RUTES

ELS REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL
            

Els nostres avis sovint es refereixen a una o altra època dient si va ser abans o després de la Guerra, cosa que mostra que el conflicte va deixar una empremta molt fonda .
Tanmateix, alguns aspectes han estat ignorats per la memòria col·lectiva
 i, en canvi, d’ altres han estat recordats tímidament i avui es poden estudiar  sense rancúnia.
Un d ’aquests aspectes és la construcció, durant la Guerra Civil, de refugis de guerra.
N’hi havia que tenien permís oficial, i d’altres ni tan sols les autoritats els coneixien perquè eren soterranis d ’edificis o cellers adaptats.
Els ciutadans de Barcelona tenim el trist honor de viure en la primera ciutat del món que fou bombardejada.
Els aviadors italians, des de Mallorca, ens enviaven regals en forma de bomba.
Al principi, un avió només atacava un altre avió enemic; ben aviat, però, les poblacions civils van patir el mateix tracte .
Els primers refugis foren les clavegueres o alguna, escassa, estació de metro.
Sobre com s’havien de construir els nous refugis, val a dir que la premsa i la ràdio de l’època difonien instruccions per fer-ho. De la recaptació necessària per finançar-los, de vegades se ’n responsabilitzava
alguna antiga comissió de festa major .
Els refugis de caire oficial havien de tenir les característiques següents:
— Havien de disposar de dos accessos, com a mínim.
— Els murs i els accessos havien de ser la part més reforçada.
— Calia que tinguessin equip d’emergència, farmaciola i eines.
— No era aconsellable que hi hagués cap tipus de canalització.
— Les escales d ’accés havien de ser àmplies i preferentment amb baranes i replans.
— No es podia negar l’entrada a ningú, encara que no hagués contribuït econòmicament a construir-lo.

Es calcula que es va donar 1.400 permisos de construcció de refugis.


ITINERARI

Hem decidit visitar el refugi número 307, al barri del Poble-sec.
Agafem la línia 3 del metro, la verda, fins a l ’estació del Poble-sec.
Abans de la visita, anirem al centre cívic del carrer de Blai , on
el personal del Museu d ’Història de la Ciutat ens farà una introducció a la història dels refugis.
En aquest centre cívic hi ha la Biblioteca Poble-sec - dedicada a Francesc Boix, el famós fotògraf un veí del barri supervivent d’un camp de concentració nazi.
Al centre cívic veureu un fragment del documental La ciutat foradada, que convindria poder veure comple t a l ‘escola, perquè és força interessant.
El guia, un cop acabada una introducció personal del museu, ens acompanyarà al carrer Nou de la Rambla. (Esbrineu si aquesta via ha tingut un altre nom).
En aquest carrer visitarem el refugi.
Després de la visita, a partir del carrer Nou de la Rambla, ens dirigirem al Paral·lel, vial força ben comunicat amb metro i autobusos.


COMENTARIS PER ALS PROFESSORS

Hi ha alguns districtes de Barcelona que, mitjançant els Arxius Municipals, proposen visites guiades a refugis.És el cas de Sants-Montjuïc i Gràcia.
Feu-hi una visita amb els alumnes.
Intent eu posar-vos en contacte amb persones que en aquella època van ser els responsables de la constr ucció d’aquests refugis o amb simples «clients». Mireu d‘esbrinar quina era la consigna que se sentia per la ràdio per fer saber als ciutadans que hi havia perill o que aquest s‘havia acabat.
Busca en la premsa de l’època informació sobre un accident meteorològic ocorregut al barri de la Sagrera, en un túnel del futur metro convertit en refugi de guerra.
La visita al refugi estudiat la podeu fer a través del Museu d ’Història de la Ciutat (tel . 933 151 111).


Refugi número 307 del barri del Poble-sec.

-> Itinerari a seguir.
A Centre Cívic del Poble-sec (carrer de Blai).
B Refugi del carrer Nou de la Rambla.
Sumari Ruta: Els romans a Catalunya