964. 103 min. Un retrat òbviament complaent del dictador que conté una llarga entrevista la mar d’il·lustrativa.

Caudillo, de Basilio Martín Patino, 1974-1975. 106 min. Documental biogràfic que des d’una perspectiva distanciada no defuig de cap manera perfilar el personatge d’una manera ben crítica.

Raza, el espíritu de Franco, de Gonzalo Herralde, 1977. 82 min. Reportatge amb la participació de la germana del general (impagable!) i l’actor Alfredo Mayo, protagonista i alter ego del film homònim escrit pel mateix cabdill i dirigit el 1941 per José Luis Sáenz de Heredia.

¡¡Franco!! Un proceso histórico: 1939-1975, d’Eduardo Manzanos, 1981. 90 min. Una mena de judici popular entre alumnes i professors per tal de jutjar la trajectòria del dictador serveix de pretext perquè en parlin personalitats com Ramón Tamames, Alfredo Sánchez Bella, Francisco Umbral, Mariano Sánchez Covisa, el general Prieto, Enrique Múgica Herzog, Nicolás Redondo, Joaquín Ruiz-Jiménez o Felipe González.

Elena Dimitrievna Diakonova «Gala», de Sílvia Munt, 2001-2002. 90 min. Aproximació a la que fou durant molts anys la companya de Salvador Dalí a través de testimonis i imatges d’arxiu.

Gaudí, de Manuel Huerga, 1987-1988. 57 min. Producció de Virgínia Films de Paco Poch per a TVC. Es tracta d’un documental fictici o d’una ficció reconstruïda que ressegueix el periple vital del genial arquitecte.

Gaudí, l’arquitecte de la natura (2001), de Xavier Juncosa. Telefilm per a TVC.
Dolores. 80 años de historia racional/irracional de España, de José Luis García Sánchez i Andrés Linares Capel, 1978-1980. 91 min. Documental sobre la figura humana i política de Dolores Ibarruri, La Pasionaria.

Joan March: els negocis de la guerra, de Maria Dolors Genovès i Ricard Belis, 2002-2003. 94 min. Producció de TVC.

Asaltar los cielos, de José Luis López Linares i Javier Rioyo, 1996. 90 min. Documental sobre la personalitat de Ramon Mercader, l’assassí a Mèxic de Lev Trotski, i també de sa mare, una líder política que en certa manera l’influí.

Joan Miró, l’home que va capgirar la pintura, d’Yves de Peretti. Producció de Mallerich Films de Paco Poch per a TVC, 2004. 59 min.

Ocaña, retrat intermitent, de Ventura Pons, 1977-1978, 85 min. Retrat sobre la figura del pintor homosexual andalús José Luis Pérez Ocaña, que visqué i adquirí la fama des de Barcelona estant.

Plaisatges. La mirada de Josep Pla, d’Antoni Martí-Gich, 1997. 45 min. A partir de textos del mateix escriptor, es fa una mirada sobre ell mateix i alhora sobre el seu país, l’Empordà, que tantes vegades recreà de totes les maneres possibles; l’actor Xisco Masó fa de Josep Pla.

Integral Sacristán, de Xavier Juncosa, 2003-2005. 8 × 90 min. Extensíssima i completa aproximació a la figura del notable filòsof i mestre en pedagogia barceloní Manuel Sacristán.

 

B/ Films o sèries col·lectius
Gent i paisatge de Catalunya, de Josep Gaspar, 1926. 64 min. Reportatge sobre espais naturals emblemàtics de la ciutat de Barcelona, el Maresme o la Costa Brava, entre d’altres, amb la presència d’intel·lectuals o personalitats de la vida catalana de primer rang, alguns fent tertúlia al pati de l’Ateneu Barcelonès o a la terrassa de l’Hotel Colón de la plaça de Catalunya.

Catalans Universals, d’Antoni Ribas, 1978. 65 min. Producció de RTVE que ens aproxima a les vides de tretze catalans considerats universals: Ignasi Barraquer, Montserrat Caballé, Pau Casals, Salvador Dalí, Francesc Duran i Reynals, Salvador Espriu, Joan Miró, Joan Oró, Antoni Puigvert, Charlie Rivel, Josep Lluís Sert, Antoni Tàpies i Josep Trueta.

Científics catalans. 9 × 13 min. Producció de Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill. Recull sobre grans científics nostrats: Jaume Almera, Antoni Josep Cabanilles, Josep Comas, Pius Font, Eduard Fontseré, Antoni de Gimbernat, Antoni de Martí, Narcís Monturiol i la família Peset

Premis d’Honor de les Lletres Catalanes. 22 × 28 min. Producció d’Òmnium Cultural i Serveis de Cultura Popular. Fundació Jaume Bofill. Recull sobre els guardonats amb aquesta distinció: Miquel Batllori, Josep Benet, Xavier Benguerel, Pere Calders, Jordi Pere Cerdà, Joan Coromines, Salvador Espriu, J. V. Foix, Joan Fuster, Josep Maria Llopart, Marià Manent, Miquel Martí i Pol, Joaquim Molas, Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Teresa Pàmies, Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Josep Vallverdú, Enric Valor, Pau Vila i Marià Villangòmez

A fondo. Espai d’entrevistes a cura de Joaquín Soler Serrano per a RTVE, editades recentment per Editrama - Videoteca de la Memoria Literaria. Excel·leixen les realitzades a Nèstor Almendros, Carlos Barral, Joan Brossa, Salvador Dalí, Salvador Espriu, Adolfo Marsillach, Terenci Moix, Joan Baptista Moll, Josep Pla, Joan Ponç, Mercè Rodoreda, Josep Trueta. Manuel Vázquez Montalbán i Àngel Zúñiga

Personatges. Espai d’entrevistes en català a cura de Montserrat Roig per a RTVE, editades recentment per Editrama – Videoteca de la Memoria Literaria. Excel·leixen les realitzades a Vicent Andrés Estellés, Maria Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Nèstor Luján, Ovidi Montllor, Tete Montoliú, Joan Oliver/Pere Quart, Fabià Puigserver, Mary Santpere i Pau Vila.

Un segle per a les dones (2003-2004), de Marcel·lí Parés i Carlos Atanes. 13 × 30 min. Producció de Morlanda per a RTVE que perfila les fèmines següents: Caterina Albert/Víctor Català, Dolors Aleu, Rosa Barba, María Barrientos, Mari Pepa Colomer, Carme Karr, Frederica Montseny, Dolors Riera, Tecla Sala, Rosa Sensat, Remei Varo, Mercè Vilaret i Margarida Xirgu.

Cineclub de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Entitat que des del 1982 elabora cada any una monografia i un vídeo (de curta a llarga durada) sobre una personalitat o un grup relacionat amb les arts escèniques, sonores, visuals o literàries de Catalunya: Montse Arenós, Isidre Prunés, Gardy Artigas, Eugènia Balcells, Josep Maria Carandell, Francesc Català Roca, Cesc Gelabert, José Luis Guerín, Joan Guinjoan, Joaquim Jordà, Antoni Padrós, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho, Leopoldo Pomés, Miquel Porter i Moix, Raúl Ruiz, Els Rocamora, Ricard Salvat, Carles Santos, Joan de Sagarra, Llorenç Soler, Teatre de la Claca, Francesc Vicens i Albert Vidal.

Fundació Videoteca dels Països Catalans. Empresa que, sota la direcció general de Josep Oller, produeix un seguit de vídeos monogràfics sobre grans figures de la literatura catalana (14 × 50 min): Caterina Albert/Víctor Català. Joan Brossa, Pere Calders, Jaume I, Ramon Llull, Miquel Martí i Pol, Joanot Martorell, Narcís Monturiol, Joan Oliver/Pere Quart, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Carles Riba, Mercè Rodoreda i Jacint Verdaguer.

 

SOCIETAT

Será tu tierra, de Llorenç Soler, 1966. 49 min. Recerca pels barris que envolten la ciutat de Barcelona per tal de veure les condicions urbanístiques i d’habitabilitat en què viuen o viuran els nouvinguts provinents d’algunes regions espanyoles; es converteix en una denúncia implacable que apunta de ple a polítiques d’immigració en general inexistents i a polítiques, municipals en concret, més que tèrboles, especulatives

El largo viaje hacia la ira (1969), de Llorenç Soler. 25 min. Gairebé com una ampliació de l’anterior, aquest film acara els problemes que patiran els immigrants que marxen de les seues terres per intentar sobreviure en altres (Catalunya) on sembla que hi ha feina i sostre, però on es troben de cara amb l’explotació laboral i la marginació social.

Can Serra. La objección de conciencia en España, de la Cooperativa de Cinema Alternatiu, 1975. 31 min. Un col·lectiu d’objectors de consciència de Can Serra (l’Hospitalet de Llobregat) explica els perquès de la seua actitud vital i pacífica antimilitar, antiexèrcit, antiarmes, antiguerres, anti, la qual els ocasionà problemes en negar-se a fer el servei militar llavors encara obligatori; foren dels primers a l’Estat espanyol que plantaren cara a aital obligatorietat, amb la qual cosa van encetar, alhora, el debat anti.

O todos o ninguno, del Colectivo Cine de Clase, 1975-1976. 41 min 15 s. Reportatge sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat.

Noche de curas, de Carlos Morales Mengotti, 1977. 90 min. Cinc excapellans dialoguen sobre l’evolució de la seua vocació, el compromís religiós amb l’Església i la societat, les raons que els portaren a penjar els hàbits i els problemes que es trobaren a l’hora d’iniciar una nova vida.

Numax presenta..., de Joaquim Jordà i l’Assemblea de Treballadors de Numax, 1979-1980. 105 min. Testimoni i anàlisi de la lluita dels obrers d’aquesta empresa catalana i el fracàs de l’experiència d’autogestió que se’n derivà. Vint-i-cinc anys després, Jordà ha retrobat alguns dels protagonistes i ha elaborat un nou documental titulat Vint anys no és res,2004. 117 min, en què aborda la mort de les il·lusions

El tren petit. 1887-1956, d’Antoni Martí-Gich, 1987. 50 min. Història d’aquest popular mitjà de transport que enllaçava diverses comarques de Girona, al fil de la qual es posa de manifest la seua importància comunicacional per a les persones, la indústria, el comerç, etc.; força testimonis l’enriqueixen.

La medicina a Catalunya, de Xavier Juncosa, 2002. 90 min. Àmplia retrospectiva sobre els grans moments, les gran figures i les notables institucions que han escrit les pàgines més glorioses de la història de la Medicina a Catalunya.

Un instant en vida aliena, de José Luis López Linares i Javier Rioyo, 2002-2003. 80 min. Documental confegit a partir de les pel·lícules que rodà dels anys vint als setanta Madronita Andreu, filla del Dr. Andreu: una crònica de l’alta societat barcelonina .

La doble vida del faquir, d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau, 2004. 90 min. Documental elaborat a partir de la recuperació del film infantil Imitando al faquir, que l’amateur Felip Sagués rodà el 1937. Els seus protagonistes es tornen a retrobar gairebé setanta anys més tard i recorden aquell rodatge, el moment de guerra que es vivia i els seus respectius entorns socials.
   




Sumari Notícia 1: Observacions i propostes sobre la situació de la geografia i la història de Catalunya en l'ensenyament

Notícia 3: 50 números de la revista Afers