PROPOSTA DIDÀCTICA
 

PÀMIES, Teresa.
Estem en guerra. Escrits 1936-1939.
Edició, introducció i entrevista a càrrec de Xènia Guirao i David Jané.
Valls,Cossetània Edicions, 2005.
(Col. Memòries del segle XX ).

La col·lecció «Memòries del segle xx» recull episodis diversos de la nostra història recent a través de la mirada i les vivències en primera persona dels seus protagonistes. Alguns d’aquests testimonis han estat, fins avui, persones anònimes que van viure directament uns fets que han marcat l’esdevenidor del nostre país i que han volgut fer-se sentir. Ara, gràcies a aquesta col·lecció, els hem conegut i ens han convidat a reconstruir aquells fets i a ser-ne partícips. Vicenç Henric, que va ser deportat a Dachau, o Joan Cardona, que va anar a la guerra quan era un nen, formen part d’aquella generació del nostre país als quals la guerra els va passar per sobre i que, sentint-se corresponsables de fer conèixer allò que van viure i sofrir, per ells i pels que no van poder explicar-ho, ens han regalat la seva memòria que, d’una manera viva i directa, ens apropa al nostre passat recent.

Altres obres d’aquesta mateixa col·lecció ens remeten també a figures més conegudes de la nostra cultura o del nostre passat. En el volum que comentem avui, som davant del testimoni d’una de les escriptores més reconegudes del nostre temps i del nostre país. Què podem dir, que no s’hagi dit abans, de Teresa Pàmies i Bertran? Nascuda a Balaguer, el 1919, és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra ens ha acompanyat i, afortunadament, encara ens acompanya, des dels més de seixanta anys que fa que manté el compromís amb Catalunya, amb el socialisme i amb el feminisme. Pàmies ha produït una obra extensa que s’inicia amb el periodisme, escrit i radiofònic, i abraça des de l’autobiografia fins a l’assaig i la novel·la, amb incursions en la literatura infantil. La Guerra Civil, l’exili, la clandestinitat, el retorn, són temes recurrents en l’obra d’aquesta escriptora; i fan que l’extraordinària vida de Teresa Pàmies —en què de vegades se’ns fa difícil esbrinar si la literatura supera la vida, o bé és a l’inrevés, o bé encara potser totes dues coses s’han fos en un únic cos— ens sigui, doncs, coneguda i hagi pogut ser reconeguda des de fa més de trenta anys.

Què no sabíem encara? Aquí podem situar la idea —feliç iniciativa, d’altra banda— de recuperar els primers textos que Teresa Pàmies va escriure, enmig del remolí de la Guerra Civil, quan era una jove modista balaguerina de 16 anys que va «aterrar» a Barcelona. Promoguda a la Comissió Executiva de les joventuts del PSUC, hi exercí el càrrec de secretària femenina i hi dirigí la revista Juliol, en la qual col·laborava habitualment, com en altres publicacions. També participà en la formació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove, intent, no gaire reeixit, d’aconseguir la unitat d’acció entre totes les associacions femenines juvenils que aleshores hi havia a Catalunya.

Aquest volum recull aquesta literatura, fins ara dispersa, i la completa amb altres textos procedents d’altres publicacions de l’època. Hi surt també reflectida l’experiència de Pàmies als Estats Units, quan hi va anar per assistir al Congrés Mundial de la Joventut en representació de les JSUC. Les cartes a la família i les seves declaracions a la premsa quan en va tornar apareixen també en el volum i acaben de completar aquesta mena de fresc del que era i pensava Teresa Pàmies quan no se li havia ni passat pel cap que arribaria a ser una de les escriptores en català més importants del segle xx. I diem fresc en el doble sentit de la impressió primera de la mateixa autora, i en el de la senzillesa i de vegades ingenuïtat amb què escriu una noia que tot just acabava de sortir de l’adolescència i se li obrien els ulls al món... amb una Guerra Civil pel mig. Tal com diu la mateixa autora en el pròleg, i parafrasejant Serrat: «No en sabíem més, teníem vint anys».

Podríem pensar que tots aquests temes ja els havia tractat fa trenta anys la mateixa escriptora: a Quan érem capitans recull les seves experiències durant la Guerra Civil Espanyola, que continua a Quan érem exiliats. Tanmateix, Estem en guerra és una obra amb un enfocament força diferent. No parlem d’unes altres «memòries de la Guerra Civil» pròpiament dites, en què l’escriptora, ja madura, revisa una sèrie de fets amb la perspectiva que li donen els anys transcorreguts, la qual cosa li permet seleccionar uns temes determinats, silenciar-ne alguns altres, matisar i tornar a reconstruir històries ja viscudes, amb una mirada que serà forçosament diferent. Aquí se’ns presenten els documents en estat pur: hi llegim el que una noia de divuit anys sentia davant dels fets extraordinaris que s’esdevenien al seu país (no el que la mateixa escriptora, que feia anys havia deixat de ser una noia, recorda quaranta anys després). La mateixa Teresa Pàmies, en el pròleg del llibre, i després en l’entrevista introductòria, no té cap problema a assumir els errors que, amb la perspectiva dels anys, ha anat coneixent i reconeixent: la repressió sobre el POUM, l’execució d’Antonov Ovseenko, cònsol de l’URSS a Barcelona, els judicis de Moscou..., en una paraula, l’altra cara de l’estalinisme. Ara ja no té sentit esmenar-los o corregir-los: als vint anys, aquella noia pensava així, i l’honestedat de Teresa Pàmies i el respecte a la seva pròpia trajectòria i a la història del país l’obliguen a no modificar res del que aleshores ella mateixa va escriure.

L’edició ha estat a càrrec de dos joves periodistes acabats de sortir de la Universitat Autònoma de Barcelona: Xènia Guirao i David Jané. Ells són també els responsables de l’entrevista amb Teresa Pàmies que inclou el llibre, de manera absolutament encertada. La generació de la Xènia i en David té una visió nebulosa de la Guerra Civil, records de joventut a la sobretaula dels avis i àvies, temes que s’estudien a l’escola al final del quart d’ESO i a segon de batxillerat. Aquesta mateixa generació, nascuda ja durant els anys vuitanta, en democràcia, amb Estatut i Constitució, mig segle després de la Guerra Civil, tot i que és la generació més ben formada i informada de la història, sap relativament poques coses, per no dir gairebé res, del nostre passat més immediat. Llegir Estem en guerra, a més d’ajudar-los en la seva formació pel que té de font històrica i de retrat d’una època, serveix també per comprovar que, en altres temps, altres joves com ells van veure interrompuda la seva joventut —sense que els avisessin i sense ells voler-ho— pel fet històric que d’una manera més remarcable ha influït sobre la recent història de Catalunya i que, per excel·lència, ha esdevingut la gran tragèdia del nostre país. Serveix perquè comprovin que alguns d’aquests joves del 1936, i Teresa Pàmies n’és un bon exemple, van portar el seu compromís moral fins a l’últim extrem, sacrificant família, amics, pàtria i vida per aquest ideal. Aquesta generació, que potser veurà un nou estatut i que podrà viure en un país més lliure que el que va haver de sofrir la generació de Teresa Pàmies, té l’obligació de conèixer i saber què va significar la Guerra Civil i com va afectar la vida dels ciutadans i ciutadanes de la Catalunya dels anys trenta, i la dels fills i filles d’aquesta mateixa generació. Per a ells i elles, i per a la memòria col·lectiva, patrimoni irrenunciable de tots, els llibres com els de la Teresa Pàmies esdevenen indispensables, i cal celebrar que setanta anys després del començament de tot plegat encara es continuïn recuperant i coneixent.
 

Les activitats que us proposem tot seguit tenen com a objectiu ajudar el professorat i els estudiants a conèixer aquesta obra, en el benentès que es tracta només d’una proposta, per la qual cosa això pot donar peu a correccions, concrecions o modificacions si es consideren pertinents. Qualsevol proposta didàctica només adquireix sentit des de la seva pràctica. Si ens voleu fer algun comentari o crítica sobre el contingut, no dubteu a comunicar-nos-ho al nostre correu electrònic.

Activitat número 1

La noia de la portada

A partir de la fotografia que apareix a la portada del llibre, contesta les preguntes següents:

1. Qui deu ser aquesta noia?

2. Què fa?

3. Com va vestida?

4. Quan i on es va fer aquesta fotografia?

5. Quants anys devia tenir quan li van fer la foto?

6. Llegeix el cartell anunciador del míting. Quins altres personatges hi intervingueren? Esbrina la relació que tingueren tots ells amb la Segona República. Pots trobar-ne les fotografies aquí. Les biografies també les pots trobar fàcilment en una enciclopèdia o a Internet.

7. Sobre Dolors Bargalló, no hi ha gaires referències a la web, però pots trobar-ne informació molt completa en aquest llibre, en format PDF, que també és a Internet.
És realment simpàtica aquesta curiosa referència al míting, en la qual s’aprofita l’avinentesa per recordar la tradició taurina de Barcelona.

8. Quina valoració pots extreure del fet que els únics cònsols que hi assistiren fossin el de l’URSS i el de Mèxic?

9. Parlant dels cònsols, el de l’URSS a Barcelona era Vladimir Antonov-Ovseenko. Teresa Pàmies recorda en la seva obra la bona relació que va tenir amb aquest personatge, que va ser qui li va regalar la camisa blava de quadres amb què apareix a les fotografies del míting de la Monumental. Esbrina què li va passar a Antonov-Ovseenko. Pots consultar-ho en aquesta web.

PER SABER-NE MÉS

Sobre la intervenció de l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) a la Guerra Civil Espanyola, hi ha un llibre, en anglès, que et pot ser útil. Així mateix, també en anglès, aquí tens una biografia més extensa del cònsol rus.
El llibre el pots trobar al catàleg del CCUC.


Un cop hagis contestat aquestes qüestions, fes aquestes activitats:

1. Elabora una breu biografia de Teresa Pàmies.

2. Quin escriptor català contemporani famós i mediàtic és fill d’aquesta escriptora.

3. Bibliografia més representativa.

4. En quin altre llibre de Teresa Pàmies l’autora recorda els temps de la Guerra Civil a Barcelona?

Pots trobar aquí aquesta informació.

 

Activitat número 2

Els antecedents

A la pàgina 10, l’autora fa referència a un dels articles inclosos en el llibre, «Després del procés trotskista-dretista», i en diu el següent:

«Llegint-lo avui me n’avergonyeixo però l’incloc íntegre en aquesta reedició perquè “maquillar-lo” o amagar-lo fóra enganyar el lector d’avui, fóra més indigne que haver-lo escrit l’any 38. De tots els textos reunits en aquest llibre és el més demostratiu de la nostra actitud acrítica amb la Unió Soviètica».

Més endavant a la pàgina 11:

«Ho assumeixo tot sense vantar-me’n però tampoc no em penedeixo d’haver-ho escrit o d’haver-ho proclamat pels carrers, places i estadis d’una Espanya en guerra; la guerra que ens va fer el feixisme, la guerra imposada i assumida amb totes les conseqüències, fins i tot la de perdre-la, però jo diria, manllevant les paraules de la més tendra cançó de Joan Manuel Serrat: “No en sabíem més. Teníem vint anys”».

Amb aquests textos l’autora planteja els perills i alhora els avantatges del testimoni personal com a font històrica. A tall de reflexió, contesta aquestes qüestions:

1. Què creus que vol dir una «actitud acrítica» en aquest context?

2. Quins creus que poden ser els elements que caracteritzen un llibre de testimonis o de memòries amb relació a un determinat període històric? D’aquests elements, caracteritza els que puguin ser considerats positius i els que poden suposar inconvenients.

3. Si vols continuar aprofundint sobre aquest tema, fes les lectures que et recomanem tot seguit o fes les activitats que et proposem més endavant.

PER SABER-NE MÉS

Amb relació a l’URSS dels anys trenta i dels processos de Moscou, pots llegir el llibre d’Arthur Koestler, El cero y el infinito (Darkness at noon) o consultar l’obra de Pierre Broué, que pots trobar sencera a Internet, les conclusions finals de la qual pots consultar aquí.

Sobre Koestler també pots trobar molta informació a Internet. La millor web, però, és en francès


Activitat número 3

El paper de les dones durant la Guerra Civil

A la pàgina 21, durant l’entrevista i en referir-se a la incorporació de la dona a les fàbriques i a altres tasques, diu:

«D’una banda hi havia un gran desig de les dones de demostrar que servien per a alguna cosa més que per ser mestresses de casa, i aquesta voluntat les portava a apuntar-se a totes les tasques de rereguarda».

A la pàgina 41 d’aquest volum, Estem en guerra és el títol de l’article, el mateix que el llibre, l’autora reprèn el tema i hi podem llegir:

«Les dones també han de viure aquesta guerra. Han de col·laborar en tot i per tot, en totes les tasques, siguin manuals o intel·lectuals. No solament fent suèters; avui la dona pot ajudar els que lluiten a les fàbriques de material de guerra, als tallers metal·lúrgics; la dona pot exercir un paper formidable, totes les tasques que els companys hagin de deixar en marxar al front les pot realitzar una dona».

1. Com canvia la guerra el paper que havia desenvolupat tradicionalment la dona en el si de la societat catalana?

Si vols ajuda per contestar aquesta qüestió, consulta el que hi diu una historiadora contemporània.

A  l’estiu del 1936, al començament de la guerra, el procés d’emancipació femenina havia anat més lluny, veieu el que en diu una publicació recent, en la qual, a més, es fa una comparació amb el que passaria després d’acabada la guerra.

 

PER SABER-NE MÉS

Sobre el paper de la dona a la Guerra Civil Espanyola a l’altre bàndol, es pot consultar aquesta web. Una visió general, en aquesta altra.
Si vols aprofundir en la diferència de la visió sobre quin era el paper de la dona a l’Espanya republicana amb el que passaria després, pots llegir aquest article aparegut el 1942 en una revista feixista espanyola.
En pel·lícules recents com Libertarias (1996), de Vicente Aranda, o Tierra y Libertad (1995), de Ken Loach, es revisa la participació de les dones en les trinxeres durant la Guerra. Aquesta darrera pel·lícula recull, tot i que de manera vaga, algunes informacions extretes del llibre de George Orwell.


Activitat número 4

1714-1936

En aquest article, l’autora fa un paral·lelisme entre la Guerra de Successió i la Guerra Civil Espanyola.

1. Quins elements comuns i quins de diferents podem trobar en totes dues situacions històriques?

Pensa en:
Quin va ser el resultat de totes dues desfetes per a la cultura  i les institucions catalanes?
Qui era, en totes dues situacions, «l’enemic»?

Pots ajudar-te amb aquest fragment d’una obra d’un historiador contemporani.

2. Quina significació especial podia tenir l’11 de setembre a Catalunya durant la Guerra Civil.

PER SABER-NE MÉS

Sobre el que va passar a Catalunya després de la Guerra de Successió, consulta aquesta web sobre els Decrets de Nova Planta.
Sobre el franquisme a Catalunya, consulta aquesta web.


Activitat número 5

Lina Odena

Teresa Pàmies la recorda en aquest article, a la pàgina 67 del llibre, en el primer aniversari de la seva mort heroica a Andalusia.

1. Busca la biografia de Lina Odena i contesta les qüestions següents:

Data i lloc de naixement
Militància
Paper durant la guerra
Circumstàncies de la seva mort

2. En l’entrevista que es fa a Teresa Pàmies al començament del llibre diu que ella no era ni «una Lina Odena ni una Pasionaria», que ella era més una «agitadora revolucionària». Com creus que es justifica aquesta afirmació a la llum del que diu el llibre?


Activitat número 6

Els estrangers a la Guerra Civil

L’article «Venia de l’altra banda» recull les impressions dels joves desertors que es passaven de bàndol i anaven a engrossir les files republicanes. L’article té una clara intenció propagandística, especialment en referir-se al suport estranger als rebels.

1. Esbrina quina va ser la intervenció estrangera durant la Guerra Civil. Creus que va ser decisiva?

2. Quantifica les dimensions de les tropes estrangeres, italianes, portugueses i alemanyes, que van donar suport al bàndol rebel.

3. El govern de la República també rebé ajut internacional, a través d’un cos de voluntaris. Esbrina en aquesta web com es va organitzar aquest cos, quina va ser la seva actuació durant la Guerra Civil Espanyola, i de quins països van venir els voluntaris.

4. Creus que la tesi que la Guerra Civil Espanyola va ser el preludi de la Segona Guerra Mundial té algun tipus de fonament.

5. Compara el que diu Teresa Pàmies sobre el desertor amb un fet similar que explica George Orwell a Homenatge a Catalunya. Quina creus tu que és la versió que es deu ajustar més als fets?

«Vaig quedar parat de comprovar que eren exactament iguals que nosaltres, només que portaven granotes caqui. Tots arribaven amb una gana que els alçava, cosa ben natural després d’un o dos dies de rondar per la terra de ningú; però aquest detall era remarcat sempre, triomfalment, com una prova que les tropes feixistes es morien de fam. Una vegada vaig poder presenciar com un d’ells era apeixat, en una casa de pagès. L’espectacle resultà bastant depriment. Un xicotàs de vint anys, de cara colrada, amb l’uniforme esparracat, seia a la gatzoneta vora el foc, engolint un plat d’estofat a una velocitat desesperada, sense parar de girar els ulls nerviosament d’ací i d’allà, mirant el semicercle de milicians que el contemplaven bo i drets. Em penso que encara no estava ben segur que no fóssim uns “roigs” assedegats de sang, i que no el liquidéssim quan acabaria de menjar».

Orwell George. Homenatge a Catalunya. Barcelona: Edicions Destino,  2003, p. 41

PER SABER-NE MÉS

Sobre les Brigades Internacionals, la Legió Còndor o la participació italiana (en ambdós bàndols), es poden consultar una gran quantitat de referències a Internet. Les que us proposem tenen molts enllaços pels quals podeu navegar durant una bona estona.


Activitat número 7

Empreses col·lectivitzades

L’article reproduït a la pàgina 93 i següents ens descriu l’ambient de Can Vilardell, empresa col·lectivitzada. Les col·lectivitzacions, impulsades pels anarquistes de la CNT (Confederació Nacional del Treball), es van dur a terme des del començament de la guerra i van tenir com a conseqüència la participació obrera no tan sols en la producció sinó també en la gestió i la direcció d’algunes de les principals empreses del país. La seva aplicació a l’àmbit agrícola català va ser molt més difícil i va arribar a provocar greus incidents.

1. Llegeix l’article i explica quins altres serveis s’oferien a Can Vilardell, a més de la feina pròpiament dita.

2. Cerca informació sobre què van ser les col·lectivitzacions, tant al camp com a la ciutat, i quin en va ser el resultat.

3. Explica dos casos de col·lectivitzacions que pots trobar a Internet: Banyoles i el Poblenou de Barcelona.


Activitat número 8

POUM, trotskisme i repressió

Tornem a citar George Orwell, testimoni directe dels fets tractats en aquesta part del llibre:

«Els milicians del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) que vaig conèixer al front, els comunistes de la Brigada Internacional, amb els quals em topava de vegades, mai no em van anomenar trotskista ni traïdor; tot això ho deixaven per als periodistes de la rereguarda. Tots els qui escrivien pamflets contra nosaltres i ens apostrofaven en els diaris es quedaven tranquil·lament a casa o, en el millor cas, en les redaccions dels diaris de València, a centenars de quilòmetres de les bales i del fang. I, a part els libels de la pugna entre els partits, tota la propaganda bèl·lica habitual, l’oratòria, els cants heroics, la vilificació de l’enemic, tot això era obra, com sempre, d’individus que no lluitaven i que, en molts casos, haurien fugit a cent quilòmetres abans que lluitar.

Homenatge a Catalunya, p. 212

La jove Teresa Pàmies parla dels trotskistes, assimilats amb el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) durant la Guerra Civil a Catalunya, als articles 26 i 27 del llibre, escrits l’any 1938. Llegeix atentament aquestes pàgines i contesta les qüestions següents:

1. Amb què compara el trotskisme, Teresa Pàmies?

2. Un cop llegit el text d’Orwell, que tot i no ser trotskista, es va enrolar a les milícies del POUM, i en va ser acusat, com valores els articles de Pàmies?

3. Pàmies s’ha referit críticament en altres llibres a la figura d’Orwell, d’altra banda discutida i polèmica. Busca informació sobre aquest autor i sobre la seva obra Homenatge a Catalunya i contextualitza’l dins de la Guerra Civil Espanyola. Pots consultar aquesta web, que fins i tot conté un enllaç a l’obra, en anglès, d’Orwell.

4. Com ha canviat la visió del trotskisme de Teresa Pàmies amb la perspectiva que donen els anys?

5. L’enfrontament entre les dues tendències majoritàries entre els comunistes, el POUM d’una banda i el PSUC de l’altra, tindrà el seu punt culminant en els enfrontaments coneguts com els Fets de Maig, i la posterior persecució dels dirigents del POUM, juntament amb la desaparició del líder d’aquest últim partit, Andreu Nin. Busca informació sobre els Fets de Maig i explica en què van consistir. Si vols la visió trotskista, el POUM de fet continua existint setanta anys després, consulta aquesta web.

PER SABER-NE MÉS

El principal especialista en el POUM és el professor Pelai Pagès, que ha publicat diverses obres sobre el tema. Pots llegir aquesta entrevista per saber què opina sobre Orwell, el POUM i els Fets de Maig del 1937.

Activitat número 9

Els presidents de la Generalitat

A  l’article número 36, «La Visita al President» l’autora fa referència als dos primers presidents de la Generalitat moderna. Llegeix l’article i contesta les qüestions següents:

1. Qui era president de la Generalitat en el moment de l’inici de la Guerra Civil?

2. Aquest president va morir el 1940. Esbrina les circumstàncies de la seva mort.

3. Amb quin sobrenom era conegut el primer president de la Generalitat contemporània.? Fes-ne un breu apunt biogràfic.

4. Què va passar amb la Generalitat i amb les altres institucions catalanes acabada la guerra?

PER SABER-NE MÉS

Pots consultar aquesta web, que conté una gran quantitat d’enllaços i referències a la situació política actual, sobre el qui fou president de la Generalitat fins al 1940.
Sobre el primer president de la Generalitat contemporània, clica aquí.
Si vols saber més sobre la història de la Generalitat, pots consultar aquesta web.

 

Activitat número 10

Un viatge als Estats Units

L’última part del llibre ens parla del viatge que va fer Teresa Pàmies als Estats Units per participar en el Congrés Mundial de la Joventut per la Pau.

1. Entre el que explica l’autora, crida l’atenció la manca de referències a contactes amb l’Església catòlica nord-americana. A què ho atribueixes?

2. A la pàgina 174, hi ha una referència a la duquessa d’Atholl. Orwell també parla de la seva compatriota a Homenatge a Catalunya.

«He estat a València, Madrid i Barcelona... un ordre perfecte imperava en aquestes tres ciutats, sense cap exhibició de força. Tots els hotels on m’he allotjat no solament eren “normals” i “decents”, sinó extremadament confortables, malgrat l’escassetat de mantega i cafè.
Els viatgers anglesos tenen la particularitat que no creuen en l’existència de res que es trobi fora dels hotels de luxe. Confio que la duquessa d’Atholl no es va haver de quedar sense mantega.»

Homenatge a Catalunya, p. 163

Explica les diferències entre la visió sobre la duquessa d’Atholl que fa Teresa Pàmies i la irònica referència de George Orwell.

PER SABER-NE MÉS

Si saps llegir en anglès, pots consultar la biografia d’aquesta aristòcrata britànica, Katherine Stuart Murray.

3. A la pàgina 183, la Pàmies esmenta la visita a una universitat només per a persones de raça negra. Com interpretes aquest fet?

PER SABER-NE MÉS

Tot i que està en anglès, pots consultar aquesta web sobre l’accés dels negres a universitats per a blancs als Estats Units, que es produirà a partir dels anys cinquanta.



Sumari