RUTES

ELS ROMANS A CATALUNYA


            

Podem afirmar, amb orgull, que els catalans som fills de Roma.
Aquesta aventura s’inicià l’any 218 abans de Crist, a Empúries.
Roma i Cartago estaven en lluita i els poblats indígenes donaven suport a la causa de Cartago, que havia decidit atacar Roma.
Iniciada la romanització, aquesta va ser més fàcil a les terres costaneres que a les de l’interior, poc acostumades a contactes amb altres civilitzacions.
Conquerit el territori, els indígenes es veieren obligats a residir a les planes, on se’ls podia controlar fàcilment.
Per a Roma, Catalunya és interessant per la ramaderia, l’agricultura i la mineria.
Per saber com vivien és convenient fixar-nos amb les estàtues. També les joies, els objectes de tocador o la roba són importants per a la nostra recerca. La peça de roba per excel·lència era la toga. Només portaven calçat les persones lliures. Les modes seguien els models de Roma, concretament de l’emperador i la seva esposa.
El comerç entre la nostra terra i altres indrets de l’imperi era pròsper.
Si l’Imperi romà va sobreviure tants anys fou per la seva llengua, el llatí, però també per les seves carreteres i altres elements d’enginyeria, com ponts i aqüeductes.
No podem oblidar el transport fluvial, pels rius Llobregat i Besòs.
El món rural té importants finques, les vil·les, recompensa als militars vencedors d’accions bèl·liques.
En aquestes explotacions es cultivava el blat, la vinya i l’olivera.
Van encunyar moneda a Empúries, Lleida, Tortosa, Tarragona i Barcelona.
El dret llatí és font i origen de diferents lleis actuals.

COMENTARIS PER ALS PROFESSORS

A la classe us podeu trobar amb canalla originària de terres llunyanes amb llengua no derivada del llatí.
Al territori de l’Imperi romà que va prosperar on havia arribat l’islam apareix la llengua àrab, i el llatí o possibles derivacions d’aquest hi va quedar anul·lat.
Seria interessant comparar la xarxa viària actual i la romana.
T’has adonat que la carretera que enllaça Martorell amb el Vallès té un traçat similar a l’antiga Via Augusta?
No fa ni setanta anys, per la carretera que uneix Barcelona i Tarragona passaves pel mig de l’Arc de Berà.
Busca el topònim actual corresponent als topònims llatins Baetulo, Iluro, Blandae, Ausa, Arraona, Egara, Dertosa.
Prescindint de Barcelona, ja estudiada en un altre itinerari, hi ha diverses poblacions amb importants restes i museus amb peces de l’època.
Potser a la teva població hi ha algun nom de carrer o alguna estàtua que recorda l’època avui estudiada.
Si a l’escola hi ha professor amb coneixements de llatí, podríeu fer alguna activitat conjunta.
Seria molt interessant de poder fer una excursió (vegeu l’itinerari) per estudiar la Catalunya romana rural i la urbana.


ITINERARI

Entre els itineraris de l’Associació Conèixer Catalunya, n’hi ha un sobre la Barcelona romana. Avui estudiarem aquesta mateixa època, però a la rodalia rural.
En primer lloc visitarem dues poblacions properes a la capital amb facilitat de transport i a una distància, si veniu de Barcelona, prou curta per ser excursió de mig dia.
A Badalona, l’antiga Baetulo, s’hi pot accedir fàcilment per carretera o per tren (línia del Maresme). A través de l’equip pedagògic del Museu de Badalona, es pot visitar l’exposició permanent, en què les termes són d’una gran importància. Com passava a Barcelona, una part de la Badalona romana és avui soterrada per la ciutat actual i el nucli més antic ens transporta a la ciutat medieval. Es tracta d’una visita força interessant.
Vers la zona més muntanyosa, la Baetulo disposava ja en aquella època de vil·les, habitatges destinats a famílies benestants.
Si voleu arrodonir tota la jornada, podeu dinar en algun restaurant del passeig marítim i fer aquesta segona visita a través de l’entitat ja indicada.
Recordem que Badalona tenia més antiguitat i importància que la primitiva Barcelona.
Ens traslladarem a la comarca del Baix Llobregat.
Hem escollit aquest destí amb picardia, ja que, si a la primera població és de vital importància la indústria, en canvi, al Baix Llobregat, tot i que també hi ha indústria, l’agricultura hi és encara molt important, amb un mercat ben ampli: Barcelona i el seu radi d’acció.
A Sant Boi s’hi pot arribar per carretera, ja que hi ha poca distància. Però crec que encara és més fàcil i adequat anar-hi amb els Ferrocarrils de la Generalitat des de la plaça d’Espanya.
De nou, trobem que el nucli medieval actual no permet fer una visita completa a tota la població romana.
També aquí visitarem les termes, d’una qualitat que supera les de Badalona i les de Barcelona. És aconsellable fer una visita d’una hora i mitja, per la qual cosa cal demanar hora al Servei Pedagògic.
No lluny de les termes hi ha l’antiga església parroquial, on és enterrat el conseller de Barcelona Rafael Casanova.
Museu de Badalona, plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1, tel. 933 841 750
Museu de Sant Boi (Can Torrents), carrer de l’Hospital, 9, tel. 936 528 114.

Per a les escoles més allunyades de Barcelona hem preparat un nou itinerari vers la rodalia rural de l’antiga Tarraco (Tarragona).
Dins l’autopista AP-7 hi ha una àrea de servei, on podem esmorzar, ben a prop de l’antiga pedrera del Mèdol, topònim que dóna nom a l’àrea.
A un quilòmetre i mig, a través d’un caminoi amb xiprers ens podrem dirigir a l’antiga pedrera, d’accés lliure i oberta des de les deu del matí fins al vespre. L’entorn és d’una gran bellesa.
En forma d’agulla, podem contemplar una pedra, símbol de la quantitat de pedra treta per a la construcció de la veïna Tarraco.
Tot seguit, sortirem de l’autopista vers Torredembarra, la nostra intenció és dirigir-nos al barri mariner (que, de fet, ja pertany a Altafulla), on trobarem restes de l’antiga vila dels Munts.
Protegit per la UNESCO, té dues parts ben delimitades: la residencial i l’agrícola. Una hora i mitja serà suficient per fer-hi una bona visita. El nucli de Torredembarra, amb regust medieval, pot ser l’indret per fer-hi l’àpat del migdia.
Tot seguit, per la N-340, ens dirigim a Tarragona, on agafarem la desviació per arribar-nos a Constantí i visitar el mausoleu de Centelles, el primer assentament del qual es remunta vers el segle ii aC. Val a dir que l’època de més prosperitat d’aquest indret fou entre els segles iii-iv dC.
És convenient que pugueu contemplar els mosaics, trobats el 1877, amagats pel guix que els tapava.
El mausoleu va ser durant un temps parròquia i, darrerament, masia.
Abans d’arribar a les restes romanes feu veure als alumnes l’entorn urbanístic que envolta la indústria petroquímica.
Si hi ha temps, des de Tarragona prendrem la carretera a dos quilòmetres i mig, en direcció a Valls. Abans d’arribar-hi hi ha un aparcament folgat per a cotxes i autocars. Hi podem contemplar l’antic pont del Diable.
Abans de dur a terme totes aquestes visites és convenient posar-se en contacte amb els Serveis Pedagògics del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona. Ho podeu fer a través del telèfon 977 251 515.

Si heu de tornar a Barcelona, podeu agafar l’antiga carretera i contemplar la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà.


 



Sumari Ruta: Els refugis de la guerra civil