PROPOSTA DIDÀCTICA
 

Trobada amb Francesc Macià
José Miguel Hernández López
Doctor en Didàctica de les Ciències Socials
Professor d’història del Col·legi P. Enric d'Ossó

Introducció

Què en sap, el nostre alumnat, d'en Francesc Macià, quan ja s'ha complert el 73è aniversari de la seva mort, el 25 de desembre de 1933? Molt probablement, no gaire.
Altres personatges i esdeveniments, commemoracions i homenatges oculten la història d'un home que va ser fonamental per a entendre el desenvolupament polític de la Catalunya contemporània.

La proposta d'activitats que tot seguit es desenvolupa té, doncs, l'objectiu pedagògic central d'afavorir que l'alumnat faci una recerca sobre un home que va viure intensament una època molt important a l'Estat espanyol i al continent europeu. Investigar per a poder conèixer i reflexionar sobre un home que va capgirar les seves idees polítiques, no com a resultat d'interessos personals sinó d'un conflicte intern, conflicte que donarà origen a un somni que es farà realitat.
Encara que els diferents blocs d'activitats estiguin connectats entre si, s'ha pensat que el professor pugui treballar-los de manera aïllada, si així ho creu convenient, per raons de temps, nivell de dificultat o dels objectius pedagògics que pretengui assolir.
És important no oblidar que existeixen, a més de la bibliografia citada al final, dos recursos força interessants per la seva aplicació didàctica. El primer és la pàgina www.elcoronelmacia.cat on s'ofereixen diversos materials per a treballar i, el segon, el film, d'en Josep M. Forn, El Coronel Macià. Com que tots dos estan directament relacionats, els avantatges didàctics no es poden desaprofitar.

Què pot dir-nos una història com la d'en Francesc Macià en un temps tan diferent com el nostre? Molt. Però de ben segur, el més important és descobrir que la política la fan els humans i, per tant, és per definició imperfecta. En Macià no va ser diferent d'altres polítics que van viure en circumstàncies difícils, però el que sí és cert és que va ser coherent, en tot moment, amb les seves dues grans preocupacions: la consecució de la llibertat de Catalunya i l'acció social a favor de les classes més humils.
I això, avui dia, en un món que es distingeix per la seva injustícia social i el constant relativisme històric, ja és motiu suficient per a revisar la trajectòria personal de Macià.

I. Tot buscant Francesc Macià

Aquesta activitat té com a objectiu apropar l’alumnat a la figura de Francesc Macià mitjançant una petita recerca en diferents fonts d'informació. És un treball de grup que, en acabar, s'ha de posar en comú per a poder extreure conclusions a partir d'una qüestió: Què en sap la gent, d'en Macià?

1.1 En primer lloc seria molt instructiu fer aquesta pregunta als membres del grup classe. Amb això tindríem un primer estat de la qüestió que, un cop posat en comú, donaria peu al professor a explicar quatre pinzellades sobre el personatge.

1.2 A continuació es pot dividir la classe en petits grups, d'un màxim de tres persones, que farien la següent pregunta: Sap vostè qui va ser Francesc Macià? 1
Aquesta aproximació al personatge es pot fer en l'entorn més pròxim a l'alumnat com, per exemple, el barri de l'escola o l'institut. S'ha de procurar que la pregunta es faci al mateix nombre d'homes que de dones, posant especial atenció en que hi hagi edats diferents.
Una cop fet aquest treball de camp, els grups poden fer un resum de la seva recerca que contingui una valoració sobre el coneixement que la gent té avui dia d'en Macià 2. Aquest resum s'ha de fer per escrit i és convenient que sigui exposat de forma oral, per tal que tot el grup classe escolti allò que els seus companys han obtingut. D'aquesta manera el professor podrà fer una síntesi final del treball realitzat.

1.3 Un cop feta aquesta primera aproximació es tractaria de fer un pas endavant i treballar diverses fonts escrites. Per exemple, es pot començar per veure què diu el propi llibre de text i, després, es pot anar a la Biblioteca de l'escola i buscar informació als diferents llibres que hi hagi sobre la història contemporània de Catalunya, a l'Enciclopèdia Catalana i a d'altres diccionaris enciclopèdics.

1.4. Després es pot anar a un ordinador i fer recerca a Internet (Google i d'altres buscadors) per a obtenir referències, imatges i links. En aquest sentit és molt recomanable visitar la pàgina citada a la introducció. 3

1.5. Un cop finalitzada aquesta primera activitat seria molt instructiu fer una posada en comú a propòsit de la següent pregunta: Què heu après de Francesc Macià? Senyaleu les cinc dades més importants de la seva vida i fets, segons el vostre criteri. 4

Primer, el treball ha de ser individual i, després, en grups formats de manera aleatòria. Les respostes de cadascun d'aquests grups es poden anar apuntant a la pissarra per tal que tothom pugui veure allò que els altres han dit i, al mateix temps, el professor farà les correccions pertinents i el resum final.

II. Una ullada a la Catalunya de començaments del segle XX.

En aquesta activitat mirarem de fer-nos una idea aproximada de quina era la situació en l'època que va viure Macià, des d'un punt de vista polític, econòmic i social. La raó és molt senzilla: cap personatge té sentit si el traiem del seu context i, per això, la línia de pensament i d'actuació d'en Macià (que veurem a la següent activitat) ha de ser contemplada en un món i en un país que estava canviant acceleradament.
La proposta és molt visual. Treballarem una sèrie d'imatges d'aquella època per a poder respondre algunes qüestions.

2.1. Observa aquesta imatge (El dinar de l'obrer, Francesc Sardà, 1911) 5 i compara-la amb aquesta altra (La família Déu, Marià Pi de la Serra, 1902) 6.
Fixa't en el vestuari de la família obrera i de la família burgesa. Fixa't en l'escenari on transcorre l'escena. Fixa't també en les cares dels personatges. Quines conclusions pots establir? Què ha passat a Catalunya que pugui explicar aquestes diferències?
Per a fer això, has de buscar al teu llibre de text les referències al desenvolupament industrial del primer terç del segle XX. No t'oblidis de fer una referència a la situació al camp.

2.2. La ciutat de Barcelona, ja aleshores, era anomenada Gran Ciutat per la seva condició de modernitat. Ciutat de grans contrastos, tal i com reflecteixen aquests dos dibuixos . Bé, doncs mira d'extreure tota la informació que contenen els dos dibuixos 7, ambdós són d'Opisso, dibuixant que en aquest cas es distingeix pel seu contingut satíric, sabries definir aquest objectiu? Com a suport d'aquests dibuixos pots examinar les fotografies que són al mateix Annex VII.

2.3. Ara, mira de trobar una pintura d'en Ramon Casas que té com a títol La càrrega, i on es fa al·lusió a la vaga de 1902 a Barcelona. Fes una petita recerca per respondre a la següent pregunta: Per què hi va haver una vaga a Barcelona, l'any 1902? Qui la va organitzar? Com va acabar?

2.4. Com s'explica que, si Catalunya s'havia convertit en el motor industrial de l'Estat, poguessin haver-hi diferències i injustícies socials tan grans?

Per respondre aquesta pregunta pots examinar les següents il·lustracions, aparegudes el 5 de gener de 1918 a La Campana de Gràcia 8 i a L'Esquella de la Torratxa 9 , el 14 de març de 1919.

Segurament has pogut comprovar que aquestes dues il·lustracions fan una crítica molt directa a la situació política i, en aquest sentit, cal que facis una altra petita recerca a propòsit de l'etapa que es coneix com la Restauració Borbónica.
Mira d'esbrinar el perquè d'aquesta etapa, els seus protagonistes i la forma de govern que es va instaurar. Pensa, també, que has de trobar un lloc en aquesta història per a l'Església i l'Exèrcit, perquè van jugar-hi un paper important. 10

III. Francesc Macià: militar, diputat i President de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta activitat té com a objectiu contemplar la figura d'en Macià des de la vessant de la seva tasca política. Consta d'un text resum que pot ser llegit en silenci pels alumnes o bé pot servir com a eina per a les explicacions del professor.
A continuació s'inclouen diferents textos amb la finalitat que l'alumne identifiqui, cercant les seves paraules, quines van ser les grans preocupacions, les grans idees i les actuacions polítiques d'en Macià pel que fa al poble de Catalunya 11. És important que el treball personal sigui completat per un treball de grup i que, finalment, hi hagi un espai perquè tota la classe pugui escoltar allò que han trobat la resta de companys.
Només dos suggeriments: és molt interessant aprofitar el web www.elcoronelmacia.cat on es pot accedir a la hoja de servicios d'en Macià quan era a l'exèrcit. Podreu fer-vos una idea molt acurada del seu sentit del deure i la seva disciplina, a més de la seva capacitat de treball. També al mateix apartat, podeu fer escoltar el text de la proclamació de la República Catalana, el 14 d'abril de 1931, com a complement del text escrit.

Text resum

Hi ha quatre èpoques molt diferenciades a la vida d'en Francesc Macià. La primera es defineix per la seva dedicació a la milícia, mentre que la segona inclou la seva tasca com a diputat, tasca que hauria d'acabar quan el general Miguel Primo de Rivera va accedir al poder, l'any 1923.
Com es va produir aquest canvi? Doncs bé, tot va començar quan el setmanari satíric regionalista ¡Cu-Cut! va publicar aquesta vinyeta, obra d'un dibuixant que es deia Junceda 12 .

L'estament militar trobà intolerable l'al·lusió a les derrotes que l'exèrcit espanyol havia sofert i, per això, la majoria de l'oficialitat destacada a Barcelona va decidir fer un escarment al setmanari. Per això, el 25 de novembre de 1905, convocats pels seus caps i reunits a la Plaça Reial, es van adreçar al local on s’imprimia el ¡Cu-Cut! (al carrer Avinyó), provocant nombroses destrosses. El mateix van fer al local de la redacció (carrer Riera del Pi) i, finalment, van acabar assaltant el pis on es confeccionava La Veu de Catalunya.
Això va provocar una gran commoció a Barcelona i a la resta de Catalunya, però també va iniciar un moviment de solidaritat dels oficials de l'exèrcit d'altres províncies. Es van enviar telegrames de suport als oficials de Barcelona i, quan li va tocar el torn a en Francesc Macià, ell s'hi va negar rotundament perquè considerava les accions comeses indignes d'uns oficials de l'exèrcit espanyol.
Mentrestant l'ambient s'anava escalfant: a Catalunya s'havia format, al mes de maig de 1906, un moviment anomenat Solidaritat Catalana, com a resposta a la promulgació de la Llei de Jurisdiccions, del 16 de gener de 1906. Aquesta llei facultava que els delictes contra la pàtria i les institucions poguessin ser jutjats per tribunals militars. Va ser llavors quan el president del govern, Antonio Maura, convocà eleccions, el 21 d'abril de 1907.

Els dirigents de Solidaritat Catalana van decidir presentar candidats a tots els districtes electorals de Catalunya i Francesc Macià va ser presentat per les Borges Blanques, a Lleida.
Van començar llavors tota una sèrie de pressions per aconseguir que no es presentés. Macià tenia els seus dubtes perquè no volia renunciar a la seva carrera militar ni ofendre el rei per formar part d'una candidatura antidinàstica. Els seus companys més propers li van fer el buit i, a més, un Reial Decret va destinar-lo a Santoña (Cantàbria), per tal que s'encarregués de dirigir la construcció d'un establiment penitenciari (la qual cosa era una sanció encoberta per la seva decisió d'acceptar presentar-se a les eleccions). Finalment, i veient que la situació no tenia cap sortida va escriure una carta al rei Alfonso XIII que començava així:

Me exigen ustedes un doloroso sacrificio y lo acepto: remito la instancia solicitando el retiro 13

S'iniciava així la seva trajectòria política que, com ja s'ha esmentat abans, finalitzaria l'any 1923. Llavors en Macià va marxar cap a l'exili, on va iniciar la tercera etapa, la més complicada, marcada per una forta activitat del partit fundat per ell mateix l'any 1922, Estat Català.
Fracassats els intents d'acord amb els membres dels partits politics espanyols, també exiliats a França per causa de la dictadura, Macià va pensar que l'única forma d'arribar a la independència de Catalunya era mitjançant una invasió, aprofitant els homes d'Estat Català. Efectivament, amb un total de cinc mil homes i un pressupost de 970.360 francs, la invasió es va intentar el 2 de novembre de 1926 per Prats de Molló, i va fracassar. Detinguts Macià i els seus col·laboradors més propers, van ser jutjats al mes de Gener de 1927. La condemna fou relativament benigna: cent francs i dos mesos de reclusió, a més de l'expulsió del territori francès.
Aquests esdeveniments van afavorir que Macià i la seva causa poguessin ser coneguts internacionalment. Finalitzats els dos mesos de reclusió, Macià va continuar el seu exili i, en primer lloc, va anar, acompanyat per Ventura i Gassol, cap a Brussel·les i, després, a Montevideo (Uruguai), Buenos Aires, Xile, l'Havana i Nova York. En totes aquestes ciutats, Macià va desenvolupar un fort discurs patriòtic català.

A les acaballes de l'octubre de 1928, Macià i Ventura i Gassol tornen a Europa. Se'ls nega el permís de residència a Suïssa i com que no podien viure a França, Macià s'estableix definitivament a Brussel·les, on va continuar la seva tasca política.
Mentrestant la dictadura de Primo de Rivera anava perdent suport i, finalment, va acabar amb la destitució del general, el 28 de gener de 1930 i la substitució per un altre general, Dámaso Berenguer, que no va poder controlar l'augment de la tensió política. Efectivament, el 17 d'agost de 1930 es van reunir a Sant Sebastià diversos elements republicans espanyols que van constituir un Comitè Revolucionari, acordant una sèrie d'accions adreçades a derrocar la Monarquia i establir la República.
No obstant això, dos oficials de l'exèrcit, els capitans de la guarnició de Jaca (Osca) Fermín Galán i García Hernández, compromesos amb aquests projectes, es van avançar i van provocar que tot acabés descobrint-se. Van ser detinguts, jutjats per un consell de guerra, condemnats i afusellats. Per altra banda, els membres del Comitè també van ser detinguts i empresonats.
Restablertes les garanties constitucionals, després d'un període en què van ser suspeses per causa de tots aquests esdeveniments, el 14 de febrer va dimitir el general Berenguer i es va constituir un govern de transició dirigit pel capità general de l'armada, Juan Bautista Aznar.
Aquest govern, després de moltes vacil·lacions, acordà, el 6 de març de 1931, convocar eleccions municipals el 12 d'abril del mateix any.
La perspectiva d'unes eleccions municipals va provocar que les principals forces politiques es preparessin. I és llavors quan Francesc Macià torna de l'exili a Brussel·les, el 22 de febrer de 1931 perquè, amb un sector d'homes amb vocació política de caire nacionalista i republicà, funda un nou partit polític que s'anomenarà Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual ell serà elegit a president per unanimitat.
En principi, els seus dos grans competidors (la Lliga Regionalista i Acció Catalana Republicana) es veuen com a obstacles insalvables pels mateixos dirigents del nou partit, però els resultats de les eleccions van ser inapel·lables: un total de 95.227 vots es pronunciaren a favor de les candidatures republicanes, mentre que només 27.558 ho feren per candidats afectes al règim monàrquic.
Els resultats d'aquestes eleccions a tota Espanya van crear un clima de desacord i expectació. Ho pots veure llegint aquest fragment del llibre d'Enric Jardí 14 , on s'explica molt bé el curs dels esdeveniments essencials des d'un punt de vista històric: la fi de la Monarquia i l'establiment de la II República (12-14 d’abril de 1931).

Així doncs, la situació es va caracteritzar per un estira i arronsa entre Barcelona i Madrid, entre el nou president de la República, Niceto Alcalá Zamora i Francesc Macià. El conflicte venia donat per la diferent perspectiva que es tenia de la situació des de Madrid. El desenvolupament és llarg i el desenllaç és prou conegut: tres ministres es van desplaçar a Barcelona el 17 d'abril i van entrevistar-se amb Macià. D'aquestes negociacions va sortir-ne l'establiment d'un règim d'autonomia dintre de la República, definit per un Estatut que aprovarien els ajuntaments catalans i seria sotmès a les Corts constituents. Això comportava la liquidació de la República i la seva substitució per un òrgan de govern que es denominaria Generalitat de Catalunya.
Començava així la quarta etapa de Francesc Macià. El gran somni s'havia acabat. Les primeres paraules que va pronunciar a la balconada de la plaça de Sant Jaume, després de l'esgotadora reunió amb els ministres, van ser “Avui és el dia més trist de la meva vida”.
No obstant això, Macià va seguir treballant per Catalunya. El següent pas havia de ser l'aprovació de l'Estatut pels ajuntaments catalans, amb el posterior plebiscit del 2 d'agost de 1931. Després, es va sotmetre a discussió el text de l'Estatut al Congrès, a Madrid, i es va aprovar, finalment, el 9 de setembre de 1932, amb un contundent resultat: 314 diputats a favor i 24 en contra.
Després, el que calia fer era convocar eleccions per formar el Parlament. Aquestes eleccions les va guanyar de forma abassegadora Esquerra (55 diputats dels 85 possibles), el 20 de novembre de 1932.
Un cop constituïda la Cambra de diputats del nou Parlament, es procedí a l'elecció del president de la Generalitat, càrrec que va ocupar Francesc Macià fins la seva mort, el 25 de desembre de 1933.

IV. Reflexions finals

Aquesta activitat té més sentit si s'han seguit les passes anteriors, però també pot fer-se com a treball a propòsit de la pel·lícula El Coronel Macià, dirigida per Josep Maria Forn. En cas que no fos així, i tenint en compte que no es poden fer valoracions serioses sense informació, caldria haver fet l'activitat anterior o, en el seu defecte, el professor hauria de situar l'alumne dins de la problemàtica. Per a fer això, es reparteix al grup classe, i de forma individual, un full amb dues preguntes, prèviament introduïdes 15.
Com a material de suport per a aquesta activitat poden agafar-se les opinions extretes del llibre d'Enric Jardí 16.

Quan ja hem fet l'aproximació històrica i l'aprofundiment del tarannà polític d'en Macià, resta per veure la capacitat de formar-nos una opinió fonamentada a propòsit de la seva importància com a personatge polític, dins del marc general de la història contemporània de Catalunya.

* Et sembla correcte el canvi d'opinió d'en Macià quan van tenir lloc els esdeveniments del ¡Cu-Cut!? Creus que hauria hagut de mantenir-se fidel a les seves obligacions de militar?

* Consideres que l'actuació d'en Macià com a diputat va ser coherent amb els seus ideals? Posa exemples concrets.

* Fixa't, ara, en els esdeveniments de Prats de Molló. Trobes que aquesta fou una acció massa idealista i arriscada si es té en compte la situació que es vivia aleshores? Creus que el resultat va influir en la futura estratègia política d'en Macià?

* Finalment, hauries de valorar el resultat de la reunió d'en Macià amb els ministres de Madrid. Et sembla que la decisió del futur president va ser la millor de les possibles? Penses que hi havia cap altra solució?

* I com a conclusió, series capaç de definir les tres grans ensenyances que la figura d'en Macià t'ha transmès?

L'alumnat ha de respondre de forma individual. Després, en grups de tres, els alumnes han de comentar entre ells les seves respostes, al mateix temps que un d'ells fa de secretari i n'elabora un resum 17.
Aquest resum escrit és el que, finalment, es llegeix al grup gran i es lliura al professor per tal que pugui trobar les grans idees comuns al grup classe.
Una altra possibilitat és que, en comptes de fer aquesta activitat, l'alumne pugui fer una redacció en la qual desenvolupi les seves respostes.


Annexos

Annex 1: Bloc I. Fitxa 1
Annex 2: Bloc I. Fitxa 2
Annex 3: Bloc I. Fitxa 3
Annex 4.1: Bloc I. Fitxa 4
Annex 4.2: Bloc I. Fitxa 5
Annex 5: El dinar de l'obrer, F. Sarda
Annex 6: La família Deu, M. Pidelaserra
Annex 7.1: Carrer Barri Antic Barcelona, anys 20
Annex 7.2: Dibuix caos circulació
Annex 7.3: Dibuix "la manzana de la discordia" Barcelona
Annex 7.4: Dibuix mercat Barcelona
Annex 7.5: Plaça del Padro Barcelona anys 20
Annex 8: La campana de Gracia
Annex 9: L'Esquella de la Torratxa
Annex 10: Bloc II. Fitxa 6
Annex 11.1: Bloc III. Fitxa 7
Annex 11.2: Text 17/06/1907
Annex 11.3: Text 21/11/1921
Annex 11.4: Text 21/12/1912
Annex 11.5: Text 21/02/1919
Annex 11.6: Text 22/06/1923
Annex 11.7: Text 25/11/1915
Annex 11.8: Text 5/11/1918
Annex 12: Cu-Cut 1902
Annex 13.1: Full de serveis Macià 1. Es reprodueix la pàgina del full de serveis on consta anotada la concessió de la baixa a l'exèrcit.
Annex 13.2: Full de serveis Macia 2
Annex 14: Fragment llibre Enric Jardi
Annex 15: Bloc IV. Fitxa 8-9
Annex 16.1: Testimonis llibre Enric Jardi 1
Annex 16.2: Testimonis llibre Enric Jardi 2
Annex 16.3: Testimonis llibre Enric Jardi 3
Annex 17: Fitxa conclusió


Sumari