VARIS

DIBUIXOS LLUÍS SOLÀ

Alfons Sala, comte d'Egara, fundador de la Unión Monàrquica Nacional, i home d'idees centralistes i unitàries demana a la guàrdia civil la detenció de Francesc Macià que havia estat elegit parlamentari. Aquest dibuix va sortir en el setmanari nacionalista “La Tralla” el mes de maig de 1923.

Caricatura de Francesc Macià, original d'Andreu Dameson, guanyadora del primer premi del concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York el 1932 feta amb el sistema geomètric que tan bé dominava l'artista garriguenc.

Després del triomf electoral de les esquerres, el 1931, el setmanari “La Campana de Gràcia”, va publicar aquest dibuix obra de Josep Robert.

Macià, al costat del seu fidel Ventura Gassol, contempla com l'anomenat “Grup de l'Opinió” s'allunya d'Esquerra Republicana, en un dibuix de Ricard Opisso.

Lluís Companys, Francesc Macià amb el seu escuder Ventura Gassol, i Jaume Aiguader comanden l'exèrcit de croats que lluita per l'Estatut. Dibuix de Jaume Juez, “Xirinius”, a l”Esquella de la Torratxa”.

Francesc Macià, com un nou sant Jordi, aixafa els enemics de les llibertats de Catalunya. A part del rei Alfons XIII, de diaris madrilenys i de carlistes, també figuren en el dibuix d'Opisso, la Lliga i Francesc Cambó. Va sortir a “L'Esquella de la Torratxa” el 1931.

El dibuixant Josep Costa, “Picarol”, creador del sinistre senyor Esteve que figura a baix i a la dreta del dibuix, també es va sumar a les lloances sobre Francesc Macià.

El triomf de l'Esquerra de Francesc Macià en les eleccions va presentar la desfeta de la Lliga (amb Cambó) i del Partit Radical (amb Lerroux). Opisso dibuixa el nou Samsó/Macià.

La Lliga Regionalista no estava del tot conforme amb l'Estatut ja que aquest havia estat redactat pels homes de l'Esquerra. En el dibuix de Castanys el porta Francesc Macià acompanyat per Lluís Nicolau d'Olwer i Jaume Carner. Publicat a “El Be Negre” l'abril de 1932.

La política dóna moltes voltes. Els que avui estan en el poder, demà poden estar a l'oposició. Abans de les eleccions de l'abril de 1931, que havien de portar la República, el partit d'Acció Catalana semblava tenir tots els trumfos a la mà davant d'Esquerra Republicana, acabada de formar. Francesc Macià va proposar d'anar junts a les eleccions però Acció Catalana va rebutjar el pacte. (En el dibuix Rovira i Virgili diu a Francesc Macià que “un altre dia, germà” mentre Nicolau d'Olwer està a la figuera). Només un any més tard, després de triomf esclatant i inesperat de l'Esquerra, és Nicolau d'Olwer qui protagonitza la mateixa escena amb els personatges canviats (la figuera s'ha assecat i les figues han caigut gairebé totes).
(“El Be Negre”,1932, dibuix de Valentí Castanys)

Després de diverses discussions i esmenes, finalment la votació a les Corts va ser favorable a l'Estatut per 314 vots a favor i 24 en contra. El setembre de 1932 Niceto Alcalà Zamora, president de la República, el va promulgar a Sant Sebastià.
En el dibuix de Castanys, Manuel Azaña, president de Govern, el lliura a Francesc Macià, que espera que la “dida”, Esquerra Republicana, li cuidi bé.
(“El Be Negre”).

A la mort de Macià, el va succeir Lluís Companys en la Presidència de la Generalitat. “El Be Negre” suposava que la figura de Macià era irrepetible i que companys no estaria a la seva altura. Salvador Mestres ho simbolitzava en aquest dibuix el mateix desembre de 1933.

L'ombra de Macià planava damunt de Lluís Companys i del Govern de la Generalitat, segons podem comprovar en aquest dibuix de Josep Altimira, el mateix que algunes vegades signava Oxymel.

“L'Esquella de la Torratxa” – 1918
Dibuix de Josep Costa, “Picarol” després de l'Assemblea de Parlamentaris.

“L'Esquella de la Torratxa” – 1922
Macià i Cambó vistos per “Picarol”.

“L'Esquella de la Torratxa” - 1922


Sumari